Publicador de continguts
Recerca

La pneumònia contribueix al 40,6% de les morts de menors de cinc anys, segons un estudi de la xarxa CHAMPS

Un altre estudi de CHAMPS conclou que el 98,9% de les morts per malària podrien evitar-se millorant l'accés a les mesures de control de la malaltia

08.02.2024
Foto: ISGlobal (M Solano)

Ja disposem d'informació detallada sobre dues de les principals causes de mort en menors de cinc anys -la pneumònia i la malària- gràcies a dos nous estudis de la xarxa CHAMPS, en els quals ha participat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". Les investigacions, publicades a les revistes Lancet Child Adolescent Health i Journal of Infection, ajudaran a dissenyar intervencions basades en l'evidència i a orientar els esforços de recerca per reduir la mortalitat infantil en regions d’alta càrrega.

La supervivència infantil ha millorat molt en les últimes dècades, però encara moren 14.000 menors de cinc anys cada dia, la majoria en països de renda baixa. En 2015 va nèixer la xarxa de Vigilància i Prevenció de la Mortalitat Infantil (CHAMPS, per les seves sigles en anglès), dirigida per la Universitat d'Emory, per monitoritzar les causes de mort en nens i nenes menors de cinc anys a través de múltiples centres a l'Àfrica subsahariana i l'Àsia. Per establir la causa de la mort, la xarxa CHAMPS utilitza una tècnica innovadora desenvolupada i validada per personal investigador d’ISGlobal, l'autòpsia mínimament invasiva o MITS (per les seves sigles en anglès).

Els dos nous estudis de CHAMPS s'han centrat en dues de les principals causes de mort en menors de cinc anys -la pneumònia i la malària- per estimar millor la contribució real d'aquestes malalties a la mortalitat infantil i millorar les estratègies de prevenció i tractament.

Pneumònia: alta prevalença de coinfeccions

La pneumònia és la principal causa infecciosa de mort en població infantil, però no és fàcil identificar la causa (si és una bactèria o un virus). En aquest estudi, els investigadors de CHAMPS van analitzar 1.120 morts de menors de cinc anys que van tenir lloc entre desembre de 2016 i desembre de 2022 en sis països subsaharians (Etiòpia, Kenia, Mali, Moçambic, Sierra Leone i Sud-àfrica) i un asiàtic (Bangladesh). Utilitzant la tècnica de l'autòpsia mínimament invasiva i dades clíniques, els investigadors van trobar que la pneumònia estava implicada en fins al 40,6% de totes les morts infantils. Més d'un patogen (bacterià, víric i/o fúngic) estava darrere del 57,8% de les morts per pneumònia. Les bactèries més comunes van ser Streptococcus pneumoniae, Klebsiella pneumoniae i Haemophilus influenzae, mentre que el citomegalovirus va ser el patogen víric més freqüent. Aproximadament, dos terços dels casos probablement van contraure la pneumònia a la comunitat, mentre que un terç dels casos van ser adquirits a l'hospital.

Malgrat l'ús generalitzat de la vacuna antipneumocòccica conjugada en tots els països participants, el S. pneumoniae va ser la principal causa de pneumònia adquirida a la comunitat. "Això significa que les morts per pneumococ van ser causades per serotipus no inclosos en la formulació actual de la vacuna o en nens no totalment vacunats", afirma l’investigador ICREA Quique Bassat, director general de ISGlobal i coautor de l'estudi.

Els resultats posen de manifest la complexitat dels casos de pneumònia greu, amb una alta prevalença de coinfeccions amb patògens bacterians i virals. Els autors assenyalen la necessitat de revisar el maneig clínic de la pneumònia molt greu en un entorns de recursos limitats. Per exemple, el tractament empíric actualment recomanat per població infantil amb pneumònia adquirida a la comunitat seria inadequat per tractar la K pneumoniae. Els resultats també apunten a la necessitat de desenvolupar vacunes noves o millorades contra aquests patògens.

La malària segueix sent una causa important de mortalitat infantil

En un altre estudi realitzat als mateixos set països, els investigadors de CHAMPS dirigits per Bassat es van centrar en investigar les morts relacionades amb la malària. La malaltia segueix sent una important causa de mort, sobretot en menors de cinc anys que ja no estan protegits pels anticossos materns però encara no han desenvolupat immunitat natural contra la malaltia. No obstant això, encara hi ha molta incertesa sobre la veritable càrrega de mortalitat associada a la malària en zones endèmiques.

Els personal investigador va utilitzar la tècnica MITS juntament amb dades sociodemogràfiques, clíniques, de laboratori i d'autòpsies verbals per determinar les causes de mort de 858 nens i nenes d'entre un i 59 mesos. La proporció de morts associades a la malària va variar entre països: del 43% a Sierra Leone al 18% a Moçambic o al 0,3% a Mali. La malària va ser l'únic agent infecciós en el 70% d'aquestes morts, mentre que es van identificar coinfeccions bacterianes i víriques en el 24% i el 12% dels casos, respectivament. "Aquest alt percentatge de coinfeccions bacterianes apunta als beneficis potencials d'administració d'antibiòtics als pacients amb malària greu", afirma Rosauro Varo, coautor principal de l'estudi.

La majoria de les morts infantils podrien evitar-se

Els autors estimen que gairebé totes les morts relacionades amb la malària (98,9%) podrien haver-se evitat. "En comparació amb les altres morts, moltes de les defuncions per malària són fàcilment evitables mitjançant l'accés a les mesures de control de la malaltia", afirma Bassat. Per exemple, només el 63% dels nenes i nens havien rebut fàrmacs antimalàrics abans de morir. En l'estudi sobre la pneumònia, els autors estimen que dos terços de les morts per pneumònia eren potencialment evitables. Això confirma estimacions anteriors de CHAMPS, segons les quals el 82% de les morts infantils en països de renda baixa podria prevenir-se. Els estudis també assenyalen la malnutrició com a factor determinant, dominant en les morts relacionades amb la pneumònia i present en un terç de les morts associades o no a la malària.

A més d'avançar en els esforços de recerca, el personal investigador de CHAMPS espera que les conclusions d'aquests estudis ajudin a orientar les agendes sanitàries mundials, les polítiques i les intervencions basades en proves per reduir la mortalitat infantil en aquestes regions de alta càrrega.

 

Referencias

Mahtab S, Blau DM, Madewell ZJ et al. Post-mortem investigation of deaths due to pneumonia in children aged 1–59 months in sub-Saharan Africa and South Asia from 2016 to 2022: an observational study. Lancet Child Adolesc Health. 2024. Doi: 10.1016/S2352-4642(23)00328-0.

Ogbuanu IU, Otieno K, Varo R et al. Burden of child mortality from malaria in high endemic areas: results from the CHAMPS Network using minimally invasive tissue sampling. Journal of Infection. 2024. Doi: 10.1016/j.jinf.2024.01.006

 

Recerca

Les transferències monetàries condicionades redueixen significativament els casos i morts per VIH/sida en les poblacions més vulnerables

Un nou estudi realitzat amb dades de més de 22 milions de beneficiaris del Programa Bolsa Família al Brasil mostra que l'efecte es concentra entre els més pobres, les dones i els adolescents

21.02.2024
Foto: Ministério do Desenvolvimento Social

El programa brasiler de transferències monetàries ha reduït en més de la meitat el nombre de nous casos i morts per VIH/sida entre les persones molt pobres, segons un gran estudi de cohort coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", en col·laboració amb l'Institut de Salut Col·lectiva de la Universitat Federal de Bahia (Brasil). Els resultats, publicats a Nature Communications, mostren que aquests programes són essencials per assolir les metes relacionades amb la sida per a l'any 2030.

Viure amb molt pocs diners exposa les persones a un major risc de contraure moltes malalties diferents, entre elles el VIH/sida, una pandèmia que ha causat més de 30 milions de morts arreu del món. La pobresa no només augmenta el risc de contraure el VIH, sinó que també dificulta l'accés a una atenció adequada i oportuna.

