Data

13/03/2024 - 10/07/2024

Lloc

Online

La movilidad humana constituye un determinante del conjunto de nuestras sociedades y de los derechos y aspiraciones más fundamentales de las poblaciones. La salud global es una de ellas. El ciclo internacional “Salud de personas migrantes y refugiadas en Chile y España: aprendizajes y desafíos de salud global” aborda algunos de los desafíos fundamentales de esta relación, centrándose en las regiones de Europa y América Latina.

El ciclo se desarrolló en cinco sesiones, a lo largo del primer semestre de 2024. Los detalles de cada una están disponibles en los enlaces adjuntos. Esta es una colaboración entre el Centro de Salud Global Intercultural de la Universidad del Desarrollo (Santiago de Chile) y el Instituto de Salud Global de Barcelona.

1. 13/03/2024 | Salud Mental y migración: https://uddtv.udd.cl/video/webinarsalud-de-personas-migrantes-y-refugiadas-en-chile-y-espana-aprendizajes-salud-global/
2. 17/04/2024 | Salud de niños, niñas y adolescentes en movilidad internacional: https://uddtv.udd.cl/video/webinar-salud-de-personas-migrantes-y-refugiadas-en-chile-y-espana-aprendizajes-y-desafios-2/
3. 15/05/2024 | Salud de diversidades sexo-genéricas en movilidad internacional: https://uddtv.udd.cl/video/webinar-salud-de-personas-migrantes-y-refugiadas-en-chile-y-espana-aprendizajes-en-salud-global/ 
4. 19/06/2024 | Irregularidad migratoria y salud: https://uddtv.udd.cl/video/webinarsalud-de-personas-migrantes-y-refugiadas-en-chile-y-espana-aprendizajes-y-desafios-salud-2/
5. 10/07/2024 | Narrativas discriminatorias y salud de personas en movilidad internacional: https://uddtv.udd.cl/video/webinarsalud-de-personas-migrantes-y-refugiadas-chile-y-espanaaprendizajes-y-desafios-en-salud-2/

Un grup d'experts internacionals liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", sota el paraigua de The Alzheimer's Association International Society to Advance Alzheimer's Research and Treatment, ha presentat una declaració de consens sobre les disparitats de sexe i gènere en la resiliència a la malaltia d'Alzheimer i demana que aquestes diferències s'incorporin en investigacions futures. El treball s'ha publicat a Alzheimer's & Dementia: The Journal of the Alzheimer's Association.

Les dones constitueixen la majoria de les persones amb Alzheimer i tenen el doble de risc de patir-lo al llarg de la vida. La prevalença de factors protectors i de risc, la càrrega de patologies de la malaltia d'Alzheimer i altres afeccions relacionades, com les malalties cerebrovasculars, difereixen segons el sexe i el gènere, a causa de factors biològics (per exemple, el risc genètic) i factors construïts socialment (per exemple, l'educació o l'estil de vida).

"Avaluar com interactuen el sexe i el gènere és crucial per comprendre els mecanismes que mantenen la funció cognitiva i redueixen l'acumulació de patologies a l'envelliment i la malaltia d'Alzheimer, és a dir, els factors de resiliència i resistència", afirma Eider Arenaza-Urquijo, investigadora d'ISGlobal, primera autora de l'estudi i presidenta del grup de Reserva, Resiliència i Factors de Protecció de l'Associació de l'Alzheimer.

Resistència i resiliència a l'Alzheimer en homes i dones

Basant-se en la revisió d'una gran quantitat de literatura, l'equip va identificar diferències de sexe i gènere en el risc de demència i va detectar llacunes en la comprensió de les vies específiques de risc i resistència.

Tot i que les dones solen mostrar un avantatge cognitiu inicial, el seu deteriorament és més ràpid que el dels homes a mesura que avança la malaltia. Això pot ser degut a un desenvolupament diferencial de patologies, el que es coneix com a resistència a l'Alzheimer, o a capacitats diferents per mantenir el funcionament normal al llarg del temps i fer front a la patologia una vegada aquesta és present, el que es coneix com a resiliència cognitiva a l'Alzheimer.

De fet, les dones mostren inicialment una resiliència més gran, afrontant millor la patologia i l'atròfia cerebral i mantenint la funció cognitiva. La major resistència inicial de les dones està recolzada per investigacions amb animals que demostren el paper protector del cromosoma X en la malaltia d'Alzheimer (les dones solen tenir dos cromosomes X, mentre que els homes en tenen un). No obstant això, aquesta resistència inicial s'esvaeix a mesura que avancen cap a un diagnòstic clínic de deteriorament cognitiu lleu i malaltia d'Alzheimer, quan mostren més vulnerabilitat. De fet, els estudis suggereixen que les dones són més propenses a presentar una acumulació anormal de proteïna tau al cervell i mostren una major càrrega de patologies vasculars, sobretot després de la menopausa.

L’equip investigador proposa diversos mecanismes que expliquen el risc i la resistència diferencials en dones i homes, entre ells una prevalença més gran d'inactivitat física i trastorns afectius en les dones, però també factors biològics. En aquest sentit, les troballes genètiques suggereixen que la resiliència podria estar associada a vies immunitàries en les dones i cardiovasculars en els homes.

Abordar els factors modificables

Segons els autors, els estudis sobre la resiliència a l'Alzheimer s'han centrat principalment en els comportaments individuals, sense tenir en compte com els factors socials i culturals, com el gènere, influeixen en aquests comportaments i, per tant, en el risc i la resiliència. En aquest sentit, és important destacar que les diferències en la funció cognitiva entre homes i dones podrien estar disminuint en funció de la reducció de les desigualtats de gènere, a causa de més oportunitats per a les dones en educació, participació laboral i millores en la situació econòmica i condicions de vida. "Els factors de protecció, com l'educació, poden tenir efectes diferents en homes i dones. Ens cal comprendre la complexitat de les interaccions entre factors biològics i socials per entendre la resiliència a la malaltia d'Alzheimer", argumenta Arenaza-Urquijo.

Per això, l'equip advoca per un enfocament de la resiliència que tingui en compte el sexe i el gènere per comprendre millor la complexa interacció dels determinants biològics i socials. "Centrar-se més en l'impacte diferencial dels factors modificables informarà sobre si un factor específic té un impacte més gran en la resiliència cognitiva o cerebral en homes o dones", destaca Arenaza-Urquijo.

Recomanacions per a futures investigacions

Per millorar la comprensió de com el sexe i el gènere afecten la resiliència cognitiva davant l'envelliment i la malaltia d'Alzheimer, els investigadors recomanen diverses direccions clau per a estudis futurs. En primer lloc, subratllen la necessitat d'explorar com interactuen els factors de sexe i gènere en les diferents cultures, tenint en compte les diferències demogràfiques, genètiques, socials i clíniques que influeixen en el risc de demència.

La investigació també assenyala que les diferències de sexe/gènere en les característiques cerebrals, com la connectivitat cerebral, continuen sense estudiar-se com a factors de resistència a la malaltia d'Alzheimer que poden minimitzar l'impacte de les patologies a la cognició.

