Publicador de continguts

Recerca

Els programes socials que transfereixen diners en efectiu poden disminuir la mortalitat materna

Un estudi que ha avaluat l’impacte del programa brasiler de transferència monetària condicionada Bolsa Família troba que redueix la mortalitat materna sobretot en dones joves

21.06.2021
Foto: Beneficiaris del programa Bolsa Família a Trindade (Brasil). Sergio Amaral/MDS

Reduir la pobresa i millorar l’accés a l’atenció mèdica són dues de les formes més efectives de disminuir la mortalitat materna. Són també dos àmbits en què actuen els anomenats programes de transferència monetària condicionada, que transfereixen efectiu a les famílies beneficiàries sota certes condicions, com ara la d’acudir a les visites mèdiques programades. Un estudi publicat ara a BMC Medicine ha avaluat els efectes en la mortalitat materna d’ un dels programes més grans de transferència monetària condicionada del món (el programa brasiler Bolsa Família) durant un període d’11 anys. Ha liderat l’estudi Davide Rasella, investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”.

Segons la investigació, basada en dades de 2.548 municipis brasilers d’entre els anys 2004 i 2014, Bolsa Família es va associar significativament amb una reducció de la mortalitat materna, és a dir del nombre de dones mortes durant l’embaràs o en els 42 dies posteriors per qualsevol causa relacionada amb l’embaràs. Aquesta reducció va ser proporcional als nivells de cobertura i als anys d’implementació del programa, i va arribar a ser del 17% en municipis on s’havia consolidat el programa en els darrers 11 anys.

L’efecte observat va ser més gran en les dones joves (de menys de 30 anys), cosa que suggereix que haver rebut l’efectiu de Bolsa Família durant la infantesa i l’adolescència podria reduir la mortalitat materna en la vida adulta i, en conseqüència, tenir un efecte intergeneracional en els nounats i contribuir a trencar el cicle de pobresa.

El programa Bolsa Família, establert el 2004, també s’associa amb d’altres dades: una menor proporció de dones embarassades a les quals no s’havia fet cap visita prenatal, una reducció en la taxa de letalitat hospitalària per causes associades al part i un augment de la proporció de parts a l’hospital.

Fins ara s’havia demostrat que el programa aconseguia reduir la mortalitat infantil i les malalties infeccioses relacionades amb la pobresa, però faltava estudiar-ne l’efecte en la mortalitat materna.

Per què funcionen aquests programes: pobresa i salut

Per explicar la possible relació entre la transferència d’efectiu condicionada i la mortalitat materna l’estudi apunta a diferents mecanismes. “En primer lloc, aquest tipus de programes estableixen com acondició per rebre l’assignació econòmica usar mínimament els serveis de salut infantil i materna. En el cas de Bolsa Família, la majoria de les transferències inclouen entre les condicions complir l’esquema nacional de visites de atenció prenatal, la qual cosa possiblement augmenti l’ús dels serveis d’atenció qualificada del part”, explica Rasella.

En segon lloc, les assignacions monetàries podrien millorar l’estat nutricional de les dones i, en conseqüència, el seu estat de salut en el moment del part. La transferència d’efectiu permet l’empoderament de la dona a la llar i la societat, així com la millora de la seva educació i la seva situació econòmica, factors tots ells que poden portar-la a alimentar-se millor. A més, els facilita l’accés a les instal·lacions sanitàries salvant distàncies i problemes de transport, i posa a la seva disposició una atenció qualificada que pot prescriure-li suplements de micronutrients (àcid fòlic, ferro, calci…) destinats, per exemple, a reduir l’anèmia i les seves complicacions durant l’embaràs i el part.

L’atenció mèdica pot també tractar i controlar la diabetis materna i la hipertensió, així com detectar i controlar el VIH i altres infeccions de transmissió sexual. Al Brasil, les principals causes directes de mort materna són els trastorns hipertensius (23% de totes les morts maternes), seguits de la sèpsia (10%), l’hemorràgia (8%), les complicacions de l’avortament (8%) i els trastorns placentaris (5%).

Finalment, l’augment de la demanda de serveis de salut podria, a llarg termini, generar també millores en l’oferta de serveis.

Els canvis de comportament porten temps

Una altra troballa important de l’estudi és que l’efecte de Bolsa Família es va observar després d’alguns anys de funcionament. “Això podria estar relacionat amb el fet que cal temps per induir canvis de comportament, tant en l’estil de vida com en l’ús dels serveis de salut”, argumenta Rasella. A més, com aquests programes de transferència d’efectiu posen com a condició que els nens i nenes assisteixin a l’escola, això també podria conduir amb el temps al fet que es vagi integrant la importància de les visites prenatals, els mètodes anticonceptius i la planificació familiar.

La mortalitat materna continua constituint un problema de salut pública al planeta: s’estima que el 2017 van morir al món 295.000 dones per causes relacionades amb la maternitat. La majoria d’aquestes morts van tenir lloc a països d’ingressos baixos i mitjans, sobretot a aquells en els quals existien majors desigualtats socials i menys ingressos. El vincle entre pobresa i mortalitat materna es concreta en la dificultat d’accedir als serveis públics, la insalubritat de l’entorn ambiental, l’analfabetisme, l’exclusió social, els ingressos familiars baixos o la inseguretat alimentària.

“Avaluar els efectes en la salut dels programes de transferència monetària als països d’ingressos baixos i mitjans és particularment rellevant en la crisi econòmica mundial actual causada per la COVID-19, que probablement durarà, perquè aquestes intervencions que mitiguen la pobresa podrien ajudar les poblacions més empobrides”, conclou Rasella.

Referència

Rasella, D., Alves, F.J.O., Rebouças, P. et al. Long-term impact of a conditional cash transfer programme on maternal mortality: a nationwide analysis of Brazilian longitudinal data. BMC Med 19, 127 (2021). https://doi.org/10.1186/s12916-021-01994-7