Anàlisi i Desenvolupament Global

COVID-19: Novetats científiques

Foto: MintBlack4u / Pixabay

L'epidèmia, ara pandèmia, del nou coronavirus està avançant a un ritme vertiginós. Afortunadament, també és el cas dels estudis i l'evidència científica sobre el virus (SARS-CoV-2) i la malaltia (COVID-19).

En aquest espai, que anirem actualitzant periòdicament, farem un resum de la informació més rellevant sobre el SARS-CoV2 que es produeixi.

 

[Evidència publicada entre el 18/11/2020 i el 24/11/2020]

Tests ràpids per detectar persones infeccioses

Un model matemàtic mostra que un cribratge efectiu de la població depèn més de la freqüència amb la qual es fan els tests i la rapidesa amb què se n’obtenen els resultats, que de l’alta sensibilitat del test.

En la mateixa línia, la Universitat d’Oxford mostra que alguns dels tests ràpids que s’estan avaluant poden ‘deixar escapar’ algunes persones infectades però sí detecten la majoria de les persones infeccioses: un dels tests va detectar el 77% dels individus positius per PCR però més del 95% d’aquells amb altes càrregues virals.

En paral·lel, s’estan desenvolupant altres proves ràpides, més sensibles: la FDA als Estats Units ha aprovat aquesta setmana el primer test diagnòstic molecular que pot donar resultats en 30 minuts i es pot usar a casa.

Més evidència a favor d’una immunitat duradora

Un dels estudis de seguiment més grans fins a la data, amb 12.219 treballadores i treballadors sanitaris al Regne Unit, mostra que la producció d’anticossos davant el SARS-CoV-2 com a resultat d’una primera infecció protegeix la gran majoria de persones d’una reinfecció durant com a mínim sis mesos. Aquest estudi no ha estat encara revisat per persones expertes.

L’estudi d’una gran cohort de nenes i nens d’entre 2 i 15 anys mostra que els nivells d’anticossos davant el SARS-CoV-2 es mantenen detectables durant un mínim de 62 dies, i en alguns casos fins i tot augmenten. Aquests resultats coincideixen amb el que s’ha estat observant en adults.

Precisament, un altre estudi (encara no revisat per persones expertes) suggereix que la immunitat davant el SARS-CoV-2 pot durar mesos, i fins i tot anys. L’equip investigador ha analitzat múltiples components de la memòria immune en gairebé 200 casos de COVID-19, i ha trobat que els anticossos IgG es mantenen relativament estables al llarg de sis mesos, i que els limfòcits B de memòria (encarregats de produir anticossos) són més abundants als sis mesos que al mes. Els limfòcits T específics del virus van disminuir lentament, amb una vida mitjana de 3 a 5 mesos. Un altre estudi troba resultats molt similars, fins i tot en persones amb símptomes moderats de COVID-19.

Anticossos a la llet materna

La llet de mares que s’han recuperat de COVID-19 conté anticossos capaços de neutralitzar el virus (especialment de tipus IgA) i que podrien protegir els nadons de la infecció, segons un estudi.

Més sobre el tractament amb anticossos monoclonals

Els anticossos monoclonals poden ser més efectius per parells que sols per prevenir i tractar la COVID-19, segons un estudi que va provar diferents anticossos monoclonals humans en models animals d’infecció per SARS-CoV-2. Els resultats també mostren que aquests anticossos poden ser més potents in vivo (dins del cos) que in vitro (al laboratori).

Una combinació d’anticossos, desenvolupada per Regeneron, ha estat aprovada per la FDA als Estats Units per al tractament de la COVID-19 lleu o moderada en adults i adolescents de més de 12 anys.

