Clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana
Recerca

Clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana

Imatge web dels programes de recerca d'ISGlobal

El programa té com a objectiu reforçar la base d’evidència en l’àmbit dels efectes en la salut de la variabilitat i el canvi climàtics, i de les exposicions urbanes, i avaluar els co-beneficis per a la salut de l’acció climàtica. Se centra en exposicions com la contaminació de l’aire, la temperatura, els espais verds i el soroll, i en resultats com la mortalitat prematura, la salut cardiovascular i respiratòria i la funció cognitiva. Aquesta recerca es complementa amb modelització computacional de les variacions climàtiques globals i els punts d’inflexió, i el seu impacte en la salut.

L’objectiu final és promoure entorns (urbans) saludables i preveure i reduir els impactes del canvi climàtic en la salut.

Objectius específics

L’objectiu general del programa CANU és promoure entorns (urbans) saludables i preveure i reduir els impactes del canvi climàtic en la salut, mitjançant:

  • Reforçar la base d’evidència sobre els efectes i impactes en la salut de la variabilitat i el canvi climàtics i de les exposicions urbanes, i avaluar els co-beneficis per a la salut de l’acció climàtica.
  • Amb un enfocament en:
    • Exposicions: contaminació de l’aire, temperatura, espais verds, soroll
    • Resultats: mortalitat prematura, salut cardiovascular i respiratòria, funció cognitiva, resultats del naixement, salut mental, malalties infeccioses, comportaments relacionats amb la salut (p. ex., dieta, activitat física), salut emocional (p. ex., solitud), càncer
  • Dur a terme modelització computacional de les variacions climàtiques des de l’escala global fins a la urbana i dels punts d’inflexió, i el seu impacte en la salut.
  • Realitzar estudis experimentals i observacionals per avaluar l’efectivitat de les intervencions.

Principals àrees de recerca

Clima i salut

L’àrea de clima i salut investiga els Punts d’Inflexió del Sistema Terra i els seus llindars crítics en relació amb el canvi climàtic en curs. Es presta una atenció especial al col·lapse del gel marí a l’Àrtic i a l’Antàrtida, a la degradació de l’Amazònia i d’altres boscos tropicals, a l’impacte sobre els fenòmens climàtics extrems (p. ex., onades de calor, sequeres) i al canvi de règim de l’ENSO al Pacífic. Els efectes consegüents sobre la salut humana s’estudien i modelitzen, treballant en el desenvolupament d’una nova generació de models computacionals que millorin la predicció d’episodis extrems en salut i de malalties sensibles al clima (CSID), així com la millora dels seus sistemes d’alerta precoç. A més, en el context del canvi climàtic, s’investiga el paper dels microbis aerotransportats i la química dels aerosols com a determinants clau de la salut humana.

  • Xavier Rodó
  • Leonardo López

Adaptació, mitigació i salut

En l’àmbit de l’adaptació, l’anàlisi se centra en com diferents societats i grups poblacionals s’estan adaptant de manera desigual al canvi climàtic, i en quins factors ambientals, socioeconòmics i demogràfics expliquen les desigualtats en l’adaptació i la mala adaptació. També es desenvolupen plataformes de vigilància, sistemes d’alerta precoç i avaluacions de projecció, detecció i atribució del canvi climàtic per transformar la recerca bàsica en eines innovadores que augmentin la resiliència social davant les amenaces ambientals. Així mateix, es modelitzen les implicacions per a la salut d’estratègies específiques destinades a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i augmentar els embornals (és a dir, la mitigació del canvi climàtic), especialment a través de vies d’exposició que inclouen la contaminació de l’aire i del soroll, l’accés a la natura, l’activitat física i les lesions per trànsit viari.

  • Cathryn Tonne
  • The Adaptation Group - Joan Ballester
  • Mark Nieuwenhuijsen
  • DataHealth Lab - Otavio Ranzani
  • Guillaume Chevance
  • Matilda van den Bosch
  • Cristina O'Callaghan-Gordo
  • Xavier Basagaña
  • Margarita Triguero-Mas
  • Sarah Koch

Contaminació atmosfèrica i salut

L’objectiu de l’àrea de recerca en contaminació de l’aire i salut és quantificar els efectes de l’exposició a la contaminació atmosfèrica sobre la salut humana al llarg del curs de vida. Amb aquesta finalitat, la recerca se centra en diferents aspectes, entre els quals s’inclouen: la millora de l’avaluació de l’exposició a la contaminació de l’aire; l’estudi dels efectes a curt i llarg termini d’aquesta exposició sobre diversos resultats en salut des de l’etapa prenatal fins a edats avançades; l’anàlisi dels efectes en la salut dels diferents components i fonts de la contaminació atmosfèrica; i l’estimació dels beneficis per a la salut derivats de les estratègies de reducció de la contaminació de l’aire.

