COVID-19: Novetats científiques

Coronavirus SARS-CoV-2

L'epidèmia, ara pandèmia, del nou coronavirus està avançant a un ritme vertiginós. Afortunadament, també és el cas dels estudis i l'evidència científica sobre el virus (SARS-CoV-2) i la malaltia (COVID-19).

En aquest espai, que anirem actualitzant periòdicament, farem un resum de la informació més rellevant sobre el SARS-CoV2 que es produeixi.

 

[Evidència publicada entre el 03/04/2020 i el 09/04/2020]

Sobre l'origen del virus

Una anàlisi genètica de 68 coronavirus calcula que l'ancestre del SARS-CoV-2 va separar, ara fa uns 40 a 70 anys, del virus RaTG13, un virus que hi està relacionat i que infecta a ratapinyades però no a humans.

Quin és el nombre real de persones infectades?

Aquesta continua sent una de les grans incògnites en aquesta pandèmia. Un equip de la Universitat de Goettingen considera que els països han detectat només un 6% d'infeccions per coronavirus, com a mitjana, i que el nombre real de persones infectades al món podria ser de desenes de milions. Alemanya hauria detectat un 15% dels seus casos, mentre que Espanya només un 1,7%. Corea del Sud hauria detectat gairebé la meitat de les infeccions.

Un equip científic analitzarà les aigües residuals per detectar la presència del virus i poder quantificar el nombre total d'infeccions per SARS-CoV-2 en una comunitat. L'anàlisi d'aigües residuals també podria ser útil com a estratègia de vigilància per alertar si el virus torna a una comunitat.

Màscares o no màscares?

L'ús general de les màscares continua sent objecte de debat. Un equip investigador va revisar 31 estudis i conclou que no hi ha suficient evidència per a recomanar l'ús general de màscares, encara que sí que hi ha evidència per a recomanar-ne l’ús a persones vulnerables en llocs o situacions de risc (espais públics tancats, transport públic, etc.). D'altra banda, un equip investigador va observar que les màscares redueixen la quantitat de virus present tant en gotes respiratòries com en gotes més petites tipus aerosol. És possible que, davant del dubte, el principi de precaució acabi imperant.

Contaminació i COVID-19

Una anàlisi realitzada per un equip de la Universitat de Harvard suggereix que les persones que viuen en zones amb contaminació atmosfèrica tenen un risc més elevat de morir per *COVID-19 que les persones que viuen en àrees menys contaminades. L'estudi indica que fins i tot un petit increment en pol·lució per partícules fines s'associa amb un augment de 15% en la taxa de mortalitat. Un altre estudi italià també assenyala que les taxes de letalitat més elevades es van observar en el nord del país, on els nivells de pol·lució són majors.

En aquest sentit, dades de la Xina ja suggerien que les persones fumadores serien més susceptibles a formes greus de la malaltia.

Tractament: modular la tempesta inflamatòria en pacients greus

La “tempesta de mediadors inflamatoris” sembla ser freqüent en pacients amb símptomes greus de COVID-19, la qual cosa ha obert la via a provar tractaments que modulen aquest fenomen. La interleucina 6 és un d'aquests mediadors que sembla estar particularment elevada en pacients amb malaltia greu, segons un estudi. Diversos equips, incloent un equip francès i un equip xinès, han usat un anticòs contra la IL6 (el tocilizumab) per a tractar pacients en estat crític, amb resultats encoratjadors.

Models animals per a estudiar la malaltia

Un equip alemany confirma que els porcs i gallines no són susceptibles a la infecció per SARS-CoV-2 però que el virus es replica molt bé en fures. De fet, les fures reprodueixen molts dels símptomes clínics de la infecció (encara que no moren) i podrien usar-se com a model animal de la COVID-19.

 

[Evidència publicada entre el 27/03/2020 i el 02/04/2020]

Pèrdua d'olfacte i gust: signes predictius?