Vacunes: tres passes més a prop

AstraZeneca ha anunciat els primers resultats per a la seva vacuna AZD1222, desenvolupada amb la Universitat d’Oxford, en haver assolit 131 infeccions (30 en el grup vacunat, 101 en el grup decontrol). L’eficàcia ha estat del 62% en les persones que van rebre dues dosis senceres, separades d’un mes, i de fins al 90% en un grup més petit que va rebre mitja dosi seguida d’una dosi sencera (les raons d’aquesta diferència encara no es coneixen). L’avantatge d’aquesta vacuna, comparada amb la de Pfizer o la de Moderna, és que es pot conservar a 4ºC fins a sis mesos, la qual cosa en facilitaria la distribució a zones remotes o països de renda baixa.

Tot i que encara és aviat per saber si la vacuna d’AstraZeneca protegeix les persones grans, els resultats de fase 2 publicats aquesta setmana mostren que les persones grans la van tolerar més bé i que els va resultar tant immunogènica com als adults més joves.

Sinovac també ha publicat els resultats de fase 1 /2 per a la seva vacuna candidata a base de virus inactivat (CoronaVac). La dosi més baixa va ser segura i ben tolerada, i va induir anticossos neutralitzants, si bé a nivells menors dels observats en pacients convalescents. La vacuna s’està provant actualment en assajos de fase 3, amb milers de voluntaris.

L’OMS ha alertat de nou del risc que les poblacions més pobres i vulnerables no tinguin accés a les vacunes, i ha insistit en la urgència de distribuir-les de manera justa.

 

[Evidència publicada entre el 11/11/2020 i el 17/11/2020]

Aquesta setmana, el món ha assolit la mitjana més alta de morts diàries per COVID-19 des de l’inici de la pandèmia.

Dos receptors, millor que un

El SARS-CoV-2 és capaç d’infectar les cèl·lules humanes gràcies a la interacció de la seva proteïna Spike amb el receptor humà ACE2. Dos estudis publicats a la revista Science mostren que un fragment d’Spike és capaç d’unir-se a una altra proteïna a la membrana cel·lular (anomenada neuropilina 1), i que això n’augmenta considerablement la capacitat infectiva. Els resultats també suggereixen que la interacció entre Spike i neuropilina 1 són una altra diana terapèutica potencial.

Esdeveniments superpropagadors

Gràcies a l’ús de dades mòbils, un equip d’investigadors ha mapejat els moviments de 98 milions de persones, hora por hora. El seu model prediu que un petit nombre de llocs “superpropagadors” (bàsicament gimnasos, cafès, restaurants i llocs de culte) generen un gran nombre de contagis, i que limitar-ne l’aforament seria més efectiu que els confinaments totals.

La immunitat cel·lular, sota lupa

Un estudi que ha analitzat la resposta immune en pacients amb COVID-19 indica que les cèl·lules T CD8+ tenen un paper protector important. L’estudi ha detectat cèl·lules T CD8+ específiques del virus fins i tot en persones que no tenien nivells detectables d’anticossos davant de la proteïna Spike o la nucleoproteïna viral.

Reutilitzant tractaments existents

Inhalar interferó beta

Els pacients que van rebre una forma inhalada d’interferó beta-1a, una de les primeres molècules de defensa antiviral, es van recuperar abans de la infecció que aquells que van rebre placebo, segons un assaig clínic de fase 2 amb adults hospitalitzats per COVID-19.

Més “trampes” de receptors

Un altre equip investigador ha desenvolupat receptors humans ACE2 solubles que funcionen com a “esquer”, neutralitzant el virus abans que infecti les cèl·lules. Aquests receptors solubles van protegir hàmsters de la infecció per SARS-CoV-2.

Un fàrmac per a l’artritis reumatoide

La intel·ligència artificial ha identificat el baricitinib, un immunosupressor usat per a l’artritis reumatoide, com un fàrmac potencial contra la COVID-19. En un petit assaig en pacients hospitalitzats per COVID-19, el medicament va reduir la inflamació, l’empitjorament del quadre clínic, i la mortalitat.

