Anàlisi i Desenvolupament Global

“Cal protegir les persones més pobres per evitar morts”

Entrevista a Davide Rasella, cap del grup d'Avaluació d'Impacte en la Salut (EIS) del programa Severo Ochoa d'ISGlobal

08.06.2021
Foto: Aleix Cabrera / ISGlobal

Entrevista feta per Yvette Moya-Angeler

Hem de decidir en quina llengua farem l'entrevista. No domina l'espanyol, s'excusa, potser sigui millor l'anglès. Podem també recórrer al seu italià natal, o fins i tot al portuguès. Aquesta última és la llengua que ha parlat durant anys al Brasil i la que continua usant cada dia amb la seva esposa. Dubta un instant... “La farem en portunyol!”

Davide Rasella lidera des del juny del 2020 el grup d'Avaluació d'Impacte en la Salut (EIS) del programa Severo Ochoa d'ISGlobal. Com a expert en l'ús de fonts de dades i mètodes analítics per determinar quin efecte tenen determinades polítiques, programes o projectes en la salut de la població, es proposa aplicar aquest tipus de metodologies a les àrees en què ISGlobal desenvolupa la seva activitat.

Nascut a Bèrgam el 1977, es va llicenciar en Biotecnologies Farmacèutiques per la Universitat de Milà i, gairebé de seguida, va volar a l'Àfrica subsahariana per a unes primeres experiències exploratòries amb diferents ONG, entre les quals Metges Sense Fronteres. D'entrada com a voluntari i després de forma més professional, va entrar en contacte amb “la pobresa extrema, la violència extrema i privacions extremes”, en qualitat de coordinador d'intervencions nutricionals i de salut pública.

 

A. Cabrera / ISGlobal

Què et va fer anar a aquests llocs conflictius d'Àfrica?

Un sentiment inicial una mica infantil d'intentar canviar el món en alguna cosa, d'actuar. Vaig ser testimoni de situacions molt fortes: als camps de refugiats del Txad durant la guerra de Darfur, a la província d'Ituri del Congo i a la República Centreafricana en temps de conflicte. Vaig poder ajudar però també, així que vaig agafar experiència, em vaig adonar que es podia intervenir en aquestes situacions de forma més estructurada, perquè el que passava allà estava determinat per circumstàncies més generals que escapaven a la nostra acció. I aleshores vaig decidir tornar a estudiar, per poder actuar a un altre nivell.

Què vas estudiar?

Salut Pública. Vaig fer un màster en Salut Comunitària i un doctorat en Epidemiologia de Salut Pública al Brasil. El país vivia aleshores un moment molt particular, Lula da Silva havia accedit a la presidència del país, i em vaig trobar que en aquell moment històric s'estava aconseguint reduir les desigualtats i la pobresa. Va ser una experiència increïble. Em vaig interessar molt per l'epidemiologia social, que és un dels aspectes més importants del meu perfil professional, i també pels mètodes d'avaluació d'impacte de les intervencions. En aquell moment, al Brasil es duien a terme grans intervencions per reduir la pobresa, millorar l'atenció primària, etc. però no se n'avaluaven a penes els resultats, de manera que no se sabia si funcionaven o no, ni quin impacte tenien al país. Vam aprendre molt. I aleshores va arribar la crisi econòmica al Brasil, el 2015, i tot el país, inclòs el nostre grup d'investigació, vam haver de reinventar-nos.

 

A. Cabrera / ISGlobal

Mirar enrere per avançar

Què vau fer?

Agafar aquells coneixements que havíem après i fer-los servir per fer projeccions. És a dir, vam passar de ser un grup que estudiava les intervencions que s'havien portat a terme a ser un grup que preveia l'impacte de possibles respostes polítiques a la crisi. La pobresa estava augmentant de forma galopant i els científics podíem proporcionar evidència sobre què resultava més efectiu per protegir les poblacions més vulnerables. Vam poder mostrar com algunes estratègies polítiques eren capaces de salvar milers de vides (de nens i nenes, o de persones adultes amb diferents perfils de vulnerabilitat). I ens vam adonar, a més, que la nostra metodologia podia aplicar-se a d'altres països. La meva voluntat a ISGlobal és construir un grup fort que proporcioni evidència als responsables polítics d'una forma global. A molts països s'han implementat intervencions molt eficaces però no se n'ha mesurat l'impacte.