Gairebé el 60% de les persones que van resultar positives per a la infecció per SARS-CoV-2 van dir haver perdut el sentit del gust i de l'olfacte, comparat amb el 18% d'aquelles que van resultar negatives, segons dades recollides per una app desenvolupada per científics britànics per monitoritzar l'epidèmia. Aquests resultats confirmen informes previs que indicaven que la pèrdua de gust i olfacte és freqüent i pot ser un dels primers signes de la malaltia.

Ajustar les estimacions de letalitat

Un estudi calcula que la taxa ajustada de letalitat a la Xina va ser de l’1,4% per als casos confirmats (una xifra que puja a 6,4% per als més grans de 60 anys i fins el 13,4% per als majors de 80). Tenint en compte els casos infectats però no diagnosticats, la taxa ajustada de letalitat per a casos infectats (IFR) va ser del 0,66%. El temps mig entre l'aparició de símptomes i la mort va ser de 17,8 dies, i de 24,7 dies entre els símptomes i l'alta hospitalària.

Les mesures de confinament funcionen

Mitjançant una sèrie de models, l'Imperial College de Londres estima que, amb les mesures implementades a 11 països europeus (incloent Espanya) fins a fins de març, s'hauran evitat unes 59.000 morts. També, calcula que aproximadament entre 7 a 43 milions de persones han estat infectades amb el virus (fins el 28 de març), la qual cosa representa entre l’1,9 i l’11,4% de la població total europea (a Espanya podria ser fins el 15% de la població).

Així mateix, un estudi a Science estima que el confinament de Wuhan, combinat amb la resposta a nivell nacional, va aconseguir limitar el nombre de casos confirmats a menys del 96% que s'esperaven al cap de 50 dies, si no s'hagués fet res.

Vacunes

Una altra vacuna entra en fase 1

L'Institut Jenner i Oxford Vaccine han anunciat que comencen a reclutar persones voluntàries per provar la seguretat de la seva vacuna contra la COVID-19. La vacuna fa servir un adenovirus de ximpanzé modificat que expressa una proteïna de superfície del virus.

Una vella vacuna per reforçar el sistema immune

Alemanya començarà a provar l'eficàcia d'una versió actualitzada de la vacuna BCG contra la tuberculosi, per protegir gent gran i personal sanitari contra la COVID-19. Altres països també han començat a provar la vacuna BCG en aquests col·lectius (veure actualització de la setmana passada). Hi ha evidència que la vacuna BCG, que es va desenvolupar fa cent anys, pot reforçar la resposta immune contra diversos virus respiratoris.

Animals

Un equip xinès va aïllar diferents coronavirus a partir de pangolins de Malàisia (Manis javanica) il·legalment venuts al sud de la Xina. Van identificar dos sub-llinatges molt semblants al SARS-CoV-2, un d'ells amb una seqüència genètica molt similar a la regió que permet l'entrada de virus a la cèl·lula. Això suggereix que els pangolins podrien ser hostes intermediaris de nous coronavirus, i que s'ha de prohibir la seva venda als mercats.

Un altre estudi indica que SARS-CoV-2 no es replica en gossos, porcs, gallines o ànecs però sí en gats i fures. Tot i això, no significa que els gats domèstics representin una font de transmissió de virus.

 

[Evidència publicada entre el 18/03/2020 i el 26/03/2020]

Símptomes, evolució clínica i letalitat: últimes dades

Pel que fa al percentatge de casos asimptomàtics, un parell d'estudis recents situen la xifra entre el 17 i el 30%. Tanmateix, caldrà realitzar estudis serològics a gran escala per a calcular el veritable nombre de persones infectades però asimptomàtiques.

Segons l'últim informe del European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC), que contempla un total de 43.438 casos de 17 països europeus, s’ha hospitalitzat el 30% dels casos confirmats, i el 4% dels casos ha requerit vigilància intensiva o assistència respiratòria.

Un marcador pronòstic de risc?