Els autors sostenen també que la publicació de resultats negatius és crucial per evitar biaixos i que tots els estudis haurien d'incloure resultats segregats per sexe. Finalment, assenyalen la importància de considerar el sexe i el gènere de forma no binària i d'incloure les poblacions LGTBIQ+ als estudis, que solen estar infrarepresentades i s'enfronten a una càrrega més gran de malalties cròniques.

Referència

Arenaza-Urquijo, EM., Boyle, R., Casaletto, K., Anstery, K., Vila-Castelar, C., et al. Sex and gender differences in cognitive resilience to ageing and Alzheimer's disease. Alzheimer's & Dementia. Doi: 10.1002/alz.13844

Una prova innovadora que combina un sistema d'extracció d'ADN inspirat en una impressora 3D modificada (PrintrLab) amb l'amplificació molecular isotèrmica mediada per anses (LAMP), podria utilitzar-se per detectar la infecció per T. Cruzi -responsable de la malaltia de Chagas- en nadons. És la conclusió d'una prova de concepte realitzada al Chaco bolivià, una zona endèmica per a la malaltia de Chagas. L'estudi publicat a la revista Lancet Microbe ha estat coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", en col·laboració amb la Fundació CEADES (Bolívia), CONICET-INGEBI (Argentina), la companyia AI Biosciences (EE.UU.), FIND (Suïssa) i la Fundació Mundo Sano (Argentina).

El 20% dels nous casos de Chagas es deuen a la transmissió vertical (o congènita). És a dir, quan la mare, infectada, passa el paràsit al seu nadó durant l'embaràs. Per això, la detecció precoç del paràsit en dones i nadons és una prioritat de salut pública. El problema és la manca de proves senzilles, ràpides i fiables. En països d'ingressos alts com Espanya, el diagnòstic del nadó es pot fer per PCR, però és un mètode costós que requereix personal qualificat. En regions endèmiques, es fan fins a dues proves de microscòpia (al naixement i als dos mesos), que per la seva baixa sensibilitat han de seguir-se d'un estudi serològic diversos mesos després per detectar anticossos contra el paràsit. La multiplicació de proves i el temps que passa entre aquestes eleva el risc que els nens i nenes no rebin el tractament necessari.

"En regions endèmiques seria molt útil comptar amb una prova senzilla, ràpida i sensible per detectar el paràsit en el nadó, que és quan el tractament funciona millor," explica Julio Alonso Padilla, investigador d'ISGlobal.

Major sensibilitat que l'anàlisi microscòpica

En aquest estudi, un equip liderat per Alonso-Padilla va avaluar una prova diagnòstica innovadora que combina una tècnica senzilla d'amplificació molecular (LAMP) desenvolupada per l'empresa japonesa Eiken, amb una impressora 3D modificada per extreure l'ADN a partir d'una petita mostra de sang (PrintrLab). Els resultats es van comparar amb els de la PCR i els mètodes diagnòstics "estàndard" (microscòpia i serologia).

L'estudi va incloure 224 nadons de mares seropositives per T. cruzi, als quals es va seguir durant vuit mesos. En total, es van detectar 23 casos de transmissió congènita (nou nadons detectats per microscòpia i 14 detectats per serologia vuit mesos després). LAMP va aconseguir detectar des del principi a 13 dels 23 casos (és a dir, quatre casos addicionals als detectats per microscòpia), i la PCR a 14 dels 23 (cinc casos addicionals).

"Això mostra que la sensibilitat de PrintrLab-LAMP és major a la de l'anàlisi microscòpica i pràcticament igual a la de la PCR" diu Alonso-Padilla. L'avantatge és que el PrintrLab hauria de ser menys costós que la PCR i requereix una infraestructura mínima.

Seguint les guies de diagnòstic i tractament de Chagas congènit del país, tots els nadons infectats van ser tractats i curats, subratllant la importància de detectar i tractar com més aviat millor els nadons.

L'equip investigador aclareix que aquesta va ser una prova de concepte per mostrar la viabilitat del test PrintrLab-LAMP, i que ara cal provar-ho a major escala i en un major nombre de centres. De confirmar-se el seu potencial, la prova podria també resultar de gran utilitat per detectar infeccions agudes en persones adultes, o per avaluar l’eficàcia del tractament.

Referencia

Rojas L, Rivera S, Wehrendt DP et al. Evaluation and validation of a PrintrLab-based LAMP assay to identify Trypanosoma cruzi in newborns in Bolivia: a proof of concept study. Lancet Microbe, doi: 10.1016/S2666-5347(24)00110-1.

Les temperatures ambientals estan associades a més de 5 milions de morts prematures a l'any a tot el món, més de 300.000 d'elles a Europa Occidental. En un context de ràpid escalfament en què les temperatures han anat batent successivament els rècords anteriors durant les dues últimes dècades , és essencial utilitzar models epidemiològics per a desenvolupar sistemes nous d'alerta primerenca que anticipin els efectes de les temperatures previstes sobre la salut.

Això és precisament el que ha fet el grup d'Adaptació de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa": Forecaster.health és la primera plataforma paneuropea de lliure accés que utilitza models epidemiològics específics per sexe i edat per a predir els riscos reals de mortalitat per temperatures ambientals en diferents segments de la població.

L'eina permet introduir la data per a la qual es desitja obtenir les prediccions de salut en una finestra de temps de fins a dues setmanes, així com el subgrup de població per al qual es desitja obtenir la predicció de mortalitat relacionada amb la temperatura . Una vegada seleccionades aquestes variables, el sistema mostra un mapa amb alertes per a 580 regions de 31 països europeus amb codis de colors corresponents a quatre nivells de risc de mortalitat relacionada amb la calor i el fred: baix, moderat, alt i extrem.

Canvi de paradigma: de la meteorologia a l'epidemiologia

"Fins ara, les alertes de temperatura es basaven únicament en la informació física de les previsions meteorològiques i, per tant, ignoraven les diferències de vulnerabilitat al fred i a la calor entre grups de població. El nostre sistema canvia aquest paradigma desplaçant el focus de la meteorologia a l'epidemiologia i els determinants socials de la vulnerabilitat als factors ambientals", afirma Joan Ballester Claramunt , investigador principal del grup d'Adaptació d’ISGlobal. " Forecaster.health no sols pronostica les temperatures en si, sinó també els riscos reals que aquestes temperatures tenen sobre el conjunt de la població i, especialment, sobre subgrups específics de població en funció del sexe i l'edat", afegeix.

L'equip va utilitzar la base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT (https://www.early-adapt.eu), que actualment inclou dades de 580 regions de 31 països europeus per sexe, edat i causa de mort, per a ajustar models epidemiològics independents per grups de població. Cada dia, l'eina obté registres i previsions de temperatura, i utilitza els models epidemiològics per a quantificar el risc de mortalitat relacionada amb la temperatura per sexe i grup d'edat per a qualsevol data determinada en els 15 dies següents.

"Sabem que la vulnerabilitat a la calor està influïda per una sèrie de factors, entre ells el sexe i l'edat. Sabem, per exemple, que les dones són més susceptibles a la calor que els homes, i que el risc de mort tant per calor com per fred augmenta amb l'edat. Per això, la nostra eina ajusta per separat models epidemiològics per a cada sexe i grup d'edat, el que permet emetre alertes independents que donin compte dels impactes reals sobre la població", assenyala Marcos Quijal-Zamorano, investigador d’ISGlobal i un dels autors del sistema.