Però la lluita contra malalties com el VIH/sida no es limita a donar atenció sanitària. També passa per millorar les condicions en què viu la gent (els determinants socials de la salut). Una forma d'ajudar les famílies amb baixos ingressos és a través de programes que els donen diners si compleixen certes condicions, com assegurar-se que els seus fills van a l'escola i a revisions mèdiques. Aquests programes s'han utilitzat en molts països de renda baixa i mitjana i han contribuït a millorar la salut de moltes maneres. Un dels majors programes d'aquest tipus al món és el Programa Bolsa Família (PBF), llançat al Brasil fa dues dècades.

"Els programes de Transferències Monetàries Condicionades (TMC) són una de les intervencions més eficaces i utilitzades per incidir en els determinants socials de la salut, però la magnitud del seu impacte sobre el VIH/sida no estava clara", afirma Davide Rasella, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi.

En aquest estudi, Rasella i els seus col·legues van analitzar les dades de més de 22 milions de beneficiaris del PBF al llarg de nou anys (entre 2007 i 2015) per a esbrinar-ho.

Efecte segons ingressos, sexe i edat

Els resultats de l'anàlisi mostren un fort efecte del PBF en tots els desenllaços relacionats amb la malaltia. Però aquest efecte depèn dels ingressos de base dels beneficiaris. En la població amb ingressos extremadament baixos, el nombre de nous casos de sida i de morts es va reduir en més de la meitat (55% i 54% respectivament), i la taxa de letalitat de la malaltia també es va reduir (en un 37%). El programa no va tenir pràcticament cap efecte en les persones amb ingressos més elevats.

L'impacte també va ser major en les dones i la població adolescent, la qual cosa demostra que aquest programa ajuda a reduir les desigualtats basades no només en els ingressos, sinó també en el sexe i l'edat.

Les transferències monetàries condicionades poden ajudar a prevenir el VIH/sida mitjançant diversos mecanismes. Per exemple, reduint la probabilitat que les dones necessitin recórrer al sexe per cobrir les seves necessitats bàsiques, o facilitant l'accés a l'educació i informació en salut, o reduint la desnutrició i altres comorbiditats que agreugen la malaltia.

"Es tracta de la major avaluació d'impacte de les transferències monetàries condicionades sobre una malaltia infecciosa, en particular sobre el VIH/sida", afirma Andréa F. da Silva, investigadora de l'Institut de Salut Col·lectiva de la Universitat Federal de Bahia i primera autora de l'estudi.

Com assenyala Rasella, es tracta de "resultats molt rellevants". Demostren que les transferències monetàries condicionades redueixen significativament els casos i morts per sida en poblacions extremadament vulnerables i que són una intervenció essencial per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la sida per a l'any 2030.

 

Referència

Silva, A.F., Dourado, I., Lua, I. et al. Los ingresos determinan el impacto de las transferencias de efectivo sobre el VIH/SIDA: estudio de cohortes de 22,7 millones de brasileños. Nat Commun 15, 1307 (2024). https://doi.org/10.1038/s41467-024-44975-z

Anàlisi i Desenvolupament Global

ISGlobal llança una sèrie de documents que analitzen temes relacionats amb la COVID-19

Confeccionada per 23 persones expertes, la col·lecció aporta els elements clau per a una sortida progressiva i segura del confinament

18.04.2020

ISGlobal ha iniciat la publicació d'una col·lecció de documents d'anàlisi amb l'objectiu de guiar la lluita contra la COVID-19, així com l'estratègia de desconfinament de la població. La sèrie contempla inicialment 17 documents, en els quals 23 experts i expertes identifiquen i responen, des de la perspectiva de la recerca, alguns dels grans reptes de la crisi actual. Aquesta col·lecció, coordinada per l'àrea d'Anàlisi d’ISGlobal, pretén aportar respostes i informació basada en evidències sobre les principals preguntes al voltant de la crisi de la COVID-19 i queda oberta a la possibilitat de sumar nous documents en funció dels interrogants que la pandèmia vagi generant.

L'anàlisi, basada en coneixements científics i epidemiològics, inclou consideracions econòmiques, socials, de salut pública i de comunicació. El resultat final és una guia del que les i els autors denominen “salut pública de precisió”. “Les mesures aplicades fins al moment han aconseguit alentir la transmissió i evitar el col·lapse sanitari”, afirma Antoni Plasència, director del centre. “Com a institució compromesa amb la salut de totes les persones, la missió actual d’ISGlobal no és una altra que contribuir a aconseguir una obertura controlada del confinament”.

Coordinat per l'Àrea d'Anàlisi de Polítiques de ISGlobal, els autors ja confirmats de la col·lecció són: Josep M. Antó, Joan Ballester, Quique Bassat, Elisabeth Cardis, Carlos Chaccour, Carolyn Daher, Carlota Dobaño, Gonzalo Fanjul, Alberto García-Basteiro, Raquel González, Caterina Guinovart, Manolis Kogevinas, Jeffrey Lazarus, Jill Litt, Anna Llupiá, Denise Naniche, Mark Nieuwenhuijsen, Cristina O’Callaghan, Antoni Plasència, Adelaida Sarukhan, Elisa Sicuri, Jordi Sunyer i Rafa Vilasanjuan.

Consulta aquí els documents ja publicats:

 

57. La fal·làcia econòmica de la millora de la qualitat de l'aire a Europa: els costos econòmics i socials de la inacció són molt superiors als de l'adopció de mesures ambicioses.

56. Què és la cobertura sanitària universal i per què és important per a Espanya?

55. Com preparar-se per a esdeveniments radiològics i respondre a ells en conflictes bèl·lics?

54. Salut i clima: notes informatives per a la COP28

53. Com pot la UE avançar cap a un aire net? La necessitat d'adoptar mesures enèrgiques

52.Com abordar els efectes de les recessions econòmiques en les crisis sanitàries sistèmiques?

51. Quines oportunitats i desafiaments planteja l'Estratègia de Salut Global de la UE?

50. Com estar preparats davant de tot tipus de riscos per a la salut pública?

49. Pneumònia infantil: Quin ha estat l'impacte de la pandèmia i què fer ara?

48. Què està en joc amb el Tractat Internacional de Pandèmies?

47. Quins efectes ha tingut la pandèmia de COVID-19 en la lluita contra la malària?

46. Quin impacte ha tingut la COVID-19 en els programes d'immunització infantil?

45. Podem fer que la lluita contra la COVID-19 esdevingui una oportunitat contra el VIH?

44. Com ha afectat la COVID-19 la lluita global contra la tuberculosi?

43. La COVID-19 i les altres pandèmies: efectes indirectes a països d'ingressos baixos i mitjans

41. COVID-19: Quan i com acabarà la pandèmia?

39. Vacuna COVID: Quines conseqüències té una tercera dosi en la salut global?

38. Com respondre a la COVID-19 des d’un Estat insular petit? L’experiència del Carib anglòfon i la importància de la cooperació internacional

37. La paradoxa xilena: per què augmenten els casos malgrat les altes taxes de vacunació?

36. Què és la COVID prolongada i què podem fer davant d'ella?

35. Serem capaços d'assolir la immunitat de grup per a la COVID-19?

34. Què podem esperar de la Cimera del G20 i la UE sobre Salut Global?

33. COVID 19, cooperació global i reactivació de l'economía: ens calen passaports de vacunació?

32. És la salut mental la pandèmia després de la COVID-19?