Un estudi que va analitzar la càrrega viral (és a dir la quantitat de virus present en una mostra) de 76 pacients amb símptomes entre moderats i greus proporciona dues informacions importants. La primera és que la càrrega viral assoleix el pic màxim quan es manifesten els primers símptomes i confirma, així, que aquesta és la finestra de temps (entre un parell de dies abans i un parell de dies després) en què el pacient és més contagiós. La segona és que els casos greus presentaven una càrrega viral molt més elevada que la dels casos moderats. Això vol dir que la càrrega viral a l'inici de la malaltia pot ser un bon marcador pronòstic d'evolució.

Tractament

Un assaig global, quatre tractaments

L'OMS va anunciar el llançament de SOLIDARITY, un assaig clínic a nivell global per a testar els quatre tractaments que considera més prometedors: l'antiviral remdesivir (inicialment provat per a l'ebola), la combinació lopinavir/ritonavir (per a tractar el VIH) amb o sense interferó beta (una molècula amb propietats antivirals), i la cloroquina o hidroxicloroquina (un fàrmac antimalàric). L'assaig inclourà milers de pacients de dotzenes de països.

Anticossos

Segons la revista Nature, els hospitals de Nova York s'estan preparant per a emprar com a tractament la sang de persones que s'han recuperat de la malaltia. La idea d'usar “sèrum convalescent” que conté anticossos contra el virus no és nova —s'ha provat per a tractar altres malalties com l'ebola, tot i que sense resultats concloents. Diversos hospitals participaran en assajos per provar-ne l’eficàcia terapèutica (tant en casos greus com a l’inici de la malaltia) o, fins i tot, preventiva (en personal de l’àmbit sanitari).

Per la seva banda, una companyia americana (Vir Biotechnology) va anunciar que dos dels seus anticossos produïts al laboratori poden neutralitzar el SARS-CoV-2, de manera que començaran a provar-los en persones en els pròxims tres mesos.

Una vella vacuna

Equips d’Austràlia, Grècia i els Països Baixos realitzaran un assaig clínic per provar si la vacuna contra la tuberculosi pot reforçar la resposta immune contra el SARS-CoV-2 i, així, evitar o atenuar la malaltia. Hi ha evidència que la vacuna, desenvolupada fa cent anys i de limitada eficàcia per a la tuberculosi, té un efecte “potenciador” sobre el sistema immunitari.

 

 

[Evidència publicada fins el 18/03/2020]

Transmissió: qui, quan i com

Una de les preguntes més urgents en aquesta epidèmia és saber qui pot transmetre el virus i durant quant de temps.

Pel que fa al qui, diversos estudis recents confirmen que les persones infectades però que encara no presenten símptomes contribueixen de manera significativa a la propagació de virus (un estudi basat en dades de la Xina calcula que fins un 80% dels casos van ser deguts a transmissió presimptomàtica, mentre que un altre estudi parla d'un 48% a Singapur i un 62% a Tianjin, Xina).

El temps durant el qual una persona és contagiosa segueix sent objecte de controvèrsia. Tot i això, es pensa que les persones poden ser contagioses un parell de dies abans de desenvolupar símptomes (la majoria de persones desenvolupa símptomes entre 5 i 7 dies després de la infecció) i almenys durant deu dies després de desenvolupar símptomes. En un grup de pacients alemanys, es van detectar anticossos contra el virus entre 6 i 10 dies després de presentar símptomes i això es va associar amb una disminució progressiva de la càrrega viral en vies respiratòries i, per tant, del seu potencial de contagi. Pel que fa al com, es va trobar virus infecciós en mostres del coll i del pulmó d'aquests pacients, però no en sang, orina o femta.

De manera important, l'anàlisi de milers de casos a la Xina, així com experiments realitzats al laboratori amb macacos, indiquen que un pacient recuperat de COVID-19 no pot tornar a infectar-se, la qual cosa vol dir que si es generen anticossos protectors. Encara no se sap quant de temps durarà aquesta immunitat.

