Un nou estudi projecta més de 14 milions de morts prevenibles d’aquí al 2030 si continuen les retallades al finançament de l’USAID

Un nou estudi publicat a The Lancet llança una seriosa advertència sobre les conseqüències per a la salut global de les recents retallades en l'ajuda exterior dels Estats Units. L’estudi, coordinat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), juntament amb l’Institut de Salut Col·lectiva de la Universitat Federal de Bahia (ISC-UFBA), la Universitat de Califòrnia Los Angeles (UCLA) i el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), entre d’altres, estima que entre el 2001 i el 2021 es van evitar 91 milions de morts en països de rendes baixes i mitjanes gràcies a programes finançats per l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), la major agència de finançament d’ajuda humanitària i al desenvolupament del món. Tanmateix, les retallades recents podrien revertir aquest avenç i provocar més de 14 milions de morts addicionals d’aquí al 2030, incloent-hi més de 4,5 milions de menors de cinc anys.

“Aquest estudi arriba en un moment crític”, afirma Davide Rasella, investigador ICREA a ISGlobal i coordinador de l’estudi. “La 4ª Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament (FFD4) que està tenint lloc aquesta setmana a Sevilla (Espanya) és una oportunitat per alinear el finançament global amb les necessitats reals sobre el terreny. Si volem complir amb els ODS, no ens podem permetre desmantellar mecanismes de finançament com l’USAID, que han demostrat salvar milions de vides. És el moment d’ampliar, no de retallar.”

91 milions de vides salvades

Els investigadors van analitzar dades de 133 països i van combinar dos enfocaments: una avaluació retrospectiva del període 2001–2021 i models de projecció fins al 2030. Van utilitzar models estadístics que van tenir en compte factors com la població, els ingressos, l’educació i els sistemes de salut per estimar l’impacte del finançament de l’USAID en la mortalitat, incloent-hi diferències per grups d’edat i causes de mort. Finalment, van aplicar models de microsimulació per calcular quantes morts addicionals podrien produir-se si continuen les actuals retallades.

L’estudi conclou que els programes recolzats per l’USAID es van associar amb una reducció del 15% en la mortalitat general i una reducció del 32% en la mortalitat infantil (menors de cinc anys). S’estima que es van evitar més de 91 milions de morts durant aquest període, de les quals aproximadament 30 milions van ser de nens i nenes. En els països que van rebre més finançament, l’impacte va ser més notable en malalties prioritàries: la mortalitat per VIH/sida va disminuir un 74%, per malària un 53% i per malalties tropicals desateses un 51%. També es van observar reduccions significatives en morts causades per tuberculosi, desnutrició, malalties diarreiques, infeccions respiratòries i causes maternes i perinatals.

“La nostra anàlisi mostra que el finançament de l’USAID ha estat una força essencial per salvar vides i millorar la salut en algunes de les regions més vulnerables del món en les dues darreres dècades,” assenyala Daniella Cavalcanti, investigadora postdoctoral a l’Institut de Salut Col·lectiva i primera autora de l’estudi.

Milions de vides estan ara en risc

Per estimar les conseqüències futures de les retallades, els investigadors van simular dos escenaris: mantenir els nivells de finançament de 2023 o implementar les retallades dràstiques anunciades a principis de 2025, que suposen una reducció del 83% en els programes de l’USAID. Les projeccions indiquen que, si es mantenen les retallades, podrien produir-se més de 14 milions de morts addicionals abans del 2030, incloent-hi més de 4,5 milions de menors de cinc anys, el que equival a uns 700.000 morts infantils addicionals per any. Aquestes xifres reflecteixen l’impacte previst no només en salut, sinó també en sectors clau com nutrició, educació, aigua i sanejament, i ajuda humanitària.

Rasella subratlla la magnitud del risc: “Les nostres projeccions indiquen que aquestes retallades podrien provocar un fort augment en les morts prevenibles, especialment en els països més fràgils. Existeix el risc de frenar bruscament—i fins i tot revertir—dues dècades de progrés en salut en poblacions vulnerables. Per a molts països de rendes baixes i mitjanes, l’impacte seria comparable al d’una pandèmia global o un gran conflicte armat.”

“Des de la nostra experiència sobre el terreny, hem vist com el suport de l’USAID ha enfortit la capacitat dels sistemes de salut locals per respondre a malalties com el VIH, la malària o la tuberculosi. Retallar ara aquest finançament no només posa vides en perill—també mina infraestructures crítiques que han trigat dècades a consolidar-se,” conclou Francisco Saúte, director general del Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) i coautor de l’estudi.

Un efecte dominó global

L’estudi adverteix que l’impacte de les retallades podria anar més enllà dels mateixos programes de l’USAID. Amb els Estats Units aportant anteriorment més del 40% del finançament humanitari global, altres donants internacionals podrien veure’s incentivats a reduir també els seus compromisos. Això afebliria encara més la prestació de serveis en països que ja depenen del suport extern.

“Els resultats de l’estudi són encara més preocupants si considerem que altres donants internacionals—principalment a la UE—també han anunciat retallades substancials en els seus pressupostos d’ajuda, la qual cosa podria provocar encara més morts addicionals en els propers anys,” afegeix Caterina Monti, investigadora predoctoral a ISGlobal i coautora de l’estudi.

Més enllà del suport directe a l’atenció sanitària, els autors destaquen la importància dels programes finançats per l’USAID per millorar l’educació, la seguretat alimentària, l’accés a l’aigua potable i la resiliència econòmica, elements clau que configuren els determinants socials de la salut. La reducció d’aquest suport podria soscavar el desenvolupament i l’estabilitat a llarg termini en molts països de rendes baixes i mitjanes.

“Els ciutadans nord-americans contribueixen amb uns 17 cèntims al dia a l’USAID, aproximadament 64 dòlars l’any. Crec que la majoria donaria suport a mantenir aquest finançament si sabés com pot ser d’eficaç una contribució tan petita per salvar milions de vides,” afirma James Macinko, coautor de l’estudi i professor de la UCLA.

Aquest treball constitueix la primera anàlisi integral que avalua l’impacte del finançament total de l’USAID —incloent-hi salut, nutrició, ajuda humanitària, desenvolupament, educació i altres sectors— sobre les taxes de mortalitat en països de rendes baixes i mitjanes durant les darreres dues dècades. Els autors emfatitzen que les projeccions reflecteixen l’escenari més probable segons les dades i decisions polítiques actuals, però que els resultats futurs dependran de la resposta dels governs i les institucions.

Referència

Cavalcanti D, Ferreira L, Silva AF, Basterra EL, Pena D, Monti C, Barreix G, Silva N, Vaz P, Saute F, Fanjul G, Bassat Q, Naniche D, Macinko J, Rasella D.  Evaluating the Comprehensive Impact of Two Decades of USAID Interventions and Forecasting the Effects of Defunding on Mortality up to 2030. The Lancet. June 2025. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(25)01186-9