L'exposició a arsènic i el fracàs del tractament contra la leishmaniosi visceral a l'Índia

La revista PLOS Neglected Tropical Diseases ha publicat un estudi realitzat per un equip internacional i amb la participació del Dr. Albert Picado, d'ISGlobal, que intenta explicar per què, a l'Índia, certs tractaments contra la leishmaniosi visceral (LV) no funcionen.

El estibogluconat de sodi (SSG) és el fàrmac més utilitzat per tractar la LV i conté un element químic, l'antimoni, molt similar a l'arsènic. Però des de finals del segle passat, el tractament amb SSG ha deixat de funcionar en més de la meitat dels pacients amb LV a l'Índia, causant un problema de salut pública al país. Els autors de l'estudi van especular que això pot ser que el paràsit, per exposició repetida a l'arsènic, ha desenvolupat resistència a fàrmacs antimonials. Aquest fenomen va ser demostrat a nivell experimental. Per corroborar aquesta teoria, els autors van dissenyar un estudi retrospectiu amb prop de cent pacients tractats amb SSG entre 2006 i 2010 a l'estat de Bihar, la regió que registra el major nombre de casos de LV resistents a SSG a l'Índia.

Els investigadors van relacionar els nivells d'arsènic i el resultat del tractament amb SSG dels pacients. Els resultats de l'estudi mostren una tendència cap a un major fracàs del tractament en pacients exposats a l'arsènic, però no són concloents. El que sí que sembla provat és que l'exposició crònica a l'arsènic s'incrementa de manera significativa el risc de morir per LV. Els autors assenyalen que les causes d'aquesta associació no estan encara clares i mereixen ser investigades. Com explica el Dr. Picado, "Els factors relacionats amb la decisió terapèutic del SSG a l'Índia són diversos i complexos. La contaminació amb arsènic segurament només explica una part de la història". Subratlla també la importància de tenir en compte l'ambient en el qual es propaga un paràsit per entendre les causes darrere de falles terapèutiques o mortalitat.

La leishmaniosi visceral, també coneguda com kala-azar a l'Índia, és causada pel paràsit Leishmania donovani i transmesa per la picada d'insectes flebòtoms. La LV és un problema de salut pública a l'Índia, amb uns 280.000 nous casos clínics per any. És causa important de morbiditat, mortalitat i pèrdues econòmiques, sobretot entre les poblacions més vulnerables.