Articles destacats

image alt

5 claus per ciutats més saludables

#CiutatsQueVolem

La nostra salut i la del planeta depenen del disseny de les ciutats. La vida urbana planteja desafiaments que exigeixen repensar la forma en què planifiquem els entorns urbans. Les #CiutatsQueVolem són ciutats fetes per a les persones: llocs on viure bé i estar sanes.

En aquest reportatge interactiu i durant les properes setmanes, investigadors d'ISGlobal detallaran cinc estratègies clau per construir ciutats saludables i sostenibles.

Iniciativa de planificació urbana, medi ambient i salut*

Darrera actualització: ABRIL 2018

 

 

 

 

 

1. Contaminació de l'aire

Ens afecta durant tota la vida, des que estem al ventre matern fins a la mort. Però, som conscients de l'aire que respirem?

El 98% de les ciutats de països d'ingressos baixos i mitjans no compleix amb els nivells segurs de qualitat de l'aire de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Als països de renda alta, aquest percentatge disminueix al 56%.

Hi ha una abundant evidència científica que subratlla la necessitat urgent de millorar la qualitat de l'aire. El programa de recerca en entorn urbà i contaminació de l'aire d'ISGlobal ha realitzat nombrosos estudis sobre com la pol·lució afecta la nostra salut. David Rojas, metge investigador de l'equip, ens ho explica:

Moltes vegades no és visible, però la contaminació de l'aire, en particular la procedent del trànsit, és la causa d'algunes de les nostres malalties més comunes. Càncer de pulmó, ictus, malalties respiratòries i un llarg etcètera són causades per aquesta assassina invisible. Més enllà de la pol·lució, l'entorn urbà on vivim impacta directament en la salut i el benestar.

Fonts

La contaminació de l'aire afecta el cervell dels nens i nenes. Investigacions d'ISGlobal conclouen que l'exposició diària a diòxid de nitrogen (NO2) i carboni negre, dos dels contaminants associats al trànsit, afecten el desenvolupament cognitiu infantil. Ens ho explica Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil d'ISGlobal:

S'espera que set de cada deu persones visquin en entorns urbans d'aquí a 30 anys. Per afrontar els reptes que planteja aquesta urbanització sense precedents, hem d'actuar i posar la nostra salut i benestar en el centre del disseny urbà.

Millorar la qualitat de l'aire a les ciutats ha de ser prioritat absoluta per a governs, ajuntaments i planificadors urbans.

2. Soroll

El trànsit que col·lapsa la ciutat, les obres al carrer, el camió de les escombraries, els sorolls domèstics dels veïns, les terrasses... Les ciutats són sinònim de soroll. Pensem que la contaminació acústica és només una molèstia i no ho associem directament amb la nostra salut.

Tot i això, el soroll afecta la salut fins al fet que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica el soroll procedent del tràfic com el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa, darrere només de la contaminació de l'aire.

El soroll es defineix com un "so no desitjat" i és un dels factors ambientals més importants a nivell de salut pública. El trànsit rodat és la font de contaminació acústica més comú tant dins com fora de les ciutats, seguit dels trens i els avions.

De tota la càrrega de malaltia que s'atribueix a una mala planificació urbana, el soroll del trànsit representa el 36%, un percentatge fins i tot superior al que s'atribueix a la contaminació de l'aire. Ens ho explica Maria Foraster, investigadora d'ISGlobal especialista en soroll i salut:

La planificació urbana pot tenir un paper important per disminuir els nivells de soroll.

3. Espais naturals

La ciutat del futur ha de ser una ciutat verda. Els estudis científics associen els espais verds -parcs urbans, jardins, carrers arbrats o boscos, entre d'altres- a nombrosos beneficis per a la salut en persones adultes, com la reducció de l'estrès, el fet de viure més anys o un millor estat de salut general i mental.

En nens i nenes, es relaciona amb millores en la capacitat de l'atenció, desenvolupament emocional i del comportament, fins i tot amb canvis estructurals beneficiosos en el cervell.

De l'altra, els espais blaus -llocs com fonts, llacs, rius o mars- i la seva relació amb la salut és un camp de recerca relativament nou. Es relacionen amb un augment dels nivells d'activitat física i podrien ser beneficiosos per a la salut mental, especialment per a la reducció de l'estrès i el benestar autopercebut.

Encara es desconeix quines característiques dels espais naturals són més beneficioses per a la salut de les persones, quin és el mecanisme que explica aquesta relació i quins espais naturals milloren de manera més notable la salut de les persones.

La naturalesa ha de formar part de la ciutat. Més enllà de punts dispersos, els espais naturals han de ser una trama que comunica tot l'espai urbà i beneficia tota la ciutadania.

 

4. Activitat física

El sedentarisme és un problema de salut pública mundial: és el quart factor de risc de mortalitat global i causa un de cada quatre casos de càncers de mama i de còlon.

Tu fas prou activitat física? Et reptem a respondre la següent pregunta:

Les ciutats han de ser dissenyades per fomentar l'activitat física mitjançant el transport actiu, és a dir, que el disseny urbà faciliti els desplaçaments a peu o amb bicicleta.

La meitat dels viatges en cotxe dins de la ciutat cobreixen trajectes de menys de 5 km. És una distància que es pot recórrer en transport actiu amb un gran impacte en la salut pública: augmenta l'activitat física i es redueixen els nivells de contaminació de l'aire i acústica.

