Anàlisi i Desenvolupament Global

Una crida per a accelerar la transformació col·lectiva

En un esdeveniment coorganitzat per ISGlobal amb més de 300 assistents, experts multidisciplinaris signen la Declaració de Madrid per al compliment de l'Agenda 2030

29.05.2019

Com accelerar la transformació sistèmica i sostenible necessària per al compliment de l'Agenda 2030? Aquest va ser el debat propiciat per “Acelera 2030”, un esdeveniment coorganitzat per ISGlobal, la Universitat Politècnica de Madrid (itdUPM), la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Sostenible (REDS) i Iberdrola, en col·laboració amb Climate-KIC i el CSIC, el passat 28 de maig, a Madrid. El paper clau d'Europa, la importància de construir una narrativa comuna, la necessitat de canvi profund, i la urgència del canvi van ser temes recurrents al llarg de la jornada.   

Amb un auditori desbordat per més de 300 assistents, Jeffrey Sachs, director del Sustainable Devlopment Solutions Network (SDSN), Teresa Ribera, ministra per a la transició ecològica, i Kirsten Dunlop, CEO de Climate-KIC, i Ignacio Galán, president i CEO d'Iberdrola van obrir el debat en la sessió inaugural, moderada per Leire Pajin, presidenta de REDS i directora de desenvolupament global a ISGlobal, centre impulsat per “la Caixa”. Tots van ressaltar el paper clau d'Europa a marcar el camí a seguir. Europa és un “bé públic global” que ha de “retrobar la seva popularitat per a evitar el populisme”. Per a Ribera, és important saber identificar pors i inquietuds en la població, i fer-los experimentar els beneficis de l'agenda de canvi.

“Narratives per al canvi” va ser el tema de la primera sessió interactiva. Gonzalo Fanjul, moderador de la taula, va introduir la narrativa – la manera de donar sentit a les idees - com a motor de transformació: “no hi ha manera d'aconseguir aquesta agenda sense una narrativa comuna”. “La tecnologia no és suficient per a respondre a problemes complexos i pot fins i tot ser contraproduent,” va dir Gorka Espiau, professor en la Universitat de McGill. L'escolta activa és primordial per a entendre com generar canvi social, així com l'exploració simultània a diferents escales (comunitària, empresarial, normativa…). Un concepte important és que el canvi sistèmic és més probable quan va associat a valors col·lectius, com la igualtat.  La taula de ponents també va ressaltar el paper de les emocions per a canviar les narratives, i que els ODS són l'única narrativa global que ens convida a la cooperació i solidaritat col·lectiva.

La segona sessió va explorar maneres de catalitzar el canvi a partir d'una altra manera d'abordar la innovació: una innovació per a i amb les organitzacions, ciutats i autoritats interessades per resoldre problemes. Basada en l'ús de dades obertes i que aposti per múltiples iniciatives, segons les seves probabilitats d'induir canvi més que en mèrits. Una innovació que generi mètriques per a donar valor al compliment dels objectius. 

En la tercera sessió es van il·lustrar alguns exemples d'iniciatives en ciutats, ports, o energètiques que, si bé són prometedores, requereixen interconnectar-se amb altres accions per a aconseguir un efecte a gran escala. Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana i Medi Ambient d’ISGlobal, va recordar que els cotxes ocupen el 60% de l'espai públic a les ciutats, i que es necessita una reflexió sistèmica per a aconseguir ciutats a escala humana.  

Si bé la transformació ha començat, la pregunta és si arribarem a temps. Jeffrey Sachs va recordar a l'audiència que queda molt poc temps per a actuar: encara que paréssim avui totes les emissions de CO2, la temperatura continuarà augmentant més enllà dels 1.5 oC, abans d'aconseguir un nou equilibri. I tot sembla indicar que el procés s'està accelerant. Va insistir en la responsabilitat d'Europa a definir un full de ruta per a eliminar emissions abans del 2050, i per a col·laborar amb la Xina, l'Índia, Àfrica i Llatinoamèrica, mitjançant partenariats de “descarbonització”.

En la sessió de conclusions, Antoni Plasència, director general d’ISGlobal, va recalcar el paper de la ciència en la consecució dels ODS - les i els investigadors juguen un important paper com a agents de transformació social. La salut planetària, va dir, és un exemple d'element accelerador per a aconseguir les metes, ja que suposa una nova manera de concebre la salut humana com alguna cosa que depèn del bon estat i gestió dels nostres ecosistemes.

L'esdeveniment va concloure amb la lectura de la Declaració de Madrid, una crida a científics, prenedors de decisions, empresaris i societat civil per a accelerar la transformació col·lectiva.