La implantació de l'atenció primària de salut (APS) en les dues darreres dècades ha evitat més de 300.000 morts infantils a quatre països llatinoamericans, i podria evitar-ne més de 140.000 fins al 2030 en un escenari de crisi econòmica. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", que s'ha publicat a The Lancet Global Health.

La Declaració d'Astana del 2018 va destacar el paper fonamental de l'APS per garantir que totes les persones gaudeixin del nivell més alt possible de salut i per tal d’assolir la cobertura sanitària universal. La Declaració també va posar èmfasi en la necessitat urgent d'avaluar l'efectivitat de les estratègies d'APS als països d'ingressos baixos i mitjans, per fer-les més eficaces i sostenibles.

Una avaluació multinacional

"El nostre és el primer intent exhaustiu d'avaluar l'impacte de l'atenció primària de salut com a macroestratègia a quatre països que representen la majoria (62%) de la població d'Amèrica Llatina", afirma Davide Rasella, investigador d'ISGlobal. Ell i el seu equip van dur a terme una avaluació d'impacte retrospectiva al Brasil, Colòmbia, l'Equador i Mèxic entre el 2000 i el 2019, utilitzant dades de cobertura de l’APS i de mortalitat entre el naixement i els cinc anys. També van utilitzar models de previsió fins al 2030 en diferents escenaris econòmics.

L'anàlisi mostra que una alta cobertura de l’APS es va associar amb reduccions significatives de la mortalitat entre els nadons (de gairebé el 30%), així com en la població entre 1 i 5 anys. Els efectes de l'APS van ser especialment forts en el cas de les afeccions relacionades amb la pobresa (com l'anèmia i la malnutrició) i les malalties prevenibles mitjançant la vacunació. Els models usats prediuen que, en un escenari de crisi econòmica moderada, augmentar la cobertura de l'APS podria evitar 142.285 morts infantils d'aquí al 2030 als quatre països.

Els països llatinoamericans es troben entre els que han patit més les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia de la COVID-19 i es podrien veure obligats a aplicar mesures d'austeritat fiscal. "No obstant això, les nostres troballes mostren que ampliar l'APS per protegir el nombre creixent de persones vulnerables és una estratègia eficaç per mitigar l'impacte de l'actual crisi econòmica i assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la salut infantil", afirma Ana Moncayo, investigadora del Centre de Recerca per a la Salut a Amèrica Llatina (CISeAL) i primera autora de l'estudi.

Els autors també subratllen la importància de disposar de dades administratives en quantitat i qualitat suficients (informació demogràfica, socioeconòmica i sanitària) per tal de poder realitzar estudis sòlids que ajudin a la presa de decisions.

Referència

Moncayo AL, Cavalcanti D, Ordoñez JA et al. Can Primary Health Care mitigate the effects of economic crises on child health? An integrated multi-country evaluation and forecasting analysis in Latin America. Lancet Global Health. 2024.

El canvi climàtic és aquí, a Europa, i mata. Així ho adverteixen les i els 69 col·laboradors de l'informe The Lancet Countdown in Europe 2024 , publicat avui en la revista Lancet Public Health. El nou informe, que fa un seguiment dels vincles entre el canvi climàtic i la salut en tota la regió, explora 42 indicadors que vigilen les repercussions del canvi climàtic en la salut, així com les oportunitats inadequades, retardades o perdudes de l'acció climàtica a Europa.

Aquest segon informe d'indicadors del “Compte enrere” de The Lancet a Europa ha estat dirigit pel Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), en col·laboració amb l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la "Fundació la Caixa", i altres 40 institucions de tota Europa.

El canvi climàtic no és un escenari llunyà en el futur

Els resultats dels indicadors mostren que els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut han anat en augment en comparació amb els nivells de referència, i que la majoria dels efectes superen els nivells registrats anteriorment.

• S'estima que les morts relacionades amb la calor han augmentat en la major part d'Europa, amb un increment mitjà de 17 morts per cada 100.000 habitants entre 2003-2012 i 2013-2022.
• Les hores de risc d'estrès tèrmic per a l'activitat física van augmentar entre 1990 i 2022 tant per a activitats d'intensitat mitjana (per exemple, ciclisme o futbol) com a extenuants (per exemple, rugbi o ciclisme de muntanya), la qual cosa possiblement es tradueix en una reducció de l'activitat física i, per tant, en un augment del risc de malalties no transmissibles.
• La idoneïtat climàtica per a diversos patògens, vectors i malalties sensibles al clima ha augmentat a Europa (p. ex., Vibrio, virus del Nil Occidental, dengue, chikungunya, virus del Zika, malària, leishmaniasis i paparres, que propaguen la malaltia de Lyme i altres).
• Tant l'inici com el final de l'estació pol·línica s'han desplaçat en els casos de l'alliso, el bedoll i l'olivera, mentre que la durada de l'estació s'ha mantingut pràcticament igual en la major part d'Europa.

"El canvi climàtic ja està causant estralls en la vida i la salut de les persones en tota Europa", afirma Rachel Lowe, directora de The Lancet Countdown a Europa i professora de recerca ICREA i líder del grup de Resiliència Sanitària Global al Barcelona Supercomputing Center. "El nostre informe aporta proves sobre l'alarmant augment dels impactes en la salut relacionats amb el clima en tota Europa, incloent-hi la mortalitat relacionada amb la calor, les malalties infeccioses emergents i la inseguretat alimentària i de l'aigua. Ha arribat el moment de prendre mesures sense precedents per a limitar aquests impactes negatius sobre la salut a Europa i a tot el món."

Aprofundiment de les desigualtats sanitàries en un món que s'escalfa

Els efectes negatius sobre la salut relacionats amb el clima i la responsabilitat del canvi climàtic no són iguals a Europa ni a tot el món, i sovint reflecteixen desigualtats socioeconòmiques i marginació . L'equip científic que ha realitzat l'informe reflexiona sobre aspectes de la desigualtat destacant els grups de risc i la responsabilitat d'Europa en la crisi climàtica.

• La mortalitat relacionada amb la calor va ser dues vegades major en les dones que en els homes; les llars amb baixos ingressos tenien una probabilitat substancialment major d'experimentar inseguretat alimentària ; les morts atribuïbles a una dieta desequilibrada van ser majors entre les dones; i l'exposició al fum dels incendis forestals va ser major en les zones molt desfavorides.
• El sud d'Europa tendeix a veure's més afectat per les malalties relacionades amb la calor, els incendis forestals, la inseguretat alimentària, la sequera, les malalties transmeses per mosquits i la leishmaniasis. En canvi, el nord d'Europa es veu igual o més afectat pel bacteri Vibrio i les paparres, que poden propagar malalties com la malaltia de Lyme i l'encefalitis.
• Malgrat que el canvi climàtic exacerba les desigualtats existents en matèria de salut, l'informe mostra que en la recerca, les polítiques i els mitjans de comunicació existeix un escàs compromís amb els aspectes d'igualtat, equitat o justícia, amb només 10 (0,1%) referències a la intersecció entre la salut i el canvi climàtic registrades en el Parlament Europeu en 2022.

"El canvi climàtic és intrínsecament un problema de justícia social i mediambiental", afirma la Kim van Daalen, Research Fellow en Lancet Countdown in Europe, autora principal de l'informe i investigadora postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center. "Dins dels països europeus, les comunitats més desfavorides es veuen especialment afectades pels efectes del canvi climàtic sobre la salut. Al mateix temps, els països europeus també deslocalitzen els impactes en la salut del nostre consum en altres llocs, amb altres parts del món experimentant contaminació atmosfèrica local i emissions de gasos d'efecte d'hivernacle com a resultat dels béns i serveis consumits per Europa."