Vacuna: dues passes més a prop

Moderna ha anunciat els primers resultats per a la seva vacuna candidata a base d’ARN missatger, que sembla tenir una eficàcia del 94,5%. L’anàlisi es va basar en 95 casos de COVID-19, dels quals 90 es van observar en el grup placebo i 5 en el grup vacunat. A més, els onze casos greus van tenir lloc en el grup placebo. A diferència de la vacuna d’ARNm de Pfizer, la de Moderna pot conservar-se a temperatures de 4 ºC durant un mes. La tecnologia usada per ambdues vacunes no s’havia aprovat mai abans per a ús en humans, però aquests resultats suggereixen que es podrà usar per dissenyar ràpidament vacunes contra d’altres patògens.

Però no per a tots

Segons un informe d’Oxfam, els països ricos representen tan sols el 13% de la població mundial però ja han reservat més de la meitat (51%) de les dosis promeses pels productors de les vacunes candidates més avançades. Això significa que una gran part de la població mundial no podrà vacunar-se abans del 2022.

 

[Evidència publicada entre el 4/11/2020 i el 10/11/2020]

Símptomes i factors de risc

Dany pulmonar extens

Una anàlisi de pulmons de persones mortes per COVID-19 revela un dany extens, múltiples coàguls i un nombre notable de cèl·lules anormals, fusionades, que romanen infectades i que podrien explicar alguns efectes de la COVID-19 de llarga durada.

Embarassades

L’embaràs augmenta el risc de complicacions greus i de mort, segons una anàlisi d’unes 400.000 dones d’entre 15 i 44 anys que tenien COVID-19.

Més sobre immunitat

Que els símptomes de COVID-19 durin menys temps s’associa amb una producció sostinguda d’anticossos, una freqüència major de limfòcits T activats i més mutacions als gens d’anticossos (la qual cosa augmenta la força amb la qual s’uneixen al virus), segons un estudi que va seguir persones amb símptomes durant uns 100 dies.

Persones que no han estat exposades al SARS-CoV-2 (especialment adolescents i nens o nenes) poden tenir anticossos IgG de reacció creuada amb el domini S2 de la proteïna viral Spike, una regió que presenta homologia amb la d’altres coronavirus. En canvi, els anticossos que reconeixen la regió S1 de Spike només es detecten en persones infectades pel SARS-CoV-2, segons mostra un estudi.

Tractaments específics en desenvolupament

Trampes per al virus

Per infectar les nostres cèl·lules, la proteïna Spike del SARS-CoV-2 ha d’unir-se al receptor ACE2. Un equip científic ha dissenyat receptors ACE2 solubles que funcionen com a “trampes” i neutralitzen el virus amb la mateixa eficàcia que els anticossos de pacients convalescents. Aquests receptors solubles també s’uneixen a la proteïna Spike dels coronavirus que causen el refredat comú.

Nanocossos

Dos estudis a Science descriuen nanocossos (és a dir, anticossos d’una sola cadena que són més petits i fàcils de produir) que podrien usar-se com a tractament: un còctel de nanocossos obtinguts en llames, que s’uneixen a diferents regions del domini d’unió d’Spike, i un nanocòs sintètic trivalent, amb alta afinitat per Spike. Aquests nanocossos es poden produir ràpidament, liofilitzar i administrar en forma d’esprai intranasal.

Vacunes: un pas més a prop

Pfizer/BioNTech ha anunciat que una primera anàlisi suggereix que la seva vacuna a base d’ARNm és altament eficaç: en les persones vacunades amb dues dosis separades de tres setmanes, el nombre de casos de COVID-19 va ser un 90% menor que en el grup placebo. Tot i així, abans de demanar una autorització d’ús a l’Administració d’Aliments i Medicaments d’Estats Units (FDA), la farmacèutica ha de seguir les i els participants durant com a mínim dos mesos per vigilar-ne la seguretat. Ara per ara, no està clar si la vacuna protegeix de la malaltia o bé de la infecció, ni si protegeix tots els grups d’edats. El problema de les vacunes d’ARNm és que cal emmagatzemar-les a temperatures molt baixes, la qual cosa en complica la distribució.