El primer pas cap a una plataforma multirisc

Sempre basant-se en evidències i models epidemiològics, Forecaster.health s'ampliarà en els pròxims mesos i anys en diferents direccions. Per a començar, s'afegiran a la plataforma nous països i regions més petites, quan l'equip adquireixi noves dades. També s'espera que l'eina desenvolupi nous models epidemiològics per a incorporar alertes de salut sobre diversos contaminants atmosfèrics , com les partícules, l'ozó o el diòxid de nitrogen. Finalment, la plataforma també emetrà alertes per a causes específiques de mort, com a malalties cardiovasculars i respiratòries, i per a altres resultats de salut, com a ingressos hospitalaris i accidents laborals.

"El nostre plantejament depèn fonamentalment de la disponibilitat de dades de salut per a ajustar els nostres models epidemiològics. Estem desitjosos d'afegir resultats de salut addicionals per a més països o regions més petites, tant d'Europa com d'altres continents, si se'ns faciliten dades", subratlla Joan Ballester Claramunt.

Ajudes del Consell Europeu de Recerca per a proves de concepte

Forecaster.health ha estat finançada per les ajudes Proof-of-Concept HHS-EWS i FORECAST-AIR del Consell Europeu de Recerca (ERC). Aquestes subvencions tenen per objecte transformar la recerca bàsica i els recursos generats en l'ajuda de consolidació de l'ERC EARLY-ADAPT en eines innovadores per a abordar els reptes de la societat. En aquest sentit, EARLY-ADAPT estudia com s'adapten les poblacions als reptes del canvi climàtic per a la salut pública i, en conseqüència, HHS-EWS i FORECAST-AIR ofereixen solucions reals per a augmentar la resiliència de les societats davant amenaces com la temperatura ambient i els contaminants atmosfèrics.

L'equip que ha desenvolupat la plataforma està integrat per Joan Ballester Claramunt , Mireia Beas-Moix, Nadia Beltrán-Barrón, Raúl Fernando Méndez Turrubiates, Fabien Peyrusse i Marcos Quijal-Zamorano.

Un ampli estudi amb 35.000 nens i nenes de vuit països ha trobat un vincle "sòlid" entre l'exposició a espais verds en la primera infància i una millor funció pulmonar. L'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha estat publicat en Environment International.

La recerca va utilitzar dades de 10 cohorts de naixement europees de 8 països (Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, Lituània, Noruega, Països Baixos i el Regne Unit) per a realitzar una metaanàlisi. Aquesta avaluació de les dades es va fer a nivell individual per a cada participant.

Es disposava de dades sobre l'exposició a espais verds en dos moments diferents: l'embaràs i la infància (dels 3 als 12 anys). Com a indicador dels espais verds residencials, l'equip de recerca va utilitzar l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) en un radi de 300 m al voltant de la direcció de cada participant. El NDVI és un índex que utilitza imatges per satèl·lit per a estimar la quantitat de vegetació en un punt determinat.

La funció pulmonar es va mesurar mitjançant proves d'espirometria. Per a avaluar el volum pulmonar, l'equip va mesurar la capacitat vital forçada (FVC), que és la quantitat màxima d'aire que una persona pot expirar sense límit de temps després d'inspirar profundament. I com a indicador de com d’obertes estan les vies respiratòries, es va prendre el volum expiratori forçat en un segon (FEV1). El FEV1 és el volum d'aire expirat en el primer segon de respiració forçada després d'una inspiració profunda.

L'anàlisi estadística va mostrar que els nens i nenes que vivien en veïnats més verds tenien una millor funció pulmonar, concretament majors FVC i FEV1. Per contra, els i les que vivien més allunyats de les zones verdes tenien un volum pulmonar (FVC) inferior.

Encara que l'associació positiva de viure en barris més verds amb la funció pulmonar es va observar independentment del nivell socioeconòmic, l'efecte va ser major entre participants d'entorns socioeconòmics més alts. "Una possible explicació podria ser que les famílies amb major nivell educatiu o d'ingressos poden tenir accés a zones verdes de major qualitat, més segures i millor mantingudes", afirma Amanda Fernandes, primera autora i investigadora d’ISGlobal en el moment de realitzar l'estudi.

Possibles mecanismes

L'equip científic també va analitzar el domicili de les mares durant l'embaràs, però en aquest cas la verdor residencial no es va associar amb cap dels indicadors de salut respiratòria, la qual cosa suggereix que el vincle entre els espais verds i la millora de la funció pulmonar té a veure amb alguna cosa que ocorre durant la infància.

"La nostra comprensió de com afecten els espais verds a la funció pulmonar és encara incompleta. Sabem que els espais verds redueixen la contaminació atmosfèrica, que al seu torn afecta a la salut respiratòria. També creiem que els espais verds poden exposar als nens i nenes a una microbiota beneficiosa, que pot contribuir al desenvolupament del sistema immunitari i influir indirectament en la funció pulmonar. Finalment, és probable que els espais verds pròxims a la llar reflecteixin la presència de zones de joc que fomenten l'activitat física a una edat en la qual els pulmons encara s'estan desenvolupant", afirma Amanda Fernandes.

"Els nostres resultats posen en relleu la importància d'integrar els espais verds en els entorns urbans per a millorar la salut respiratòria, també en la infància. Si la manera en què estan configurades les ciutats és un factor que contribueix a generar desigualtat, és important un urbanisme que contribueixi de forma conscient a pal·liar la inequitat", afirma Martine Vrijheid, autora sénior de l'estudi i codirectora del programa Medi Ambient i Salut al llarg de la Vida d’ISGlobal.

Problemes de salut no relacionats amb els espais verds

L'estudi també va analitzar si els espais verds pròxims a la llar durant l'embaràs i la infància s'associaven amb altres problemes respiratoris, cardiometabòlics i del neurodesenvolupament, però no va trobar més associacions.

La recerca es va dur a terme dins de la Xarxa de Cohorts Infantils de la UE (EU Child Cohort Network) com a part dels projectes LifeCycle, EUCAN-Connect i ATHLETE, finançats per la Unió Europea, que van construir una plataforma d'anàlisi de dades totalment harmonitzada. Les cohorts que participen en l'estudi són Amsterdam Born Children and their Development, Països Baixos (ABCD), Avon Longitudinal Study of Parents and Children, Regne Unit (ALSPAC), Born in Bradford, Regne Unit (BiB), Copenhagen subset of the Danish National Birth Cohort, Dinamarca (DNBC), Etude donis Déterminants du développement et de la santé de l'Enfant, França (EDEN), Generation R Study, Països Baixos (GenR) , Infància i Medi Ambient, Espanya, (INMA), Kaunas Birth Cohort, Lituània (KANC), Norwegian Mother, Father and Child Cohort Study, Noruega (MoBa), i Nascita i INFanzia: gli Effetti dell'Ambient, Itàlia (NINFEA).