• En 2021, les emissions procedents de combustibles fòssils van ser de 5,4 tones de CO₂ per persona a Europa: sis vegades més que les d'Àfrica i gairebé tres vegades més que les emissions per persona d'Amèrica Central i del Sud.
• Molts països europeus encara externalitzen les pressions ambientals a altres llocs, amb emissions de CO₂ i PM _2,5 basades en el consum que superen les emissions basades en la producció.

Una transició mediambiental justa i saludable

Aquesta primera actualització de l'avaluació exhaustiva sobre el canvi climàtic i la salut a Europa posa en relleu que el canvi climàtic ja està afectant negativament la salut de les persones en tot el continent i, no obstant això, els senyals d'acció política per a protegir la ciutadania són escassos .

• Amb la trajectòria actual, s'estima que la neutralitat de carboni s'aconseguirà tan tard com en 2100 , la qual cosa demostra que el camí cap a sistemes d'energia neta zero continua sent lamentablement inadequat.
• L'ús del carbó va augmentar fins al 13% del subministrament energètic total d'Europa en 2021, enfront del 12% en 2020; i 29 dels 53 països de la regió europea de l'OMS continuen proporcionant subvencions netes als combustibles fòssils.
• Durant el període 2005-2020, les morts atribuïbles a la contaminació atmosfèrica (PM_2,5) per combustió de combustibles fòssils van disminuir un 59% a Europa , en gran part gràcies a les tecnologies de control de la contaminació atmosfèrica.

"L'exposició a la contaminació atmosfèrica està perjudicant la salut de les persones a Europa i fora d'ella", afirma Cathryn Tonne , codirectora de The Lancet Countdown a Europa i investigadora en ISGlobal. "Encara que el nostre informe mostra una disminució de la contaminació atmosfèrica (PM_2,5) en els últims 15 anys a Europa, aquesta davallada es va deure predominantment a la millora de les tecnologies de control, que van disminuir la contaminació atmosfèrica, però no les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Continuem necessitant mesures polítiques adequades que abordin paral·lelament la contaminació atmosfèrica i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle".

Si no es prenen mesures decisives, poden agreujar-se els efectes actuals del canvi climàtic i perdre's oportunitats d'obtenir considerables beneficis col·laterals per a la salut a curt termini. Les i els autors sostenen que, tenint en compte les repercussions del canvi climàtic dins i fora del continent i el paper d'Europa en la creació de la crisi climàtica, Europa hauria de comprometre's amb una transició mediambiental justa i saludable , que inclogui l'assumpció d'una responsabilitat global i el suport a les comunitats més afectades.

"Ja estem notant el cost del retard en l'acció, però també coneixem les recompenses que podríem collir amb l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils i les vies per a aconseguir-ho", afirma Rachel Lowe . "Limitar l'escalfament global a menys d’1,5 graus centígrads mitjançant una transició justa i saludable suposaria beneficis que salvarien vides en tota Europa i fora d'ella. En lloc d'enfrontar-nos a la mala salut i a les amenaces als nostres mitjans de vida, als països europeus podríem sentir els beneficis per a la salut d'un aire net, millors dietes, reducció de la desigualtat i ciutats més habitables mitjançant l'aplicació urgent de polítiques climàtiques centrades en la salut i el benestar."

Sobre The Lancet Countdown a Europa

Establert en 2021, el “Compte enrere” de The Lancet a Europa rastreja les connexions entre el canvi climàtic i la salut pública en tot el continent, aprofitant l'experiència transdisciplinària de 69 col·laboradors que abasten més de 40 institucions acadèmiques i de les Nacions Unides. Amb la riquesa de les dades i l'experiència acadèmica disponible a Europa, la col·laboració desenvolupa indicadors específics de cada regió per a abordar els principals reptes i oportunitats que la resposta d'Europa al canvi climàtic té en termes de salut. Els indicadors elaborats per la col·laboració proporcionen informació per a la presa de decisions en matèria de salut i clima i contribueixen a l'Observatori Europeu del Clima i la Salut . En 2022, la col·laboració va publicar el seu primer informe d'indicadors en la revista Lancet Public Health.

Aquest és el segon informe d'indicadors que realitza un seguiment dels avanços en matèria de salut i canvi climàtic a Europa, i informa sobre 42 indicadors en cinc àmbits que posen en relleu els efectes negatius del canvi climàtic en la salut humana, el retard de l'acció climàtica dels països europeus i les oportunitats perdudes per a protegir o millorar la salut mitjançant una acció climàtica que la tingui en compte. L'informe es va publicar el 13 de maig en la revista Lancet Public Health, abans de la 77a Assemblea Mundial de la Salut, la 60a sessió dels òrgans subsidiaris de la CMNUCC i les eleccions al Parlament Europeu.

La mortalitat relacionada amb la calor durant l'estiu de l'any 2022 a Europa podria haver superat les 70.000 morts, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació "la Caixa", amb la col·laboració del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Els resultats, publicats a The Lancet Regional Health – Europe, reavaluen a l'alça les primeres estimacions de la mortalitat associada a les temperatures rècord al continent europeu.

En un estudi previ, publicat a la revista Nature Medicine, els mateixos autors usaven models epidemiològics aplicats a dades setmanals de temperatura i mortalitat en 823 regions de 35 països europeus per a estimar una mortalitat prematura de 62,862 persones durant l'any 2022. Els autors reconeixien que l'ús de dades setmanals causava una infraestimació de la mortalitat atribuïda a la calor, ja que es requereixen sèries de dades diàries per a estimar amb precisió l'impacte de les temperatures càlides sobre la mortalitat.

L'objectiu del nou estudi era desenvolupar un marc teòric que quantifiqués els errors derivats de l'ús de dades agregades, com sèries de temperatura i mortalitat setmanals o mensuals. Aquestes dades agregades són especialment útils, ja que estan disponibles en temps real a través d'institucions com Eurostat i, per tant, permeten la quantificació del perill sobre la salut al cap de pocs dies. Per a desenvolupar aquest marc teòric, l'equip investigador va agregar les sèries diàries de temperatura i mortalitat de 147 regions de 16 països europeus entre 1998 i 2004. A continuació, es van analitzar i comparar les estimacions de la mortalitat associada a la calor i al fred per diferents nivells d'agregació: diària, setmanal, quinzenal i mensual.

Els resultats van mostrar diferències en les estimacions epidemiològiques segons l'escala d'agregació temporal. Concretament, es va trobar que, en general, els models setmanals, quinzenals i mensuals subestimen els efectes de la calor i del fred en comparació amb el model diari, i que aquesta infraestimació augmenta com més gran és l'escala d'agregació temporal. Concretament, per al període 1998-2004, el model de dades diàries va estimar una mortalitat anual relacionada amb el fred i la calor de 290.104 i 39.434 morts prematures, respectivament, mentre que el model setmanal va subestimar aquestes xifres en un 8,56% i un 21,56%.

"És important destacar que aquestes diferències van ser molt reduïdes durant els períodes de fred i calor extrems, com l'estiu de 2003, amb una subestimació de només el 4,62% en el model de dades setmanals", remarca Joan Ballester Claramunt, investigador d'ISGlobal que lidera el projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca.