Aquests primers resultats són encoratjadors per a les altres vacunes candidates que utilitzen la proteïna Spike com a antigen, com assenyala CEPI.

La injecció de minúscules esferes artificials envoltades de la proteïna viral Spike a diferents conformacions va induir una elevada producció d’anticossos protectors en ratolins. Aquestes vacunes a base de nanopartícules presenten l’avantatge de ser estables i poder-se produir a gran escala. La propera passa serà provar-les en humans.

Un esprai nasal profilàctic?

Un equip de la Universitat de Colúmbia ha publicat resultats preliminars (encara no revisats per experts) en fures que mostren que l’administració intranasal d’un lipopèptid que s’uneix a la proteïna viral Spike protegeix completament de la infecció per SARS-CoV-2. Aquests lipopèptids són barats, estables i no-tòxics. Si arriben a funcionar en humans, podrien usar-se com a profilàctic per prevenir la infecció per SARS-CoV-2.

Visons i variants virals

Dinamarca ha anunciat que eliminarà la seva producció sencera de visons (17 milions d’animals), després de detectar una variant viral única en cinc granges i 12 casos humans. Segons les autoritats daneses, els experiments en laboratori indiquen que aquesta variant té una susceptibilitat lleugerament menor als anticossos presents al plasma convalescent, la qual cosa podria afectar l’eficàcia de futures vacunes. Per ara, no hi ha evidència que aquesta variant sigui més perillosa o transmissible, i les implicacions d’aquestes mutacions s’han d’avaluar més a fons.

 

[Evidència publicada entre el 28/10/2020 i el 3/11/2020]

Bloquejar la sortida del virus?

Un estudi troba que els betacoronavirus (entre els quals s’inclou el SARS-CoV-2) utilitzen una via diferent per sortir de les cèl·lules infectades comparats amb d’altres virus envoltats d’una capa lipídica. Aquesta via no convencional, que usa uns orgànuls anomenats lisosomes, podria ser una diana terapèutica.

Una variant europea

Una nova variant del virus anomenada 20A.EU1 va aparèixer aquest estiu a Espanya i des d’aquí s’ha estès a d’altres països d’Europa. Ara per ara, no hi ha cap evidència que la ràpida propagació d’aquesta variant es degui a les seves propietats particulars.

Contaminació de l’aire

L’exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica podria provocar el 15% de les morts globals per COVID-19, segons un estudi. L’equip investigador ha estimat l’exposició global a partícules fines a partir de dades de satèl·lit i l’ha associat amb dades epidemiològiques.

Més sobre anticossos i immunitat

Durada

Una anàlisi amb 30.000 persones mostra que la gran majoria dels qui tenen COVID-19 lleu o moderada desenvolupa una bona resposta d’anticossos IgG davant la proteïna Spike del virus. Els nivells d’aquests anticossos es van mantenir relativament estables durant almenys cinc mesos i es correlacionen amb la capacitat de neutralitzar el virus.

Població infantil

Un assaig doble que mesura anticossos davant de dues proteïnes del SARS-CoV-2 revela una prevalença d’anticossos en nens i nenes sis vegades més elevada que la que s’havia notificat (una mitjana de 0,9% en comptes de 0,15%). L'estudi es va dur a terme en 15.771 nens i nenes (d’entre 1 i 18 anys) a Baviera, Alemanya.

Tractament

Anticossos monoclonals, només si es donen aviat

Els primers resultats per a l’anticòs monoclonal LY-CoV555 de Eli Lilly en pacients no hospitalitzats mostren un efecte en la càrrega viral i una disminució en el percentatge de pacients que van recórrer a l’hospital o als serveis d’emergència (l’1,6% versus el 6,3% en el grup placebo).

La farmacèutica REGENERON també ha anunciat resultats positius per al seu assaig en pacients no hospitalitzats. El seu còctel d’anticossos va disminuir de manera significativa la càrrega viral i va reduir el 57% les visites mèdiques.