La meva voluntat a ISGlobal és construir un grup fort que proporcioni evidència als responsables polítics d'una forma global. A molts països s'han implementat intervencions molt eficaces però no se n'ha mesurat l'impacte

Per què és important fer-ho?

Perquè, per desgràcia, les etapes d'expansió s'alternen amb d'altres de crisi i, en moments de crisi, certes polítiques corren el risc de desaparèixer justament perquè no se n'ha entès la importància. En aquestes crisis i en els esforços de reconstrucció resulta clau preveure els diferents impactes que poden tenir diferents polítiques públiques. Treballar amb economistes, matemàtics i estadístics ens permet obtenir models que mostren als qui han de prendre decisions quin és l'impacte que determinada intervenció tindrà en la mortalitat infantil, materna, adulta o de poblacions vulnerables, i també en les desigualtats de salut, etc. Ens permet comparar opcions per veure quina n'és la millor.

 

A. Cabrera / ISGlobal

Fins a quin punt és fiable aquest mesurament de l'impacte?

Els models matemàtics son útils per fer projeccions, com hem vist amb la COVID-19. És possible elaborar models força sofisticats. Ara bé, hi ha variables imprevisibles: fa dos anys vaig preparar un model sobre Brasil amb projecció fins al 2030 que no preveia la irrupció de la pandèmia. Però un model pot comparar dues opcions polítiques i ajudar a veure, per exemple, que prenent certa direcció es redueix més la mortalitat infantil que prenent-ne una altra. A molts països encara es qüestionen les polítiques de reducció de pobresa i sabem que, una vegada passi l'estat d'emergència de la pandèmia, arribarà la crisi econòmica i afligirà especialment els països d'ingressos baixos i mitjans. En aquest context, les polítiques d'austeritat tindran un cost en les poblacions més vulnerables, així que el nostre és un instrument molt important. Al Brasil m'havia trobat que es decidia reduir un programa d'ajuda a les famílies més pobres, o d'atenció primària, tenint en compte només un criteri econòmic, sense calcular quantes vides depenien d'aquell programa. Aquí entràvem nosaltres amb els nostres models matemàtics. Tot i que no ofereixen una estimació perfecta sí donen una visió adequada de les conseqüències de certes decisions.

A molts països encara es qüestionen les polítiques de reducció de pobresa i sabem que, una vegada passi l'estat d'emergència de la pandèmia, arribarà la crisi econòmica i afligirà especialment els països d'ingressos baixos i mitjans. En aquest context, les polítiques d'austeritat tindran un cost en les poblacions més vulnerables, així que el nostre és un instrument molt important

Ampliant el focus

En quins països es concreten aquests projectes?

Sobretot al Brasil però també hi ha un projecte que abraça de forma conjunta Mèxic, Colòmbia, Equador i Brasil, i pot ser que n'emprenguem un tercer a Moçambic. El nostre grup d'EIS està tot just començant. Es proposa aplicar metodologies tant en epidemiologia social de països d'ingressos baixos i mitjans (a Llatinoamèrica o l'Àfrica subsahariana) com en epidemiologia ambiental en contextos europeus, un àmbit en el qual ISGlobal té una gran tradició.

 

A. Cabrera / ISGlobal

N'hi ha cap d'aquests projectes que t'il·lusioni especialment?

El nostre somni és posicionar-nos bé i contribuir al debat científic internacional en l'avaluació de polítiques que mitiguin els efectes de la crisi global causada per la COVID-19, que insisteixo que pagaran les poblacions més pobres. Les estimacions parlen de cents de milers de persones que cauran en la pobresa extrema o que s'empobriran encara més, la qual cosa es traduirà en morts per diarrea, desnutrició, tuberculosi o d'altres malalties lligades a la pobresa. La nostra feina és intentar mostrar que cal protegir les persones més pobres per evitar una altra onada de morts després de la COVID. Ha de ser una prioritat de salut pública en els propers anys. Desenvoluparem models i estudis que mostrin quantes vides es poden salvar protegint aquests grups vulnerables.

La nostra feina és intentar mostrar que cal protegir les persones més pobres per evitar una altra onada de morts després de la COVID. Ha de ser una prioritat de salut pública en els propers anys. Desenvoluparem models i estudis que mostrin quantes vides es poden salvar protegint aquests grups vulnerables

Hi ha actuacions que es demostrin particularment efectives?