L'equip investigador va aplicar aquest marc teòric per a reestimar la mortalitat causada per les temperatures rècord de l'any 2022. Segons els càlculs realitzats ara per mitjà d'aquest nou enfocament metodològic, en aquell estudi s'hauria subestimat la mortalitat en un 10,28%, la qual cosa implicaria que la veritable mortalitat relacionada amb la calor durant l'any 2022 seria de 70.066 morts, segons el model de dades diàries, i no pas els 62,862 morts originalment estimats.

Usar dades setmanals per a analitzar els efectes de les temperatures a curt termini

"En general, trobem que l'ús de dades agregades mensuals no permet estimar els efectes a curt termini de les temperatures ambientals. En canvi, l'ús de dades setmanals ofereix la suficient precisió en les estimacions de mortalitat per a ser utilitzades en la pràctica en temps real en la vigilància epidemiològica i en la generació de polítiques públiques, com per exemple l'activació de plans d'emergència per a prevenir els impactes de les onades de calor i de fred", assenyala l'investigador d'ISGlobal.

Aquest fet suposa un avantatge, ja que els equips de recerca sovint es troben amb obstacles burocràtics que dificulten o impossibiliten el disseny d'estudis epidemiològics a gran escala amb dades diàries. Segons Ballester, en aquells casos en els quals no sigui possible disposar de dades diàries, l'ús de sèries temporals setmanals, que són fàcilment accessibles en temps real a escala europea, és una bona solució, ja que ofereixen "una bona aproximació de les estimacions obtingudes en el model de dades diàries".

"L'agregació de les dades de mortalitat a nivell setmanal té importants implicacions per al disseny de sistemes sostenibles d'alerta primerenca sanitària en funció del clima utilitzant dades disponibles públicament", afirma la professora Rachel Lowe, professora de recerca ICREA, cap del Grup de Resiliència en Salut Global del BSC i directora de Lancet Countdown a Europa.

Referència

Ballester J, van Daalen KR, Chen Z, Achebak H, Antó JM, Basagaña X, Robine JM, Herrmann FR, Tonne C, Semenza JC, Lowe R. The effect of temporal data aggregation to assess the impact of changing temperatures in Europe: an epidemiological modelling study. The Lancet Regional Health – Europe. Nov 2023. doi: 10.1016/j.lanepe.2023.100779

L'atenció primària de salut, les transferències monetàries condicionades i les pensions socials han evitat 1,4 milions de morts de totes les edats al Brasil durant les darreres dues dècades, segons un estudi coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". Si s'amplien, aquests programes podrien evitar 1,3 milions de morts i 6,6 milions d'hospitalitzacions addicionals d'aquí al 2030.

La pandèmia de la COVID-19 ha exacerbat la pobresa i les desigualtats socials a tot el món, especialment als països de renda baixa i mitjana (PRBM). A més, s'espera que les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna i l'augment de la inflació impulsen encara més persones a la pobresa els pròxims anys. Això és el que anomenem una policrisi: múltiples crisis que interactuen de manera que el seu impacte combinat és més gran que la suma de les parts.

En termes de salut pública, l'empitjorament de les condicions socioeconòmiques es tradueix en més malalties i morts, especialment entre les persones més vulnerables dels PRBM. Però els programes socials poden mitigar l'impacte en salut de les crisis econòmiques. El Brasil ha liderat una de les expansions més grans de l'estat del benestar en les dues últimes dècades, implantant un sistema públic d'assistència sanitària universal juntament amb programes de transferències monetàries condicionades (Programa Bolsa Família) per a les famílies més pobres i pensions socials (Beneficio de Prestaçao Continuada) per a persones ancianes i/o discapacitades.

Reducció d'hospitalitzacions i defuncions

En aquest estudi, l'investigador d'ISGlobal Davide Rasella i el seu equip van avaluar l'efecte combinat d'aquests tres programes (transferències monetàries condicionades, pensions socials i atenció primària de salut) en les hospitalitzacions i les morts durant gairebé dues dècades (2004-2019). "Aquest és el primer estudi que fa una avaluació combinada a escala nacional de les transferències monetàries, les pensions socials i l'atenció primària durant un període tan llarg en un país de renda baixa o mitjana", afirma Rasella, que va coordinar l'estudi.

Utilitzant dades de 2.548 municipis brasilers, l'anàlisi mostra que l'elevada cobertura dels tres programes es va traduir en taxes d'hospitalització i mort més baixes, sobretot en la població menor de cinc anys i en la major de 70 anys. En total, es van evitar 1,46 milions de morts entre el 2004 i el 2019. L'equip investigador també va fer servir models de previsió per demostrar que l'ampliació dels programes a les noves persones que van caure en la pobresa o la discapacitat podria evitar fins a 1,3 milions de morts addicionals per al 2030.

"Demostrem clarament que ampliar aquests tres programes és una estratègia viable per mitigar l'impacte sanitari de l'actual policrisi mundial", afirma Daniella Cavalcanti, coautora de l'estudi. "Per contra, les mesures d'austeritat fiscal només provocarien un gran nombre de morts evitables".

Referència

Aransiola TJ, Ordoñez JA, Cavalcanti D et al. Current and Projected Mortality and Hospitalization Rates Associated with Conditional Cash Transfer, Social Pension, and Primary Health Care Programs in Brazil, 2000-2030. JAMA Network Open. 2024; 7(4):e247519. doi: 10.1001/jamanetworkopen.2024.7519

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC- CNS), ha estimat les concentracions ambientals diàries de PM_2.5, PM₁₀, NO₂ i O₃ en un ampli conjunt de regions europees entre el 2003 i el 2019 basant-se en tècniques d'aprenentatge automàtic. L'objectiu era avaluar la quantitat de dies que se superen les directrius del 2021 de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a un o diversos contaminants.

L'equip de recerca va analitzar els nivells de contaminació en més de 1.400 regions de 35 països europeus, que representen 543 milions de persones. Els resultats, publicats a Nature Communications, mostren que els nivells globals de partícules en suspensió (PM_2,5 i PM₁₀) i diòxid de nitrogen (NO₂) han disminuït en la major part d'Europa. En concret, els nivells de PM₁₀ van ser els que van disminuir més durant el període d'estudi, seguits dels de NO₂ i PM_2,5, amb descensos anuals del 2,72%, 2,45% i 1,72%, respectivament. En canvi, els nivells d'O₃ van augmentar anualment un 0,58% al sud d'Europa, fet que va multiplicar gairebé per quatre el nombre de dies amb mala qualitat de l’aire.

L'estudi també va analitzar el nombre de dies en què es van superar simultàniament els límits de dos o més contaminants, una confluència coneguda com a “dia amb contaminació composta”. Tot i les millores globals, el 86,3% de la població europea va experimentar almenys un dia amb contaminació composta a l'any durant el període d'estudi, i les combinacions de PM_2,5-NO₂ i PM_2,5-O₃ són les més comunes.

Els resultats posen en relleu les millores significatives de la qualitat de l'aire a Europa pel que fa a les PM₁₀ i NO₂, mentre que els nivells de PM_2,5 i O₃ no han seguit la mateixa tendència positiva, fet que es tradueix en un nombre més gran de persones exposades a nivells d'aire contaminat. "Es necessiten esforços específics per abordar els nivells de PM_2,5 i O₃ i els dies amb contaminació composta associats, especialment en el context del ràpid augment de les amenaces del canvi climàtic a Europa", diu Zhao-Yue Chen, investigador d'ISGlobal i primer autor de l'estudi.