Referència

Amanda Fernandes, Demetris Avraam, Tim Cadman, Payam Dadvand, Mònica Guxens, Anne-Claire Binter, Angela Pinot de Moira, Mark Nieuwenhuijsen, Liesbeth Duijts, Jordi Julvez, Montserrat De Castro, Serena Fossati, Sandra Márquez, Tanja Vrijkotte, Ahmed Elhakeem, Rosemary McEachan, Tiffany Yang, Marie Pedersen, Johan Vinther, Johanna Lepeule, Barbara Heude, Vincent W.V. Jaddoe, Susana Santos, Marieke Welten, Hanan El Marroun, Annemiek Mian, Sandra Andrušaitytė, Aitana Lertxundi, Jesús Ibarluzea, Ferran Ballester, Ana Esplugues, Maria Torres Toda, Jennifer R. Harris, Johanna Lucia Thorbjørnsrud Nader, Giovenale Moirano, Silvia Maritano, Rebecca Catherine Wilson, Martine Vrijheid, Green spaces and respiratory, cardiometabolic, and neurodevelopmental outcomes: An individual-participant data meta-analysis of >35.000 European children, Environment International, Volume 190, 2024, 108853, ISSN 0160-4120, https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.108853.

El Parc Científic de Barcelona (PCB) de la Universitat de Barcelona (UB) acollirà dos nous centres de recerca vinculats a l’Hospital Clínic de Barcelona: l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer (IDIBAPS) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). El rector de la UB, Joan Guàrdia; la directora del Parc Científic de Barcelona, Maria Terrades; el director de l’IDIBAPS, Elías Campo, i el director de l’lSGlobal, Quique Bassat, han signat avui el contracte per formalitzar el trasllat de diverses unitats d’aquests dos centres d’excel·lència CERCA a les instal·lacions del Parc Científic.

L’IDIBAPS, institució dedicada a la recerca biomèdica d’excel·lència que aborda les malalties més freqüents de la nostra societat, incorporarà diversos grups d’investigació en aquestes noves instal·lacions, que ocuparan una superfície de 530 m². S’espera que al voltant de 70 persones utilitzin aquest espai punter per poder avançar amb la seva recerca translacional.

Les noves instal·lacions d’lSGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ocuparan una superfície de 400 m² i compartiran planta amb les unitats de l’IDIBAPS. En aquest espai s’ubicaran aproximadament 60 persones de diversos grups de recerca.

Es preveu que els equips de les dues institucions, que sumaran més de 100 persones, comencin a instal·lar-se a principis de gener del 2025, un cop s’acabin d’enllestir els espais que els han d’acollir.

Reforç a l’Eix Salut Diagonal

Els trasllats s’emmarquen en el context de la futura construcció del nou Hospital Clínic als terrenys que ocupen les actuals instal·lacions d’Esports UB a la Diagonal, a tocar del Parc Científic de Barcelona. Es reforça així l’Eix Salut Diagonal —promogut per la Universitat de Barcelona, amb un ampli suport institucional—, que vol consolidar aquesta zona de la ciutat com un dels pols de referència internacional en salut més potents del sud d’Europa, acollint en un mateix entorn l’activitat assistencial, acadèmica, de recerca i d’innovació empresarial en biomedicina.

“L’aliança entre la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic ve de lluny i és sòlida”, ha explicat el rector de la UB, Joan Guàrdia, “i ara es referma una vegada més amb aquest important pas endavant que suposa el trasllat de l’IDIBAPS i l’ISGlobal. El trinomi que formen els àmbits de la recerca, l’empresa i la transferència converteix el PCB en un espai de referència singular de la Universitat de Barcelona. L’arribada d’aquests centres de recerca al PCB suposa un primer pas capital cap al projecte del nou Clínic. Un projecte que consolidarà l’Eix Salut Diagonal com un dels espais més potents en l’àmbit de la salut al sud d’Europa i que impulsarà el paper de la UB com un actor destacat de l’avantguarda científica europea”. 

Segons la directora del Parc Científic, Maria Terrades, “l’arribada d’aquestes dues entitats de reconegut prestigi i trajectòria enforteix molt el nostre centre. Som una infraestructura que acull 118 entitats, on la recerca bàsica i l’empresa privada conflueixen, es donen de la mà i treballen plegades, i això fa del Parc un dels actors clau de l’ecosistema de salut nacional i europeu”.

El director de l’IDIBAPS, Elías Campo, ha manifestat que per a aquest centre i els grups de recerca que s’hi instal·laran representa una oportunitat única, “respon a la creixent necessitat que tenim de disposar de més espais de laboratoris de recerca, donada la total saturació de les nostres ubicacions actuals. Addicionalment, l’ecosistema del Parc Científic de Barcelona aporta un clar valor afegit, ja que ens ha de permetre una col·laboració interdisciplinària més àmplia amb altres instituts, l’atracció i fidelització de talent científic i la creació de projectes conjunts per abordar problemes científics complexos amb una visió més holística.” 

“El trasllat de les nostres unitats al Parc Científic de Barcelona representa una oportunitat única per a l’ISGlobal. Aquest nou espai ens permetrà reforçar les nostres capacitats de recerca i innovació en malalties globals. La col·laboració estreta amb altres entitats del Parc potenciarà la sinergia i l’intercanvi de coneixements, elements clau per avançar en la nostra missió de millorar la salut global. Estem molt il·lusionats per començar aquesta nova etapa i contribuir al desenvolupament d’un dels pols de salut més importants del sud d’Europa”, ha conclòs Quique Bassat, director de l’ISGlobal.

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", aporta evidències noves sobre els efectes adversos de l'exposició prenatal a l'òxid d'etilè (OE) en el desenvolupament fetal. Els resultats, publicats a Epidemiology, mostren que una major exposició a l'OE a l'úter s'associa amb una reducció del pes en néixer i del perímetre cefàlic en els nadons.

L'òxid d'etilè és una substància química utilitzada en diversos processos industrials i en hospitals, coneguda per les seves propietats mutagèniques i carcinogèniques. L'exposició humana a l'òxid d'etilè es produeix principalment a través de la inhalació del fum del tabac i la contaminació atmosfèrica produïda per diversos productes domèstics, inclosos els productes de neteja i cura personal. Els i les treballadores dels sectors sanitari i químic estan especialment exposats a aquesta substància, que s'utilitza habitualment en els processos d'esterilització. Estudis anteriors han descobert que les dones exposades a nivells més alts d'OE a la feina durant l'embaràs presentaven més risc d'avortament espontani i part prematur que les que estaven menys exposades.

Aquest nou estudi es va centrar en les dones embarassades i els seus nadons de la població general, en lloc d'una població específica amb alts nivells coneguts d'exposició a l’OE. L'equip de recerca va analitzar els nivells d'adductes d'hemoglobina (Hb) d'OE a la sang del cordó umbilical de 1.106 nadons de cinc països: Grècia, Espanya, Noruega, Regne Unit i Dinamarca. Aquest mesurament proporciona informació vàlida sobre la quantitat d'OE a què va estar exposat el fetus durant els tres últims mesos d'embaràs, fet que pot ajudar a comprendre millor els possibles efectes adversos sobre el desenvolupament fetal i els resultats del part.

L'estudi va utilitzar dades del projecte NewGeneris, l'objectiu del qual era estudiar les exposicions genotòxiques al medi ambient sobre la salut infantil mitjançant el mesurament de diversos biomarcadors a la sang del cordó umbilical. La informació sobre el pes en néixer, el perímetre cefàlic, el sexe i l'edat gestacional es va obtenir dels registres de maternitat.