Augmentar els nivells d'activitat física és una necessitat social, no només individual, que ha de ser integrada en el disseny de les nostres ciutats.

5. Temperatura

Sabies que a les ciutats les temperatures solen ser més altes que a les zones que les envolten? De fet, la temperatura nocturna pot arribar a ser fins 10 graus més alta en els entorns urbans que als voltants. Aquest efecte es coneix com "illa de calor".

La forma geomètrica de les ciutats, amb grans edificis i zones pavimentades que absorbeixen la calor, o la manca d'espais verds són algunes de les causes de les illes de calor. Ens ho explica la investigadora d'ISGlobal Erica Martínez:

Les illes de calor i les altes temperatures augmenten la mortalitat, sobretot per malalties cardiovasculars i respiratòries. Cal que el disseny urbà incorpori de forma prioritària la prevenció de l'augment de les temperatures a les ciutats.

6. Conclusions

Al llarg d'aquest informe digital, hem vist que les evidències científiques són clares: la vida urbana actual pot portar associats greus impactes negatius en la nostra salut. El simple fet de viure en una ciutat no hauria de comportar aquests riscos per a la nostra salut, sobretot perquè són perfectament evitables.

Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, demana fer el pas de l'evidència científica a la presa de decisions polítiques:

Las #CiutatsQueVolem són ciutats dissenyades per a les persones: espais amb bona qualitat de l'aire, escassos nivells de soroll i sense illes de calor. Entorns urbans amb més espais verds i nivells saludables d'activitat física. Hi ha moltes mesures disponibles per fer que siguin una realitat:

La Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal treballa estretament amb actors públics i privats per incorporar l'evidència científica a la planificació urbana. No hi ha temps a perdre. Donat el nombre de persones a les quals afecta i la gravetat de les possibles conseqüències, la salut urbana hauria de ser considerada una emergència.

Suma't a les #CiutatsQueVolem


* Aquesta és una publicació de l'equip de Comunicació i de la Iniciativa de Planificació Urbana, Salut i Medi Ambient d'ISGlobal. Han participat i col·laborat (per ordre alfabètic): Ione Avila-Palencia, Xavier Basagaña, Aleix Cabrera, Glòria Carrasco, Ariadna Curto, Payam Dadvand, Carolyn Daher, Irene Eleta, Beatriz Fiestas, Maria Foraster, Mireia Gascon, Haneen Khreis, Èrica Martinez, Mark Nieuwenhuijsen, Natalie Mueller, David Rojas, Pau Rubio, Adelaida Sarukhan, Marta Solano, Jordi Sunyer, Raül Toran, Margarita Triguero i Wilma Zijlema.
Disseny gràfic: Ondeuev. Programació: Ondeuev. Óscar Rodríguez/Sonicon. 

5. Temperatura

Sabies que a les ciutats les temperatures solen ser més altes que a les zones que les envolten? De fet, la temperatura nocturna pot arribar a ser fins 10 graus més alta en els entorns urbans que als voltants. Aquest efecte es coneix com "illa de calor".

La forma geomètrica de les ciutats, amb grans edificis i zones pavimentades que absorbeixen la calor, o la manca d'espais verds són algunes de les causes de les illes de calor. Ens ho explica la investigadora d'ISGlobal Erica Martínez:

Les illes de calor i les altes temperatures augmenten la mortalitat, sobretot per malalties cardiovasculars i respiratòries. Cal que el disseny urbà incorpori de forma prioritària la prevenció de l'augment de les temperatures a les ciutats.

 

6. Conclusions

Al llarg d'aquest informe digital, hem vist que les evidències científiques són clares: la vida urbana actual pot portar associats greus impactes negatius en la nostra salut. El simple fet de viure en una ciutat no hauria de comportar aquests riscos per a la nostra salut, sobretot perquè són perfectament evitables.

Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, demana fer el pas de l'evidència científica a la presa de decisions polítiques:

Las #CiutatsQueVolem són ciutats dissenyades per a les persones: espais amb bona qualitat de l'aire, escassos nivells de soroll i sense illes de calor. Entorns urbans amb més espais verds i nivells saludables d'activitat física. Hi ha moltes mesures disponibles per fer que siguin una realitat:

La Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal treballa estretament amb actors públics i privats per incorporar l'evidència científica a la planificació urbana. No hi ha temps a perdre. Donat el nombre de persones a les quals afecta i la gravetat de les possibles conseqüències, la salut urbana hauria de ser considerada una emergència.

Suma't a les #CiutatsQueVolem


* Aquesta és una publicació de l'equip de Comunicació i de la Iniciativa de Planificació Urbana, Salut i Medi Ambient d'ISGlobal. Han participat i col·laborat (per ordre alfabètic): Ione Avila-Palencia, Xavier Basagaña, Aleix Cabrera, Glòria Carrasco, Ariadna Curto, Payam Dadvand, Carolyn Daher, Irene Eleta, Beatriz Fiestas, Maria Foraster, Mireia Gascon, Haneen Khreis, Èrica Martinez, Mark Nieuwenhuijsen, Natalie Mueller, David Rojas, Pau Rubio, Adelaida Sarukhan, Marta Solano, Jordi Sunyer, Raül Toran, Margarita Triguero i Wilma Zijlema.
Disseny gràfic: Ondeuev. Programació: Ondeuev. Óscar Rodríguez/Sonicon.