En canvi, ambdues farmacèutiques han aturat els seus assajos en pacients hospitalitzats amb COVID-19 greu ja que els resultats preliminars no han mostrat cap benefici en aquest grup de pacients. Això no és sorprenent, ja que s’espera que aquests anticossos inhibeixin la replicació del virus en les fases inicials, però no la inflamació associada als casos més greus.

Més vacunes candidates

Tres noves candidates comencen assajos de fase 1, inclosa la vacuna canadenca Symvivo, basada en una píndola amb bacteris modificats genèticament que produeixen la proteïna viral Spike quan arriben a l’intestí.

 

 

[Evidència publicada entre el 21/10/2020 i el 27/10/2020]

Una variant més transmissible?

Una variant del virus amb una mutació en la proteïna Spike s’ha tornat dominant en la pandèmia. Un estudi mostra que hàmsters infectats amb aquesta variant (anomenada D614G) tenen una càrrega viral més elevada al nas i la gola, la qual cosa suggereix que podria ser més transmissible. Tanmateix, l’estudi també conclou que aquesta mutació no hauria d’afectar l’eficàcia de les vacunes candidates.

Més mascaretes

L’ús universal de mascaretes als Estats Units podria salvar unes 130.o00 vides entre setembre del 2020 i febrer del 2021, segons estimacions obtingudes amb un model matemàtic.

Símptomes de llarga durada

Un estudi del King’s College de Londres estima que una de cada 20 persones amb COVID-19 presenta símptomes durant almenys vuit setmanes. L’edat, ser dona i haver tingut més de cinc símptomes la primera setmana són factors de risc per al que ara s’anomena “Covid llarga”.

Entre gener i octubre del 2020 es van registrar unes 300.000 morts addicionals als Estats Units, de les quals 200.000 (66%) es van atribuir a la COVID-19. L’increment de mortalitat més gran es va observar en adults d’entre 25 i 44 anys, i en persones d’origen hispà o llatí.

Immunitat

Entendre les respostes T

Un cribratge de fragments proteics del virus (epítops) reconeguts per les cèl·lules T citotòxiques (CD8+) en pacients amb COVID-19 revela que el 90% d’aquests epítops no són a la proteïna Spike i que gairebé no hi ha reactivitat creuada amb els coronavirus dels refredats comuns. Aquestes troballes podrien explicar per què les respostes T CD8+ induïdes per les vacunes candidates (que se centren en la proteïna Spike) són detectables però modestes.

Tractament

Resultats poc clars per a un fàrmac immunomodulador

La revista JAMA publica tres estudis sobre l’ús de tocilizumab (un anticòs que inhibeix l’acció d’una citocina inflamatòria) en pacients amb pneumònia per COVID-19. Un estudi als Estats Units suggereix que el fàrmac redueixi la mortalitat en pacients greus tractats en els primers dos dies de cures intensives. Tot i així, dos estudis clínics aleatoris a Itàlia i França no mostren cap efecte en la mortalitat a 28 dies.

Eli Lilly ha anunciat que el seu tractament a base d’anticossos no sembla funcionar en pacients hospitalitzats, malgrat que confia que sí serveixi per prevenir la malaltia en pacients que acaben de ser diagnosticats.

Vacunes

Més resultats encoratjadors per a les persones grans

AstraZeneca ha anunciat que la seva vacuna candidata (basada en un vector d’adenovirus de ximpanzé) indueix respostes immunitàries similars en adults grans i joves, i que fins i tot genera menys reaccions secundàries en les persones grans.

Els assajos clínics per a les vacunes d’AstraZeneca i Johnson & Johnson es reprenen als Estats Units després de demostrar-se que la malaltia greu observada en un parell de voluntaris no es deu a la vacuna.

