[Aquest és un manifest escrit per la Comissió d'Equitat i Gènere d'ISGlobal, en nom de tota la institució, llegit el divendres 7 de març davant de les oficines de Barcelona del Carrer Rosselló 132 i del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.]

Avui, 7 de març, ens reunim a la vigília del 8 del març, Dia Internacional de la Dona. De les Dones. De totes. Treballadores, mares, migrants, adolescents, cuidadores, nenes, mestresses de casa, germanes, àvies… totes. 

Avui, en un dia d’unió, però també de lluita, reivindicació i sororitat, alcem la veu per homenatjar a les que ens van precedir, a totes aquelles dones que, amb valentia i fermesa, van superar barreres i desafiaments constants en el camí cap a la igualtat. Gràcies a elles, estem aquí ara. Elles van conquerir i defensar drets que avui moltes exercim, gaudim i donem per fets. Drets que haurien de ser inherents i universals per totes les persones, però que encara no estan garantits per les més de 4.000 milions de dones que habiten aquest planeta.

En aquest context, és essencial reconèixer els avenços aconseguits pel moviment feminista gràcies al seu coratge, força i implacable determinació al llarg del darrer segle. Però encara queda molt camí per recórrer. És el nostre moment per prendre el relleu: queden drets per assolir i nombrosos fronts oberts per abordar. 

En un dia com avui, reivindiquem la igualtat de drets en tots els àmbits. Perquè la bretxa continua sent abismal. Al nostre sector, només el 32% de les posicions científiques estan ocupades per dones; als assajos clínics, la representació femenina és d’una dona per cada quatre homes; i des de la creació dels Nobel, les dones han estat guardonades amb menys del 7% d’aquests premis. 

Més enllà del camp científic, les dones continuem enfrontant múltiples formes de discriminació, violència, opressió i silenciament. El sostre de vidre continua limitant el creixement professional de moltes de nosaltres; la manca d’accés a l’educació encara afecta milions de nenes en tot el món; i el dret a decidir sobre els nostres cossos i la nostra salut reproductiva encara és negat a nombrosos països. 

Alhora, a altres països, es continuen cometent greus vulneracions dels nostres drets i s’estan plantejant retrocessos inacceptables. L’avenç d’ideologies d’ultradreta, populistes i reaccionàries a diversos països està impulsant discursos que soscaven la igualtat de gènere, els drets de les minories i el progrés en matèria de justícia social. Als Estats Units s’han suprimit els programes federals de diversitat, equitat i inclusió, s’ha erradicat la ideologia de gènere i s’ha restringit l’accés a l’atenció mèdica reproductiva. Articles científics sobre salut sexual, violència de gènere i altres àrees crítiques han estat censurats, múltiples llocs de feina han estat suprimits, l’ús de la terminologia de gènere a documents oficials ha estat prohibit i diverses ordres executives clau en matèria d’equitat han estat revocades. 

A l’Argentina, actualment es persegueix acabar amb les polítiques de gènere i eliminar els feminicidis del Codi Penal. A l’Afganistan, el so de la veu de les dones ha estat prohibit. A l’Iraq, el matrimoni infantil s’ha legalizat aquest 2025. A escala mundial, més de 2 milions de nenes menors de cinc anys són sotmeses a la mutilació genital femenina cada any i els conflictes armats continuen fent ús de la violència física, psicològica i sexual contra les dones com a arma de guerra. No oblidem les dones del Congo, Síria, Haití, Ucraïna, Palestina, Sudan, Aràbia Saudí, Afganistan, Etiòpia, Somàlia, Myanmar, Iran o Iemen. I aquests són només alguns exemples. 

La violència de gènere encara és una pandèmia silenciosa que travessa fronteres i adopta múltiples formes. Des de la discriminació i l’opressió sistèmica fins al feminicidi, totes les violències mencionades són part d’una estructura que continua castigant les dones pel simple fet de ser-ho. A Espanya, vint anys després de l’aprovació de la primera llei que protegeix les dones davant la violència de gènere i comptabilitza els feminicidis, 1.296 dones han estat assassinades. Mundialment, 1 de cada 3 dones ha patit o patirà algun tipus de violència de gènere al llarg de la seva vida, i una dona o nena és assassinada intencionadament cada 10 minuts. 

Avui reflexionem sobre la necessitat de continuar resistint i treballant per totes les dones que, amb el seu esforç i resiliència, han contribuït i contribueixen de manera fonamental a unes comunitats més equitatives, diverses, pròsperes i lliures de discriminació i violència. 

Des d’ISGlobal, reafirmem el nostre compromís amb la igualtat, l’equitat de gènere i la lluita contra totes les formes de discriminació i violència cap a les dones. Ens sumem activament a les reivindicacions i l’agenda de transformació que planteja el moviment feminista, impulsant iniciatives que promoguin: la igualtat de les dones dins de la nostra institució; la representació equitativa; l’eliminació de bretxes; la visibilització de la feina de totes les dones en ciència i societat; la incorporació de la perspectiva de gènere a la investigació, la formació i la salut; i l’avenç cap al ple reconeixement, exercici i gaudi dels drets de totes les dones a tot el món. 

En els temps que vivim, no podem donar res per fet ni farem cap pas enrere.

Avui i cada dia és 8 de març.

Un enfocament molecular innovador ofereix una representació detallada de les vies biològiques associades a l'obesitat infantil i la disfunció metabòlica, i identifica factors de risc ambientals durant els primers anys de vida. L'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", pot ajudar a desenvolupar estratègies per prevenir l'obesitat infantil i els seus efectes a llarg termini.

L'obesitat infantil és un problema important de salut pública: 1 de cada 10 nens i nenes pateix obesitat a Europa, la qual cosa els exposa a un alt risc de patir trastorns metabòlics i malalties cardiovasculars en etapes posteriors de la seva vida. Encara que la seva prevalença sigui alta, els mecanismes biològics que estan darrere dels problemes de salut relacionats amb l'obesitat són poc coneguts, i no tots els infants amb obesitat desenvolupen alteracions metabòliques.

Per abordar aquesta falta de coneixement, els investigadors van utilitzar un avançat enfocament multiòmic (multi-layered omics) per examinar l'expressió de gens, proteïnes i metabòlits en mostres de sang de més de 800 nens i nenes europeus, juntament amb informació detallada sobre la seva salut i el seu entorn prenatal. "La vida prenatal és especialment important, ja que l'exposició ambiental durant aquest període crític del desenvolupament pot tenir efectes notables en etapes posteriors", afirma Martine Vrijheid, investigadora d'ISGlobal i autora principal de l'estudi.

L'estudi forma part del projecte Human Early Life Exposome (HELIX), que segueix cohorts de nens i nenes del nord d'Europa (Bradford, Regne Unit; i Poitiers, França) i del sud (Sabadell, Espanya; i Heraklion, Grècia).

Un col·lectiu de nens i nenes d'alt risc

Mitjançant l'anàlisi de cinc capes "òmiques" -metilació de l'ADN, microARN, ARNm, proteïnes i metabòlits-, els investigadors van identificar tres grups diferents entre els nens i nenes. Un d'aquests grups destacava perquè els infants no només tenien més greix corporal, sinó que també mostraven més signes de complicacions metabòliques. Aquest grup d'alt risc mostrava una major expressió de marcadors d'inflamació, el que indica un sistema immunitari excessivament actiu. 

"Moltes d'aquestes molècules inflamatòries poden provocar resistència a la insulina i desencadenar un bucle inflamatori crònic", explica el primer autor Nikos Stratakis. "Al centrar-nos en grups derivats de perfils multiòmics, el nostre enfocament permet comprendre millor les vies biològiques implicades en la salut metabòlica, més enllà dels marcadors clínics tradicionals", afegeix.

