Recerca, Eliminació de la malària

Recerca amb impacte contra la malària, una urgència de salut pública contínua

La Fundación Ramón Areces i ISGlobal organitzen una jornada científica per a abordar l'estat de les estratègies de lluita contra la malària

06.04.2022
conferència, malària

Ens trobem en un moment crític en la lluita contra la malària. Després d'un inici de segle XXI esperançador, en el qual es van produir significatius avanços contra la malaltia, en 2017, l'Informe Mundial sobre la Malària elaborat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va documentar per primera vegada que el progrés s'havia estancat. La irrupció del virus SARS-CoV-2 i la crisi sanitària global desencadenada per la pandèmia COVID-19 no han fet més que aguditzar les tendències negatives dels anys anteriors. El retrocés observat, per primera vegada, en termes d'augment de la mortalitat per malària a nivell global evidencien la urgència de salut pública contínua que representa aquesta malaltia.

Amb l'objectiu d'entendre en quina situació es troba la lluita contra la malària, la Fundación Ramón Areces i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, han celebrat avui, a Madrid, la jornada “Malària: Recerca amb impacte en temps de COVID-19”. En ella, s'han exposat els múltiples desafiaments als quals la comunitat científica global s'enfronta, així com alguns dels assoliments aconseguits en els últims anys.

“Els nostres esforços per a convertir aquesta malaltia en història han de centrar-se en l'aplicació de les mesures que ja existeixen i que han demostrat una àmplia eficàcia, així com continuar innovant i desenvolupant noves estratègies que aportin solucions de manera ràpida” ha declarat Quique Bassat, director del programa de Malària d’ISGlobal i organitzador de la jornada. “És inconcebible que, com a comunitat global, continuem ignorant l'emergència de salut pública continuada que representa aquesta malaltia, ras i curt perquè aquesta emergència només afecta els països més pobres”.

La malària en un context de crisis múltiples

La jornada ha començat amb una taula rodona sobre la malària en un context de múltiples crisis globals en la qual han participat Javier Solana, president de l’ESADE Center for Global Economy and Geopolitics, l'ambaixadora de Moçambic a Espanya, Sra. Maria Manuela Dos Santos, i el director general d’ISGlobal, Antoni Plasència. La pandèmia de COVID-19, la crisi sanitària i climàtica i els conflictes armats dibuixen un panorama molt complex en general, però més encara per a aquells països assotats per la malària i altres malalties de la pobresa. Per a fer front a tot això, és fonamental la cooperació científica entre països, com il·lustra el cas d'Espanya i la seva inversió estratègica en el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM), a Moçambic, ha destacat l'ambaixadora. Plasència ha incidit en “l'important paper de la recerca i la translació com a eina de preparació i resposta davant emergències de salut pública”. A més, ha reclamat posar en valor l'excel·lència de la recerca que es practica a Espanya, i ha aprofitat per a agrair el suport fonamental de la Fundación Ramón Areces a la recerca en malària d’ISGlobal.

Resistències a les artemisinines a l’Àfrica

La investigadora Betty Balikagala, de la Universitat de Juntendo, va liderar un estudi en el nord d'Uganda, entre 2017 i 2019, en el qual per primera vegada van documentar l'aparició de resistències a les artemisinines, la principal família de fàrmacs antimalàrics utilitzats avui en dia. “La resistència a les artemisinines es va detectar primer en el sud-est asiàtic però la resistència que nosaltres vam observar va sorgir dins d'Uganda, a l’Àfrica, i no va ser importada”, ha puntualitzat la investigadora. “A més, hem detectat que les mutacions en el paràsit P. falciparum s'han expandit ràpidament a la regió estudiada, per la qual cosa existeix el risc que es propagui a les zones veïnes. En aquest cas, ens trobaríem davant una situació molt preocupant”, ha conclòs.

Conèixer el mecanisme pel qual el paràsit es torna resistent a l’artemisinina podria ajudar a desenvolupar millors fàrmacs antimalàrics. Tobias Spielmann, investigador del Bernhard Nocht Institute for Tropical Medicine, ha detallat en la seva intervenció les bases biològiques relacionades amb l'aparició i propagació de resistències per part del paràsit.

Lliçons apreses

Al llarg de la jornada científica també hi ha hagut lloc per a les notes positives. Així, els resultats del programa MALTEM, una intervenció de tres anys de durada realitzada al sud de Moçambic que va aconseguir reduir els casos i la incidència de la malària en un 85%, han aportat valuoses lliçons per als esforços globals d'eliminació de la malaltia. “L'ús intensiu de les eines actualment disponibles contra la malària pot aconseguir una important reducció en la càrrega de la malaltia, encara que no siguin suficients per a interrompre la transmissió”, ha destacat Francisco Saúte, director del CISM a Moçambic i investigador principal del programa.

“Hem d'optimitzar encara més la combinació de les diferents estratègies que utilitzem contra la malària” ha advertit Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa per a l'Eliminació de la Malària a ISGlobal i de l'Aliança Científica per a l'Erradicació de la Malària (MESA). “Les lliçons de la COVID-19 són que, amb finançament i sentit d'urgència, es pot avançar ràpidament. Fins ara, la malària no ha rebut suficient atenció a nivell global, i el finançament sostingut per a lluitar contra aquesta malaltia continua sent un repte”.

Ciència contra el paràsit de la malària

Al llarg del temps, el paràsit de la malària ha trobat diferents vies per a evadir els insecticides i tractaments que es dirigeixen contra ell. Per això, és imprescindible que la comunitat científica continuï investigant per a portar nous coneixements que puguin ser aplicables i influir les estratègies per a acabar amb la malaltia.

La nova vacuna contra la malària RTS,S, que recentment ha rebut el suport de l'OMS per a la seva introducció a l’Àfrica, suposa una fita molt important en la lluita contra la malaltia. “Encara que la seva eficàcia és moderada, l'impacte que té és alt”, explicava Carlota Dobaño, cap del grup d'immunologia de la malària a ISGlobal. “No obstant això, necessitem entendre millor com funciona, per què protegeix uns nens i a uns altres no. Els nostres estudis se centren en tractar de comprendre la immunitat protectora que la vacuna RTS,S genera, per a així poder dissenyar una segona generació de vacunes amb major eficàcia”.

Mentrestant, Alfred Cortés, investigador ICREA d’ISGlobal, reclamava que “comprendre el procés de conversió de la forma asexual del paràsit a la forma sexual és fonamental si volem detenir la transmissió de la malària”.

Al final de la jornada, Xavier Rodó, responsable del programa de Clima i Salut d’ISGlobal, ha destacat que el canvi climàtic podria tenir conseqüències directes sobre la transmissió de la malària en zones densament poblades d'Àfrica, subratllant l'estreta relació que existeix entre clima i salut.