Articles destacats

Coronavirus SARS-CoV-2

El nou coronavirus: algunes respostes i moltes preguntes

Un nou coronavirus, una nova epidèmia, moltes incògnites

Adelaida Sarukhan*

última actualizació: 9 d'abril de 2020

El nou coronavirus que va saltar d'un animal a una persona a la ciutat de Wuhan, a finals de 2019, ha aconseguit centrar tota l'atenció mediàtica, científica i de la comunitat internacional, en escasses setmanes. El 30 de gener, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar-la una situació d'emergència internacional (PHEIC, per les seves sigles en anglès).

L'epidèmia evoluciona amb molta rapidesa i, al mateix ritme, el coneixement que tenim sobre aquest nou virus.  De no saber-ne res en començar el 2020, la comunitat científica ja ha aconseguit identificar-ho, seqüenciar-ho i desenvolupar proves per a diagnosticar-ho.

Tanmateix, com passa amb tota nova epidèmia, continua havent-hi moltes llacunes que s'aniran resolent a mesura que aquesta evolucioni i que els científics aconsegueixin entendre més a fons el comportament del virus.

En aquesta pàgina, oferim informació rellevant sobre el virus i la pandemia, a través del contingut que segueix i enllaços a continguts més específics, com ara articles d'anàlisi i d'opinió, i vídeos.

COVID-19: Novetats científiques
COVID-19: Novetats científiques

La contribució d'ISGlobal per vèncer la COVID-19
La contribució d'ISGlobal per vèncer la COVID-19

Ajuda'ns a investigar contra la COVID-19. Fes un donatiu!
Ajuda'ns a investigar contra la COVID-19. Fes un donatiu!

 

1. Què és el nou coronavirus o la COVID19?

El nou coronavirus, conegut primer com 2019-nCoV i ara batejat oficialment com SARS-CoV2 (el virus) i COVID19 (la malaltia), pertany a la família dels coronavirus. Tenen aquest nom per una mena de pics que presenten en superfície i que recorden una corona. La gran majoria dels coronavirus descrits s'han aïllat d’aus o mamífers, sobretot ratapinyades. 

El SARS-CoV2 es diu així perquè té una seqüència genètica molt semblant a la del SARS, un altre coronavirus que va aparèixer per primera i única vegada el 2002. El SARS va causar una pandèmia amb més de 8.000 persones infectades i 800 morts. Un altre coronavirus que causa una malaltia greu en humans és el MERS-CoV. El van identificar per primera vegada el 2012 a l’Orient Mitjà i està associat amb els camells.

 

2. Com va sorgir el nou coronavirus SARS-CoV2?

Els primers casos humans s'associen amb un mercat d'animals silvestres a la ciutat de Wuhan. El contacte pròxim entre animals (també l’ésser humà) que normalment no conviuen a la natura pot propiciar que un virus adquireixi la capacitat de saltar d'un hoste a un altre (en aquest cas d'algun animal encara no identificat en l'ésser humà) i transmetre's de seguida entre persones. En el cas del nou coronavirus, es pensa que va saltar de ratapinyades a un mamífer intermediari (potser pangolins), i d'aquí als humans.

3. Com es transmet el SARS-CoV2?

La via principal de transmissió del virus és per via aèria, a través de petites gotes que es produeixen quan una persona infectada tus o esternuda. També es transmet en tocar-se ulls, nas o boca després de tocar superfícies contaminades.Un estudi en laboratori va trobar que la SARS-CoV-2 pot romandre viable sobre algunes superfícies per un cert temps (unes hores sobre coure, i fins a un dia o dos sobre superfícies de plàstic o acer). No obstant això, aquesta via de contagi no sembla ser la més efectiva.

Estudis recents confirmen que, a diferència del SARS que es transmetia només quan la persona presentava símptomes, el SARS-CoV2 es pot transmetre, fins i tot, abans de l'aparició de símptomes o per personas sense símptomes. Això dificulta considerablement les mesures de contenció de l'epidèmia.

El SARS-CoV2 es pot transmetre d'una persona a una altra amb certa facilitat. De moment, l'OMS considera que la taxa de contagi (R0) del nou coronavirus és d'1.4 a 2.5, encara que altres estimacions parlen d'un rang comprès entre 2 i 3. Això vol dir que cada persona infectada pot infectar, al seu torn, de 2 a 3 persones. Tanmateix, s’ha observat que algunes persones poden ser “supercontagiadores”, en poder contagiar fins a 16 persones. Per a controlar una epidèmia, la R0 necessita disminuir per sota de 1.

Com es diagnostica?

El SARS-Cov2 es troba principalment en les vies respiratòries. Per això, les proves de diagnòstic actuals, que consisteixen a amplificar seqüències gèniques del virus per PCR o detectar proteïnes virals (proves ràpides de diagnòstic) requereixen fer un frotis de nas, gola o faringe per a detectar la infecció.