Factors ambientals de risc en els primers anys de vida

Els investigadors també van analitzar els factors ambientals durant l'embaràs i van descobrir que el pes de la mare abans de l'embaràs influïa molt en que el seu fill o filla entrés en el grup d'alt risc. Curiosament, les exposicions ambientals vinculades al grup d'alt risc diferien segons la regió. A Europa septentrional i occidental, l'exposició materna al producte químic industrial perfluorooctanoat (utilitzat en revestiments antiadherents) va ser un factor de risc significatiu. A l'Europa meridional/mediterrània, es va identificar com a factor de risc l'exposició materna al mercuri, probablement a causa d'un major consum de peix.

"Aquests resultats ens ajuden a identificar factors de risc modificables que podrien abordar-se en etapes primerenques de la vida", afirma Vrijheid. "També subratllen la necessitat d'adaptar les pautes de prevenció als diferents contextos nacionals", afegeix.

Referència

Stratakis, N., Anguita-Ruiz, A., Fabbri, L. et al. Multi-omics architecture of childhood obesity and metabolic dysfunction uncovers biological pathways and prenatal determinants. Nat Commun 16, 654 (2025). https://doi.org/10.1038/s41467-025-56013-7

Quan pensem en animals mortals, tendim a pensar en taurons o serps. Però l'animal més mortífer del món, en termes de quantes persones mata cada any, és amb diferència el mosquit. Tot i que les estimacions varien, algunes fonts creuen que els mosquits són responsables de fins a un milió de morts humanes a l'any, mentre que les serps maten unes 100.000 i els taurons només deu (els humans, per cert, van segons darrere del mosquit, causant 400.000 morts cada any).

És cert que aquest petit insecte no treballa sol. El que el fa tan perillós és la seva capacitat de transmetre virus o altres paràsits que causen malalties terribles. Cada any, la malària sola, transmesa pel mosquit Anopheles, mata 600.000 persones (principalment nens i nenes) i incapacita altres 200 milions durant dies. Altres malalties transmeses per mosquits són el dengue, que causa entre 100 i 400 milions de casos a l'any a tot el món; la febre groga, que té una alta taxa de mortalitat; o l'encefalitis japonesa, que causa més de 10.000 morts a l'any, principalment a Àsia. Per no oblidar el virus Zika, amb els seus efectes neurològics greusi a llarg termini, recentment descrits en nadons nascuts de mares infectades.

Quantes espècies de mosquit hi ha?

Hi ha més de 2.500 espècies de mosquits, i es troben a totes les regions del món excepte l'Antàrtida. De fet, els mosquits són molt bons a l'hora d'adaptar-se a nous ambients i a qualsevol intervenció que fem servir contra ells. Per exemple, Aedes aegypti (vector de febre groga, zika i dengue, entre d'altres) s'ha adaptat increïblement bé als entorns urbans: s'alimenta només d'humans i pot posar ous en una àmplia gamma de contenidors a l'aire lliure i a l’interior. Moltes espècies de mosquits, incloent l’Anopheles, han desenvolupat resistència contra una varietat d'insecticides àmpliament utilitzats i han canviat els seus hàbits d'alimentació (ara s'alimenten a l’exteriori abans) per tal d'evitar mosquiteres i llars flitades amb insecticides. En els últims anys, l’Anopheles stephensi, conegut històricament com el vector asiàtic de la malària, s'està estenent ràpidament a l'Àfrica i planteja grans reptes als esforços d'eliminació a la regió. Aquesta espècie invasora transmet tant la malària de Plasmodium falciparum com la de P. vivax, i prospera tant en entorns rurals com urbans.

Estratègies per combatre els mosquits

Els mosquits són criatures difícils de tractar. Estan en constant evolució i aprenent a eludir les eines que utilitzem per combatre'ls. En aquesta batalla en curs contra els incansables xucladors de sang, la recerca a ISGlobal està proporcionant esperança per a estratègies de control de mosquits més efectives.

ISGlobal té una llarga trajectòria en la recerca de la malària i actualment acull diversos grups, com el Grup d'Immunologia de la Malària, el Laboratori d'Epigenètica de la Malària, el Grup de Nanamalària, el Grup de Glicobiologia de Plasmodium, el Grup de Recerca de Plasmodium vivax i l'Exposoma, el Grup de Fisiopatologia i Genòmica de la Malària.

Els equips investigadors també exploren noves estratègies de control vectorial que poden complementar les eines existents i ajudar-nos a superar els preocupants avenços al voltant de la resistència als insecticides i la transmissió residual de la malària.

Els mosquits se senten atrets per algunes persones més que per altres

T'has sentit mai com si els mosquits tinguessin una preferència especial per la teva sang? Podria ser així. Els mosquits sovint se senten atrets per determinats individus més que altres a causa de factors com la temperatura corporal i la quantitat de diòxid de carboni en l'aire exhalat. Les dones embarassades, en particular, semblen ser un objectiu favorit dels mosquits, la qual cosa provoca nombrosos casos de dengue greu i malària durant l'embaràs. Per abordar aquest últim repte, que amenaça la vida tant de les dones embarassades com dels seus fills, investigadors i investigadores d'ISGlobal estan estudiant noves eines de quimioprevenció i explorant les millors maneres d’optimitzar la cobertura d'eines que prevenen la malària durant l'embaràs.

Canvi climàtic i mosquits

Les persones expertes adverteixen que les previsions anteriors sobre els efectes del canvi climàtic en les poblacions de mosquits ara es manifesten com a realitat. Des de l'any 2000, els casos de dengue s'han disparat, i se’n registren vuit vegades més. Ara podem veure com s'expandeix ràpidament a Europa, els Estats Units i noves parts d'Àfrica.

El canvi climàtic marcat per canvis significatius en les temperatures, la sequera i els patrons de precipitació poden afectar el control i l'eliminació de la malària de maneres complexes. Encara que cal continuar investigant sobre els impactes directes del canvi climàtic en la transmissió de la malària, ja estem sent testimonis dels impactes indirectes d'esdeveniments meteorològics extrems com inundacions en els programes de malària.

A principis de 2023, el cicló Freddy, un cicló excepcionalment llarg i destructiu, va colpejar Moçambic dues vegades, destruint infraestructura i deixant 198 persones mortes. Membres del projecte BOHEMIA, liderat per ISGlobal, que estaven duent a terme un gran assaig de malària al país van ser testimonis dels impactes immediats d'aquest desastre natural en la salut de les persones, evidenciats pel pic de casos de còlera i malària després del cicló.

En aquest context d'amenaces biològiques, sociopolítiques i ambientals convergents, és més important que mai fer costat als països endèmics per augmentar la vigilància de les malalties transmeses per mosquits i garantir una bona I+D de noves eines per combatre aquestes malalties.

Més informació

• Sospitosos habituals: 001 mosquit Anopheles
• Sospitosos habituals: 002 mosquit Aedes
• Sospitosos habituals: 006 mosquit Culex
• Els animals més mortíferos del món per nombre anual de morts humanes a partir del 2022*

El 23% de les persones infectades amb SARS-CoV-2 entre 2021 i 2023 van desenvolupar COVID persistent, i en més de la meitat d'elles els símptomes van persistir durant dos anys. Aquestes són les principals conclusions d'un estudi realitzat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), com a part del projecte europeu END-VOC. El risc de desenvolupar COVID persistent depèn de múltiples factors, segons els resultats publicats a BMC Medicine.

Després de superar una infecció inicial per SARS-CoV-2, algunes persones desenvolupen COVID persistent. Es manifesta amb símptomes que persisteixen durant almenys tres mesos, incloent-hi símptomes respiratoris, neurològics, digestius o generals, com ara fatiga i esgotament. La majoria dels estudis sobre COVID persistent s'han dut a terme en un context clínic, el que pot no reflectir completament el seu impacte en la població general.

“Un estudi de cohort basat en la població ens va permetre estimar millor la magnitud de la COVID persistent i identificar factors de risc i protecció”, explica Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i autor principal de l'estudi. L'estudi va seguir 2.764 adults de la cohort COVICAT, basada en la població i dissenyada per caracteritzar l'impacte de la pandèmia en la salut de la població de Catalunya. Els participants van completar tres qüestionaris — al 2020, 2021 i 2023 — i van proporcionar mostres de sang i historials mèdics.

