COVID-19: Què ens poden ensenyar els accidents nuclears anteriors?

Aquest document forma part d’una sèrie de documents per al debat que aborden preguntes fonamentals sobre la crisi de la COVID-19 i les estratègies per respondre-hi. Aquest treball es basa en la millor informació científica disponible en aquests moments, i pot ésser actualitzat quan aparegui nova informació.

Escrit per Adelaida Sarukhan, Elisabeth Cardis i Liudmila Liutsko (ISGlobal), Pascal Croüail (CEPN), Friedo Zölzer (Universitat de Bohèmia del Sud) i Deborah Oughton (CERAD), el document aborda com moltes de les recomanacions que es van desenvolupar per millorar la salut i el benestar de les poblacions afectades per accidents nuclears poden aplicar-se directament, o adaptar-se, a la crisi actual provocada per la COVID-19 (o a futurs brots de malaltia).

L’any 2015 vam iniciar SHAMISEN, un projecte europeu que va reunir persones expertes d’arreu del món per tal d’examinar les lliçons apreses dels accidents nuclears de Txernòbil i Fukushima, i a partir del qual es van derivar un seguit de recomanacions per preparar-se millor per a accidents futurs i per monitorar millor la salut de les poblacions afectades.

És especialment important tenir en compte dues recomanacions generals fonamentals en la gestió d’aquesta crisi, o de qualsevol altra, on es vegin afectats grups de població:

• Que els beneficis superin els perjudicis.
• Fomentar una estratègia enfocada al benestar general de la població.

Recomanacions generals

La primera recomanació general de SHAMISEN pot traslladar-se directament a la situació causada pel SARS-CoV-2, i és especialment rellevant. Fa referència al principi ètic bàsic de causar més beneficis que perjudicis, cosa que hauria de ser el fonament de tots i cadascun dels processos de presa de decisions, tant en aquesta crisi com en qualsevol altra que afecti a grups de població.

Per exemple, els confinaments estrictes imposats en alguns països, pels quals es desaconsellava o prohibia anar als parcs, poden haver tingut un efecte perjudicial sobre la salut mental i física de les persones que viuen en àrees urbanes, en especial dels infants. De manera similar, el cost social del tancament d’escoles en zones on la transmissió viral era relativament baixa podria haver estat superior als beneficis en termes de control de la infecció, en especial en infants de famílies amb menys recursos econòmics.

En línies similars a la de garantir “que els beneficis superin els perjudicis”, les recomanacions 2 i 3 fan èmfasi en la necessitat de fomentar una estratègia de control de la infecció que tingui en compte elbenestar general de la població i que respecti l’autonomia i la dignitat dels grups de població afectats. Alguns exemples inclouen les apps de rastreig de contactes i d’altres procediments, que han d’explicitar com es compartiran i s’emmagatzemaran les dades personals, i durant quant de temps.

La preparació és fonamental

Una de les lliçons fonamentals que es poden extreure de Fukushima i de Txernòbil és la importància de la planificació “en temps de pau”. La pandèmia de COVID-19 ha resultat un recordatori lúgubre del fet que el món estava mal preparat per respondre a una pandèmia provocada per una malaltia infecciosa, malgrat els múltiples avisos emesos per la comunitat científica i pels experts en salut pública al llarg de les dues últimes dècades.

Un cop s'ha detectat un brot d’una malaltia infecciosa, una resposta ràpida i coordinada és crucial per tal de contenir-ne l’expansió. De fet, un estudi recent va estimar que, donada la velocitat inicial de transmissió del SARS-CoV-2, els governs només disposaven de 20 dies des de la notificació dels primers casos per implementar mesures no farmacològiques estrictes per tal de reduir la R_o a valors inferiors a 1.1.

Tenint en compte les circumstàncies, els protocols i criteris per al control de la infecció s’han de planificar amb temps, juntament amb uns mecanismes apropiats per a l’assignació dels recursos. Aquests protocols han de cobrir la fase inicial, de contenció (anàlisi, rastreig de contactes, quarantena, aïllament), així com la fase de mitigació (expansió de la capacitat hospitalària i dels llits d’UCI, protocols i criteris per a les ordres de confinament a la llar, etc.). Com més elevada sigui la participació de tots els actors implicats per ajudar a establir aquests protocols i criteris, més elevada serà la probabilitat d’implementar-los amb èxit.

Garantir la comunicació

Una altra lliçó important que es pot extreure de SHAMISEN és la necessitat de comunicar-se en el moment adequat i d’una forma transparent amb les poblacions afectades, i d’empoderar-les per tal que prenguin les seves pròpies decisions. Altra vegada, la crisi del COVID-19 ha subratllat la importància de proporcionar una comunicació clara i en el moment adequat, i d’un altre aspecte molt rellevant: el reconeixement de les incerteses associades amb un nou virus i una nova malaltia. Això només es pot aconseguir si s’han establert amb temps protocols i canals de resposta i de comunicació primerenques, i l’impacte que exerceixin dependrà en gran mesura del grau de confiança pública en la ciència i en les autoritats.

Per tant, és urgent (re)generar la confiança pública en les autoritats de salut pública, els científics i els organismes multilaterals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Proporcionar material formatiu i educatiu i recursos apropiats a aquells qui responen des de primera línia (personal d’infermeria, treballadors de l’àmbit de la salut, rastrejadors de contactes, etc.) també és fonamental per millorar la preparació.

Implicar la ciutadania

Una lliçó important apresa de SHAMISEN va ser la necessitat d’ implicar i empoderar les comunitats locals en els processos de presa de decisions durant les últimes fases de la resposta: emprar facilitadors locals (com ara líders comunitaris, personal d’infermeria i docents) que serveixin de “pont” entre els experts i la població, tenir en compte les necessitats i les preferències de les persones que viuen a les zones afectades i fomentar la seva participació en les estratègies de control de la infecció.

La implicació de la comunitat vol temps i paciència, però ha resultat fonamental en el control d’epidèmies anteriors com el VIH i l’Ebola, i és essencial per a la resposta col·lectiva a la COVID-19, des del compliment del confinament fins al comportament individual quan es relaxin les restriccions.