El nombre real de persones infectades: una de les majors incògnites

Un estudi estima que, per cada cas confirmat de la malaltia, hi ha de 5 a 10 casos sense símptomes o amb símptomes lleus que no es diagnostiquen. Per això, la taxa de letalitat (és a dir, quantes persones moren de cada 100 que contrauen la infecció) segueix sent una de les majors incògnites d'aquest nou virus, tot i ser una dada indispensable per predir millor l'impacte de l'epidèmia i guiar les respostes de salut pública. Segons una anàlisi a partir de dades de diferents països, el rang estaria entre el 0,3 i el 3%, però serà necessari realitzar estudis serològics (buscant anticossos contra el virus) a nivell poblacional per determinar el nombre real de persones infectades i per tant tenir una millor idea de la taxa de letalitat real.

Corea de Sud, amb la seva estratègia de diagnòstic massiu, no només ha aconseguit contenir l'epidèmia gràcies a la identificació i aïllament de casos i contactes, sinó que ha aportat xifres que ajuden a estimar millor la dinàmica de transmissió i la veritable taxa de letalitat del virus.

El virus no afecta tots per igual

El que sí es confirma, tant a la Xina com a Itàlia, és que el virus no mata a tots per igual. La taxa de letalitat augmenta dràsticament amb l'edat –des del 0% en persones menors de 30 anys, passant per un 1% en persones entre 50 i 59 anys fins gairebé 20% en majors de 80 anys (segons les últimes dades publicades per Itàlia)–. El virus també mata més a aquells que tenen altres condicions cròniques, en particular la hipertensió i la diabetis. A la Xina, els pacients amb hipertensió van representar entre el 23% i el 40% dels casos severs o morts. S'ha postulat que això podria estar relacionat amb els medicaments per a la hipertensió que inhibeixen l'enzim convertidor d'angiotensina (ACE) i que poden induir una sobreexpressió de el receptor ACE2, que és la porta d'entrada de virus a les cèl·lules.

Curiosament, la població infantil sí que sembla infectar-se, però -per fortuna- rarament desenvolupa símptomes severs. Les raons d'això encara es desconeixen, així com tampoc se sap quin paper juguen els nens i nenes a la transmissió de virus. 

Tractament: reutilitzar fàrmacs existents

No hi ha cap tractament específic per a aquest nou virus. Tot i això, s'ha començat a provar l'eficàcia d'altres antivirals que ja existien al mercat.

Un dels candidats més prometedors és el remdesivir, pel seu ampli espectre d'acció antiviral i pels resultats preliminars al laboratori i en animals. Els EUA van ser el primer país on es va usar en un pacient amb COVID-19 (amb èxit) i actualment s'està provant en assaigs clínics en diversos països, incloent Espanya (estudi amb participació d'ISGlobal i de l'Hospital Clínic de Barcelona).

El liponavir/ritonavir (un medicament contra el VIH) és un altre candidat, però un assaig no va donar resultats positius.

Vacuna: en curs, però paciència

La companyia nord-americana Moderna va anunciar que ha començat l'assaig clínic de fase 1 per a la seva vacuna basada en ARN missatger. Aquest nou tipus de vacunes, que fan que el propi cos sintetitzi les proteïnes virals, podrien ser més eficaces i més fàcils de produir a gran escala, però encara no s'ha provat la seva seguretat. La companyia alemanya Curevac també està desenvolupant una vacuna basada en ARN però encara no ha començat els assaigs clínics. Les dues candidates compten amb finançament de CEPI, una coalició internacional per desenvolupar vacunes innovadores.

Les autoritats xineses van anunciar que començaran assaigs clínics amb una vacuna basada en subunitats de virus. Aquesta estratègia és la que ja es fa servir en moltes vacunes actuals (Hepatitis B, diftèria, VPH, etc.) i és molt segura. No obstant això, genera respostes immunes menys forts i menys duradores.

En qualsevol cas, totes les vacunes necessiten primer ser testades a petita escala per comprovar la seva seguretat i la seva eficàcia, abans de poder-se utilitzar a gran escala. Així doncs, en el millor dels casos, tindrem una vacuna llesta en 12 a 18 mesos.