Factors de risc i prevenció

“Ser dona, haver tingut una infecció greu de COVID-19 i presentar una malaltia crònica prèvia, com ara asma, són clars factors de risc”, afirma Marianna Karachaliou, coautora de l'estudi i investigadora a ISGlobal. “A més, vam observar que les persones amb obesitat i nivells elevats d'anticossos IgG abans de la vacunació eren més susceptibles a desenvolupar COVID persistent”, afegeix. Aquest últim factor podria reflectir una hiperactivació del sistema immunitari després de la infecció inicial, fet que en alguns casos podria contribuir a la persistència dels símptomes a llarg termini.

L'anàlisi també va identificar factors de protecció que podrien reduir el risc de desenvolupar la malaltia. Aquests inclouen la vacunació abans de la infecció i portar un estil de vida saludable, és a dir, activitat física regular i un patró de son adequat. A més, el risc va ser menor en persones que es van infectar després que la variant Òmicron esdevingués dominant. Això podria explicar-se per la tendència de les infeccions a ser més lleus o per una immunitat general més gran contra la COVID-19.

Tres subtipus de COVID persistent

Basant-se en els símptomes reportats pels participants i els seus historials mèdics, els investigadors van identificar tres subtipus clínics de COVID persistent. Es van classificar segons si els símptomes eren neurològics i musculoesquelètics, respiratoris, o greus i involucraven diversos òrgans. A més, els investigadors van determinar que el 56% de les persones amb COVID persistent continuaven presentant símptomes dos anys després.

“Els nostres resultats mostren que un percentatge significatiu de la població presenta COVID persistent, en alguns casos afectant la seva qualitat de vida”, afirma Judith Garcia-Aymerich, investigadora d'ISGlobal i última autora de l'estudi. “Establir col·laboracions amb altres països serà clau per entendre si aquestes troballes es poden extrapolar a altres poblacions”, conclou.

“En el cinquè aniversari de la COVID-19, s'han assolit avenços significatius en la comprensió de la malaltia. Tanmateix, com mostra aquest estudi, l'impacte de la pandèmia en la salut mental, el treball i la qualitat de vida continua sent profund. Tot i que aquesta investigació representa un avenç, encara queda molt per fer per comprendre completament aquesta malaltia invisible”, afirma Rafael de Cid, director científic de GCAT a IGTP. “La cohort COVICAT ha estat fonamental per a l'avenç de la investigació, i hem de reconèixer la inestimable contribució dels voluntaris i de l'equip del Banc de Sang i Teixits, especialment durant els moments difícils del 2020”, afegeix.

Sobre COVICAT

La cohort COVICAT és una cohort de GCAT dissenyada per caracteritzar l'impacte de la pandèmia de COVID-19 en la població de Catalunya, Espanya. Les dades de referència provenen de la cohort poblacional GCAT|Genomes for Life a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).

Referència

Kogevinas, M., Karachaliou, M., Espinosa, A., Iraola-Guzmán, S., Castaño-Vinyals, G., Delgado-Ortiz, L., Farré, X., Blay, N., Pearce, N., Bosch de Basea, M., Alonso Nogués, E., Dobaño, C., Moncunill, G., de Cid, R., & Garcia-Aymerich, J. (març 2025). Risc, determinants i persistència de la COVID persistent en un estudi de cohort poblacional a Catalunya. BMC Medicine. http://doi.org/10.1186/s12916-025-03974-7

La vacuna conjugada pneumocòccica PCV10 ofereix protecció indirecta a aquells nens i nenes que són massa petits per vacunar-se, segons un estudi realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), Moçambic. Els resultats, publicats a The Pediatric Infectious Disease Journal, es van obtenir a partir dels sistemes de vigilància de pneumònies i demografia duts a terme pel CISM a l’Hospital Distrital de Manhiça (HDM), al sud de Moçambic.

El pneumococ (Streptococcus pneumoniae) és una de les principals causes de meningitis, sèpsia i pneumònia infantil, especialment a països d'ingressos baixos i mitjans. A partir de l'any 2000, la vacuna contra aquest bacteri es va incloure en els programes globals d'immunització rutinària. A l'abril de 2013, Moçambic va introduir la PCV10, que protegeix contra deu serotips del pneumococ. Això va reduir els casos de malaltia pneumocòccica invasiva i pneumònia greu en menors de cinc anys, però no s'havien estudiat els efectes en aquells que encara no tenien edat per vacunar-se: els nens i nenes menors de 10 setmanes.

“Vam estudiar la càrrega de la malaltia pneumocòccica invasiva i de la pneumònia clínica greu en nens/es petits/es al sud de Moçambic abans i després de la introducció de la vacuna PCV10”, explica Sérgio Massora, primer autor de l'estudi i investigador al CISM. “Per fer-ho, vam incloure en l'estudi tots els nadons menors de deu setmanes de vida que van ser diagnosticats amb una d'aquestes malalties a l'Hospital Distrital de Manhiça entre el 2003 i el 2018”, afegeix. El diagnòstic de malaltia pneumocòccica invasiva s'obté a l’identificar pneumococ a la sang o al líquid cefalorraquidi mitjançant proves moleculars (PCR) o cultius; la pneumònia clínica greu, en canvi, es diagnostica clínicament, en base a signes com una dificultat important per respirar, entre d'altres.

Els beneficis no es limiten a les persones vacunades

L'equip investigador va observar que, cinc anys després d'introduir la PCV10 en el programa d'immunització de Moçambic, es va produir un descens del 87% i del 62% dels casos de malaltia pneumocòccica invasiva i pneumònia clínica greu, respectivament, en nens/es petits/es no vacunats. A més, es va produir una disminució de la mortalitat relacionada amb aquestes infeccions, que en el cas de la malaltia pneumocòccica invasiva va passar de 47 morts a 0 per cada 100.000 nens/es petits/es en risc.

Això significa que els nens i nenes que encara no han assolit l'edat mínima per vacunar-se podrien beneficiar-se gràcies a la immunitat de grup. "Els nostres resultats suggereixen que la vacunació infantil no només protegeix els nens/es vacunats/ades, sinó també els nounats en les primeres setmanes de vida, en reduir la circulació del bacteri a la comunitat", explica Azucena Bardají, metgessa i investigadora sènior de l'ISGlobal i autora principal de l'estudi.

Un repte que continua

Cal tenir en compte que altres factors —com la disminució de les infeccions infantils per VIH i la millora socioeconòmica al país— podrien haver contribuït a la reducció de la incidència de pneumònia. Els investigadors destaquen la importància de continuar avaluant l'impacte a llarg termini de la vacuna: "És imperatiu garantir que els programes de vacunació amb PCV continuïn per combatre les morts prevenibles en nens i nenes de països amb baixos recursos", conclou Bardají.

Referència

Massora S, Mucavele H, Carvalho MDG, Mandomando I, Chaúque A, Moiane B, Tembe N, Omer SB, Bassat Q, Verani JR, Menéndez C, Quintó L, Sigaúque B, Bardají A. Effect of the Ten-valent Pneumococcal Conjugate Vaccine on Invasive Pneumococcal Disease and Pneumonia in Infants Younger Than Ten Weeks of Age in Southern Mozambique: A Population-based Prospective Surveillance Study. Pediatr Infect Dis J. 2025 Feb 1;44(2S):S75-S79. doi: 10.1097/INF.0000000000004638. Epub 2025 Feb 14. PMID: 39951078.

Les proves ràpides es podrien utilitzar per diagnosticar la malaltia de Chagas en zones amb pocs recursos, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”. Els resultats d’aquesta recerca, publicats a PLOS Neglected Tropical Diseases, revelen que el Chagas té una prevalença sis vegades més gran en una comunitat indígena del Paraguai que a la capital del país.