Un altre tipus de diagnòstic que s'està desenvolupant és una prova que detecti anticossos contra el virus. En aquest cas, una mostra de sang es suficient. Aquesta prova te l'avantatge de detectar no sola als individus amb infecció activa o recent, però també a aquells que van estar exposats al virus anteriorment.

ISGlobal i l’Hospital Clínic inicien dos nous estudis per combatre la COVID-19
ISGlobal i l’Hospital Clínic inicien dos nous estudis per combatre la COVID-19

Salut planetària i COVID-19: la degradació ambiental com l'origen de la pandèmia actual
Salut planetària i COVID-19: la degradació ambiental com l'origen de la pandèmia actual

Una coalició internacional respon a la COVID-19 en països amb recursos més limitats
Una coalició internacional respon a la COVID-19 en països amb recursos més limitats

 

4. Quins son els símptomes de la COVID19?

Els símptomes principals són febre, tos i dificultat per a respirar. En un petit percentatge de pacients, els primers sintomes poden ser diarrea, nausea i mal de cap. La pèrdua de gust i olfacte és freqüent i pot ser un dels primers signes de la malaltia

L'OMS ha estimat que el període d'incubació (entre la infecció i l'aparició de símptomes) està entre els 2 i 14 dies, encara que la gran majoria els desenvolupa entre 5 i 7 dies.

Es perillós?

El virus pot causar des de símptomes lleus fins a malaltia respiratòria severa i mort. La majoria de les morts s’han produït en persones de més de 65 anys i que ja tenien alguna altra malaltia o condició crònica. En particular, la hipertensió i la diabetis semblen ser els dos factors de risc més importants i això es podria deure al tractament per a aquestes malalties. En canvi, la població infantil és poc susceptible a la malaltia, encara que sí que sembla infectar-se, i encara no se sap a quin punt contribueix a transmetre el virus. 

Segons una anàlisi dels 72.342 casis diagnosticats a la Xina a data de l'11 de febrer, la malaltia és lleu per al 81% dels pacients, un 14% presenta símptomes més greus, i un 4-5% entra en estat crític.

Per ara, les dades apunten a una taxa de mortalitat propera al 2%, però encara és aviat per donar una xifra amb certesa. Podria disminuir si hi ha molts casos asimptomàtics o amb símptomes molt lleus que no s'han diagnosticat. Podria augmentar si el virus muta (no sembla ser el cas). En tot cas, la taxa de mortalitat es menys elevada que la del SARS (10%) i unes 10 vegades major que la de la grip estacional (que està per sota del 0.1%). 

De fet, un estudi recent estima que la taxa ajustada de mortalitat a la Xina va ser del 1,4% per als casos confirmats i del 0,66% si es compten també casos infectats però no diagnosticats.

 

 

5. Com es tracta la COVID19?

De moment no hi ha vacuna o tractament específics per a COVID-19.  Per guanyar temps, el personal científic està treballant en provar alguns antivirals que ja hi ha al mercat, i que podrien tenir un efecte sobre el nou coronavirus. Alguns exemples són l'antiviral remdesivir (inicialment provat contra el virus de l'Ebola) i un tractament contra el VIH (lopinavir / ritonavir), així com la cloroquina (un vell medicament antimalàric).

Pel moment, l'estratègia per a fer front a aquest nou virus passa per evitar el contagi (mesures de prevenció) i tractar els símptomes en cas de desenvolupar malaltia.

Les mesures bàsiques de precaució per a evitar infeccions són: rentar-se les mans amb freqüència i tapar-se la boca en esternudar o tossir. 

En zones amb alta transmissió del virus, també es poden recomanar mesures de distanciament social (limitar esdeveniments que congreguin moltes persones, promoure el teletreball, evitar desplaçaments innecessaris, i guardar una distància d'almenys un metre amb altres persones, entre altres mesures). Aquestes mesures contribueixen a alentir la propagació del virus en la comunitat i evitar així el desbordament dels sistemes de salut

 Per a quan la vacuna?

Dues vacunes (una basada en ARN missatger i desenvolupada per una companyia americana i una altra basada en subunitats del virus, desenvolupada per la Xina) han començat a ser testades en humans. De moment, són a la fase I d'un assaig clínic (per provar la seva seguretat). Els experts concorden que no tindrem una vacuna disponible abans de 12 mesos, en el millor dels casos.

6. Evolució de l'epidèmia

Dades clau

1.484.811CASOS CONFIRMATS
329.876RECUPERATS
88.538MORTS
184PAÏSOS AFECTATS
 

Actualitzat el 09/04/2020 a les 9.30 h. Dades de John Hopkins University & Medicine.