31. Ivermectina i COVID: què està passant?

30. R+D+I biomèdica: com s’ha de protegir l’interès públic després de la COVID-19?

29. Com està afectant la COVID-19 les dones embarassades?

28. Quins són en aquest moment els desafiaments principals per a la immunització global enfront de la COVID-19?

27. A qui cal vacunar primer quan arribin les primeres dosis de vacuna contra la COVID-19?

26. Què és una estratègia de COVID Zero i com pot ajudar-nos a minimitzar l'impacte de la pandèmia?

25. G20, vacunes i COVID-19: Per què és imprescindible l'èxit de la iniciativa COVAX?

24. COVID-19: Què ens poden ensenyar els accidents nuclears anteriors?

23. Suposa la COVID-19 una amenaça per als Objectius de Desenvolupament Sostenible a Espanya?

22. Ens han de preocupar les reinfeccions per SARS-CoV-2?

21. Com podem fer front a l'epidèmia de grip en el context d'una pandèmia de coronavirus?

20. Infodèmia: Com ha afectat l'epidèmia de desinformació a la resposta davant de la COVID-19?

19. Quines són les prioritats de salut de les persones grans en temps de pandèmia?

18. COVID-19 i l'Amèrica Llatina: què cal perquè una regió molt vulnerable passi a estar preparada per a una pandèmia?

17. Com fer front als nous brots de la COVID-19?

16. Què sabem de l’impacte de gènere en la pandèmia de la COVID-19?

15. Com evitar que la COVID-19 agreugi altres epidèmies a països de renda baixa i mitjana?

14. Quin paper pot tenir la cooperació espanyola en la resposta a la COVID-19 i la prevenció de crisis futures?

13. Com reprenem els viatges internacionals durant la pandèmia de la COVID-19?

12. Quins són els obstacles per aconseguir una immunització universal contra la COVID-19?

11. Com podem identificar millor els casos i els contactes durant la pandèmia de la COVID-19?

10. Com s'haurien d'adaptar els entorns laborals a la COVID-19?

9. És el passaport d’immunitat una opció adequada en l’estratègia de desconfinament?

8. Com podem garantir un enfocament socialment equitatiu en el desconfinament?

7. COVID-19: Com s’hauria de fer la tornada a l’escola?

6. Mobilitat i COVID-19: Com hem de redissenyar el transport per a un nou futur?

5. Hauríem de sortir durant i després del confinament per la COVID-19?

4. S’hauria de permetre l’activitat física durant la pandèmia causada pel coronavirus?

3. Quines són les principals llacunes en el coneixement científic de cara a l’estratègia de desconfinament?

2. Com podem respondre les necessitats de la infància durant el tancament domiciliari i el desconfinament?

1. Elements per una obertura progressiva i segura després del confinament

Recerca

14 dels 20 països més afectats per l'hepatitis vírica han avançat cap a la seva eliminació, segons la Comissió Lancet

Les accions clau per accelerar el progrés en tots els països inclouen simplificar els models d'atenció, garantir l'accés a diagnòstics adequats, finançar l'atenció de l'hepatitis i aprendre de la pandèmia de la COVID-19

15.02.2024
Foto: Image by jcomp on Freepik

14 dels 20 països amb més càrrega d'hepatitis vírica han avançat cap a la seva eliminació, segons la puntuació de l'índex de polítiques elaborat per la Comissió Lancet per a l'Eliminació de l'Hepatitis Vírica, codirigida per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". No obstant això, cal una inversió més gran per donar suport al personal mèdic, científic i activistes locals per tal d'implementar i supervisar els plans nacionals en tots els països.

La major part de la càrrega es concentra a 20 països

Vint països tenen més de 75% de la càrrega mundial d'hepatitis vírica (VHB i HBC). Això significa que els objectius mundials d'eliminació fixats pel 2030 (reduir la incidència en un 90% i la mortalitat en un 65%) no es podran assolir sense una resposta eficaç en aquests 20 països.

"Per càrrega entenem no només el nombre d'infeccions en aquests països, sinó també els anys viscuts amb discapacitat a causa d'aquestes", afirma Jeffrey V. Lazarus, investigador d'ISGlobal que, juntament amb tres altres experts mundials, ha dirigit durant els últims tres anys la Comissió Lancet sobre el Progrés cap a l'Eliminació de les Hepatitis Víriques.

Per fer un seguiment del progrés d'un país cap a l'eliminació de l'hepatitis, la Comissió va dissenyar un índex basat en 11 polítiques clau per a l’eliminació. El 2018 es va dur a terme una primera avaluació, seguida d'una altra el 2023. L'anàlisi, realitzada amb experts nacionals de cadascun dels 20 països, mostra que els països amb les respostes polítiques més sòlides el 2018 (Brasil, Egipte i els Estats Units) han continuat avançant. Egipte continua sent un exemple del que es pot aconseguir amb recursos limitats, amb un dels programes de cribratge més ambiciosos del món i la provisió gratuïta de la vacuna contra el VHB en néixer. De la mateixa manera, Brasil ha defensat l'accés gratuït i sostenible a la teràpia contra el VHC des del 2015.

Plans nacionals, cribratge i antivirals

En general, 14 dels 20 països han fet progressos des del 2018, en gran part gràcies als plans d'acció nacionals, el cribratge finançat amb fons públics i la subvenció del tractament antiviral. El progrés més substancial s'ha assolit a Bangladesh, l'Índia, Indonèsia, Japó i Rússia. Ucraïna, Myanmar i Etiòpia han experimentat poc o zero avenços, a causa dels disturbis polítics i la guerra. I en alguns països, com el Pakistan i les Filipines, la puntuació de l'índex de polítiques ha disminuït.

De les converses amb els experts nacionals van sorgir alguns temes clau, com un èmfasi més gran en els models simplificats d'atenció, l'accés a diagnòstics adequats i el finançament de l'atenció de l'hepatitis. També es van identificar algunes lliçons de la pandèmia de la COVID-19, com ara l'ús de la telemedicina, l'autodiagnòstic i la descentralització de l'atenció. Altres mesures rellevants són fixar els preus globals dels antivirals i descriminalitzar el consum de drogues a molts d'aquests països.

"El treball de la nostra Comissió mostra que, encara que s'han fet progressos en aquests països amb alta càrrega, encara queda molt camí per recórrer per assolir els objectius d'eliminació de l'OMS", afirma Lazarus, cap del grup de Recerca en Sistemes de Salut d'ISGlobal.

Ell i la seva col·lega Camila Picchio van participar recentment a la setmana de les malalties hepàtiques a Catalunya (del 15 al 18 de gener), una regió compromesa amb l'eliminació de l'hepatitis vírica pel 2030. També dirigeixen COMSAVAC, un projecte europeu destinat a ampliar i adaptar les estratègies comunitàries de detecció i vacunació contra les hepatitis víriques entre les poblacions d'immigrants i refugiats procedents de països amb una càrrega elevada. Aquest projecte es duu a terme a Itàlia, Grècia i Espanya.

Lazarus i col·legues també van publicar un estudi en Lancet Gastroenterology and Hepatology en el qual analitzen les polítiques de reemborsament d'antivirals per a l'hepatitis C en 160 països. 

Per marcar el llançament mundial de la Comissió Lancet per a l'Eliminació de l'Hepatitis Vírica es va organitzar un webinar el dijous 15 de febrer de 2024, a les 13:00 GMT.

 

 

Infographic on WHO targets to eliminate viral hepatitis as a global public health threat by 2030.

 

 

Referència

Cooke GS, Flower B, Cunningham E et al. Progress towards elimination of viral hepatitis: a Lancet Gastroenterology & Hepatology Commission update. The Lancet Gastro Hepat. Doi: 10.1016/S2468-1253(23)00321-7

Recerca

Un estudi mostra com influeixen la contaminació atmosfèrica i el clima a l'activitat física diària de les persones amb MPOC

L'exposició a contaminants atmosfèrics s'associa a una baixa activitat física, mentre que les altes temperatures i una menor precipitació s'associen a una major activitat física

06.02.2024
EPOC
Foto: Canva

Les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) presenten nivells baixos d'activitat física. Tanmateix, hi ha poques proves científiques sobre com afecten els factors ambientals a la seva activitat física a curt termini. Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", va avaluar els efectes de la contaminació atmosfèrica i les condicions meteorològiques sobre els nivells d'activitat física diària en persones amb MPOC.

A l'estudi, realitzat en dos períodes de 7 dies separats per un any, van participar 408 persones amb MPOC a Catalunya, de les quals el 85% eren homes. L'equip de recerca va analitzar la relació entre la contaminació atmosfèrica, la temperatura mitjana i màxima i les precipitacions amb la quantitat i la intensitat de l'activitat física diària. Els nivells de contaminants atmosfèrics, inclosos el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules PM10 i PM2,5, es van estimar fins cinc dies abans de cada avaluació.