  • Xavier Basagaña
  • Payam Dadvand
  • Mark Nieuwenhuijsen
  • Xavier Rodó
  • Cathryn Tonne
  • BrainChild Lab - Mònica Guxens
  • The Adaptation Group - Joan Ballester
  • Natalie Mueller
  • DataHealth Lab - Otavio Ranzani
  • Judith Garcia-Aymerich
  • Juan Ramón González
  • Jordi Sunyer
  • Michelle Turner
  • Eider M Arenaza-Urquijo
  • Ioar Rivas
  • Sarah Koch

Naturalesa i salut

Els objectius de l’àrea de recerca en natura i salut són: 1) examinar els mecanismes causals entre l’exposició a la natura i la salut i el benestar humans mitjançant mètodes de recerca d’avantguarda, i 2) informar la pràctica i les polítiques basades en l’evidència per a professionals sanitaris i planificadors urbans en l’ús dels espais naturals per a la promoció de la salut, així com per a la prevenció, el tractament i la rehabilitació de malalties. A través d’iniciatives a gran escala i d’abast global, l’àrea impulsa el desenvolupament de mètodes descriptius, epidemiològics i experimentals, així com l’expertesa en revisions sistemàtiques, amb l’objectiu de generar coneixement sobre l’impacte de la natura en la salut humana al llarg del curs de vida i comprendre els factors mediadors i moderadors. S’apliquen marcs interdisciplinaris que impliquen diversos actors de diferents sectors i disciplines —com ara la psicologia, la sociologia, la medicina, l’epidemiologia, les ciències naturals, la planificació urbana i del paisatge, el disseny i la informàtica— per co-crear enfocaments fonamentats en la teoria i fomentar la cooperació i la comunicació amb la finalitat d’assolir un impacte més ampli. Els projectes principals de l’àrea de natura i salut estableixen ponts entre les solucions basades en la natura i els sistemes de salut per abordar la solitud, la qualitat de vida i la síndrome metabòlica, així com les polítiques i pràctiques necessàries per avançar en solucions basades en l’evidència, com ara tractaments basats en la natura i la prescripció social basada en la natura.

  • Jill Litt
  • Mark Nieuwenhuijsen
  • Payam Dadvand
  • Margarita Triguero-Mas
  • Guillaume Chevance
  • Matilda van den Bosch
  • Judith Garcia-Aymerich
  • Sarah Koch

Salut urbana

L’objectiu de l’àrea de recerca en salut urbana és avaluar de manera integral els efectes i impactes sobre la salut urbana de les exposicions vinculades a la planificació urbana i del transport, com ara la contaminació de l’aire, el soroll, els espais verds, la temperatura, la llum nocturna i l’activitat física. Per fer-ho, s’utilitzen diverses eines i metodologies, entre les quals hi ha l’avaluació de l’exposició i mètodes epidemiològics i d’avaluació de l’impacte en salut, amb l’objectiu de quantificar els nivells d’exposició, els efectes sobre la salut i les seves repercussions. A més, s’empren sistemes d’informació geogràfica (SIG), dades de satèl·lit i dades procedents de telèfons intel·ligents per a l’avaluació de l’exposició. També s’analitzen intervencions i polítiques urbanes amb la finalitat d’aportar informació quantitativa que doni suport a l’elaboració de polítiques públiques i a la presa de decisions. Les activitats de translació d’aquesta àrea de recerca s’articulaven inicialment per mitjà de la iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, però actualment estan plenament integrades en el programa de recerca corresponent. L’objectiu final és promoure entorns urbans saludables. L’activitat investigadora s’estructura al voltant de projectes finançats per la Comissió Europea, com ara UBDPolicy —que utilitza una base de dades de prop de 1.000 ciutats per avaluar la càrrega de malaltia i l’efectivitat de diverses intervencions polítiques—, EXPANSE i ATHLETE, entre d’altres.

  • Mark Nieuwenhuijsen
  • Cathryn Tonne
  • The Adaptation Group - Joan Ballester
  • Payam Dadvand
  • Natalie Mueller
  • Jill Litt
  • Matilda van den Bosch
  • Judith Garcia-Aymerich
  • BrainChild Lab  - Mònica Guxens
  • Eider M Arenaza-Urquijo
  • Sarah Koch

Translació i impacte

La nostra feina no acaba amb la publicació dels resultats científics, ja que l’objectiu final és aplicar els resultats de la recerca perquè generin beneficis tangibles en la salut i en la societat. Amb aquesta finalitat, duem a terme activitats de transferència amb el doble propòsit de difondre l’evidència científica i promoure’n la incorporació en polítiques, pràctiques i comportaments que impulsin l’equitat en salut. En aquest sentit, el programa de Clima, Contaminació Atmosfèrica, Natura i Salut Urbana es fonamenta en l’experiència acumulada en anys anteriors a través de la Iniciativa de Planificació urbana, medi ambient i salut.

Històries d'impacte relacionades

Aire de qualitat: Elevar els estàndards de qualitat de l'aire d'Europa per millorar la salut de les persones

Escoles saludables: Transformar els entorns escolars per a la salud i benestar dels més petits

Our Team

Direcció

  • Mark J Nieuwenhuijsen
    Mark J Nieuwenhuijsen Research Professor, Scientific Director of the Severo Ochoa Programme, and Director of the Climate, Air Pollution, Nature and Urban Health Programme

Investigadors/es principals del programa

VEURE TOT L'EQUIP