Com més exposició, menor pes en néixer i menor perímetre cefàlic

Els resultats de l'estudi van mostrar que els nivells mitjans d'adductes d'hemoglobina d'OE al cordó umbilical eren més elevats a les mares fumadores que a les no fumadores. Els nivells més alts d'adductes d'hemoglobina es van associar amb un pes menor en néixer. En concret, el pes mitjà en néixer va disminuir en 3,30 grams amb cada augment de 10 pmol/g als adductes d'hemoglobina. L'augment dels nivells d'adductes d'hemoglobina també es va associar a una disminució del perímetre cefàlic.

"El perímetre cefàlic reduït s'ha relacionat amb un retard en el desenvolupament neurològic, i un pes reduït en néixer augmenta el risc de malalties cardiovasculars, diabetis mellitus tipus 2 i osteoporosi", assenyala Barbara Harding, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

L'equip no va trobar cap evidència d'una associació entre els nivells d'adductes d'hemoglobina d'OE i el risc de ser petit per a l'edat gestacional (PEG), una condició que pot comprometre la salut del nadó a curt i llarg termini.

"Els resultats de l'estudi destaquen la importància d'abordar l'exposició a l'OE tant en entorns ocupacionals com no ocupacionals. Els canvis polítics per reduir l'exposició a l’OE en poblacions vulnerables, com les dones en edat fèrtil, podrien protegir la salut del fetus i millorar els resultats del part", afirma Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i autor sènior de l'estudi.
 

Referència

Harding BN, Agramunt, S., Pedersen, M., Knudsen, LE., Nielsen, JKS, Wright, J, Vafeiadi, M., Merlo, DF., Stayner, L., Kelly-Reif, K., Espinosa, A., Bustamante, M., Gützkow, KB., Granum, B., von Stedingk, H., Rydberg, P., Alexander, J., Törnqvist, M., Kogevinas, M. Ethylene oxide hemoglobin adducts in cord blood and offspring’s size at birth: The NewGeneris European Cohort Study. Epidemiology. 2024. DOI: 10.1097/EDE.0000000000001767

Darrers números del Butlletí ISGlobal

• Juliol-Agost 2024
• Juny 2024
• Maig 2024
• Abril 2024
• Març 2024
• Febrer 2024
• Gener 2024
• Desembre 2023
• Novembre 2023
• Octubre 2023
• Setembre 2023
• Juliol-Agost 2023
• Juny 2023
• Maig 2023
• Abril 2023
• Marzo 2023
• Febrer 2023
• Gener 2023
• Desembre 2022
• Novembre 2022
• Octubre 2022
• Setembre 2022
• Juliol-Agost 2022
• Juny 2022
• Maig 2022
• Abril 2022
• Març 2022
• Febrer 2022
• Gener 2022
• Desembre 2021
• Novembre 2021
• Octubre 2021
• Setembre 2021
• Juliol 2021
• Juny 2021
• Maig 2021
• Abril 2021
• Març 2021
• Febrer 2021

Vols rebre la nostra newsletter?

Data

18/07/2024

Hora

18.30 - 21.00 h

Lloc

Centre Cívic Casa Golferichs
(Gran Via de les Corts Catalanes, 491) Barcelona

Ponents

Julia Hotz (journalist); Jill Litt (RECETAS Coordinator, ISGlobal); Laura Coll (RECETAS Researcher, UVic)

On 18 July, you have the opportunity to discover the power of human connection for health and well-being. Join us in Barcelona for an inspiring session with journalist Julia Hotz and RECETAS project researchers Laura Coll Planas and Jill Litt.

We will explore the impact of social connection on health through Julia's recent book, 'The Connection Cure', and the cutting-edge nature-based social prescribing research led by the RECETAS project team.

Speakers:

• Julia Hotz, journalist and author of 'The Connection Cure'
• Jill Litt, coordinator of RECETAS Project and Senior Researcher at ISGlobal
• Laura Coll Planas, UVic researcher involved in the RECETAS Project

Don't miss this opportunity to learn how social prescribing can improve our lives. Register now to be part of this transformative discussion.

Un equip investigador de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha liderat un estudi sobre l’efectivitat de les vacunes contra la COVID-19 entre pacients amb càncer a Catalunya. El treball, que s’acaba de publicar a la revista Nature Communications, recomana administrar dosis addicionals de la vacuna entre aquesta població de risc.

Els pacients amb càncer tenen més risc de mort per COVID-19, especialment els qui tenen càncer de pulmó, neoplàsies hematològiques o es troben en tractament sistèmic, com ara quimioteràpia.

La participació dels malalts amb càncer actiu en els assaigs clínics que s’han dut a terme per provar l’eficàcia de les vacunes contra la COVID-19 ha estat molt limitada, amb la qual cosa no s’ha pogut conèixer amb exactitud l’eficàcia de la immunització contra el virus SARS-CoV-2 entre aquest grup de risc. Tot i així, les dades prospectives que s’han obtingut en diversos estudis mostren que els pacients amb càncer podrien desenvolupar menys anticossos protectors davant el virus de la COVID-19 que la població general, especialment després de rebre una sola dosi de vacuna.

Dades del món real

L’estudi que s’acaba de publicar a Nature Communications confirma aquests resultats, a partir de l’anàlisi de dades massives obtingudes de registres clínics. Aquest és el treball més complet realitzat fins ara sobre aquesta qüestió i el primer d’aquestes característiques que utilitza informació procedent de dades del món real, la qual cosa proporciona una visió més realista de com les vacunes estan funcionant en la pràctica clínica quotidiana entre les persones amb càncer.

Els investigadors han analitzat les dades de 184.744 pacients amb neoplàsies inclosos al sistema d’informació per al desenvolupament de la investigació en atenció primària (SIDIAP), la base de dades que inclou les persones ateses al primer nivell assistencial a Catalunya. La meitat dels individus inclosos a l’estudi (92.372) havien rebut almenys la primera immunització completa (dues inoculacions de la vacuna) i l’altra meitat (92.372) no s’havien vacunat en el moment de realitzar el treball.

Els investigadors han comparat les dades de mortalitat i les complicacions greus derivades de la COVID-19 del grup immunitzat després de rebre la primera i la segona dosi de la vacuna amb les del grup no vacunat. A continuació, els investigadors han comparat els resultats dels integrants del grup experimental després d’haver rebut la dosi de reforç de la vacuna (que eren 54.267 pacients) amb una mostra equivalent de persones del grup control que només havien rebut les dues primeres inoculacions.

Els resultats de l’estudi mostren que la taxa de mortalitat i de complicacions greus entre els pacients amb càncer no vacunats contra la COVID-19 és el doble que entre els que han rebut la primera dosi completa. Tot i així, aquesta diferència és menor que la que s’observa entre la població general immunitzada contra el SARS-CoV-2 i la no immunitzada.

"Els nostres resultats demostren clarament que la vacunació contra la covid-19 redueix significativament la mortalitat i les complicacions greus entre els pacients amb càncer, especialment els qui han rebut la dosi de reforç”. Així ho destaca l’investigador d’ISGlobal Otavio Ranzani, que ha supervisat la l’estudi, juntament amb Talita Duarte-Sallés, de l’IDIAPJGol.