Els resultats de l'estudi van mostrar que la contaminació atmosfèrica s'associava a una disminució significativa de l'activitat física fins quatre dies després de l'exposició a les partícules. Les persones amb MPOC greu i aquelles amb més nivells d'activitat física regular van experimentar un impacte més gran de la contaminació. Per contra, les altes temperatures i una menor precipitació es van associar amb un augment de la quantitat d'activitat física el mateix dia, així com amb una disminució del temps de sedentarisme.

Contràriament a la hipòtesi de l'equip de recerca, no hi va haver un llindar de temperatura ambient per sobre del qual s'esperés un impacte negatiu als nivells d'activitat física. Això es pot explicar per la manca de dades recollides durant els mesos més calorosos de l'any. "Futurs estudis haurien de mesurar els nivells d'activitat física també durant el període més calorós de l'any per comprovar si realment hi ha un llindar de temperatura, particularment en el context del canvi climàtic i amb la previsió d'onades de calor més freqüents, duradores i extremes", afirma Judith Garcia-Aymerich, investigadora d'ISGlobal i autora principal de l'estudi.

Implicacions clíniques i de salut pública

Aquest és el primer estudi que demostra que l'exposició a nivells de contaminació atmosfèrica, fins i tot per sota de les recomanacions actuals de l'Organització Mundial de la Salut, pot conduir a una reducció de la quantitat i intensitat de l'activitat física en persones amb MPOC. Els resultats tenen implicacions importants per a la formulació d'estratègies de tractament que garanteixin la salut i el benestar d'aquestes persones.

"Les nostres troballes proporcionen proves que la contaminació de l'aire i els factors climàtics s'han de tenir en compte a l'hora de proporcionar recomanacions d'activitat física o avaluar els resultats de l'activitat física en persones amb MPOC. Cal conèixer l'impacte d'aquests factors a salut de les persones a l'hora de planificar i redissenyar les ciutats", afirma Alícia Josa-Culleré, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

"L'activitat física regular és un pilar fonamental en el tractament i la rehabilitació de la MPOC. Les rutines diàries d'activitat física depenen de decisions quotidianes, per la qual cosa és crucial identificar els factors que influeixen en aquestes eleccions. Les nostres troballes suggereixen que la contaminació atmosfèrica i els factors meteorològics tenen un paper rellevant a l'hora de decidir si es realitza o no activitat física", afegeix Garcia-Aymerich.

 

Referència

Josa-Culleré, A., Basagaña, X., Koch, S., et al, Garcia-Aymerich, J. Short-term effects of air pollution and weather on physical activity in patients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD). Environmental Research. Volume 247, 2024. https://doi.org/10.1016/j.envres.2024.118195

Recerca, Resistència antimicrobiana

Una prova ràpida i fàcil per detectar infeccions ocasionades per bacteris resistents als antibiòtics a la clínica

Un estudi multicèntric europeu mostra que el BL-DetecTool detecta amb alta sensibilitat dues famílies d'enzims associades a la resistència als antibiòtics, directament a partir de mostres clíniques

13.02.2024

El BL-DetecTool és una prova de diagnòstic ràpida i fiable per detectar mecanismes de resistència als antibiòtics directament a partir de mostres clíniques, segons un estudi multicèntric en el qual va participar l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa” juntament amb l'Hospital Clínic de Barcelona. Aquesta prova permetrà identificar i tractar de manera més ràpida infeccions multiresistents, i evitar així la seva propagació.

La resistència als antibiòtics és un dels problemes de salut pública més preocupants a nivell mundial, amb importants repercussions clíniques i econòmiques. Fer front a aquest problema suposa desenvolupar estratègies a diferents nivells (per exemple, augmentar la vigilància, accelerar el diagnòstic i/o trobar nous tractaments). El projecte BL-DetecTool, finançat per l'Institut Europeu per a la Innovació i la Tecnologia (EIT-Health) i en el qual va participar ISGlobal, va ser llançat fa quatre anys amb l'objectiu de validar una prova ràpida per detectar dos tipus de molècules que proporcionen resistència als antibiòtics: les beta-lactamases d'espectre estès (enzims bacterians capaços de trencar les cefalosporines) i les carbapenemases (capaces de trencar els antibiòtics carbapenèmics de última línia). L'aparició i propagació de bacteris multiresistents, portadors de múltiples carbapenemases, en els últims anys és motiu d'alarma.

"La detecció primerenca d'aquests enzims ajudaria a millorar el tractament de pacients amb infeccions causades per bacteris multiresistents i evitar així la propagació de les mateixes," comenta Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resistències Antimicrobianes a ISGlobal i coordinador de l'estudi.

Una prova, dos mecanismes de resistència, nou centres europeus i més de 20.000 mostres clíniques

BL-DetecTool és una prova ràpida i senzilla, basada en un immunoassaig de flux lateral (similar al que fan servir les proves d'embaràs o de COVID-19), per detectar una sèrie de beta-lactamases d'espectre estès (BLEE) i/o cinc de les principals carbapenemases produïdes per bacteris multiresistents (enterobacteris com Escherichia coli o Klebsiella pneumoniae, així com Pseudomonas aeruginosa). La prova permet obtenir resultats en 35 minuts, directament a partir d'hemocultius positius o orina, així com de fregits rectals.

En aquest estudi van participar nou centres europeus - a Espanya (incloent l'Hospital Clínic), França, Hongria, Grècia, Itàlia i Alemanya - per avaluar la prova en un total de 22.010 mostres biològiques.

Alta sensibilitat directament a partir d'orina i sang

La prevalença de bacteris productors de beta-lactamases d'espectre estès va ser entre el 6% i el 29%, depenent de l'hospital, i la prova va mostrar-se altament sensible per detectar-les a partir de mostres d'hemocultius positius (sensibilitat per sobre del 90%) i d'orina (per sobre del 94% a excepció d'un hospital en el qual vuit mostres van donar fals positiu). Per a les mostres rectals, l'especificitat va ser més variable, però augmenta per sobre del 75% amb previ tractament de les mostres.

Com era d'esperar, la prevalença de bacteris productors de carbapenemases va ser més baixa: entre el 1,9 i el 20% en cinc hospitals, mentre que en els altres quatre no es van detectar. Exclòs l'hospital amb la prevalença més baixa, la sensibilitat de la prova va ser del 75 al 100% per a mostres de sang o orina. De nou, les mostres rectals van necessitar d'un tractament previ per augmentar la sensibilitat per sobre del 66%.

"La sensibilitat observada és lleugerament més baixa que la que s'havia reportat abans per al BL-DetecTool, però això es deu al elevat nombre de mostres en la nostra cohort i al disseny multicèntric de l'estudi," comenta Mariana Fernandez-Pittol, investigadora de l'Hospital Clínic i primera autora de l'estudi.

Els resultats confirmen que el BL-DetecTool permet detectar beta-lactamases d'espectre estès i carbapenemases de manera ràpida i fiable directament dels hemocultius positius o l'orina, així com de mostres rectals enriquides. "Aquesta tècnica és fàcil d'implementar i facilitarà enormement la feina en els laboratoris de microbiologia clínica," afegeix Vila.

 

Referència

Fernandez-Pittol M, Bosch J, Ballesté-Delpierre C et al. Multicentre study to assess the use of BL-DetecTool for the detection of CTX-M-type ESBLs and carbapenemases directly from clinical specimens. JCM. DOI: 10.1128/jcm.01136-23

Recerca

L'alta càrrega d'infecció per 'P. vivax' en nens contribueix a la ràpida adquisició d'immunitat contra la malària

Estudi publicat a la revista PLOS Neglected Tropical Diseases

Un grup d'investigació internacional, liderat pel Dr. Ivo Mueller del CRESIB, centre d'investigació d'ISGlobal, ha trobat que l'elevat nombre d'infeccions per Plasmodium vivax en nens durant els seus primers cinc anys de vida contribueix a la ràpida adquisició d'immunitat contra la malària provocada per aquest paràsit. Aquest estudi ha estat publicat a la revista PLOS Neglected Tropical Diseases.