 

[Evidència publicada entre el 14/10/2020 i el 20/10/2020]

Estudis genòmics i grup sanguini

Una anàlisi de tot el genoma confirma resultats previs que indiquen que un clúster de gens al cromosoma 3 s’associa amb el risc d’emmalaltir greument de COVID-19. L’estudi també confirma un rol potencial dels gens que determinen el grup sanguini: el gen A estaria associat a un major risc mentre que el O tindria un efecte protector.

En la mateixa línia, una anàlisi duta a terme a Dinamarca ha comparat 7.422 persones diagnosticades amb infecció per SARS-CoV-2 amb una població de referència de més de 2,2 milions de persones. Els resultats també suggereixen que els pacients amb sang de tipus O tenen un risc lleugerament menor d’infectar-se, però no d’acabar a l’hospital o de morir.

Més sobre els nivells dels anticossos i la seva durada

Un estudi serològic ha usat diferents assajos en paral·lel per millorar la detecció d’anticossos davant del SARS-CoV-2 a la població. Resultats obtinguts a partir de 5.882 persones mostren que els anticossos que reconeixen el lloc que s’uneix al receptor de la proteïna viral Spike, així com a una altra regió d’Spike anomenada S2, poden detectar-se de 5 a 7 mesos després del diagnòstic, mentre que els anticossos que reconeixen una altra proteïna (la nucleocàpside) tendeixen a decréixer. També mostren que les persones que van emmalaltir greument tenen nivells més elevats d’anticossos neutralitzants que aquelles que van desenvolupar símptomes lleus.

S’han publicat dades d’un cas de reinfecció per SARS-CoV-2, prèviament notificat. Es tracta d’un home de 25 anys de l’estat de Nevada. La reinfecció es va confirmar per seqüenciació genòmica del virus, i la segona infecció (dos mesos després de la primera) va ser més greu. Tanmateix, no es van avaluar els nivells d’anticossos generats després de la primera infecció, de manera que no es poden treure conclusions sobre la durada de la immunitat. Ara per ara, tot sembla indicar que les reinfeccions són possibles però rares. És probable que les vacunes, que indueixen la producció d’anticossos contra la proteïna Spike, puguin fer-nos encara menys susceptibles a la reinfecció, tot i que encara no se sap quina durada tindrà la protecció conferida per la vacuna.

Un assaig reeixit tot i que amb resultats decebedors

L’assaig internacional SOLIDARITY ha publicat els seus primers resultats. L’assaig liderat per l’OMS, que va reclutar més de 11.000 pacients a 400 hospitals de tot el món, no va trobar benefici clínic per a cap dels quatre tractaments testats. La hidroxicloroquina i el lopinavir/ritonavir (tractament per al VIH) no van sorprendre gaire tenint en compte els resultats de l’assaig britànic RECOVERY. Quedava l’esperança per al remdesivir i l’interferó beta. No obstant això, el remdesivir no va disminuir la mortalitat, fins i tot combinant els resultats amb altres tres assajos clínics. L’interferó beta, amb o sense el lopinavir/ritonavir, no va reduir la mortalitat ni el risc de necessitar ventilació. Malgrat tot, l’assaig internacional es considera un èxit pel temps rècord en què es va llançar.

Un estudi preliminar dut a terme en primats no humans suggereix que la teràpia amb plasma convalescent és una estratègia efectiva si se seleccionen donadors amb nivells elevats d’anticossos davant del SARS-CoV-2 i si es comença el tractament en les primeres etapes de la malaltia.

Vacunes

S’han publicat els resultats de fase I/II per a una altra vacuna candidata a base del virus SARS-CoV-2 inactivat i desenvolupada pel Beijing Institute of Biological Products. La vacuna BBIBP-CorV ha estat ben tolerada i ha induït bons nivells d’anticossos neutralitzants, fins i tot en adults de més de 60 anys.

Rússia ha registrat la seva segona vacuna candidata contra el coronavirus (EpiVacCorona, basada en pèptids) i començarà a fer-ne assajos a gran escala. Els primers duts a terme en 100 voluntaris han tingut èxit, segons les autoritats, tot i que els resultats no s’han publicat encara.