Per la seva part, aquesta investigadora explica que “aquest treball proporciona informació essencial per comprendre l’impacte de la vacunació contra la COVID-19 en pacients amb càncer, i ajuda a dissenyar polítiques de salut pública que permetin protegir aquesta població vulnerable.”

Referència

Lazar, F., Mercadé-Besora N., Raventós B., Pérez-Crespo L., Castro G., Ranzani O., Duarte-Salles T. Effectiveness of COVID-19 Vaccines Against Severe COVID-19 Among Patients with Cancer in Catalonia, Spain. Nature Communications. 2024. https://doi.org/10.1038/s41467-024-49285-y

Quins tipus de ciutats existeixen a Europa i quins són més favorables en termes de salut humana, qualitat mediambiental i petjada de carboni? Per a respondre a aquestes preguntes, un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha analitzat 919 ciutats europees. La recerca, publicada en The Lancet Planetary Health , ha identificat quatre configuracions urbanes bàsiques en el continent : ciutats compactes d'alta densitat, ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana, ciutats obertes de baixa alçada i baixa densitat i ciutats verdes de baixa densitat. Els resultats mostren que les ciutats més verdes i menys densament poblades tenen menors taxes de mortalitat, menors nivells de contaminació atmosfèrica i menor efecte d'illa de calor urbana, però major petjada de carboni per càpita. Per contra, les ciutats compactes d'alta densitat tenen taxes de mortalitat més altes, menys espais verds, pitjor qualitat de l'aire i un major efecte d'illa de calor urbana, però menors emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (CO₂) per càpita.

Ciutats compactes d'alta densitat

Les ciutats compactes es caracteritzen per una superfície reduïda i una alta densitat de població. A més, solen tenir una densitat alta de zones per als vianants, una densitat moderada de carrils bici i una disponibilitat baixa de zones verdes naturals. És la tipologia urbana amb major nombre d'habitants d'Europa (més de 68 milions). Barcelona, Milà, París i Basilea són exemples d'aquesta categoria.

Les ciutats d'aquest tipus tendeixen a facilitar la mobilitat a curta distància , ja que solen tenir xarxes de transport públic i infraestructures per a vianants i ciclistes denses. Per aquestes raons, en la literatura recent, la ciutat compacta ha sorgit com el model teòric òptim per a promoure ciutats més saludables i sostenibles.

Ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana

Les ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana tenen superfícies petites , densitats de població mitjanes i una densitat relativament elevada de vies per al trànsit motoritzat . La disponibilitat de zones per als vianants, carrils bici i zones verdes és intermèdia, en comparació amb altres tipus de ciutats. Brussel·les, Dublín o Leipzig són exemples d'aquesta mena de ciutats.

Ciutats obertes de baixa alçada i baixa densitat

Les ciutats obertes de baixa alçada i baixa densitat ocupen una superfície major que les dues tipologies anteriors i tenen una menor densitat de població . També es caracteritzen per una disponibilitat baixa de zones per als vianants i carrils bici i una disponibilitat de moderada a alta de zones verdes naturals cap als afores. Pisa, Oviedo o Tolosa són exemples de ciutats obertes de baixa densitat.

Ciutats verdes de baixa densitat

Finalment, la ciutat verda de baixa densitat es caracteritza per tenir una gran superfície amb una baixa densitat de població. Aquestes ciutats disperses acostumen a tenir una disponibilitat moderada de zones per als vianants i una gran disponibilitat de carrils bici i espais verds naturals , integrats des de les parts centrals del nucli urbà. Hèlsinki, Rennes, Aarhus o Estocolm són exemples de ciutats d'aquest grup.

Comparació entre tipus de ciutats

Entre els quatre grups identificats, les ciutats compactes d'alta densitat i les ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana van registrar els majors fluxos de trànsit motoritzat , la qual cosa es va traduir en els majors nivells d'exposició adversa a la contaminació atmosfèrica i a l’efecte illa de calor urbana. En conseqüència, aquestes ciutats també presentaven les taxes de mortalitat més elevades . En el costat positiu, la concentració de persones i serveis en un espai més reduït comporta una major eficiència energètica, per la qual cosa les ciutats compactes són també el tipus de ciutat amb menors emissions de CO ₂ per càpita.

Per contra, les ciutats verdes de baixa densitat van mostrar els nivells més baixos d'efecte illa de calor urbana i de contaminació atmosfèrica , la qual cosa es va traduir en taxes de mortalitat més baixes. No obstant això, com a aglomeracions urbanes disperses, requereixen desplaçaments més llargs i són menys eficients energèticament, la qual cosa les converteix en el tipus de ciutat més costós en termes de petjada de carboni per càpita.

La majoria de la població de l'estudi residia en ciutats compactes d'alta densitat (68.096.496 persones) i ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana (56.108.876 persones), en comparació amb els tipus de ciutats obertes de baixa alçada i baixa densitat (38.559.619 persones) i amb les ciutats verdes de baixa densitat (27.474.508).

Aprofitar les ciutats compactes

"Després d'analitzar més de 900 ciutats d'Europa, creiem que, tal com apunten la literatura i els experts, la ciutat compacta pot continuar sent el model del futur, però en la seva configuració actual mostra una qualitat ambiental baixa i necessita superar importants reptes", afirma Tamara Iungman , investigadora d’ISGlobal i una de les autores principals de l'estudi. "El potencial per a reduir la dependència del cotxe, l'accessibilitat a peu o l'accés als serveis i les oportunitats d'interacció social són avantatges clars del model de ciutat compacta. No obstant això, les ciutats compactes continuen mostrant una elevada presència del transport motoritzat i una clara falta d'espais verds", afegeix.

"Els elevats nivells de contaminació atmosfèrica constitueixen un repte particular per a les ciutats compactes, fins a tal punt que si s'aconseguís reduir-los, també es reduirien les taxes de mortalitat significativament", afirma Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l'estudi.

"Hem d'aprofitar el potencial de les nostres ciutats compactes mitjançant models innovadors, com les superilles, els barris de baix trànsit o sense cotxes, i incorporant alternatives com solucions basades en la naturalesa, incloent la plantació d'arbres o les teulades i façanes verdes. És essencial reduir l'ús del cotxe i apostar encara més pel transport actiu i públic. Per descomptat, no existeix una solució única per a totes les ciutats. Cada ciutat ha de realitzar estudis específics basats en les seves pròpies característiques i dissenyar una solució ad hoc per a trobar el model òptim en termes de salut, qualitat ambiental i petjada de carboni", afirma Mark Nieuwenhuijsen, responsable del programa Clima, Contaminació Atmosfèrica, Naturalesa i Salut Urbana d’ISGlobal i autor principal de l'estudi.