Els nostres models i estudis, que són sofisticats, mostren un missatge força simple: si es redueix la pobresa extrema es redueix també molt la mortalitat. La reducció de la pobresa és molt cost-efectiva. Al Brasil el programa Bolsa Família, que és un dels programes de reducció de pobresa del món més grans que hi ha, costa uns 5.000 milions de dòlars, una xifra relativament baixa si es té en compte que cobreix el 25% de la població (uns 50 milions de persones). Doncs bé, amb aquest cost limitat el programa és capaç de reduir fortament la mortalitat infantil i materna, a més de moltes altres condicions i malalties relacionades amb la pobresa. És a dir, que hi ha intervencions relativament econòmiques que poden salvar moltes vides i reduir les desigualtats. I aquest és un objectiu que afavoreix les persones més pobres però també les més riques.

Els nostres models i estudis, que són sofisticats, mostren un missatge força simple: si es redueix la pobresa extrema es redueix també molt la mortalitat. Hi ha intervencions relativament econòmiques que poden salvar moltes vides i reduir les desigualtats

A. Cabrera / ISGlobal

Incidir en la realitat

Us fan cas els responsables polítics?

Aquest és un tema molt important, perquè la nostra vocació com a grup no és només produir articles científics excel·lents sinó intentar influenciar els processos polítics amb la nostra evidència. Al Brasil vam tenir un període d'un gran diàleg amb el Govern però això no sempre és possible, depèn de la sensibilitat dels polítics que hi ha al poder i de la seva posició política. Nosaltres treballem en aquest sentit, volem fer advocacy.

La nostra vocació com a grup no és només produir articles científics excel·lents sinó intentar influenciar els processos polítics amb la nostra evidència

Heu pogut arribar a modificar la realitat amb els vostres estudis?

Vull pensar que sí. El 2015 al Brasil, amb l'arribada de la crisi econòmica, es tendia a apostar per una austeritat fiscal. La societat brasilera es trobava en un moment políticament complex, de crisi i conflicte. En aquest context, els nostres articles, que mostraven, per exemple, com es podien evitar moltes morts infantils prematures actuant en el sentit contrari, van entrar en el debat polític. Ens van entrevistar els principals mitjans de comunicació brasilers, vam fer conferències, etc. i possiblement algunes de les polítiques de salut pública que es van prendre aleshores, de preservació de l'atenció primària, van tenir en compte les nostres evidències.

 

A. Cabrera / ISGlobal

Des de Barcelona

Per què vas deixar el Brasil?

Volia fer allò que feia allà a d'altres països, i això és el que, com a grup, a ISGlobal, ens proposem. Però tinc sempre un peu allà, hi vaig tot sovint. Els projectes científics duren anys i el 70% del que faig continua estant vinculat al Brasil.

L'acord que ha signat recentment ISGlobal amb la Fundació Oswaldo Cruz (Fiocruz) del Brasil pot ajudar-vos?

Sí. Jo ja col·laborava amb investigadors i centres de Fiocruz, i aquestes col·laboracions es veuran reforçades.

Des de la distància, ha estat difícil rebre notícies de la duresa de la pandèmia al Brasil?

Brasil està vivint un període dramàtic. Ja des de fa anys. Però té possibilitats de millorar. No vull entrar en el debat polític perquè crec que a aquestes alçades ja no es tracta d'una qüestió de partits sinó de divisió de la societat. Hi ha una part del Brasil que vol reduir les desigualtats i la pobresa, i una altra part que no hi té interès i que es mou per d'altres prioritats. Veurem què passa en les properes eleccions.

Barcelona queda lluny de Brasil. Com et sents vivint aquí?

Com a casa! Però en haver arribat el juliol del 2020, amb les restriccions de la pandèmia, encara he de descobrir la ciutat. Aquí em trobo en una situació òptima. Les condicions de treball a ISGlobal són fantàstiques. Tinc una gran llibertat per desenvolupar les meves idees i les del grup, i un gran suport, amb una estructura de pre-award, Comunicació, etc. Estic interactuant amb diferents grups de treball i s'obren moltes possibilitats de col·laborar i de crear nous estudis. Tenim idees, tenim les persones, i només ens calen més fons, perquè finançar la ciència no ha estat mai fàcil i en el context en què ens trobem ara resulta complicat.