El Serum Institute of India i Bharat Biotech començaran assajos de fase 3 per a una vacuna intranasal contra la COVID-19 així que n’obtinguin l’autorització. Totes les altres vacunes candidates que estan actualment en fase 3 són injectades.

 

[Evidència publicada entre el 07/10/2020 i el 13/10/2020]

Deu mesos després de l’inici de l’epidèmia, prop del 10% de la població mundial pot haver estat infectada pel SARS-CoV-2, segons estimacions de l’OMS. Això vol dir 20 vegades la xifra oficial de casos.

Transmissió

Ventilar, ventilar, ventilar

Els aerosols (gotes més petites que 100 μm) que porten el virus infecciós poden viatjar més de 2 metres i acumular-se en ambients interiors poc ventilats, el que els faria ser superpropagadors. D’aquí la importància de fer activitats a l’exterior, millorar la ventilació i filtració de l’aire a l’interior, i millorar també la protecció dels treballadors exposats al virus, subratlla un comentari de la revista Science.

De fet, la ventilació seria una altra capa de protecció –juntament amb les mascaretes, la higiene de mans o la distància física– en el model de “formatge suís” en el qual cada capa o mesura té errors o “forats” inherents però en el qual, en combinar-se, disminueix considerablement el risc.

Superfícies contaminades

Un estudi australià aconsegueix recuperar el virus infecciós a determinades superfícies fins a 28 dies després que s’hi hagués dipositat quan aquestes superfícies s’havien mantingut a 20ºC (molt menys amb temperatures més elevades). S’ha d’assenyalar que aquests experiments es van fer en condicions de laboratori i foscor total. Altres estudis recents gairebé no van recuperar el virus infecciós a partir de superfícies exposades, en condicions de vida real.

Avenços en el diagnòstic

Proves ràpides amb una tècnica de Premi Nobel

Un equip dirigit per Jennifer Doudna ha desenvolupat un diagnòstic per a SARS-CoV-2 basat en la tècnica d’edició molecular anomenada CRISPR (per la qual va guanyar el Premi Nobel d’aquest any). La tècnica és molt sensible, pot donar resultats en 5 minuts usant un telèfon mòbil i, fins i tot, pot quantificar la quantitat de virus (la intensitat del senyal fluorescent és proporcional a la quantitat inicial d’ARN).

El valor de la saliva

Un estudi detecta anticossos davant del SARS-CoV-2 a la saliva i la sang de la majoria de pacients amb COVID-19 fins a tres mesos després d’haver desenvolupat símptomes. Això vol dir que la saliva podria usar-se no només per detectar ARN viral (infeccions actives) sinó també anticossos contra el virus (infeccions passades).

Factors de risc a Suècia

Un estudi que va analitzar 17.000 morts per COVID-19 a Suècia indica que ser home, tenir ingressos baixos, un nivell educatiu baix, no estar casat i haver nascut en un país de renda baixa o mitjana són factors de risc que, de manera independent, augmenten el risc de morir per COVID-19.

Tractament

Combinacions de fàrmacs

Eli Lilly va anunciar els primers resultats de la combinació del seu fàrmac contra l’artritis reumatoide (baricitinib) i el remdesivir (de Gilead). La mortalitat va ser menor entre els pacients amb COVID-19 que van rebre tots dos medicaments, comparat amb els qui només van rebre el remdesivir (5,1% versus 7,5% al dia 29). L’efecte va ser més pronunciat en pacients que rebien teràpia d’oxigen. El baricitinib podria modular la tempesta de citocines associada als casos més greus.

Còctels d’anticossos

Eli Lilly també va anunciar resultats preliminars per a un còctel de dos anticossos monoclonals en pacients no hospitalitzats (prèviament havia anunciat resultats per a un d’aquests anticossos). El còctel va reduir significativament la quantitat de virus a les mostres nasals després d’11 dies i va reduir les hospitalitzacions dels qui van rebre el còctel (0,9%) comparat amb els qui van rebre el placebo (5,8%).