Quan ambdues espècies de paràsits P. vivax i P. falciparum són coendèmiques, la incidència de la primera és major en els nens més petits en comparació de P. falciparum. Per identificar les diferents etapes en el nombre d'infeccions sanguínies d'aquestes dues espècies i el seu possible vincle amb l'adquisició de la immunitat, els investigadors van estimar la força molecular de l'estat de la infecció en sang (molFOB) de P. vivax, és a dir, el nombre d'infeccions genèticament diferents de la sang amb el temps i es va comparar amb els valors trobats prèviament per al P. falciparum.

Els investigadors van estimar el molFOB de P. vivax per genotipat d'alta resolució de paràsits en mostres recollides durant 16 mesos en una cohort de 264 nens de Papua Nova Guinea que viuen en zones endèmiques de malària, d'ambdues espècies. En aquesta cohort, els episodis per P. vivax van disminuir tres vegades en nens amb el rang d'edat entre 1 i 4 anys i mig.

La incidència de la malaltia clínica P. vivax està fortament associada a molFOB, que per si mateixa no canvia amb l'edat. No obstant això, la incidència de P. vivax va mostrar una disminució més ràpida amb l'edat en els nens amb alta exposició en comparació d'aquells amb una baixa exposició.

Ivo Mueller, investigador del CRESIB, centre d'investigació d'ISGlobal (Barcelona) i del Walter and Eliza Hall Institute (Austràlia), afirma que "l'elevat nombre de clons de P. vivax que infecten als nens durant la seva infància són el major contribuidor a la ràpida adquisició d'immunitat contra la malària per aquest tipus de paràsit".

Referència

Koepfli C, Colborn KL, Kiniboro B, Lin E, Speed TP, Siba PM, Felger I, Mueller I. A High Force of Plasmodium vivax Blood-Stage Infection Drives the Rapid Acquisition of Immunity in Papua New Guinean Children. PLoS Negl Trop Dis. 2013 Sep 5;7(9).

 

Quique Bassat serà el nou director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona

Bassat succeirà en el càrrec a Antoni Plasència, qui ha ocupat aquesta posició des d'octubre de 2014.

24.11.2023

El patronat de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha designat a Quique Bassat com a nou director general de la institució. Bassat succeirà en el càrrec a Antoni Plasència, qui ha liderat la institució des d'octubre de 2014. 

Pediatre i epidemiòleg, Quique Bassat és professor de recerca ICREA i director del programa de Malària i malalties parasitàries desateses en ISGlobal, a més de professor associat de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu. Al llarg de la seva trajectòria professional, que inclou llargues estades al Centre de Salut de Manhiça (CISM), a Moçambic, ha combinat el seu treball clínic amb la recerca biomèdica en malalties infeccioses que afecten les poblacions més pobres i vulnerables, sent els seus dos grans temes d'interès la malària en la infància i les infeccions respiratòries (bacterianes o virals). 

“Em sento molt honrat i il·lusionat per aquesta oportunitat que em brinda el patronat", destaca Bassat. “ISGlobal exerceix un paper crucial en la promoció de la salut global i l'equitat, i estic ansiós per continuar treballant, en el meu nou rol, al costat de l'increïble equip de professionals que forma ISGlobal per a continuar impulsant el nostre impacte positiu a tot el món”. 

Un rigorós procés de selecció 

Per encàrrec de la Comissió Executiva del patronat de ISGlobal, un comitè de selecció format per persones expertes nomenades pel patronat, amb el suport del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya, ha dut a terme el procés de selecció del nou director mitjançant una convocatòria pública i internacional. D'entre la llista de candidatures rebudes, es va entrevistar un grup de candidats i candidates altament qualificades per a avaluar la seva solvència científica, capacitat de gestió i propostes estratègiques per a ISGlobal. Quique Bassat va destacar com a elecció unànime a causa de la seva acreditada trajectòria científica, clínica i translacional, i el seu compromís amb la missió i els valors de ISGlobal. La seva experiència en el terreny, la seva capacitat per a liderar equips multidisciplinaris i la seva visió innovadora van ser aspectes clau en la valoració final del comitè. 

En relació al canvi de director, el patronat expressa el seu profund agraïment al director sortint, Antoni Plasència, pel seu ferm compromís i lideratge exemplar, i transmet tota la seva confiança al seu successor en el càrrec, Quique Bassat. “A través d'un robust procés de selecció hem triat al millor candidat per a conduir aquest nou cicle. Per a la Fundació ”la Caixa” és un orgull continuar impulsant a ISGlobal en la seva estratègia per a afrontar els grans reptes de salut global i promoure l'equitat en salut a través de l'excel·lència en la recerca i de la translació i aplicació del coneixement”, ha destacat el president de la Comissió Executiva d’ISGlobal, Javier Solana. 

Un cicle marcat pel creixement institucional 

Antoni Plasència, amb una destacada trajectòria professional en salut pública, ha liderat ISGlobal durant els últims nou anys. Sota la seva direcció, es va dur a terme la integració de les tres institucions preexistents, contribuint al notable creixement d’ISGlobal i aconseguint un nivell d'excel·lència institucional que, sumat al reconeixement com a centre Severo Ochoa, el consolida com un referent internacional en recerca i translació en salut global. A més, ha enfortit aliances estratègiques amb institucions nacionals i internacionals, ampliant així l'impacte de les seves recerques i programes. 

El mes de juny passat, Plasència va comunicar al patronat el desig de finalitzar el seu mandat i renovar el lideratge executiu d’ISGlobal, contribuint a l'enfortiment institucional. El procés de transició entre tots dos directors es durà a terme en les pròximes setmanes, assegurant una transferència fluida de responsabilitats, i s'espera que conclogui el 31 de desembre de 2023. Plasència continuarà vinculat a l'Institut i assumirà noves funcions, mantenint així la seva valuosa connexió amb la institució que ha contribuït a enfortir. 

“Em sento profundament agraït per haver comptat amb la confiança del patronat i dels professionals d’ISGlobal en aquest èxit col·lectiu de construcció i consolidació del qual tots hem de sentir-nos molt orgullosos” destaca Antoni Plasència. “És un singular privilegi -a Espanya, Catalunya, Barcelona i en el panorama internacional- que institucions de tant de prestigi i diversitat en les seves visions i missions coincideixin en la importància de recolzar, de manera contínua, la recerca d'excel·lència en salut global, aquella que persegueix ‘la salut i l'equitat sense fronteres’. Estic convençut que el nou lideratge que ara s'inicia contribuirà, amb el compromís i la cooperació de tota la comunitat d’ISGlobal, a una etapa de nous avanços i reconeixements, mantenint en el centre la nostra ‘ciència amb cor’”. 

En el seu nou rol com a director general de ISGlobal, Bassat assumirà a partir de gener la responsabilitat de liderar a ISGlobal en un nou cicle estratègic, mantenint el compromís amb l'excel·lència en la recerca, la formació i la translació per a promoure l'equitat en salut a tot el món, especialment entre les poblacions més desfavorides.

Recerca

Un estudi revela factors de risc ambientals que influeixen en la insuficiència de vitamina D en dones embarassades

Ser més jove, tenir un major índex de massa corporal, residir en àrees contaminades, així com estar exposada a menor radiació ultraviolada i viure en àrees menys humides són factors de risc

22.01.2024
Imagen de una mujer embarazada.
Foto: Canva

Un equip científic liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, ha estudiat quins són determinants que influeixen en els nivells de vitamina D en les dones embarassades. Després d'analitzar més de 100 factors ambientals, de comportament i sociodemogràfics, apunten que les dones més joves , amb un major índex de massa corporal i que resideixen en àrees amb més contaminació i menors nivells d'humitat i radiació ultraviolada mostren un major risc de tenir insuficiència de vitamina D.

La deficiència de vitamina D s'ha relacionat amb càncer, malalties cardiovasculars i autoimmunes, diabetis i resultats adversos en el part i el naixement, com a preeclàmpsia o diabetis gestacional. Durant l'embaràs, la pròpia mare és l'única font de vitamina D per al fetus, per la qual cosa la falta d'aquesta s'ha associat a conseqüències posteriors, com a asma infantil, anomalies en l'esquelet o un pitjor neurodesenvolupament .

L'estudi va comptar amb dades de més de 2.000 dones participants en les cohorts de Guipúscoa, Sabadell i València del Projecte INMA . El 51% de les participants van mostrar nivells de vitamina D per sota del recomanat per la Societat d'Endocrinologia (30 ng/ml). Es tracta d'un percentatge major que el d'altres països europeus, com per exemple Països Baixos, on en un altre estudi el percentatge de dones amb insuficiència de vitamina D va ser del 33%.

L'objectiu de la recerca era avaluar els determinants dels nivells de vitamina D durant l'embaràs, per a la qual cosa es van analitzar més de 100 factors sociodemogràfics, d'estil de vida o ambientals . Per a determinar els nivells de vitamina D en el plasma de les participants es va extreure una mostra de sang que, al costat d'una mostra d'orina, també es va usar per a mesurar la presència de disruptors endocrins i altres contaminants químics. Les dades sociodemogràfiques (edat, formació, estatus socioeconòmic, etc.) i d'estil de vida (dieta, exposició al treball, activitat física) es van obtenir a través de qüestionaris. A partir de la direcció de residència es van obtenir els paràmetres de diferents determinants ambientals, com la contaminació atmosfèrica, la temperatura i la humitat, la radiació ultraviolada o l'exposició a espais verds.

A major edat, més vitamina D

L'anàlisi estadística va revelar que les dones gestants de més edat presentaven majors nivells de vitamina D que les més joves, tret que l'equip científic atribueix a la probabilitat que les dones més majors tinguin més consciència dels riscos i adoptin estils de vida més saludables, coincidint amb hipòtesis prèvies d'altres autors.

D'igual mode, les dones amb un estatus socioeconòmic més elevat també presentaven nivells més alts de la vitamina , la qual cosa pot atribuir-se a condicionants com una dieta de major qualitat o al fet que realitzin més activitat física en exteriors.

Pel que fa a l'associació entre major índex de massa corporal i menors nivells de vitamina D , la hipòtesi de l'equip investigador apunta, en concordança amb les suposicions d'altres autors, al fet que l'existència de major teixit adipós podria fer que la vitamina quedés emmagatzemada allí, disminuint els nivells de vitamina disponible,

El sol i la vitamina D

La major part de la vitamina D se sintetitza a través d'un procés endogen de fotosíntesi, la qual cosa explica que l'exposició als raigs ultraviolats s'hagi associat amb majors nivells d'aquesta vitamina en les dones participants. A més es va observar que, les dones que residien en regions més humides també van presentar nivells més elevats de vitamina D, suggerint una major exposició a la llum solar.

Un mecanisme similar podria explicar altres associacions trobades. Les participants més exposades a la contaminació atmosfèrica presentaven nivells més baixos de vitamina D. Segons la hipòtesi de l'equip científic, contaminants de l'aire com les partícules en suspensió poden absorbir i difuminar els fotons ultraviolats, perjudicant així la producció interna de la vitamina.

“Els nostres resultats posen de manifest la influència dels factors sociodemogràfics, ambientals i relacionats amb l'estil de vida en els nivells de vitamina D de les dones embarassades”, afirma Maria Llopis , investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Rol de la suplementació amb vitamina D

Les anàlisis d'aquest estudi indiquen que la suplementació millora els nivells materns de vitamina D. No obstant això, Paula Sol Ventura , mèdica pediatra de l'equip investigador, subratlla: “L'excés de vitamina D pot ser tòxic per a la mare i el fetus. No està recomanada la seva suplementació de forma generalitzada i ha de fer-se només amb supervisió mèdica”.

Tècniques predictives usant machine learning

En la recerca es va incloure un component de machine learning, pel qual es van usar les dades de les participants per a tractar de predir la insuficiència de vitamina D abans que aquesta ocorri. “Aquest estudi mostra el potencial de les tècniques de machine learning per al cribratge de dones amb el risc de sofrir insuficiència de vitamina D, suggerint que podria ser una eina rellevant per a polítiques de salut pública”, conclou Paula Petrone, investigadora d’ISGlobal i una de les autores sènior de l'estudi. En aquesta anàlisi, la humitat ambiental i la concentració de partícules PM2,5 en l'aire van emergir com dos dels determinants dels nivells de vitamina D més rellevants.

Referència

Llopis M, Ventura PS, Brachowicz N, Sangüesa J, Murcia M, Lopez-Espinosa MJ, García-Baquero G, Lertxundi A, Vrijheid M, Casas M, Petrone P. Sociodemographic, lifestyle, and environmental determinants of vitamin D levels in pregnant women in Spain. Environ Int. 2023 Dec;182:108293. doi: 10.1016/j.envint.2023.108293 . Epub 2023 Nov 4. PMID: 37984291.

Recerca, Salut materna, infantil i reproductiva

Les dones africanes amb VIH poden tenir una opció eficaç per prevenir la malària durant l'embaràs

La combinació de dos fàrmacs antimalàrics (DHA-PPQ) redueix el risc de contraure i emmalaltir de malària en dones embarassades sota tractament per al VIH, segons els resultats de l'assaig MAMAH

13.01.2024
Foto: Raquel González

En dones amb VIH, el tractament preventiu amb DHA-PPQ és una estratègia segura i eficaç per protegir de la malària durant l'embaràs, segons els resultats finals de MAMAH, un assaig clínic finançat per l'European & Developing Countries Clinical Trials Partnership (EDCTP) i coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". L'estudi, publicat a Lancet Infectious Diseases, obre la via per protegir la salut d'un milió de dones embarassades que es calcula que pateixen una doble infecció de malària i VIH cada any.

Les dones embarassades són particularment vulnerables a la infecció per malària. Per això, la recomanació d'oferir un tractament preventiu (IPTp) a base de sulfadoxina i pirimetamina (SP) a les gestants que viuen en zones endèmiques per a la malaltia. El problema és que aquests fàrmacs no són compatibles amb el cotrimoxazol (CTX), un antibiòtic que s'administra a les persones amb VIH per prevenir infeccions bacterianes.

"Això significa que la població més vulnerable a la infecció per malària i a les seves conseqüències, és a dir, les dones embarassades i amb infecció pel VIH, és també la menys protegida", explica la investigadora d'ISGlobal, Raquel González, coordinadora tècnica del projecte MAMAH dirigit per Clara Menéndez, directora de la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva.

L'objectiu del projecte era avaluar la seguretat i l'eficàcia de dos altres fàrmacs antimalàrics: la dihidroartemisinina i la piperaquina (DHA-PPQ) per prevenir la malària durant l'embaràs en dones amb VIH. L'equip investigador va realitzar l'assaig clínic al Gabon i Moçambic amb més de 600 dones embarassades que prenien CTX a més del tractament antiretroviral contra el VIH. Un grup d'embarassades va rebre la DHA-PPQ i l'altre va rebre un placebo idèntic.

Menor risc d'infectar-se o emmalaltir per malària

Tot i que no es van observar diferències significatives en la infecció per malària en el moment del part, en el grup tractat amb DHA-PPQ es va observar una reducció important (gairebé vuit vegades menor) en el risc de desenvolupar malària clínica durant tot l'embaràs, així com risc d'infectar-se (que es va reduir gairebé a la meitat). La DHA-PPQ va ser eficaç en dones que prenien diferents tractaments antiretrovirals. No es van observar efectes adversos greus del tractament i el DHA-PPQ va tenir efecte sobre la transmissió del VIH de la mare al fetus.

"El tractament preventiu amb DHA-PPQ va mostrar ser eficaç fins i tot en un context de baixa transmissió de la malària", assenyala González. "Incorporar aquesta estratègia a les eines de control de la malària podria millorar significativament la salut de milers de mares i nadons, especialment a l'Àfrica subsahariana, una regió on s'estima que, cada any, un milió de dones amb VIH s'infecten per malària durant l'embaràs".

"Felicitem l'equip de MAMAH per aquests importants resultats en el camp de la recerca de la malaria i, en particular, en millorar la salut de les embarassades infectades pel VIH que viuen en una zona on la malària és endèmica", afirma Montserrat Blázquez-Domingo, Responsable Principal de Projectes de l'EDCTP. "Aquest estudi subratlla el valor de la investigació col·laborativa que recolza l'EDCTP i la nostra atenció a les malalties infeccioses prioritàries que afecten l'Àfrica subsahariana en poblacions sovint excloses dels assaigs clínics, com ara les dones embarassades".

L'estudi MAMAH forma part del Programa EDCTP2 amb el suport de la Unió Europea (número de subvenció RIA2016MC-1613-MAMAH).


Referència
González R, Nhampossa T, Mombo-Ngoma G, et al. Safety and efficacy of dihydroartemisinin-piperaquine for intermittent preventive treatment of malaria in HIV-infected pregnant women from Gabon and Mozambique: a randomised, double-blind, placebo-controlled clinical trial. Lancet Infect Dis. 2024. doi: 10.1016/S1473-3099(23)00808-3

e-QuoL arrenca amb l'objectiu de promoure la igualtat en la qualitat de vida dels nens, adolescents i joves supervivents de càncer, i les seves famílies

El projecte europeu proporcionarà a nens i joves supervivents de càncer eines de cibersalut dissenyades específicament per a ells i amb ells per a ajudar-los a gestionar la seva salut

01.02.2024
Kick-off del projecte e-QuoL al Centre Hospitalari Universitari d'Angers (CHU Angers), a França. Crèdit: Catherine Jouannet – CHU d’Angers
Foto: Catherine Jouannet – CHU d’Angers

El projecte e-QuoL, finançat per la Comissió Europea, ha arrencat amb l'objectiu d'utilitzar eines electròniques de salut per a promoure la igualtat en la qualitat de vida dels nens, adolescents i joves supervivents de càncer a Europa. La reunió de llançament organitzada per GCS Hôpitaux Universitaires Grand Ouest (HUGO), coordinador del projecte, es va celebrar del 24 al 26 de gener a la ciutat d'Angers amb la participació de tots els socis, inclòs ISGlobal, que lidera el paquet de treball (Work Package) 7 de comunicació. El projecte europeu proporcionarà a nens i joves adults que hagin sobreviscut a un càncer eines d'e-salut dissenyades específicament per a ells i amb ells per a ajudar-los a gestionar la seva salut.

El càncer afecta cada any 35.000 nens, adolescents i adults joves a Europa. Actualment, el 80% d'ells sobreviu almenys cinc anys, però els intensos tractaments oncològics deixen aquests supervivents amb efectes en la seva salut a llarg termini i una qualitat de vida reduïda.

El projecte identificarà les necessitats no satisfetes dels nens, adolescents i adults joves supervivents (CAYACS, per les sigles en anglès) i les de les seves famílies, i adaptarà eines accessibles i assequibles per a atendre aquestes necessitats", explica Charlotte Demoor-Goldschmidt, investigadora principal del projecte. "En última instància, e-QuoL millorarà la seva qualitat de vida en permetre'ls participar activament en les seves cures i autogestionar millor la seva salut i benestar", afegeix.

e-QuoL: 30 socis, 16 països

El projecte e-QuoL reuneix 30 socis de 16 països europeus (França, Hongria, Noruega, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia, Espanya, Croàcia, Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, el Regne Unit, Eslovènia, Romania, Bèlgica, Països Baixos i Suïssa). És una iniciativa paneuropea que compta amb el suport dels consorcis PanCare Harmonic.

“El seguiment dels CAYACS planteja diversos reptes", afirma Demoor-Goldschmidt. "Exigeix molts recursos en un sistema sanitari sobrecarregat; sovint no es cobreixen les necessitats psicosocials i de suport, i l'accés és desigual entre els països europeus". Com va assenyalar durant la primera jornada de la reunió, l'objectiu general del projecte és "utilitzar eines de salut electrònica per a promoure la igualtat en la qualitat de vida dels CAYACS i les seves famílies”.

e-QuoL adaptarà específicament per als joves supervivents una eina interoperable d'e-salut personalitzada centrada en les cures de suport i la qualitat de vida, que pot utilitzar-se sola o com a mòdul complementari d'eines existents, com els plans digitals de cures de supervivència que ja s'utilitzen en diversos països europeus per a la medicina preventiva basada en recomanacions de cribratge personalitzades. A través d'una recerca participativa, en la qual intervindran CAYACS, famílies, associacions, xarxes, instituts de salut, investigadors en ciències socials i humanitats i socis industrials diferents, s'identificaran les necessitats insatisfetes dels CAYACS i les seves famílies. Les eines d'e-salut desenvolupades seran accessibles i assequibles per a abordar aquestes necessitats amb un enfocament centrat en la persona, que proporcionarà seguiment mèdic, orientació sobre comportaments preventius (per exemple, activitat física, nutrició) i suport psicològic i social (com en educació i ocupació).

Durant la reunió de tres dies i l'assemblea general, les investigadores i els investigadors van debatre com pensen dur a terme les diferents tasques descrites en el projecte. e-QuoL ha rebut un finançament de 5,9 milions d'euros del programa Horitzó Europa.

Projecte e-QuoL:

  • GCS HUGO, França
  • Magyar Gyermekonkologiai Halozat -Magyar GYE, Hongria
  • Universitetet I Oslo, Noruega
  • Centre Hospitalier Universitaire Saint Étienne - CHUSE, França
  • Istituto Giannina Gaslini, Itàlia
  • Resilience, França
  • Oslo Universitetssykehus HF, Noruega
  • Aarhus Universitetshospital, Dinamarca
  • Aarhus Universitet, Dinamarca
  • Varsinais-Suomen Sairaanhoitopiirin Kuntayhtym, Finlàndia
  • HUS-YHTYMA, Finlàndia
  • ISGlobal, Espanya
  • Klinicki Bolnicki Centar Rijeka, Croàcia
  • Centre de Lutte Contre le Cancer Léon Bérard, França
  • Cineca Consorzio Interuniversitario, Itàlia
  • Universitaetsklinikum Essen, Alemanya
  • Javna zdravstvena ustanova Univerzitetski klinicki centar, Bòsnia i Hercegovina
  • The Royal Marsden National Health Service Trust, Regne Unit
  • Onkoloski Institut Ljubljana, Eslovènia
  • Epiconcept, França
  • Asociatia Little People Romania, Romania
  • Clinique Universitaire Saint-Luc ASBL, Bèlgica
  • Hôpital Robert Debré, França
  • Universitaestsmedizin der Johannes Guterberg-UN, Alemanya
  • Pancare, Paísos Baixos
  • Universitat Luzern, Suïssa
  • Institut Gustave Roussy, França
  • Érintettek Egyesület, Hongria
  • Association Les Aguerris, França
  • Fundatia Youth Cancer Europe, Romania

 

El projecte e-Quol, número 101136549, està finançat per la Unió Europea. No obstant això, les opinions expressades són responsabilitat exclusiva dels autors i no reflecteixen necessàriament els punts de vista de la Unió Europea ni d'Horitzó Europa, l'autoritat que concedeix el finançament. Ni la Unió Europea ni l'autoritat que concedeix les ajudes poden ser considerades responsables d'aquestes.

ISGlobal, premiat per la Cultura Institucional en Protecció de Dades

L'AEPD distingeix les bones pràctiques de la institució en recerca biomèdica i el seu enfocament integral a la protecció de dades

31.01.2024
Persones i representants de les entitats guardonades als 'Premis Protecció de Dades 2023', entre les quals ISGlobal. (Foto: Agència Espanyola de Protecció de Dades)
Foto: Agencia Española de Protección de Datos (AEPD)

Amb la voluntat de distingir i donar a conèixer accions de promoció de la difusió i el coneixement del dret a la protecció de dades i la seva aplicació pràctica, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha atorgat aquesta setmana els 'Premis Protecció de Dades 2023'. Entre els 15 premiats, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha estat distingit amb un dels guardons en la categoria de Proactivitat i Bones Pràctiques en el compliment del Reglament Europeu de Protecció de Dades i la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals.