Metodologia

L'estudi va analitzar 919 ciutats europees incloses en la base de dades Urban Audit 2018. L'àrea de cada ciutat es va dividir en cinc anells concèntrics per a una anàlisi detallada de cadascuna de les variables. La configuració morfològica de cadascun dels anells es va realitzar mitjançant una classificació estandarditzada basada en imatges de satèl·lit; el disseny i l'ús previst de cada carrer es van extreure de la base de dades OSM; el volum de trànsit es va obtenir de la base de dades Open Transport Map (OTM); donada la limitada disponibilitat de dades de temperatura ambient, l'equip va optar per utilitzar la temperatura de la superfície terrestre per a calcular l'efecte illa de calor superficial (SUHI) com a indicador de l'efecte illa de calor urbana, expressat com la diferència en graus centígrads entre la ciutat i les zones rurals circumdants. De la mateixa manera, com a indicador de la contaminació atmosfèrica, els nivells de NO2 troposfèric es van obtenir del satèl·lit Sentinel-5P; les emissions de CO₂ es van extreure de l'inventari ODIAC; i les taxes de mortalitat per causes naturals a nivell de ciutat es van obtenir d'estudis anteriors utilitzant les bases de dades d'Eurostat.

Alguns de les dades recollides per l'equip en estudis anteriors estan a la disposició del públic en isglobalranking.org

Referència

Iungman T, Khomenko S, Pereira Barboza E, Cirach M, Gonçalves K, Petrone P, Erbertseder T, Taubenböck H, Chakraborty T, Mark Nieuwenhuijsen M. The impact of urban configuration types on urban heat islands, air pollution, CO2 emissions and mortality in Europe: a data science approach . The Lancet Planetary Health, 2024; 8: e489–505. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(24)00120-7

BLOG: QUINES POLÍTIQUES PODRIEN ADOPTAR LES CIUTATS (COMPACTES) PER REDUIR LA SEVA CÀRREGA SANITÀRIA?

Després d'una primera reunió inaugural a mitjan juny a Entebbe, Uganda, el consorci PROTECT inicia el seu camí per contribuir a implementar la immunització materna contra l'estreptococ del grup B (GBS, per les sigles en anglès) a l'Àfrica. El projecte, cofinançat per la Unió Europea (EDCTP3), està coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, en col·laboració amb Makerere University-John Hopkins University Joint Collaboration (MUJHU ), Uganda, i integra una desena d'institucions.

A més, “ha obtingut un important suport de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels principals organismes reguladors, per la qual cosa té el potencial d'influir significativament en la política d'autorització i aplicació de vacunes contra el GBS a escala mundial”, ha apuntat Azucena Bardají, coordinadora de PROTECT i investigadora d'ISGlobal - Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva.

Una vacuna que podria salvar milers de vides

Amb aquest projecte, es vol desenvolupar i reforçar les capacitats a Kenya, Malawi, Moçambic i Uganda per al desenvolupament d'assajos clínics de vacunes maternes contra el GBS, i així contribuir a accelerar-ne el desenvolupament, l'avaluació i l'autorització.

Tot i que el GBS és un bacteri normalment inofensiu que fins i tot a vegades és part de la nostra microbiota, pot comportar un risc durant l'embaràs o el part ja que es pot transmetre al nadó i causar-li una infecció greu. Avui dia continua sent una causa principal de mortalitat i discapacitat en nadons i nens, sobretot en països de rendes baixes i mitjanes, ja que pot ocasionar sepsis i meningitis.

Les vacunes maternes contra el GBS, que actualment es troben en desenvolupament, podrien salvar milers de vides cada any en protegir el nadó, a través de la transferència d'anticossos materns de la mare al nen durant l'embaràs. Tot i això, segons una avaluació de l'OMS, per dur a terme les següents fases del desenvolupament clínic de les vacunes cal franquejar alguns obstacles: la manca de dades de referència sobre la càrrega de la malaltia de GBS, la falta de sistemes de vigilància de seguretat i efectivitat de vacunes maternes, i la confiança en les vacunes. L'informe de l'OMS també apunta a la importància que les institucions de recerca a l'Àfrica estiguin preparades per dur a terme assajos clínics de vacunes maternes contra el GBS.

El paper determinant de PROTECT

És aquí on PROTECT pot jugar un paper determinant. D'una banda, contribuirà a definir la càrrega de malaltia del GBS en poblacions representatives de l'Àfrica subsahariana. El consorci també establirà registres d'embaràs que compilaran informació detallada durant l'embaràs, el part i del nounat que permeti avaluar la seguretat i l'efectivitat de vacunes maternes per a la prevenció del GBS.

“L'acceptabilitat de les vacunes maternes per part de les mares es pot veure influenciada per la percepció de risc i benefici de les vacunes”, afegeix Bardají. “En aquest projecte, avaluarem el grau de confiança en les vacunes maternes, i desenvoluparem eines, de manera participativa amb la comunitat, per millorar el coneixement sobre les vacunes i la participació en assaigs clínics.”

Arran del projecte, s'establirà una xarxa africana de centres de recerca capaços de fer estudis previs i posteriors a la llicència de vacunes maternes, que permeti generar les dades necessàries per formular polítiques de vacunació per a la prevenció del GBS a l'Àfrica subsahariana. A més, el desenvolupament d'aquest tipus de capacitats podrà contribuir a la vigilància d'altres malalties i a l'avaluació de vacunes noves i, per tant, a millorar els resultats generals de salut a la regió.

Un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i de l'Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica (Inserm) de França, ha realitzat una anàlisi dels ingressos hospitalaris relacionats amb les altes temperatures estivals a Espanya durant més d'una dècada. L'estudi conclou que les causes d'hospitalització en les quals la calor té un impacte més notable són:

• Trastorns metabòlics i relacionats amb l'obesitat
• Insuficiència renal
• Infecció urinària
• Sèpsia
• Urolitiasi
• Intoxicació per fàrmacs i altres substàncies no medicinals

La recerca, publicada en Environmental Health Perspectives, va incloure dades de més d’11,2 milions d'ingressos hospitalaris entre 2006 i 2019. Aquestes dades es van restringir als ingressos a través dels serveis d'urgències de 48 províncies de l'Espanya peninsular i les illes Balears i van ser proporcionats per l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. L'equip també va calcular els valors de les temperatures mitjanes diàries, la humitat relativa mitjana diària i les concentracions de diferents contaminants atmosfèrics (PM2,5, PM10, NO2 i O3). Amb l'ajuda de diferents models, van estimar les relacions entre la temperatura i les diferents causes d'hospitalització per a l'època estival (de juny a setembre) i per províncies.

Com era d'esperar, l'anàlisi estadística va mostrar que les altes temperatures tenien "un impacte generalitzat en les hospitalitzacions per causes específiques". Encara que la calor va augmentar el risc d'hospitalització en tots els grups d'edat, menors d'1 any i majors de 85 anys van ser els grups més vulnerables, amb major risc d'ingrés hospitalari. També es van trobar diferències per sexe, ja que en els dies més calorosos els homes van mostrar un major risc d'hospitalització per lesions que les dones, mentre que aquestes van tenir un major risc d'ingrés per malalties parasitàries, endocrines i metabòliques, respiratòries o urinàries.

"Els mecanismes subjacents pels quals la calor desencadena resultats adversos per a la salut segueixen sense ser clars, però semblen estar relacionats amb la forma en què el nostre cos regula la seva pròpia temperatura", afirma Hicham Achebak, investigador de l’Inserm i d’ISGlobal i titular d'una beca postdoctoral Marie Sklodowska-Curie de la Comissió Europea. "En condicions d'estrès tèrmic, l'organisme activa la vasodilatació cutània i la producció de suor per a perdre calor. Les reaccions subsegüents poden afectar les persones de manera diferent en funció d'una sèrie de factors, com l'edat, el sexe o les condicions de salut preexistents. Sabem, per exemple, que les dones tenen un llindar de temperatura més alt a partir del qual s'activen els mecanismes de sudoració i són més susceptibles a l'efecte de la calor", afegeix.