"La nostra estimació de l'exposició de la població a esdeveniments de contaminació atmosfèrica composta proporciona una base sòlida per a la investigació futura i el desenvolupament de polítiques per abordar la gestió de la qualitat de l'aire i les preocupacions de salut pública a tot Europa", assenyala Carlos Pérez García-Pando, ICREA i AXA Research Professor al BSC-CNS.

Distribució geogràfica heterogènia

L'equip de recerca ha desenvolupat models d'aprenentatge automàtic per estimar concentracions diàries d'alta resolució dels principals contaminants atmosfèrics, com ara PM_2,5, PM₁₀, NO₂ i O₃. Aquest enfocament basat en les dades crea una imatge diària completa de la qualitat de l'aire al continent europeu, que va més enllà de les estacions de control escassament distribuïdes. Els models recullen dades de múltiples fonts, com ara estimacions d'aerosols per satèl·lit, dades atmosfèriques i climàtiques existents i informació sobre l'ús del sòl. Analitzant aquestes estimacions de contaminació atmosfèrica, l'equip va calcular la mitjana anual de dies en què se supera el límit diari de l'OMS per a un o més contaminants atmosfèrics.

L'anàlisi mostra que el 98,10%, el 80,15% i el 86,34% de la població europea vivia durant el període d’estudi en zones que superen els nivells anuals recomanats per l'OMS per a PM_2,5, PM₁₀ i NO₂, respectivament. Aquests resultats coincideixen amb les estimacions de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) per als 27 països de la UE utilitzant únicament dades d'estacions urbanes. Cap país va complir la norma anual d'ozó (O₃) durant la temporada alta del 2003 al 2019. Pel que fa a l'exposició a curt termini, més del 90,16% i del 82,55% de la població europea vivia en zones amb almenys 4 dies que superaven les directrius diàries de l'OMS per a PM_2,5 i O₃ el 2019, mentre que les xifres per a NO₂ i PM10 eren del 55,05% i del 26,25%.

Durant el període d'estudi, els nivells de PM_2,5 i PM₁₀ van ser més elevats al nord d'Itàlia i a Europa oriental, mentre que els nivells de PM₁₀ també ho van ser al sud d'Europa. Els nivells elevats de NO₂ es van observar principalment al nord d'Itàlia i en algunes zones d'Europa occidental, com al sud del Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos. De la mateixa manera, l'O₃ va augmentar un 0,58% al sud d'Europa, mentre que va disminuir o va mostrar una tendència no significativa a la resta del continent. D'altra banda, les reduccions més significatives de PM_2,5 i PM₁₀ es van observar a Europa central, mentre que en el cas del NO₂ es van donar sobretot a les zones urbanes d'Europa occidental.

La complexa gestió de l'ozó

El temps mitjà d'exposició i de població exposada a concentracions d'aire contaminat per PM_2,5 i O₃ és molt més gran que en el cas dels altres dos contaminants. Segons l'equip de recerca, això posa de manifest la urgència d'un control més exhaustiu d'aquests contaminants, així com la importància d'abordar la tendència creixent i l'impacte de l'exposició a l'O₃.

L'O₃ troposfèric es troba a les capes baixes de l'atmosfera i es considera un contaminant secundari perquè no s'emet directament a l'atmosfera, sinó que es forma a partir de certs precursors –com els compostos orgànics volàtils (COV), el monòxid de carboni (CO) i els òxids de nitrogen (NOx)- que es produeixen en els processos de combustió, principalment en el transport i la indústria. En concentracions elevades, l'ozó pot causar problemes en la salut, la vegetació i els ecosistemes.

"La gestió de l'ozó presenta un repte complex a causa de la seva via de formació secundària. Les estratègies convencionals de control de la contaminació atmosfèrica, que se centren en la reducció de les emissions de contaminants primaris, poden no ser suficients per mitigar eficaçment els alts nivells d’O₃ i els dies amb contaminació composta associats", afirma Joan Ballester Claramunt, investigador d'ISGlobal i autor sènior de l'estudi. Tot i això, abordar el canvi climàtic, que influeix en la formació d'ozó a través de l'augment de la llum solar i l'increment de les temperatures, és crucial per a la gestió de l'ozó a llarg termini i la protecció de la salut pública", afegeix.

El repte dels episodis compostos

Tot i les millores en la contaminació de l'aire, l'equip de recerca va observar que més del 86% dels europeus van experimentar almenys un dia amb contaminació composta cada any entre el 2012 i el 2019, on múltiples contaminants van superar els límits de l'OMS simultàniament. Entre aquests, la contribució dels dies de contaminació composta per PM_2,5-O₃ va augmentar del 4,43% el 2004 al 35,23% el 2019, convertint-se en el segon tipus més comú a Europa, fet que indica una tendència preocupant. Aquest fenomen es produeix principalment en latituds més baixes durant les estacions càlides i està probablement relacionat amb el canvi climàtic i la complexa interacció entre PM_2,5 i O₃.

Les temperatures més càlides i la intensitat més gran de la llum solar a l'estiu potencien la formació d'O₃ mitjançant reaccions químiques. Posteriorment, els nivells elevats d'O₃ acceleren l'oxidació dels compostos orgànics de l'aire. Aquest procés d'oxidació condueix a la condensació de certs compostos oxidats, formant noves partícules PM_2,5. A més, el canvi climàtic augmenta la probabilitat d'incendis forestals, que eleven encara més tant els nivells d’O₃ com de PM_2,5. "Aquesta complexa interacció crea un bucle nociu que posa en relleu la necessitat urgent d'abordar simultàniament el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica", explica Ballester Claramunt.

Consulta les dades d'Espanya per províncies

Referència

Estudi principal: Chen, Z.Y., Petetin, H., Turrubiates, R.F.M., Achebak, H., García-Pando, C.P. and Ballester, J., 2024. Population exposure to multiple air pollutants and its compound episodes in Europe, Nature Communications. Doi: 10.1038/s41467-024-46103-3

Estudi relacionat: Chen, Z.Y., Turrubiates, R.F.M., Petetin, H., Lacima, A., García-Pando, C.P. and Ballester, J., 2024. Estimation of pan-European, daily total, fine-mode and coarse-mode Aerosol Optical Depth at 0.1° resolution to facilitate air quality assessments. Science of The Total Environment, p.170593. Doi: 10.1016/j.scitotenv.2024.170593

Cada vegada són més les recerques que mostren que l'exposició a la contaminació atmosfèrica, especialment durant l'embaràs i la infància, pot tenir un impacte negatiu en el desenvolupament del cervell. Ara, un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha trobat que l'exposició al diòxid de nitrogen (NO₂) durant els dos primers anys de vida s'associa a una menor capacitat d'atenció en nens i nenes de 4 a 8 anys, especialment en els nens. El NO₂ és un contaminant que procedeix principalment de les emissions del trànsit.

L'estudi, publicat a Environment International, va associar una major exposició al NO₂ a una pitjor capacitat d'atenció en nens i nenes de 4 a 6 anys, i va observar una major susceptibilitat a aquest contaminant en el segon any de vida. Aquesta associació va persistir en les edats de 6 a 8 anys només en els nens, no en les nenes, amb un període de susceptibilitat al NO₂ una mica major en l'etapa que va del naixement als dos anys.

L'equip investigador va utilitzar dades de 1.703 mares i els seus fills i filles, pertanyents a les cohorts de naixement del Projecte INMA en quatre regions espanyoles. A partir de l’adreça de residència, l’equip va estimar l'exposició diària al NO₂ durant l'embaràs i els primers 6 anys de la infància. Paral·lelament, es van avaluar la funció atencional (la capacitat de triar a què parar esment i què ignorar) als 4-6 anys i als 6-8 anys, i la memòria de treball (la capacitat de retenir temporalment la informació) als 6-8 anys, utilitzant proves informatitzades validades.

Períodes de major susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica

Un estudi anterior d'INMA havia trobat que l'exposició al NO₂ durant l'embaràs i la infància s'associava a un deteriorament de la funció atencional en nens i nenes de 4-5 anys. El present estudi ha observat que:

• Una major exposició al NO₂ entre els 1,3 i 1,6 anys d'edat es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció a un estímul en la prova de funció atencional als 4-6 anys d'edat. Aquest és un indicador de la consistència de la velocitat de resposta.
• Una major exposició al NO₂ entre 1,5 i 2,2 anys d'edat es va associar amb un major nombre d'errors d'omissió.
• Una major exposició al NO₂ entre els 0,3 i els 2,2 anys es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció als 6-8 anys només en els nens.

En el sentit contrari, no es van trobar associacions entre una major exposició al NO₂ i la memòria de treball en nens i nenes de 6 a 8 anys.

"Aquestes troballes subratllen l'impacte potencial de la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit en el retard del desenvolupament de la capacitat atencional, i la importància de continuar investigant els seus efectes a llarg termini en grups d'edat més avançada", explica Anne-Claire Binter, última autora de l'estudi i investigadora postdoctoral a ISGlobal.

A mesura que el cervell madura

La funció atencional és crucial per al desenvolupament de les funcions executives del cervell, que gestionen i controlen les accions, els pensaments i les emocions per aconseguir un objectiu o propòsit. "El còrtex prefrontal, la part del cervell responsable de les funcions executives, es desenvolupa lentament i va madurant durant l'embaràs i la infància", afegeix Binter. Això el fa vulnerable a l'exposició a la contaminació atmosfèrica, que s'ha relacionat en estudis amb animals a inflamació, estrès oxidatiu i la deterioració del metabolisme energètic en el cervell.

"En els nois, l'associació entre l'exposició al NO₂ i la funció atencional pot durar més temps perquè els seus cervells maduren més lentament, la qual cosa podria fer-los més vulnerables", assenyala. Per entendre-ho millor, s'hauria de fer un seguiment de les persones per veure com l'edat i el sexe afecten la relació entre la contaminació atmosfèrica i la capacitat d'atenció, especialment en els grups de major edat.

En conclusió, "aquest estudi suggereix que la primera infància, fins als dos anys, sembla un període rellevant per aplicar mesures preventives", afirma Binter. "Fins i tot un petit efecte a nivell individual de nivells relativament baixos d'exposició, com en aquest estudi, pot tenir grans conseqüències a nivell poblacional. L'exposició a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit és, per tant, determinant per a la salut de les generacions futures."

Referència

Crooijmans, K.L.H.A., Iñiguez, C., Withworth, K.W., Estarlich, M., Lertxundi, A., Fernández-Somoano, A., Tardón, A., Ibarluzea, J., Sunyer, J., Guxens M., Binter, A.C. 2024, Nitrogen dioxide exposure, attentional function, and working memory in children from 4 to 8 years: Periods of susceptibility from pregnancy to childhood, Environment International. Volume 186, 2024, 108604, ISSN 0160-4120, https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.108604

Darrers números del Butlletí ISGlobal

• Maig 2024
• Abril 2024
• Març 2024
• Febrer 2024
• Gener 2024
• Desembre 2023
• Novembre 2023
• Octubre 2023
• Setembre 2023
• Juliol-Agost 2023
• Juny 2023
• Maig 2023
• Abril 2023
• Marzo 2023
• Febrer 2023
• Gener 2023
• Desembre 2022
• Novembre 2022
• Octubre 2022
• Setembre 2022
• Juliol-Agost 2022
• Juny 2022
• Maig 2022
• Abril 2022
• Març 2022
• Febrer 2022
• Gener 2022
• Desembre 2021
• Novembre 2021
• Octubre 2021
• Setembre 2021
• Juliol 2021
• Juny 2021
• Maig 2021
• Abril 2021
• Març 2021
• Febrer 2021

Vols rebre la nostra newsletter?

La sulfadoxina-pirimetamina (SP) conserva la seva activitat parasitològica i continua sent eficaç per prevenir la infecció per P. falciparum en dones embarassades i el baix pes dels seus nadons, fins i tot en zones amb una alta prevalença de mutacions associades a la resistència al fàrmac. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi realitzat al sud de Moçambic i liderat pel Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa".

Donar tractament preventiu a les dones embarassades i als menors de cinc anys, independentment que estiguin infectats o no, és una estratègia eficaç per reduir la càrrega de malària en aquestes dues poblacions altament vulnerables. En les dones embarassades, les dosis mensuals de sulfadoxina-pirimetamina (SP) després del primer trimestre han demostrat ser segures i eficaces per reduir les greus conseqüències de la malària en les mares i els seus nadons, incloent-hi el baix pes en néixer. Tot i això, preocupa la creixent prevalença de paràsits de la malària portadors d'una sèrie de mutacions que disminueixen l'eficàcia de la SP. En concret, cinc mutacions en dos gens (mutants quíntuples) estan associades a la resistència al fàrmac.

"Curiosament, fins i tot en àrees on la prevalença d'aquestes cinc mutacions és alta, la quimioprevenció amb SP continua beneficiant les dones embarassades", afirma Alfredo Mayor, investigador d'ISGlobal. "No és clar si aquest benefici sostingut és degut a altres efectes de la sulfadoxina (que també actua com a antibiòtic), o si continua havent-hi un efecte directe sobre el paràsit de la malària", afegeix.

Per respondre aquesta pregunta, un equip liderat per Mayor i Glória Matambisso, investigadora del CISM, va avaluar les infeccions per P. falciparum, els anticossos, els desenllaços clínics i els marcadors de resistència del paràsit en 4.016 dones embarassades al sud de Moçambic, al llarg de tres anys.

La SP conserva la seva activitat antiparasitària

Tot i que el 94% de les dones infectades a la primera visita prenatal portaven mutants quíntuples, el tractament preventiu amb SP (IPTp-SP) va continuar sent eficaç en aquelles que van prendre tres o més dosis de SP durant l'embaràs (el 84% de les participants). En concret, van mostrar una major eliminació de les infeccions per P. falciparum (la prevalença de dones infectades va baixar del 7,7% a la primera visita a l'1,9% en el moment del part); van tenir una menor prevalença d'anticossos que resulten de la infecció de la placenta pel paràsit; i els seus nadons van tenir més pes en néixer, comparat amb les dones que van prendre menys de tres dosis de SP.

"Els nostres resultats suggereixen que la SP manté la seva activitat contra paràsits portadors d'aquestes cinc mutacions, i que el benefici observat no és degut únicament a les propietats antibiòtiques de la sulfadoxina", afirma Matambisso, primera autora de l'estudi. En altres paraules, l'efecte parasitològic sostingut de la SP per eliminar les infeccions de malària, combinat amb les propietats antibiòtiques de la sulfadoxina, pot explicar per què l'IPTp-SP continua sent beneficiós fins i tot en zones on la mutació quíntuple és dominant. Els autors conclouen que, fins que es trobin alternatives més eficaces, la SP ha de continuar utilitzant-se per a la quimioprevenció de la malària en les dones embarassades, malgrat l'elevada prevalença de marcadors moleculars de farmacoresistència.

"Són bones notícies", afirma Mayor. Però el fet que moltes de les participants acudissin a la seva primera visita prenatal a la setmana 21 (en lloc de durant el primer trimestre, com es recomana) i que el 16% no rebessin tres o més dosis de SP, significa que continua havent-hi grans obstacles per a l'èxit de l'IPTp. "Hem de reforçar les nostres capacitats operatives per proporcionar la quimioprevenció a temps a les embarassades", afegeix.

Referència

Matambisso G, Brokhattingen N, Maculuve S et al. Parasitological and clinical effects of malaria chemoprevention with sulfadoxine-pyrimethamine in pregnant women from southern Mozambique. J Infection. 2024. Doi: 10.1016/j.jinf.2024.106144

Una proporción sustancial de la población mundial sigue dispuesta a vacunarse contra enfermedades como la COVID-19, según una nueva encuesta realizada en 23 países que representan más del 60% de la población mundial. El estudio, publicado en Nature Medicine, ha sido codirigido por el Instituto de Salud Global de Barcelona (ISGlobal), centro impulsado por la Fundación ”la Caixa”, y la ‘Graduate School of Public Health and Health Policy de la City University of New York’ (CUNY SPH). 

El enorme impacto humano de la pandemia de COVID-19 condujo a la rápida investigación y desarrollo de vacunas seguras y eficaces basadas en modelos existentes, y dio lugar a la mayor campaña de vacunación de la historia. SOlo un año después de que la COVID-19 fuera declarada pandemia, más de 250 millones de personas en todo el mundo habían sido vacunadas contra SARS-CoV-2, el virus que la causa. 

Aunque ya no se considera una amenaza significativa para la salud pública, el virus sigue circulando y mutando. Esto significa que siguen siendo necesarios refuerzos adaptados a las variantes, especialmente para las muchas personas con mayor riesgo de enfermar gravemente y morir. 

"Hoy en día, la reticencia ante las vacunas, la fatiga pandémica y la fatiga vacunal representan los principales desafíos para que la gente se mantenga al día con sus vacunas, incluidas las de refuerzo de COVID-19", afirma Jeffrey V. Lazarus, jefe del Grupo de Investigación en Sistemas de Salud de ISGlobal, profesor de Salud Global en CUNY SPH y coordinador del estudio. 

La confianza en las vacunas sigue siendo alta

Mediante una serie de encuestas anuales realizadas en 23 países a lo largo de la pandemia, Lazarus y sus colegas han evaluado la confianza mundial en las fuentes de información y en las vacunas. En esta cuarta encuesta a 23.000 adultos, realizada en octubre de 2023, el equipo de investigación descubrió que la intención de vacunarse contra la COVID-19 era ligeramente inferior (71,6% de los encuestados) a la de 2022 (87,9%). Sin embargo, la confianza general de la población mundial en la vacunación no disminuyó. Más de 3 de cada 5 participantes (60,8%) dijeron estar más dispuestos a vacunarse contra enfermedades distintas de la COVID-19 como resultado de su experiencia durante la pandemia, mientras que sólo el 23,1% se mostró menos dispuesto. 

"Este hallazgo sugiere que existe una apertura general a la vacunación que puede utilizarse para aumentar la confianza en las nuevas generaciones de vacunas y refuerzos contra la COVID-19", afirma Ayman El-Mohandes, coautor del estudio y decano de CUNY SPH. "Debemos diseñar mensajes dirigidos a los comunicadores de confianza para fomentar la aceptación de las vacunas". 

La nueva encuesta también evaluó la confianza del público en las fuentes de información utilizadas durante la pandemia. En general, las fuentes más fiables fueron los profesionales sanitarios (con una puntuación de 6,9 sobre 10) y la Organización Mundial de la Salud (6,5 sobre 10), lo que pone de relieve la importancia de seguir contando con estas fuentes para futuras campañas de comunicación. No obstante, hubo cierta variabilidad entre países. Por ejemplo, los líderes religiosos obtuvieron una puntuación de 3,16 en Suecia, pero de 6,72 en India. 

La confianza pública en la capacidad de las autoridades, la comunidad científica y las organizaciones sanitarias para gestionar futuras pandemias presentaba un panorama desigual. "La gran variabilidad de la confianza observada en los distintos países deja claro que para mejorar la confianza en las vacunas a nivel mundial se necesitarán estrategias de comunicación locales adaptadas al punto de vista cultural", afirma Lazarus. "Urge ponerse al día con las vacunaciones de rutina y prepararse para posibles nuevas amenazas pandémicas, por lo que debemos seguir vigilando la confianza en las vacunas", añade. 

Los datos de la encuesta son altamente representativos de las distintas regiones geográficas del mundo y de los distintos grupos demográficos (edad, sexo, nivel educativo) dentro de cada país.

Referencia

Lazarus, J.V., White, T.M., Wyka, K. et al. Influence of COVID-19 on trust in routine immunization, health information sources and pandemic preparedness in 23 countries in 2023. Nat Med (2024). https://doi.org/10.1038/s41591-024-02939-2

Els homes joves treballant en àmbits agrícoles o ramaders són els més afectats per les mossegades de serp, segons una investigació realitzada al Paraguai amb dades dels darrers sis anys. L'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", posa en relleu la importància de compilar més i millors dades per estimar la càrrega veritable d'aquesta malaltia desatesa.

Cada any moren entre 80.000 i 140.000 persones per la mossegada d'una serp verinosa. El 2017, l'OMS va incloure l'enverinament per serp a la llista de malalties tropicals desateses, amb el propòsit de donar més visibilitat a un problema de salut pública per al qual no només hi ha un problema d'accés a tractaments antiverí, sinó també una escassetat de dades fiables a nivell global i nacional.

A les Amèriques, la gran majoria de casos de mossegades de serp ocorren a l'est del Paraguai i el sud-est del Brasil. Al Paraguai, gairebé 300.000 persones viuen en zones on hi ha almenys un tipus de serp verinosa i que són a més de tres hores d'un centre mèdic.

"El problema és que hi ha una gran manca d'informació actualitzada sobre la càrrega de mossegades de serp al país", diu Sofia Ardiles, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

L'equip investigador va analitzar els casos de mossegades reportats al Paraguai entre 2015 i 2021, així com la informació sociodemogràfica, clínica i de tractament per a cada cas. En total, es van reportar 1.651 mossegades entre 2015 i 2021 (una mitjana de 235 casos per any). Aquestes xifres són similars a les que s'havien reportat entre el 2004 i el 2015, la qual cosa indica que la incidència s'ha mantingut estable. Les regions amb més casos són les que formen part del Gran Chaco, una regió geogràfica que inclou territoris d'Argentina, Bolívia, Brasil i Paraguai, i on ISGlobal està col·laborant amb actors locals per millorar l'atenció a les malalties desateses.

