Anàlisi i Desenvolupament Global

Com reparar un model d'R+D que no funciona?

El projecte 'Ciència per a Pacients' organitza un taller a Madrid amb professionals de diferents disciplines per a debatre sobre un nou model d'innovació farmacèutica

Desafiaments i oportunitats per reparar un model de Recerca i Desenvolupament (R+D) que no funciona. Aquest va ser el tema central d'un taller que va reunir experts i expertes de diferents perfils el darrer 13 de juny a Madrid, per debatre la manera de fomentar una innovació farmacèutica més transparent i responsable. El projecte 'Ciència per a Pacients' està finançat per la Open Society Foundations i el lidera ISGlobal, centre impulsat per “la Caixa”.

El desenvolupament i l'accés a medicaments que responen a les necessitats de la població és un element fonamental per al compliment de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 3 (salut i benestar per a tots). No obstant això, és evident que el model actual d'innovació farmacèutica no va en aquest sentit. La solució requereix la participació de diferents actors, incloent l'estat, el sector privat, la societat civil i la comunitat científica. “En la primera fase del projecte, ens enfoquem en l'opinió de la comunitat científica, un actor important però no sempre escoltat”, explica Eva Martich, coordinadora del projecte. “Ara, estem involucrant a diversos actors en les diferents etapes de desenvolupament d'un fàrmac, des de la recerca fins a la comercialització”. 

Treballar sobre les prioritats, els preus i la transparència

Claudia Vaca, de la Universitat Nacional de Colòmbia, va obrir el debat subratllant les “cinc veritats incòmodes” sobre el model actual d'innovació biomèdica: l'accés és inequitatiu, deixa fora malalties de països pobres, hi ha un divorci entre valor i preu, es desconeix el cost real de l'R+D, i no obeeix a les prioritats en salut. Va presentar els resultats d'una anàlisi realitzada amb el govern del seu país, i que va comptar amb la participació de la comunitat científica.  

Joan Bigorra, director d'Innovació a ISGlobal, va ressaltar la importància dels incentius per a generar un canvi de comportament per part de la indústria. Tots van coincidir en el paper del sector públic en establir aquests incentius, i en alinear-los amb les prioritats en salut. Un exemple reeixit és el desenvolupament del fexinidazol, el primer medicament per a la malaltia de la son, en què es van coordinar recursos de diferents donants a nivell global i es va involucrar a la indústria farmacèutica. El debat també es va centrar en com augmentar la transparència al llarg de tot el procés, des del finançament i la publicació d'assajos clínics, l'aprovació de medicaments, o la negociació de preus, i es van citar alguns exemples positius, com la “National Institute for Health and Care Excellence” (NICE) al Regne Unit.

“Tenim previst un segon taller al setembre, per a extreure les principals conclusions d'aquest exercici d'anàlisi i debat”, explica Martich. “Després, el nostre objectiu és fer-les arribar als diferents actors nacionals i internacionals i contribuir així a generar un model d'innovació que posi la ciència al servei dels pacients", afegeix.