Recerca, Eliminació de la malària

El programa MALTEM aconsegueix reduir els casos de malària en un 85%, tot i que no n’assoleix l’eliminació

Una intervenció al districte moçambiquès de Magude aporta valuoses lliçons per als esforços globals d’eliminació de la malaltia

14.08.2020
Foto: ISGlobal. Campanya d'administració massiva de fàrmacs antimalàrics en Magude (Moçambic).

L’ús intensiu de les eines actualment disponibles contra la malària pot aconseguir unaimportant reducció en la càrrega de la malaltia, però no és suficient per interrompre’n la transmissió. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat l’Aliança Moçambiquesa per a l’Eliminació de la Malària (MALTEM), coordinada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), amb el suport de la Fundació ”la Caixa” i la Fundació Bill & Melinda Gates, i en col·laboració amb el Ministeri de Salut de Moçambic i la Fundació pel Desenvolupament de la Comunitat (FDC). La revista PLOS Medicine ha publicat els resultats del “Projecte Magude”, una intervenció de tres anys de durada al sud de Moçambic que s’estima que va evitar gairebé 40.000 casos de malària i que aporta importants lliçons per guiar el full de ruta cap a l’eliminació de la malaltia.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fixat un objectiu a llarg termini: erradicar la malària. A aquest efecte, cal començar per generar evidència sobre la millor manera d’usar les eines existents i identificar noves estratègies o eines que permetin accelerar el procés: des del control de la malaltia i la seva eliminació, especialment a aquells països africans on la transmissió ha plantejat un repte major, fins a l’erradicació total (a nivell global).

“El projecte Magude es va dissenyar per avaluar si és possible eliminar la malària amb les eines actualment disponibles, en una regió de Moçambic amb transmissió moderada”, comenta Pedro Aide, últim autor de l’estudi i investigador del CISM a Moçambic, un dels 10 països més afectats per la malària. “Això és fonamental per entendre fins a on podem arribar i què més hem de fer,” afegeix.

El projecte, que va durar un total de cinc anys, es va dur a terme al districte de Magude, al sud del país, on l’equip investigador va començar fent un cens detallat que va determinar que la regió de caràcter rural estava habitada per 48.448 persones distribuïdes en 10.695 domicilis el 2015. L’objectiu de la primera fase del projecte era disminuir-hi la transmissió de la malària fins aconseguir-ne la interrupció i assolir els zero casos, mentre que la segona fase es proposava mantenir les fites aconseguides a la primera.

L’estratègia per a la primera fase incloïa totes les eines de prevenció i tractament disponibles i actualment recomanades per l’OMS: la detecció contínua i el tractament de casos detectats, un sistema de vigilància epidemiològica i entomològica reforçat i dues rondes anuals d’administració massiva de fàrmacs antimalàrics a tota la població del districte durant dos anys. En paral·lel, es van distribuir xarxes mosquiteres impregnades d’insecticida i es van protegir els domicilis mitjançant una fumigació anual per combatre el mosquit que transmet la malaltia. A la segona fase, van continuar les intervencions, però l’administració massiva de medicaments va ser reemplaçada per una administració focal d’antimalàrics a totes les persones que compartien domicili amb un cas detectat pels centres de salut o per treballadors comunitaris.

Un alt impacte

“Al final dels tres anys d’intervenció, el percentatge de persones infectades pel paràsit de la malàriava baixar del 9,1% a l’1,4%, la qual cosa significa una reducció de gairebé el 85%. Estimem que això es tradueix en uns 39.000 casos de malària evitats,” assenyala Beatriz Galatas, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “Els resultats mostren que, tot i que no es va aconseguir interrompre’n la transmissió, l’impacte de la primera fase va ser molt alt i es va aconseguir mantenir el nombre de casos a nivells molt baixos fins ben bé un any després de l’última administració massiva de medicaments”, explica Francisco Saúte, director del projecte i director científic adjunt del CISM. Els resultats de l’impacte de la segona fase encara no han estat publicats.

Per a Regina Rabinovich, coautora de l’estudi i directora de la Iniciativa d’Eliminació de la Malària a ISGlobal, “la pregunta ara és per què, a pesar d’aquesta notable disminució, no vam aconseguir interrompre la transmissió, i quines són les estratègies que calen per assolir-ho”.

Es tracta d’un projecte summament valuós per avançar en la lluita contra la malària i especialment rellevant per a la Fundació "la Caixa", ja que la salut global continua sent una prioritat”, afirma Ariadna Bardolet, directora de Programes de Cooperació Internacional de la Fundació "la Caixa".

Philip Welkhoff, director del programa de malària a la Fundació Bill & Melinda Gates assenyala: “Aquests resultats mostren clarament que podem augmentar el nombre de vides salvades si utilitzem de manera òptima totes les eines disponibles avui dia, mentre desenvolupem unes altres que ens permetin passar de transmissió baixa a transmissió zero. Amb col·laboracions com aquesta, amb ISGlobal, CISM i la Fundació “la Caixa”, podem donar un nou gir i a la llarga aconseguir l'erradicació de la malària.”

“Els resultats obtinguts demostren que l’ús combinat d’intervencions pot reduir de manera important la càrrega de la malaltia, un pas indispensable per avançar cap a l’eliminació”, afegeix Antoni Plasència, director general d’ISGlobal.

Aquest estudi sobre l’impacte del projecte Magude forma part d’una sèrie de publicacions que sortiran en un número especial de PLOS Collections, cobrint una varietat d’aspectes relacionats amb l’estudi d’eliminació, incloent-hi aspectes entomològics, cost-benefici, acceptabilitat i possible emergència de resistències al fàrmac.

Referència

Galatas B, Saúte F, Martí-Soler H, et al. A multi-phase program for malaria elimination in southern Mozambique (the Magude project): a before-after study. PLOS Medicine.14 August 2020. 10.1371/journal.pmed.1003227.