Homes en edat productiva: els més afectats

Els homes en edat productiva (al voltant dels 25 anys) representen gairebé el 70% dels casos, molts d’ells treballant en el sector agrícola o ramader. "Això reforça la noció que l'enverinament per serp és una malaltia laboral", diu Irene Losada, investigadora d'ISGlobal i coautora de l'estudi. Moltes de les mossegades es van produir de dia, en granges o habitatges, i durant l'època de pluges. "Tenir una millor idea del context en què ocorren la majoria de les mossegades ens pot ajudar a implementar mesures de protecció al lloc de treball", afegeix.

En més de la meitat dels casos no es va identificar, o no es va documentar, la serp responsable, fet que pot comprometre la selecció de l'antiverí més adequat. Un 15% dels pacients va rebre tractament més de sis hores després de la mossegada.

"Constatem que falta molta informació sobre la mortalitat, les seqüeles, els efectes adversos del tractament i el maneig del pacient", comenta Ardiles. Això subratlla la importància de millorar la recopilació d'informació per estimar la veritable càrrega humana i social d'aquesta malaltia desatesa.

L'estudi va ser un esforç conjunt amb la Divisió d'Accidents Ponzoñosos del Programa de Control de Zoonosis i el Centre Antirràbic Nacional del Paraguai, encapçalat per Edgar Sanabria.

Referència

Ardiles-Ruesjas S, Sanabria E, Segovia Portillo VH, Jara Oroa L, de Egea V, Sequera G, Alonso-Padilla J, Losada I and Pinazo, MJ. Epidemiological and sociodemographic description of snakebite envenoming cases in Paraguay reported between 2015 and 2021. BMJ Public Health. 2024;2:e000359. doi:10.1136/bmjph-2023-000359

Data

07/05/2024

Hora

18.30 - 20.00 h

Lloc

CaixaForum Macaya
(Paseo de Sant Joan, 108) Barcelona

Ponents

Nerea Morán (UPM), Pilar Sampietro y Raül Torán (ISGlobal).

¿Desde las ciudades podemos ser autosuficientes desde un punto de vista energético? ¿De qué manera podemos cultivar nuestros propios alimentos en las ciudades? ¿Es un sistema viable? ¿Tendría consecuencias en la economía de mercado y el sector de la alimentación?

El 7 de mayo trataremos de responder a estas y muchas otras preguntas relacionadas con la sostenibilidad y la autosuficiencia de nuestras urbes en un contexto social en que nuestra alimentación está muy vinculada al consumo, la inmediatez y los gustos gastronómicos nuevos y elaborados.

El evento tiene una duración aproximada de 90 minutos y es gratuito. Aún así, el aforo es limitado, por lo que recomendamos que llegar puntual y reservar las entradas con antelación.

Con la participación de:

• Nerea Morán, doctora arquitecta por la Universidad Politécnica de Madrid.
• Pilar Sampietro, periodista radiofónica especializada en ecología y cultura, y coautora del libro 'La ciudad comestible' (Morsa, 2018).
• Raül Torán, divulgador científico de ISGlobal. Moderador.

Data

21/05/2024

Hora

18.30 - 20.00 h

Lloc

CaixaForum Macaya
(Paseo de Sant Joan, 108) Barcelona

Ponents

Carolyn Daher, Mònica Ubalde y Raül Torán, de ISGlobal.

¿Qué consecuencias comporta tanto a nivel social como para nuestra salud el hecho de crecer en una ciudad donde predomina el tráfico y el ruido? ¿Cómo afectan estos determinantes a la población más joven?

Este debate abierto, de 90 minutos de duración, abordará cómo hacer compatible el crecimiento de la ciudad con el fomento de una buena salud de la ciudadanía, y cómo repensar las urbes para disponer de más espacios públicos donde los más pequeños puedan jugar y las personas mayores recrearse.

La entrada es gratuita aunque el aforo limitado por lo que se recomienda llegar puntuales y reservar la entrada.

Con la participación de:

• Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificación Urbana, Medio Ambiente y Salud de ISGlobal.
• Mònica Ubalde, investigadora postdoctoral de ISGlobal.
• Raül Torán, divulgador científico de ISGlobal. Moderador.

Campus Clínic Solidari té com a objectiu optimitzar les sinergies i compromís per a la cooperació internacional i local de totes les entitats que conformen el Campus Clínic: el Clínic Barcelona, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, el CAPSBE, l’IDIBAPS, l’ISGlobal i la Fundació Món Clínic.

L’experiència, el coneixement, les persones, els recursos i les aliances s’orienten a contribuir en els reptes globals de la salut planetària.

L’objectiu és que tots i totes les professionals i estudiants del Campus puguin apropar-se i conèixer les necessitats i reptes globals de cooperació sanitària; col·laborar en projectes de cooperació sanitària, tant a nivell local com internacional; tenir cura de les persones en situació de vulnerabilitat; afavorir i promoure la docència , la formació i la recerca en l’àmbit de la cooperació sanitària; posicionar la cooperació i el compromís del campus Clínic com un valor reconegut per la societat.

En els últims conflictes i situacions d'emergències Campus Clínic Solidari ha col·laborat a través de l’enviament de material i equipament sanitari de l'hospital Clínic retirat per renovació, però que pot tenir una segona vida útil per construir un hospital de campanya a Ucraïna i també per ajudar als damnificats per el terratrèmol de Marroc.

Què fa Campus Clínic Solidari?

Campus Clínic Solidari treballa en diferents línies estratègiques:

• Agermanaments amb centres sanitaris de Moçambic i altres regions amb potencialitat per acollir projectes assistencials, docents i/o de recerca
• Intervenció en emergències sanitàries facilitant material sanitari de suport a distància, com ja s’ha fet amb l’Hospital de Campanya a Ucraïna o la intervenció en el terratrèmol del Marroc.
• Convocatòria d’ajuts per finançar projectes proposats per professionals del Campus Clínic per desenvolupar iniciatives pròpies o de tercers. Fins ara s'han finançat més de 150 projectes internacionals.
• Col·laboració amb ONGs i el Tercer Sector a través de convenis estables i accions puntuals per fer arribar l’ajuda allà on és necessària, com per exemple amb Open Arms, Bombers Solidaris, Fundació Exit, Fundació Vicente Ferrer o la Fundació Convent de Santa Clara, impulsada per Sor Lucia Caram.
• Formació a través de cursos i jornades per compartir coneixement amb els centres agermanats i d’altres a on es desenvolupen projectes de cooperació.

A Campus Clínic Solidari hi poden participar professionals assistencials i no assistencials, professorat, estudiants i personal investigador de totes les entitats del Campus Clínic. 

Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", aporta noves evidències sobre el creixement de la funció pulmonar a la infància. Els resultats mostren que uns nivells elevats d'activitat física i un major índex de massa corporal (IMC) tenen un paper clau en la recuperació dels primers dèficits. Aquests resultats, publicats a la revista Thorax, tenen implicacions importants per a la pràctica clínica, la investigació i les polítiques de salut pública, ja que proporcionen nous coneixements sobre com millorar la salut respiratòria des de la infància fins a l'edat adulta.

L'estudi va analitzar dades de la cohort espanyola de naixement del projecte INMA – Infància i Medi Ambient, que incloïa un total de 1.151 nens i adolescents entre 4 i 18 anys. Els investigadors van mesurar la funció pulmonar mitjançant espirometries, una tècnica que avalua la funció pulmonar mitjançant la quantitat d'aire exhalat. Més concretament, els investigadors van mesurar el volum expiratori forçat en un segon (FEV1), que és el volum d'aire exhalat al primer segon durant l'espiració forçada després d'una inhalació profunda, i la capacitat vital forçada (CVF), que és la quantitat màxima d'aire que una persona pot exhalar després d'una inhalació profunda sense límit de temps. Mentre que el FEV1 és un indicador del grau d'obertura de les vies respiratòries, la CVF dona una idea de la mida dels pulmons.

A partir de les espirometries, es van identificar quatre trajectòries de creixement de la funció pulmonar: una trajectòria baixa (19% de la mostra tant per a FEV1 com per a FVC), una trajectòria normal (62% i 63%), una trajectòria alta ( 16% i 13%) i una trajectòria final anomenada "de recuperació" o catch-up (2% i 5% de la mostra). El grup catch-up va començar amb valors de funció pulmonar per sota de la trajectòria baixa i va mostrar un creixement accelerat entre els 4 i els 10 anys, assolint valors de funció pulmonar normals.

"La troballa clau del nostre estudi és que una funció pulmonar baixa a la infància primerenca no es tradueix automàticament en una funció pulmonar deficient a l'edat adulta primerenca, sinó que el creixement accelerat pot recuperar els dèficits de funció pulmonar en la infància i donar lloc a valors normals a l'adolescència", afirma Sarah Koch, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Nivells elevats d'activitat física i massa corporal augmenten la funció pulmonar

Utilitzant historials clínics, qüestionaris i resultats de visites presencials amb els participants i les famílies, l'equip va recopilar informació sobre els possibles predictors del creixement de la funció pulmonar. Es van agrupar en quatre categories: característiques demogràfiques i de naixement, malalties al·lèrgiques, tabaquisme i altres exposicions ambientals, i activitat física i massa corporal.

Els resultats de l'estudi mostren que el creixement accelerat de la funció pulmonar s'associa principalment a nivells més alts d'activitat física a la primera infància (entre els 4 i els 7 anys) i a un major índex de massa corporal als 4 anys.

"El nostre estudi confirma i va més enllà d'investigacions anteriors sobre predictors coneguts de la funció pulmonar. Segons l’estudi, els nens i nenes amb menys malalties al·lèrgiques tenen més probabilitats de tenir trajectòries normals o altes de FEV1. Això dona suport a l'evidència prèvia sobre com les condicions al·lèrgiques dels infants afecten el creixement de la funció pulmonar", diu Judith Garcia-Aymerich, investigadora d'ISGlobal i autora principal de l'estudi.

Implicacions clíniques i de salut pública

L'aparició primerenca o el deteriorament accelerat de la funció pulmonar, més enllà del que s'espera com a part del procés normal d'envelliment, és un clar factor de risc de malaltia respiratòria crònica. Per tant, comprendre els factors determinants que prediuen el creixement de la funció pulmonar durant la infància i l'adolescència és tan important per a la prevenció d'aquestes malalties com comprendre els factors determinants del deteriorament de la funció pulmonar a l'edat adulta tardana.

Els resultats d'aquest estudi tenen implicacions importants per a la pràctica clínica i les polítiques de salut pública. "Tant la gestió clínica com les polítiques de salut pública haurien de promoure una dieta saludable i alts nivells d'activitat física en infants amb una funció pulmonar baixa, condicions ambientals subòptimes o al·lèrgies. Això pot ajudar a superar les limitacions de creixement en la funció pulmonar i millorar la salut respiratòria a la infància i l'edat adulta", afirma Sarah Koch.

Referència

Koch, S., Prado Peralta, G., Carsin, AE., Abellan, A., Roda, C., Torrent, M., Iñiguez, C., Ballester, F., Ferrero, A., Zabaleta, C., Lertxundi, A., Guxens, M., Vrijheid, M., Sunyer, J., Casas, M., Garcia-Aymerich, J. Physical activity and body mass related to catch-up lung function growth in childhood: a population-based accelerated cohort study. Thorax, 2024. Doi: 10.1136/thorax-2022-219666

La diversitat genètica del paràsit de la malària en dones embarassades i població infantil va disminuir en una zona de Moçambic on es van aplicar intervencions per eliminar la malaltia, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i el Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (CISM). Els resultats, publicats a Nature Communications, destaquen el potencial del mostreig rutinari de dones embarassades com a estratègia cost-efectiva per millorar la vigilància genòmica del paràsit i detectar canvis en la transmissió dins de la comunitat.

La vigilància genòmica del paràsit de la malària P. falciparum és essencial per detectar l'aparició i propagació de paràsits resistents als medicaments. Però pot aportar molta més informació. "Creiem que la diversitat genòmica de la població del paràsit també pot ajudar-nos a avaluar l'eficàcia de les intervencions dirigides a eliminar la malaltia", afirma Alfredo Mayor, investigador d'ISGlobal. "Esperem una menor diversitat genètica del paràsit en zones amb menys transmissió".

La presa regular de mostres per a la vigilància genòmica és difícil i costosa, sobretot en entorns de baixos recursos, però Mayor i el seu equip tenen una solució: les dones embarassades que acudeixen a la seva primera visita prenatal representen una població sentinella d'accés fàcil. El mateix equip va demostrar anteriorment que la càrrega de malària en les dones embarassades reflecteix la de la comunitat. En aquest estudi, van avaluar si la diversitat genètica del paràsit en les embarassades també és representativa, i si pot informar sobre canvis en els nivells de transmissió.

Vigilància genòmica de la malària en l'atenció prenatal

L'equip de recerca va seqüenciar mostres de P. falciparum de 289 dones que acudien a la seva primera visita prenatal i 93 nenes i nens de la comunitat, d'entre dos i deu anys. Les mostres es van recollir entre 2015 i 2018 en tres àrees del sud de Moçambic: una amb alta transmissió de la malaltia (Ilha Josina) i dues amb baixa transmissió (Magude, on es van implementar intervencions d'eliminació, i Manhiça).

L'anàlisi va confirmar que la diversitat genètica i la prevalença de marcadors de farmacoresistència en les dones que acudien a la visita prenatal i en la població infantil eren similars. La població de paràsits amb major diversitat genètica estava a Ilha Josina, i la de menor diversitat a Magude. A més, a Magude es va observar una clara disminució de la diversitat de paràsits infectant un mateix individu (diversitat intrahoste), la qual cosa indica una reducció de la mida de la població de paràsits després de les intervencions d'eliminació. A Manhiça no es va observar cap disminució de la diversitat intrahoste.

"Els nostres resultats revelen l'impacte que tenen aquestes intervencions en l'estructura de la població de paràsits, que no és tan evident quan es mira només el nombre de casos durant el mateix període de temps", diu Nanna Brokhattingen, primera coautora de l'estudi i investigadora d'ISGlobal. "La vigilància parasitària en dones embarassades pot complementar les dades clíniques i epidemiològiques a l'hora d'avaluar l'impacte de les intervencions de control i eliminació de la malària", afegeix Mayor. L'equip investigador conclou que la vigilància genòmica rutinària a les clíniques d'atenció prenatal és una estratègia cost-efectiva i convenient per informar sobre els canvis en la transmissió de la malaltia.

Referència

Nanna Brokhattingen, Glória Matambisso, Clemente da Silva et al. Genomic malaria surveillance of antenatal care users detects reduced transmission following elimination interventions in Mozambique. Nat Commun. https://doi.org/10.1038/s41467-024-46535-x.