Obesitat i trastorns metabòlics 

El grup de malalties més afectades per la calor van ser els trastorns metabòlics i l'obesitat. El risc d'ingrés hospitalari per aquesta mena de malalties en els dies més calorosos gairebé es va duplicar en comparació amb els dies de temperatura òptima o de confort. "Hi ha diverses raons per a explicar això. Per exemple, en les persones amb obesitat, les respostes a la pèrdua de calor funcionen amb menys eficàcia, ja que el greix corporal actua com a aïllant, la qual cosa les fa més susceptibles als trastorns per calor", afirma Hicham Achebak. 

Humitat relativa, contaminació atmosfèrica i onades de calor

Quant a altres variables incloses en l'estudi, la humitat relativa no va semblar exercir un paper rellevant en la relació de la calor amb els ingressos hospitalaris urgents, excepte en el cas del risc de bronquitis aguda i bronquiolitis, que va ser major en els dies amb menor humitat relativa.

A més, els dies d'alta contaminació atmosfèrica semblaven exacerbar el risc d'hospitalització per calor en el cas dels trastorns metabòlics i l'obesitat, així com de la diabetis, però no en la resta dels resultats de salut.

"Observem que els efectes afegits de les onades de calor —o temperatures extremadament altes durant dies consecutius— eren petits i específics per a un subconjunt de malalties, principalment malalties infeccioses no respiratòries, trastorns endocrins i metabòlics o malalties del sistema nerviós, entre altres. Per aquesta raó, creiem que els actuals sistemes d'alerta primerenca de calor-salut haurien d'activar-se no sols durant les onades de calor, sinó també durant temperatures extremes no persistents", afirma Joan Ballester Claramunt, investigador d’ISGlobal i últim autor de l'estudi.

Consulta les dades

Referència
Hicham Achebak, Grégoire Rey, Zhao-Yue Chen, Simon J Lloyd, Marcos Quijal-Zamorano, Raúl Fernando Méndez-Turrubiates, Joan Ballester. Heat exposure and cause-specific hospital admissions in Spain: a nationwide cross-sectional study. Environmental Health Perspectives. 2024. https://doi.org/10.1289/EHP13254 

Data

25/09/2024

Hora

9.30 - 14.00 h

Lloc

PRBB
(Dr. Aiguader, 88) Barcelona

This event aims to facilitate the sharing of knowledge, ideas, and resources within the exposome research community in the Barcelona area. Whether you're a seasoned exposomics researcher or a newcomer to the field, this symposium invites you to join us in building a supportive community dedicated to advancing exposome research. With a series of invited presentations, abstract-selected presentations and posters, it will provide a panorama of exposome research across different institutions in the Barcelona area.

The exposome represents the comprehensive set of environmental exposures that an individual encounters throughout their life. The exposomics field aims to evaluate how the exposome impacts on  biology and health through discovery-based analytical approaches. This local-level symposium is part of a larger initiative to build an International Human Exposome Network.

The symposium is expected to cover the following topics:

1. Technological Innovations and Methodologies in Exposomics

• Advanced Analytical Techniques: Innovations in non-targeted chemical exposome characterization, including anthropogenic pollutants and diet related compounds.
• Computational Methods and Data Science: Application of big data, artificial intelligence, and machine learning in exposome studies
• Novel Biomarkers and Detection Methods: Development of new biomarkers and tools for measuring environmental exposures, e.g. microplastics, accurately and comprehensively
• Sensors and Geospatial Modeling Applications: to collect and analyze spatial data on environmental exposures. This includes wearable sensors, remote sensing, and GIS for mapping and analyzing the spatial distribution of exposures and their health impacts.

2. Exposome and Human Health

• Social and physical environment in Low and Middle Income Countries' contexts.
• Early-life Exposures and Child Health: Research on multiple early-life exposures and their effects on child health and development.
• Chronic Diseases and Aging: The role of cumulative environmental exposures in the development of chronic diseases such as cancer, respiratory diseases, and neurodegenerative disorders.
• Precision Medicine: Utilising exposome data to advance precision medicine and improve health outcomes in clinical settings.

3. Biological Impacts and Experimental Modeling in Exposomics

• Molecular and Cellular Responses: Investigating how environmental exposures influence molecular and cellular processes, including gene expression, epigenetic modifications, and metabolic pathways.
• Animal and In Vitro Models: Use of animal models and in vitro systems to study the biological effects of environmental exposures and to identify potential mechanisms of toxicity.
• Integrative Omics Approaches: Combining genomics, proteomics, metabolomics, and other omics data to understand the comprehensive biological impact of the exposome.

4. Translational Research: Bridging experimental findings with clinical and epidemiological studies to better understand the health implications of exposome-related findings​.

Key Dates

• Abstract Call Deadline: July 1st 2024 — SUBMIT YOUR ABSTRACT! (Further details below)
• Abstract Selection Disclosure: July 26th 2024
• Registration Deadline: Sept 13th 2024 — REGISTER NOW!

Scientific Core Committee

• ISGlobal - Exposome Hub (Léa Maitre, Martine Vrijheid, Mariona Bustamente)
• CSIC - Institute of Environmental Assessment and Water Research (Pablo Gago-Ferrero)
• University of Barcelona - Biomarkers & Nutritional and Food Metabolomics Group (Cristina Andres-Lacueva)
• University of Barcelona - Artificial Intelligence in Medicine Lab (Karim Lekadir)
• EMBL, Barcelona - Organoid models of neuroendocrine development and cancer (Talya L. Dayton)

Agenda Outline

• 09.30 - 10.00 h — Welcome Coffee - Networking
• 10.00 - 10.30 h — Introduction local and global exposome research landscape (ISGlobal)
• 10.30 - 11.30 h — Part 1: Invited scientific presentations
• 11.30 - 12.30 h — Coffee Break - Poster session for early career researchers (selected based on abstract selection before the event)
• 12.30 - 13.30 h — Part 2: Invited and abstract-selected scientific presentations

The detailed programme of the symposium will be available soon (to be published in July 2024). Regarding participation format, the event will be in-person and presentations need to be in this format. Livestream option will be available, but just to follow presentations only.

Abstract Submission and Review Process

Abstracts submitted to the Barcelona Exposome Symposium will undergo a streamlined review process, starting with an initial screening and coordination by the core team, followed by a detailed evaluation by committee members. The scientific committee will then select the final abstracts. Authors of accepted abstracts will be notified by July 27th. The selection criteria focus on relevance to the symposium's topics, scientific rigour, clarity of presentation, interdisciplinary merit, and potential public health impact. This thorough and fair evaluation ensures that the symposium features high-quality discussions that are both impactful and informative.

Oral presentations (12 min) and Posters are invited for broadly defined exposomics and environmental health related topics. Posters can cover a wide range of subjects within these fields.

Poster Dimensions (to be added soon).

Submission Guidelines: Abstracts should be 200 words max.

Submit your abstract by 1 July 2024.

Coordinated by:

Support provided by: