La població europea s’està adaptant millor al fred que a la calor

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha demostrat que Europa s'ha adaptat millor a les baixes temperatures que a les altes en les dues últimes dècades. La recerca, realitzada en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i publicada en The Lancet Planetary Health, mostra que en els últims anys hi ha hagut una disminució significativa del risc de mortalitat relacionada amb el fred, en comparació amb la primera dècada dels anys 2000. També s'ha produït una reducció del risc de morts relacionades amb la calor durant aquest període, encara que en menor mesura.

Després d'analitzar els registres de temperatura i mortalitat de més de 800 regions de 35 països europeus durant el període 2003-2020, l'equip científic va descobrir que el risc relatiu de mort en les temperatures més baixes va disminuir en un 2% anual. D'altra banda, el risc relatiu de mort en les temperatures més altes també va disminuir, però a una taxa mitjana més baixa de l'1% anual.

Nou enfocament per a tenir en compte les diferències regionals

Tradicionalment, els estudis d'aquest tipus s'han basat en llindars de temperatura fixos per a calcular els riscos, sense tenir en compte que la vulnerabilitat davant unes mateixes temperatures no és igual en totes les regions d'Europa. Per a superar aquesta limitació, l'equip va desenvolupar un nou concepte: la temperatura de risc extrem (ETR, per les seves sigles en anglès). En creuar les dades regionals de temperatura i mortalitat, aquest nou enfocament va permetre calcular la temperatura a la qual el risc de mort supera un determinat llindar per a cada zona geogràfica. Els investigadors també van tenir en compte les variacions en la mortalitat per a reflectir les adaptacions a la temperatura al llarg del temps.

Utilitzant aquesta metodologia, l'equip va observar que en el període 2003-2020 Europa va experimentar 2,07 dies menys de fred perillós (dies de fred-ERT) cada any. Per contra, els dies de calor perillosa (dies de calor-ERT) van augmentar en 0,28 dies per any.

Curiosament, no totes les parts d'Europa es van veure afectades de la mateixa manera. Per exemple, les regions del sud-est d'Europa, malgrat les seves condicions més càlides, van tenir més dies perillosos de calor i fred, que van causar un major risc de mortalitat associada.

“Amb el temps hem millorat en el maneig de les temperatures fredes, un procés conegut en ciència com a 'adaptació'. Quant a la calor, les persones també s'estan tornant resilients, encara que en menor mesura front al fred”, diu Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l'estudi.

“La vulnerabilitat davant temperatures extremes varia molt d'un lloc a un altre, i les regions del sud d'Europa són més sensibles als canvis de temperatura que les del nord. Aquesta disparitat es deu en part a factors socioeconòmics, com un aïllament inadequat dels habitatges, una menor despesa en salut pública i un accés limitat a l'ajuda social per a les poblacions vulnerables”, afegeix Zhao-Yue Chen.

“Els nostres resultats mostren que, si bé Europa ha realitzat notables progressos en l'adaptació al fred, les estratègies per a fer front a la mortalitat relacionada amb la calor han estat menys eficaces. Un estudi de 2024 va revelar que només 20 dels 38 països europeus han implantat sistemes de vigilància de la temperatura, i 17 països encara no disposen de plans d'acció calor-salut (HHAPs). El nostre estudi posa de manifest la necessitat d'avançar més en les mesures actuals d'adaptació a la calor i en els plans d'acció calor-salut”, afirma Joan Ballester Claramunt, investigador d’ISGlobal i autor principal de l'estudi. “Al mateix temps, les disparitats espacials observades subratllen la necessitat d'estratègies específiques per a cada regió amb la finalitat de protegir les poblacions vulnerables”, afegeix.

Efectes combinats de la temperatura i la contaminació atmosfèrica

L'equip també va analitzar la freqüència amb la qual es produïen temperatures de risc extrem en dies amb nivells de contaminació superiors als límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). La coincidència d'aquests dos esdeveniments, coneguda com a “dies composts”, es va produir en el 60% dels dies de calor perillosa i en el 65% dels dies de fred perillós. Amb el temps, aquests dies compostos han anat disminuint, excepte la combinació de dies perillosament calorosos i alts nivells de contaminació per ozó (O₃), que va augmentar a un ritme de 0,26 dies per any.

L'ozó és un contaminant secundari que es forma en l'atmosfera com a resultat de la interacció entre altres gasos i la radiació solar. “A mesura que s'intensifica l'escalfament global, els episodis combinats de calor i ozó s'estan convertint en una preocupació inevitable i urgent per a Europa. Hem de tenir en compte els dies composts i desenvolupar estratègies específiques per a fer front als contaminants secundaris com l'ozó, perquè els efectes de les temperatures extremes i la contaminació atmosfèrica en la salut no són completament independents. Existeix una interacció entre ells que pot amplificar els efectes adversos per a la salut”, afirma Zhao-Yue Chen.

Projecte EARLY-ADAPT

L'estudi s'ha dut a terme en el context del projecte EARLY-ADAPT (https://www.early-adapt.eu/), finançat pel Consell Europeu de Recerca, i l'objectiu de la qual és estudiar com s'estan adaptant les poblacions als reptes de salut pública desencadenats pel canvi climàtic.

Referència

Zhao-Yue Chen, Hicham Achebak, Hervé Petetin, Raúl Fernando Méndez Turrubiates, Yuming Guo, Carlos Pérez García-Pando and Joan Ballester, Trends in Population Exposure to Compound Extreme-risk Temperature and Air Pollution across 35 European countries: a modeling study. The Lancet Planetary Health, 2025. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(25)00048-8