La malaltia de Chagas, causada pel paràsit Trypanosoma cruzi, representa un greu problema de salut pública a les Amèriques. Entre sis i set milions de persones pateixen aquesta malaltia, transmesa principalment per insectes vectors. L’infradiagnòstic és una de les barreres més rellevants en la lluita contra el paràsit, fet que es reflecteix en què menys de l’1% dels afectats rep tractament. El Chagas es diagnostica principalment mitjançant tècniques serològiques—detectant anticossos contra T. cruzi a la sang—en la fase crònica de la malaltia. Amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat al diagnòstic, les autoritats sanitàries del Paraguai van proposar un nou algorisme per a entorns amb recursos limitats: una combinació de tests ràpids (RDT, per les seves sigles en anglès) seguits de proves serològiques convencionals, com l’assaig immunoenzimàtic o ELISA.

“Al juliol del 2023, a la comunitat endèmica de Casanillo (una comunitat indígena del Chaco paraguaià), vam dur a terme una campanya de cribratge de dues setmanes en què van participar 999 persones”, explica Sofía Ardiles Ruesjas, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “Vam poder comprovar l’eficàcia de combinar RDT i proves serològiques, en comparació amb el mètode estàndard recomanat per l’OPS i l’OMS, que utilitza únicament proves serològiques convencionals”, afegeix.

El potencial de les proves ràpides

Tot i tenir bona sensibilitat i especificitat, les proves serològiques convencionals requereixen personal i equip especialitzats, que solen ser escassos a les regions endèmiques. Fins i tot quan aquests recursos estan disponibles, accedir als centres sanitaris pot ser complicat per als habitants.

L’ús de proves diagnòstiques ràpides oferiria un nou enfocament: són fàcils d’utilitzar, funcionen amb un volum mínim de mostra (sang obtinguda mitjançant una punxada al dit), no necessiten equips específics i garanteixen una obtenció ràpida de resultats. L’algorisme validat en l’estudi proposa utilitzar els RDT per a un primer cribratge d’individus de risc en zones endèmiques, i reduir així l’ús de la prova serològica a la confirmació dels resultats positius.

“A cada participant se li va realitzar una prova diagnòstica ràpida (RDT), i aquells amb un resultat positiu van ser confirmats mitjançant dues tècniques serològiques diferents (ELISA-recombinant i ELISA-lisat)”, explica la investigadora d’ISGlobal.

Variabilitat en la prevalença del Chagas entre comunitats

Els resultats de l’estudi van revelar una seroprevalença (percentatge de persones amb anticossos contra T. cruzi) del 12,6% a la comunitat de Casanillo, una xifra significativament superior al 2,1% estimat a partir de bancs de sang a Asunción. Això posa de manifest les desigualtats en salut entre zones urbanes i rurals.

L’algorisme que va incloure proves ràpides (RDT) va demostrar una alta concordança amb l’algorisme estàndard, amb una sensibilitat del 94,6% i una especificitat del 98,6%. Aquests resultats són fonamentals per a les iniciatives de salut pública, ja que validen l’ús combinat d’RDT i serologia convencional, un algorisme proposat per les autoritats sanitàries paraguaianes per a entorns amb pocs recursos.

“Els resultats obtinguts són particularment rellevants en un context de reavaluació global de les directrius de diagnòstic i tractament de la malaltia de Chagas”, apunta Irene Losada, coordinadora de la iniciativa de Chagas a ISGlobal i autora sènior de l’estudi. “L’adopció d’algorismes basats en RDT i adaptats a cada regió podria millorar l’accés al diagnòstic de milers de persones en regions aïllades”, conclou.

Referència

Ardiles-Ruesjas, S., Lesmo, V., González-Romero, V., Cubilla, Z., Chena, L., Huber, C., Rivas, M. J., Saldaña, P., Carrascosa, A., Méndez, S., Sanz, S., Becker, S. L., Alonso-Padilla, J., & Losada, I. (2025). Prevalence and diagnostic accuracy of different diagnostic tests for Chagas disease in an indigenous community of the Paraguayan Chaco. PLoS Neglected Tropical Diseases, 19(2), e0012861. https://doi.org/10.1371/journal.pntd.0012861

El projecte e-QuoL, finançat per la Comissió Europea, ha arrencat amb l'objectiu d'utilitzar eines electròniques de salut per a promoure la igualtat en la qualitat de vida dels nens, adolescents i joves supervivents de càncer a Europa. La reunió de llançament organitzada per GCS Hôpitaux Universitaires Grand Ouest (HUGO), coordinador del projecte, es va celebrar del 24 al 26 de gener a la ciutat d'Angers amb la participació de tots els socis, inclòs ISGlobal, que lidera el paquet de treball (Work Package) 7 de comunicació. El projecte europeu proporcionarà a nens i joves adults que hagin sobreviscut a un càncer eines d'e-salut dissenyades específicament per a ells i amb ells per a ajudar-los a gestionar la seva salut.

El càncer afecta cada any 35.000 nens, adolescents i adults joves a Europa. Actualment, el 80% d'ells sobreviu almenys cinc anys, però els intensos tractaments oncològics deixen aquests supervivents amb efectes en la seva salut a llarg termini i una qualitat de vida reduïda.

El projecte identificarà les necessitats no satisfetes dels nens, adolescents i adults joves supervivents (CAYACS, per les sigles en anglès) i les de les seves famílies, i adaptarà eines accessibles i assequibles per a atendre aquestes necessitats", explica Charlotte Demoor-Goldschmidt, investigadora principal del projecte. "En última instància, e-QuoL millorarà la seva qualitat de vida en permetre'ls participar activament en les seves cures i autogestionar millor la seva salut i benestar", afegeix.

e-QuoL: 32 socis, 16 països

El projecte e-QuoL reuneix 32 socis de 16 països europeus (França, Hongria, Noruega, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia, Espanya, Croàcia, Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, el Regne Unit, Eslovènia, Romania, Bèlgica, Països Baixos i Suïssa). És una iniciativa paneuropea que compta amb el suport dels consorcis PanCare i Harmonic.

“El seguiment dels CAYACS planteja diversos reptes", afirma Demoor-Goldschmidt. "Exigeix molts recursos en un sistema sanitari sobrecarregat; sovint no es cobreixen les necessitats psicosocials i de suport, i l'accés és desigual entre els països europeus". Com va assenyalar durant la primera jornada de la reunió, l'objectiu general del projecte és "utilitzar eines de salut electrònica per a promoure la igualtat en la qualitat de vida dels CAYACS i les seves famílies”.

e-QuoL adaptarà específicament per als joves supervivents una eina interoperable d'e-salut personalitzada centrada en les cures de suport i la qualitat de vida, que pot utilitzar-se sola o com a mòdul complementari d'eines existents, com els plans digitals de cures de supervivència que ja s'utilitzen en diversos països europeus per a la medicina preventiva basada en recomanacions de cribratge personalitzades. A través d'una recerca participativa, en la qual intervindran CAYACS, famílies, associacions, xarxes, instituts de salut, investigadors en ciències socials i humanitats i socis industrials diferents, s'identificaran les necessitats insatisfetes dels CAYACS i les seves famílies. Les eines d'e-salut desenvolupades seran accessibles i assequibles per a abordar aquestes necessitats amb un enfocament centrat en la persona, que proporcionarà seguiment mèdic, orientació sobre comportaments preventius (per exemple, activitat física, nutrició) i suport psicològic i social (com en educació i ocupació).

Durant la reunió de tres dies i l'assemblea general, les investigadores i els investigadors van debatre com pensen dur a terme les diferents tasques descrites en el projecte. e-QuoL ha rebut un finançament de 5,9 milions d'euros del programa Horitzó Europa.

Projecte e-QuoL:

• GCS HUGO, França
• Centre Hospitalier Universitaire d'Angers. França
• Institut de Cancérologie de l'Ouest, França
• Magyar Gyermekonkologiai Halozat -Magyar GYE, Hongria
• Universitetet I Oslo, Noruega
• Centre Hospitalier Universitaire Saint Étienne - CHUSE, França
• Istituto Giannina Gaslini, Itàlia
• Resilience, França
• Oslo Universitetssykehus HF, Noruega
• Aarhus Universitetshospital, Dinamarca
• Aarhus Universitet, Dinamarca
• Varsinais-Suomen Sairaanhoitopiirin Kuntayhtym, Finlàndia
• HUS-YHTYMA, Finlàndia
• ISGlobal, Espanya
• Klinicki Bolnicki Centar Rijeka, Croàcia
• Centre de Lutte Contre le Cancer Léon Bérard, França
• Cineca Consorzio Interuniversitario, Itàlia
• Universitaetsklinikum Essen, Alemanya
• Javna zdravstvena ustanova Univerzitetski klinicki centar, Bòsnia i Hercegovina
• The Royal Marsden National Health Service Trust, Regne Unit
• Onkoloski Institut Ljubljana, Eslovènia
• Epiconcept, França
• Asociatia Little People Romania, Romania
• Clinique Universitaire Saint-Luc ASBL, Bèlgica
• Assistance Publique des Hôpitaux de Paris, França
• Universitaestsmedizin der Johannes Guterberg-UN, Alemanya
• Pancare, Paísos Baixos
• Universitat Luzern, Suïssa
• Institut Gustave Roussy, França
• Érintettek Egyesület, Hongria
• Association Les Aguerris, França
• Fundatia Youth Cancer Europe, Romania

El projecte e-Quol, número 101136549, està finançat per la Unió Europea. No obstant això, les opinions expressades són responsabilitat exclusiva dels autors i no reflecteixen necessàriament els punts de vista de la Unió Europea ni d'Horitzó Europa, l'autoritat que concedeix el finançament. Ni la Unió Europea ni l'autoritat que concedeix les ajudes poden ser considerades responsables d'aquestes.

Un estudi liderat per investigadores de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha utilitzat una nova metodologia per a desentranyar la influència de la pèrdua de gel marí de l'Àrtic en el clima del planeta, aïllant-la d'altres factors relacionats amb el canvi climàtic.

L'estudi, publicat en la revista Communications Earth and Environment, mostra que, a una escala de temps de dècades, la pèrdua de gel àrtic afavoreix que el clima del sud-oest dels Estats Units -i de Califòrnia en particular- es torni més sec de mitjana, especialment a l'hivern. Aquest fenomen també afectaria el clima d'Espanya i Portugal, propiciant condicions de major humitat a l'hivern, encara que en aquest cas l'efecte observat és més feble.

"Hi ha molt de desacord científic sobre els efectes remots de la pèrdua de gel marí a l'Àrtic. Fins ara, molts estudis s'han centrat en els efectes a llarg termini, en una escala de segles. Uns altres han investigat la resposta a la pèrdua de gel marí amb configuracions de modelització que imposen artificialment calor per a fondre el gel marí, la qual cosa pot afectar la resposta simulada. Alguns estudis han modificat la cobertura de gel marí antàrtic i àrtic al mateix temps, la qual cosa dificulta discernir les seves contribucions individuals. En el nostre estudi, hem desenvolupat una metodologia per a avaluar l'impacte de la pèrdua de gel àrtic sense afegir cap flux de calor, i ens hem centrat en els impactes que es desenvoluparan en unes poques dècades", explica Ivana Cvijanovic, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l'estudi.

Per a arribar a aquestes conclusions, l'equip va utilitzar tres models de complexitat variable. En cadascun d'ells, van realitzar dos conjunts de simulacions, un amb la quantitat històrica de gel marí a l'Àrtic i un altre amb una disminució substancial de la cobertura de gel marí.

La desaparició del gel marí modifica l'albedo superficial, és a dir, la reflectivitat de l'oceà Àrtic, però també elimina l'aïllament entre l'atmosfera i la superfície oceànica i afecta els perfils de salinitat. Aquests canvis locals impulsen al seu torn una sèrie de teleconnexions atmosfèriques i oceàniques que poden propagar-se lluny de l'Àrtic.

"Cal aclarir que la conclusió no és necessàriament que en els pròxims anys plourà menys a Califòrnia i més en el Mediterrani occidental. A més de la pèrdua de la capa de gel a l'Àrtic, hi ha molts altres factors que responen a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i afecten el clima (retroalimentacions atmosfèriques i oceàniques i canvis de circulació, pèrdua de gel marí antàrtic, retroalimentacions de la vegetació, etc.). En qualsevol cas, comprendre la influència d'aquest fenomen per separat ens ajudarà a afinar les prediccions globals", afirma Desislava Petrova, investigadora d’ISGlobal i darrera autora de l'estudi.

"Malgrat les diverses influències en el sistema climàtic del nostre planeta, és interessant observar que les anomalies en els patrons de circulació atmosfèrica de les últimes dècades mostren algunes similituds sorprenents amb els patrons simulats en el nostre estudi, especialment esdeveniments com la sequera californiana de 2012-2016", observa Ivana Cvijanovic.

Referència

Ivana Cvijanovic, Amelie Simon, Xavier Levine, Rachel White, Pablo Ortega, Markus Donat, Donald D. Lucas, John C. H. Chiang, Anne Seidenglanz, Dragana Bojovic, Arthur Ramos Amaral, Vladimir Lapin, Francisco Doblas-Reyes, Desislava Petrova, Arctic sea-ice loss drives a strong regional atmospheric response over the North Pacific and North Atlantic on decadal scales, Communications Earth Environment, 2025. https://doi.org/10.1038/s43247-025-02059-w

Reverdir una de cada tres carrers de la ciutat de Barcelona podria, potencialment, prevenir 178 morts prematures cada any gràcies a l'increment en la vegetació que aquesta intervenció urbanística comportaria. A més, en mesos on es produïssin onades de calor, els arbres i jardins urbans contribuirien a evitar altres 5 morts associades a la temperatura. Aquestes són les principals conclusions d'un estudi d'impacte en salut realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa” i publicat en la revista Environment International.

Metodologia

És sabut que els espais verds s'associen a un bon nombre de beneficis per al benestar i la salut física i mental, incloent una disminució en la mortalitat prematura. A més, l'arbratge i la vegetació urbans proporcionen zones d'ombra i ajuden a combatre els efectes de les illes de calor urbanes. Per això, un equip d’ISGlobal es va proposar estimar els efectes que la implementació integral del pla dels Eixos verds sobre la mortalitat de la població adulta de Barcelona en relació a dues variables: percentatge de la superfície urbana dedicada a espais verds i temperatura ambient. En la seva formulació teòrica, el pla dels Eixos verds preveia que un de cada tres carrers de la ciutat es convertís en un corredor verd.

L’equip va prendre 2019 com a any de referència previ a una hipotètica implementació del pla. Posteriorment, van obtenir les dades de mortalitat relatius a aquest any i a la ciutat de Barcelona de dues fonts: l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) i l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El percentatge de l'àrea verda de la ciutat es va obtenir a través de mapes específics de l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA). Segons les previsions descrites en el propi projecte dels Eixos verds, van estimar que la intervenció donaria lloc a un increment del 7% o del 15% en la superfície verda de cada carrer o intersecció, en funció de la seva amplària.

Finalment, per a estimar el nombre de morts prevenibles a conseqüència dels increments en la superfície d'espais verds prevista es van valer d'estudis científics anteriors que quantificaven aquesta relació.

Increment del 3,64% en la superfície d'espais verds

Els resultats mostren que la creació d'Eixos verds per tota la ciutat suposaria un increment del 3,64% en la superfície destinada a espais verds, passant del 7,3% que hi havia en 2019 a un 10,9%. Aquest increment tindria el potencial d'evitar 178 morts prematures a l'any, o el que és el mateix: 13 morts per cada 100.000 habitants.

“Barcelona és una ciutat compacta amb un repte pel que fa a espais verds: té una àrea escassa destinada a aquest efecte i, a més, la poca que té està mal repartida, ja que es troba sobretot en la perifèria”, explica Tamara Iungman, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi. “Encara que l'increment d'espais verds que estimem és modest en termes de percentatge, ja que no arriba al 4% i la ciutat continuaria estant molt lluny del 25% recomanat, el seu impacte en termes de salut sí que és significatiu. Això és pel fet que el pla dels Eixos verds preveia una distribució equitativa d'aquests espais al llarg de tota la ciutat”, afegeix.

S'evitarien cinc morts associades a la calor

Paral·lelament, l'equip va realitzar un segon estudi d'impacte en salut, relacionat amb la mortalitat atribuïble a la calor. Amb l'ajuda de diversos models, van estimar que l'increment en la superfície destinada a espais verds esperat es podria traduir en una reducció de la temperatura mitjana de 0,05 °C, arribant a aconseguir els 0,42 °C de reducció en alguns punts de la ciutat.

Una vegada obtingudes aquestes xifres i usant la relació entre exposició a la temperatura i mortalitat establerta en estudis científics anteriors, van estimar que en una hipotètica Barcelona d'Eixos verds es podrien evitar 5 morts al mes en situacions de temperatures elevades com les registrades en el mes d'estiu de 2015 que es va prendre com a referència. Això equival a una mort cada sis dies.

“Encara que l'impacte dels Eixos verds sobre les temperatures no seria menyspreable, és evident que farien falta mesures complementàries específicament destinades a combatre la calor i a adaptar-nos a ell. Això és especialment rellevant en un context de canvi climàtic i de població que envelleix i es torna més vulnerable davant els efectes de les temperatures elevades”, adverteix Tamara Iungman.

Morts evitables amb el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM)

Atès que el pla dels Eixos verds va ser posposat, l'equip va decidir analitzar una alternativa: el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que té entre els seus objectius incrementar la superfície destinada a espais verds per a l'any 2030. Seguint la mateixa metodologia que en els passos anteriors, es va calcular que l'increment d'espais verds previst en aquest pla podria prevenir 53 morts prematures a l'any a la ciutat de Barcelona, és a dir, 4 morts per cada 100.000 habitants.

Pel que fa a la temperatura, el PDUM aconseguiria una reducció mitjana de 0,03 °C, encara que amb una reducció màxima de 0,77 °C en una zona concreta de la ciutat. Aquest descens tèrmic permetria prevenir 3 morts al mes en situacions de temperatura com la usada de referència.

“En la nostra anàlisi observem que el PDUM obtindria uns rèdits en termes de salut més limitats que els Eixos verds. Això pot explicar-se perquè les intervencions contemplades en el PDUM estan més localitzades i no es distribueixen de manera equitativa per tota la ciutat, amb el que només les persones que viuen més pròximes a aquests punts es podrien beneficiar d'elles”, apunta Mark Nieuwenhuijsen, director del programa de Clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana d’ISGlobal.

“Cal tenir en compte que en aquest estudi únicament hem tingut en compte la relació directa entre espais verds i mortalitat. De qualsevol intervenció urbanística que proposi incrementar la superfície destinada a espais verds no sols caldria esperar una reducció en la càrrega de malalties, sinó també beneficis addicionals associats a la reducció de la contaminació de l'aire i del soroll i de l'increment en els nivells d'activitat física”, afegeix Nieuwenhuijsen.

Actualment, l’equip científic d’ISGlobal es troba realitzant un estudi amb la mateixa metodologia per avaluar l’impacte sobre la mortalitat del projecte Cobertes verdes, una iniciativa de l’actual Ajuntament que planteja el reverdiment de terrats.

Referència

Tamara Iungman, Sergi Ventura Caballé, Ricard Segura-Barrero, Marta Cirach, Natalie Mueller, Carolyn Daher, Gara Villalba, Evelise Pereira Barboza, Mark Nieuwenhuijsen. Co-benefits of nature-based solutions: A health impact assessment of the Barcelona Green Corridor (Eixos Verds) plan, Environment International, Volume 196, 2025, 109313, ISSN 0160-4120, https://doi.org/10.1016/j.envint.2025.109313.

El projecte AMR EDUCare, finançat per EU4Health, hospedat a la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) i en el qual participa la iniciativa de resistències antimicrobianes d’ISGlobal, ha impulsat la creació de mòduls educatius per tal d’afrontar la resistència als antimicrobians. Es distribuiran en format online —amb places limitades i registre previ—, són gratuïts i s’impartiran durant els mesos de març, abril i/o maig d’enguany.

“Els cursos d'AMR EDUCare estan dissenyats per aportar nous coneixements i estratègies pràctiques a més de 4.000 professionals de la salut arreu de la Unió Europea”, explica Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resistències Antimicrobianes d’ISGlobal. “La formació està dirigida a equips d'infermeria, farmàcia, medicina i gestió mèdica”, afegeix.

Tres àrees clau de la formació

El primer mòdul dels cursos se centra en la optimització de la prescripció d’antimicrobians, assegurant que els i les professionals de la salut apliquin les millors pràctiques per a un ús més eficaç i responsable. 

A més, el programa formatiu també aborda la reducció i gestió dels residus d’antimicrobians, un aspecte clau per minimitzar-ne l’impacte ambiental i evitar l’aparició de resistències.

El tercer mòdul, que ha estat coordinat i liderat per Jordi Vila, Elisabet Guiral i Marina Tarrús, formarà el personal sanitari en tècniques comunicatives per capacitar els i les pacients sobre l’ús responsable dels antibiòtics i aconseguir canviar cap a comportaments més saludables i que previnguin l'aparició de bacteris resistents als antibiòtics.

“Per desenvolupar el mòdul, hem realitzat tallers amb la participació tant de la ciutadania (de 17 a 95 anys) com de professionals de la medicina, infermeria i farmàcia”, explica Marina Tarrús, co-coordinadora de la Iniciativa de Resistències Antimicrobianes d’ISGlobal i tècnica de divulgació científica. “Aquestes dinàmiques participatives ens han ajudat a identificar barreres i facilitadors en la comunicació entre professional i pacient”, afegeix.

La “pandèmia silenciosa”

La resistència als antimicrobians apareix quan els bacteris, els virus, els fongs i els paràsits deixen de ser sensibles a aquests medicaments, fet que dificulta el tractament de múltiples infeccions.

Constitueix un risc per a la salut global, ja que ha augmentat de manera alarmant en les darreres dècades i ja es coneix com la “pandèmia silenciosa”. Només el 2019, va estar directament vinculada a 1,27 milions de morts a tot el món. A la Unió Europea, específicament, s’associen cada any 25.000 morts a infeccions causades per bacteris multiresistents. A més, s’estima que, per a 2050, aquesta resistència serà responsable d’aproximadament 10 milions de defuncions, superant el càncer com a causa de mort, si no es pren cap acció al respecte. Afrontar aquest problema és crucial, ja que pot tenir efectes devastadors en els sistemes sanitaris.

“Els cursos estaran disponibles en diferents idiomes, amb l’objectiu de proporcionar als professionals de la salut de tot el món eines clau per afrontar la resistència antimicrobiana”, conclou Elisabet Guiral, co-coordinadora de la Iniciativa de Resistències Antimicrobianes d’ISGlobal.

L'exposició a altes temperatures ambientals s'associa amb una menor connectivitat en tres xarxes cerebrals en preadolescents, fet que suggereix que la calor pot impactar en la funció cerebral. Ho conclou un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l'IDIBELL, en col·laboració amb l'Erasmus University Medical Center Rotterdam (ERASMUS MC) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER): àrees d'Epidemiologia Salut Pública (CIBERESP) i Salut Mental (CIBERSAM). Els resultats s'han publicat al Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry. 

L'estudi va comptar amb 2.229 nens i nenes d'entre 9 i 12 anys de la cohort “Generació R” de Rotterdam, Països Baixos. Les dades de connectivitat funcional de les xarxes cerebrals, és a dir, com les diferents regions del cervell es comuniquen i col·laboren entre si, es van avaluar a partir de ressonàncies magnètiques en estat de repòs, quan els nens no estaven duent a terme cap tasca activa. Les estimacions de temperatura mitjana diària es van obtenir a partir del model climàtic urbà UrbClim, desenvolupat per l'Institut Flamenc de Recerca Tecnològica. La temperatura es va calcular per al període 2013-2015, assignant valors mitjans diaris a cada participant en funció de l'adreça del seu domicili.

Una temperatura ambiental més alta durant la setmana anterior a l'avaluació per ressonància magnètica es va associar amb una menor connectivitat funcional dins de les xarxes medial-parietal, de saliència i de l'hipocamp, essencials per al bon funcionament del cervell. Això implica que les àrees del cervell podrien treballar de manera menys sincronitzada, afectant processos com l'atenció, la memòria i la presa de decisions. La xarxa medial-parietal està relacionada amb la introspecció i la percepció sobre un mateix; la xarxa de saliència s'encarrega de detectar estímuls en l'entorn i prioritzar què mereix la nostra atenció; i la xarxa de l'hipocamp és fonamental per a la memòria i l'aprenentatge.

Els resultats de la investigació indiquen que l'associació entre altes temperatures i menor connectivitat funcional va ser més intensa el dia anterior a l'exploració cerebral i va disminuir progressivament en els dies posteriors. En canvi, les baixes temperatures mitjanes diàries no es van relacionar amb la connectivitat funcional.

“La nostra hipòtesi és que la deshidratació podria explicar els nostres resultats, ja que els nens són particularment susceptibles a la pèrdua de líquids quan s'exposen a la calor, fet que pot afectar la connectivitat funcional de les xarxes cerebrals”, assenyala Laura Granés, investigadora d'IDIBELL i ISGlobal i primera autora de l'estudi.

“En l'actual situació d'emergència pel canvi climàtic, les polítiques de salut pública dirigides a protegir els nens, nenes i adolescents de les altes temperatures poden contribuir a reduir els seus possibles efectes sobre la funció cerebral”, apunta Mònica Guxens, investigadora ICREA a ISGlobal i autora sènior de l'estudi.

Implicacions per a la salut mental

Tot i que les alteracions de la funció cerebral s'han suggerit com a possible mecanisme que vincula la temperatura i la salut mental, fins ara cap estudi havia examinat els efectes de la temperatura ambiental en les xarxes funcionals cerebrals. El mateix equip investigador va revelar en un altre estudi recent que l'exposició al fred i la calor pot influir en símptomes psiquiàtrics, com l'ansietat, la depressió i els problemes d'atenció. A més, altres investigacions han vinculat una menor connectivitat dins de la xarxa de saliència del cervell amb ideacions suïcides i conductes d'autolesió en adolescents amb depressió, així com amb trastorns d'ansietat.

“Donat el paper de la xarxa de saliència en la ideació suïcida, els nostres resultats plantegen una nova hipòtesi: les altes temperatures podrien disminuir la connectivitat funcional d'aquesta xarxa, contribuint indirectament a un major risc de suïcidi en persones amb problemes de salut mental preexistents”, explica Carles Soriano-Mas, investigador d'IDIBELL i de la Universitat de Barcelona i un dels autors de l'estudi. “Tot i que no proposem que aquests canvis en la connectivitat, desencadenats per l'exposició a altes temperatures, indueixin directament conductes suïcides, podrien actuar com un desencadenant en individus vulnerables”, afegeix l'investigador. 

Referència:

Granés L., Kusters M. S. W., Ballester J., Essers E., Petricola S., López-Vicente M., Iñiguez C., Tiemeier H., Muetzel R. L., Soriano-Mas C., Guxens M. Exposure to Ambient Temperature and Functional Connectivity of Brain Resting-State Networks in Preadolescents. Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry. Doi: https://doi.org/10.1016/j.jaac.2024.11.023

Des dels efectes del canvi climàtic fins a les malalties infeccioses emergents, la recerca en salut global s’enfronta a reptes urgents que requereixen talent, coneixement i una mirada innovadora. Per aquest motiu, gràcies a l’acreditació Severo Ochoa com a Centre d’Excel·lència, ISGlobal, centre impulsat per la Fundació "la Caixa", posa en marxa un nou Programa de Beques Internacionals de Doctorat en Salut Global, dirigit a candidats nacionals i internacionals de disciplines com la biomedicina, l'epidemiologia, les ciències ambientals i les ciències computacionals.

Una oportunitat única per a joves científics

Amb 10 places totalment finançades, el programa ofereix un contracte predoctoral de fins a quatre anys en un entorn d’excel·lència, formació interdisciplinària i la possibilitat de col·laborar en projectes capdavanters en àrees com les malalties infeccioses, la salut ambiental i la salut maternoinfantil, entre d’altres. A més, la beca també proporciona finançament per a cobrir despeses derivades de les estades en altres centres d’R+D.

Les persones candidates poden triar entre deu línies de recerca, que cobreixen una àmplia gamma d’àmbits de la salut global, com ara l’estudi de nous biomarcadors per a malalties infeccioses, l’exposoma maternofetal, els efectes del canvi climàtic en la salut laboral, les poblacions vulnerables o les malalties transmeses per vectors. També inclouen estratègies de mitigació de riscos i d’alerta precoç, així com el desenvolupament de recerca participativa. La llista completa de projectes està disponible al document de la convocatòria.

Atès el caràcter interdisciplinari de les propostes de recerca doctoral, cada estudiant rebrà la supervisió conjunta de dos investigadors principals (un supervisor i un cosupervisor).

Procés de sol·licitud i criteris d’elegibilitat

Les persones que vulguin optar a una de les deu beques han de comptar amb un títol universitari i un màster en un àmbit relacionat, tenir un expedient acadèmic excel·lent i demostrar el seu compromís amb una carrera investigadora en salut global. També és necessari tenir un domini avançat de l’anglès i no haver tingut prèviament un contracte de doctorat superior a 12 mesos.

Cal que presentin la seva candidatura abans de l’1 de març de 2025 a través de la pàgina web d’ISGlobal, incloent-hi el CV, una carta de motivació i l’expedient acadèmic. Les persones preseleccionades seran convidades a una entrevista. La notificació final es farà a mitjans de maig de 2025.

Centre d’Excel·lència Severo Ochoa 2019-2030

Des del 2019, ISGlobal és l’únic centre de salut global acreditat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, a través de l’Agència Estatal d’Investigació. Aquesta acreditació reconeix l’excel·lència científica, l’impacte social a nivell internacional i la capacitat d’atracció de talent.

En renovar-se l’acreditació el 2024, es va valorar l’enfocament innovador de l’institut en la intersecció entre malalties transmissibles i no transmissibles, clima i medi ambient. La distinció, amb una durada de quatre anys, inclou un finançament de 4,5 milions d’euros per al reforç institucional i 1,16 milions d’euros per a la formació de personal investigador.

Més informació

Convocatòria Internacional de Beques de Doctorat en Salut Global Severo Ochoa 2025

Els nens i nenes exposats al fum del tabac a la llar són més propensos a mostrar determinats canvis a l’epigenoma, els quals poden alterar com s'expressen els gens. Les alteracions epigenètiques en qüestió podrien influir en el desenvolupament de malalties en el futur. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”. Els resultats, publicats a Environment International, ressalten la necessitat de reduir l'exposició al tabaquisme passiu, especialment en entorns infantils.

El nostre ADN funciona com un llibre d’instruccions per al cos. Sense canviar el contingut del “llibre” (és a dir, la seqüència genètica), el fum del tabac pot afegir “marques” a certes pàgines, afectant la manera en què es llegeixen aquestes instruccions. Una d'aquestes marques, la metilació de l'ADN, és un dels principals mecanismes epigenètics i permet activar o inactivar l'expressió dels gens.

L’empremta del fum a l'ADN

Tot i que fa temps que es sap que els efectes del tabaquisme matern durant l’embaràs afecten l’epigenoma, aquesta investigació és de les primeres a mostrar com l’exposició passiva al fum del tabac durant la infància també pot tenir-ne un efecte.

L'estudi ha inclòs dades de 2.695 nens i nenes de vuit països europeus: Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia. Els i les participants tenien entre 7 i 10 anys i eren voluntaris/es de sis cohorts del Consorci sobre Epigenètica en l'Embaràs i la Infància (PACE, per les seves sigles en anglès).

A partir de mostres de sang dels i les participants, l’equip científic va estudiar el nivell de metilació en llocs concrets de l'ADN al llarg del genoma, i el va associar amb el nombre de persones fumadores a la llar (0, 1 o 2 o més).

Es van identificar canvis en la metilació de l'ADN en 11 regions (anomenades CpGs) associades a l'exposició al tabaquisme passiu. La majoria d'aquestes regions també s'havien relacionat en estudis previs amb l'exposició directa al tabac en persones fumadores actives o durant la gestació. A més, sis d'elles s'associen a malalties com l'asma o el càncer, per a les quals el tabac suposa un factor de risc.

“El nostre estudi mostra que el tabaquisme passiu durant la infància deixa empremta a nivell molecular, podent modificar l'expressió de gens que influeixen en la susceptibilitat a malalties en l'edat adulta”, afirma Marta Cosin-Tomàs, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Un problema global amb conseqüències a llarg termini

Tot i la creixent regulació del consum de tabac en espais públics, les llars continuen sent una de les principals fonts d'exposició al fum del tabac per als nens i nenes. L’any 2004, es va estimar que el 40% dels nens i nenes d'arreu del món estaven exposats al tabaquisme passiu. L'exposició infantil a aquest contaminant no només incrementa el risc de malalties respiratòries i cardiovasculars, sinó que també pot afectar el desenvolupament neurològic i la funció immunitària.

“Els resultats obtinguts suggereixen que el tabaquisme passiu durant la infància resulta en canvis epigenètics similars als observats amb l'exposició intrauterina al tabac o el consum actiu. Això subratlla la urgència d'implementar mesures integrals per reduir l'exposició infantil al fum del tabac, tant a la llar com en altres espais tancats”, apunta Mariona Bustamante, investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l'estudi.

“No es tracta d’apel·lar a la responsabilitat individual de les famílies: l’exposició al tabac és un problema de salut pública i amaga una qüestió de desigualtat social. Factors socioeconòmics i ambientals, juntament amb la persistent influència de poderosos interessos comercials, dificulten la reducció de l’exposició al fum del tabac en determinades llars”, conclou Marta Cosin-Tomàs.

Referència

Cosin-Tomas, M., Hoang, T., Qi, C., Monasso, G. S., Langdon, R., Kebede Merid, S., Calas, L., de Prado-Bert, P., Richmond, R., Jaddoe, V. V., Duijts, L., Wright, J., Annesi-Maesano, I., Grazuleviciene, R., Karachaliou, M., Koppelman, G. H., Melén, E., Gruzieva, O., Vrijheid, M., … Bustamante, M. (2025). Association of exposure to second-hand smoke during childhood with blood DNA methylation. Environment International, 195, 109204. https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.109204

Darrers números del Butlletí ISGlobal

• Març 2025
• Febrer 2025
• Gener 2025
• Desembre 2024
• Novembre 2024
• Octubre 2024
• Setembre 2024
• Juliol-Agost 2024
• Juny 2024
• Maig 2024
• Abril 2024
• Març 2024
• Febrer 2024
• Gener 2024
• Desembre 2023
• Novembre 2023
• Octubre 2023
• Setembre 2023
• Juliol-Agost 2023
• Juny 2023
• Maig 2023
• Abril 2023
• Marzo 2023
• Febrer 2023
• Gener 2023
• Desembre 2022
• Novembre 2022
• Octubre 2022
• Setembre 2022
• Juliol-Agost 2022
• Juny 2022
• Maig 2022
• Abril 2022
• Març 2022
• Febrer 2022
• Gener 2022
• Desembre 2021
• Novembre 2021
• Octubre 2021
• Setembre 2021
• Juliol 2021
• Juny 2021
• Maig 2021
• Abril 2021
• Març 2021
• Febrer 2021

Vols rebre la nostra newsletter?

La contaminació atmosfèrica és un conegut factor de risc de malalties respiratòries com l'asma i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Tot i això, la seva contribució a les infeccions respiratòries de vies baixes —aquelles que afecten les vies respiratòries inferiors, inclosos els pulmons, bronquis i alvèols— està menys documentada, especialment en adults. Per abordar aquesta manca de coneixement, un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, va avaluar l'efecte de la contaminació atmosfèrica en els ingressos hospitalaris per infeccions respiratòries de vies baixes en adults, i va investigar l’existència de subgrups especialment vulnerables a aquestes infeccions. Els resultats s'han publicat a la revista Environment International.

La investigació mostra que l’exposició a llarg termini a la contaminació atmosfèrica per partícules en suspensió (PM_2.5, PM₁₀), diòxid de nitrogen (NO₂₎ i ozó (O₃) s’associa amb més ingressos hospitalaris per infeccions de vies respiratòries baixes en adults. Les associacions van ser més fortes en els homes, les persones de més de 65 anys i les diagnosticades amb hipertensió.

A l'estudi hi van participar 3.800.000 adults de la cohort COVAIR-CAT, una gran cohort de 7,7 milions de persones basada en dades del sistema de salut de Catalunya. L'equip investigador va utilitzar models d'exposició per estimar les concentracions mitjanes anuals de PM_2.5, PM₁₀, NO₂ i ozó durant l'estació càlida (maig-setembre) entre el 2018 i el 2020 a les residències dels participants. La informació sobre els ingressos hospitalaris, la mortalitat i les comorbiditats es va obtenir a través diverses bases de dades administratives. L’estudi va incloure els ingressos hospitalaris per totes les infeccions respiratòries de vies baixes i, per separat, un subgrup d’ingressos hospitalaris per grip i pneumònia. A continuació, es va utilitzar un model estadístic per avaluar l'associació entre la contaminació atmosfèrica i els ingressos hospitalaris.

"L'associació entre la contaminació atmosfèrica i els ingressos hospitalaris per infeccions de les vies respiratòries baixes es va observar fins i tot en nivells de contaminació inferiors a les normes actuals de qualitat de l'aire de la UE", assenyala Anna Alari, investigadora d'ISGlobal i primera autora del estudi. "És crucial adoptar estàndards de qualitat de l'aire més estrictes, ja que unes mesures més ambicioses per reduir la contaminació atmosfèrica disminuirien les hospitalitzacions i protegirien les poblacions vulnerables", afegeix.

Major associació en homes i persones de més de 65 anys

L'associació entre la contaminació atmosfèrica i les hospitalitzacions per infeccions de respiratòries de vies baixes va ser més pronunciada en les persones més grans de 65 anys o amb comorbiditats, en comparació amb les persones més joves o sense comorbiditats. En concret, els nivells elevats de contaminació atmosfèrica es van associar amb taxes aproximadament tres vegades superiors d'ingressos hospitalaris per infeccions respiratòries de vies baixes entre les persones de més de 65 anys en comparació amb les persones més joves.

A més, l'exposició a nivells elevats de NO₂, PM_2.5 o PM₁₀ (però no d'O₃) es va associar amb un augment d'aproximadament un 50% en els ingressos hospitalaris entre els homes, mentre que aquesta associació va ser al voltant d'un 3% més gran en les dones.

L'equip va observar el mateix patró en els ingressos hospitalaris per grip o pneumònia, però amb associacions menors en comparació amb les infeccions respiratòries de vies baixes. "Això es pot deure a la influència de les vacunes disponibles contra els patògens responsables de la grip i la majoria dels casos de pneumònia", afirma Cathryn Tonne, autora sènior de l'estudi.

Referència:

Anna Alari, A., Ranzani, O., Milà, C., Olmos, S., Basagaña, X., Dadvand, P., Duarte-Salles, T., Nieuwenhuijsen, M., Tonne, C. Long-term exposar to air pollution and low respiratory infections in a la population-based adult cohort in Catalonia. Environment International, 2025. Doi: https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.109230