Sota el títol 'Cultura institucional en matèria de protecció de dades personals. Un enfocament integrador', s'ha destacat d'ISGlobal el seu exercici exemplar en bones pràctiques de recerca biomèdica i un enfocament global que es tradueix en el desenvolupament d'eines de difusió combinades amb formació, contribuint així al coneixement i l'aplicació efectiva de les normatives de protecció de dades.

Mar España, directora de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), lliura el premi Protecció de Dades 2023 a Joana Porcel i Ramon Cifuentes, que el recullen en nom d'ISGlobal.

Mar España, directora de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), lliura el premi Protecció de Dades 2023 a Joana Porcel i Ramon Cifuentes, que el recullen en nom d'ISGlobal. (Foto: Agència Espanyola de Protecció de Dades)

 

Un reconeixement a la feina, compromís i responsabilitat de tot el personal

Al llarg dels darrers anys, ISGlobal ha creat una cultura institucional cap a la protecció de dades a través d'un enfocament integrador que fa partícips tant el personal investigador com altres departaments. L'estratègia se sustenta en quatre pilars: un enfocament global de la protecció de dades personals més enllà de la normativa, vinculat estretament amb els aspectes ètics de la recerca; comprendre que la protecció de dades competeix a tots els membres de la institució; la protecció de dades com a element dins de la governança institucional; i la formació continuada i disseny d'eines comunicatives.

“A ISGlobal entenem la protecció de dades personals, i les activitats relacionades, com un element central vinculat a la reputació i al compliment normatiu, però que, alhora, transcendeix tots dos aspectes, i té com a prioritat principal el respecte pels drets i llibertats d’aquelles persones que generosament cedeixen les seves dades més sensibles, les dades de salut, perquè la ciència pugui avançar”, va subratllar Joana Porcel, Research Manager, cap de la Unitat de Projectes i delegada de Protecció de Dades a ISGlobal, durant el lliurament dels premis, que va tenir lloc a la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, a Madrid, dilluns passat. "És alhora un reconeixement al treball col·lectiu que fem des de fa temps i ens impulsa a continuar en aquesta línia".

Formació i innovació: creació d’una cultura de protecció de dades

ISGlobal es va plantejar com a objectiu final crear una cultura institucional cap a la protecció de dades personals, on cada membre de la institució, independentment del seu càrrec i funcions, incorporés la protecció de dades com un element essencial a les seves activitats diàries.

“Es tracta de sensibilitzar, de generar compromís i responsabilitat compartida en tot allò que competeix a la protecció de les dades personals que processem a la institució”, afegeix Porcel. Per això ha estat clau la formació contínua, adaptada a les necessitats dels projectes i els diversos col·lectius de la institució, per anar més enllà de la mera transmissió de conceptes, definicions i normatives.

Recerca

EPICOH Early Conference

EPICOH Early Conference.jpg
Data
04/11/2024 - 05/11/2024
Lloc
PRBB - Barcelona Biomedical Research Park (C/ del Dr. Aiguader, 88, Barcelona)

The EPICOH Early Career Conference 2024 will be held on 4-5 November at the Barcelona Biomedical Research Park (PRBB) in Barcelona. It is organised by the Scientific Committee on Epidemiology in Occupational Health (EPICOH), an international organisation that is part of the International Commission on Occupational Health (ICOH).

The conference serves as a platform for early career researchers and professionals in the field of occupational epidemiology, industrial hygiene and occupational health to exchange ideas, share insights, and foster collaboration. The event will highlight research from early career researchers and will include keynote lectures and networking activities. Barbara Harding, researcher at ISGlobal, is the Chair of the Organising Committee.

More information about the event will follow.

SAVE THE DATE!

Recerca, Chagas

El fexinidazol no és eficaç en el tractament de la malaltia de Chagas

Un nou estudi demostra que el medicament és ben tolerat pels pacients, però no és eficaç per a eliminar el paràsit causant de la malaltia

11.01.2024

Un nou assaig clínic per al tractament de la malaltia de Chagas ha demostrat que el medicament fexinidazol en baixes dosis és ben tolerat pels pacients, però no és eficaç per a eliminar el paràsit Trypanosoma cruzi, causant de la malaltia, de forma sostinguda. Els resultats s'acaben de publicar en la revista científica The Lancet Infectious Diseases.

L'estudi FEXI-12, patrocinat per DNDi i coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, es va realitzar en cinc hospitals d'Espanya amb àmplia experiència en l'atenció a pacients amb malaltia de Chagas. En un assaig anterior, el fexinidazol va demostrar ser eficaç però l’assaig va ser interromput, ja que les dosis avaluades no van ser ben tolerades. El nou assaig clínic de fase 2, va avaluar el fàrmac en dosis més baixes i amb una durada més curta del tractament. En total, es van avaluar tres règims de fexinidazol, amb durada i dosis diferents. Tot i que les persones voluntàries van tolerar tots els règims provats i la càrrega parasitària va baixar accentuadament després del tractament, deu setmanes després es va manifestar un efecte reboti, i l'equip investigador va decidir interrompre el desenvolupament del fexinidazol com a monoteràpia per al tractament del Chagas.

Fexinidazol, malgrat la seva bona tolerància, no presenta eficàcia adequada contra el paràsit T.cruzi pel que no és una alternativa viable en el tractament de la malaltia de Chagas” afirma Julio A. Padilla, director de la Iniciativa de Chagas d’ISGlobal. “La cerca d'alternatives (nous productes i recuperació de compostos utilitzats en altres malalties) és una prioritat. Per a això, des d’ISGlobal participem en l'estudi TESEO amb l'objectiu d'optimitzar els règims actuals dels fàrmacs actualment utilitzats (benznidazol i nifurtimox), alhora que investiguem en potencials biomarcadors de resposta terapèutica”.

El Chagas, una malaltia desatesa

El Chagas és una malaltia desatesa i s'estima que menys de l'1% dels pacients té accés al tractament actual amb benznidazol o nifurtimox. Ambdós fàrmacs es van desenvolupar fa més de 50 anys i les freqüents reaccions adverses durant el seu ús suposen una barrera important, provocant que un de cada cinc pacients interrompi la teràpia. En diferents assajos clínics, el tractament estàndard amb benznidazol ha demostrat ser eficaç contra la infecció amb un efecte sostingut durant almenys 12 mesos de seguiment post-administració en aproximadament el 80% dels pacients tractats. Actualment, l'optimització dels tractaments existents mitjançant l'ús de règims alternatius continua sent una línia de recerca prometedora.

Tractaments contra el Chagas de durada més curta

“Des de DNDi, estem treballant juntament amb altres socis en l'estudi NuestroBen, que té com a objectiu avaluar si un règim més curt de benznidazol té potencial per a tornar-se l'estàndard per al tractament de la malaltia de Chagas. La nostra esperança és que un tractament de durada més curta millori la relació risc-beneficio de l'ús del fàrmac i ampliï l'adherència a la teràpia. Fer les teràpies disponibles més simples i segures és una via potencialment més ràpida per a millorar la qualitat de vida dels afectats, mentre conduïm un procés més llarg que és investigar molècules per a trobar un medicament completament nou per a Chagas”, afirma María-Jesús Pinazo, cap del programa per a malaltia de Chagas de DNDi.

Després de la finalització de l'assaig BENDITA, que va suggerir que una durada més curta del tractament amb benznidazol podria mantenir una alta eficàcia antiparasitària, nous assajos estan en curs. Aquests assajos busquen proporcionar proves més clares sobre la viabilitat de règims alternatius dels actuals fàrmacs, i si aquests poden millorar la tolerabilitat i l'adherència mentre es redueix la incidència d'efectes adversos. Mentrestant, els esforços per descobrir nous medicaments continuen, i noves i prometedores entitats químiques estan avançant cap als assajos de fase 1 i 2.

 

Referència

Pinazo MJ, Forsyth C, Losada I, Trigo Esteban E, García-Rodríguez M, et al, on behalf of the FEXI-12 Study Team. Efficacy and safety of fexinidazole for treatment of chronic indeterminate Chagas disease (FEXI-12): a multicentre, randomised, double-blind, phase 2 trial. Lancet Infectious Diseases. 2024. https://doi.org/10.1016/S1473-3099(23)00651-5