Tot i així, avui dia encara no hi ha resultats de fase 3 per a cap còctel d’anticossos, i la seva producció a gran escala és costosa i complexa.

Vacunes

La Xina s’uneix a COVAX

La Xina ha anunciat que s’uneix a la iniciativa COVAX, que vol assegurar l’accés a les vacunes a tots els països, independentment dels seus recursos. Més de 150 països s’han compromès amb aquesta iniciativa. Els Estats Units i Rússia, però, no s’han unit.

 

[Evidència publicada entre el 30/09/2020 i el 06/10/2020]

Transmissió

Mascaretes

Si la tendència actual continua, podríem assolir els 2,5 milions de morts per COVID-19 el proper gener. Aquesta xifra es podria reduir a 1,8 milions si tots els països adoptessin l’ús obligatori de la mascareta, segons algunes previsions.

Troballes des de l’Índia

Un estudi extens sobre la dinàmica de la transmissió a l’Índia confirma la regla 80/20 per a la transmissió del SARS-CoV-2: el 77% dels casos no van transmetre el virus. L’estudi també mostra que la població infantil va transmetre el virus a contactes propers de la mateixa edat. En general, la probabilitat que una persona transmetés el virus a un contacte proper va ser del 2,6% a la comunitat i del 9% al domicili. Els casos i les morts reportades es van concentrar en grups més joves que el que es preveia a partir d’allò observat als països de renda alta, potser perquè les persones grans a l’Índia tendeixen a tenir millor salut i millor accés als serveis de salut.

Dos estudis a Itàlia que van intentar cultivar virus a partir de superfícies a diverses sales d’hospitals confirmen la noció que la transmissió a través de superfícies contaminades és menys freqüent del que es pensava.

Factors de risc

Obesitat

U na anàlisi extensa d’obesitat i COVID-19 estima que les persones obeses que contrauen el virus tenen una probabilitat més elevada de ser hospitalitzades (113%), acabar a les unitats de cures intensives (74%) o morir (48%) que les persones sense sobrepès.

ADN neandertal

Un estudi d’associació genòmica va identificar un clúster de gens al cromosoma 3 associat al risc d’emmalaltir greument de COVID-19. Un nou estudi mostra que un segment en aquest locus ve dels neandertals i és present al voltant del 50% de persones al sud-est asiàtic i del 16% de persones a Europa.

Immunitat

Diversitat de cèl·lules T- com més gran, millor

Un nou estudi mostra que una diversitat més gran de resposta de les cèl·lules T davant del SARS-Co-V-2 s’associa amb símptomes més lleus de COVID-19, la qual cosa indica que la immunitat passa pel reconeixement de múltiples fragments proteics del virus (o epítops). Aquestes troballes podrien guiar el disseny de vacunes ‘multipèptid’, més eficaces. L’estudi també mostra que el 100% de les persones convalescents tenien respostes T davant d’aquests diferents epítops, fins i tot si no tenien anticossos detectables.

Tractament

La promesa dels anticossos sintètics

La farmacèutica Regeneron va anunciar els primers resultats per al seu còctel de dos anticossos monoclonals sintètics que s’uneixen a la proteïna Spike del virus i li impedeixen infectar les cèl·lules. El còctel va reduir la quantitat de virus al nas, particularment en pacients que presentaven càrregues virals elevades però que no tenien anticossos davant del virus al moment de començar l’assaig. Donald Trump, que va contreure la COVID-19 la setmana passada, va rebre aquest fàrmac experimental.

Els còctels d’anticossos sintètics podrien ser una eina prometedora per tractar casos moderats, però preocupa que només algunes persones puguin accedir-hi a causa del cost i dels reptes associat a la producció a gran escala.

Un esprai intranasal, desenvolupat per reforçar la resposta immune innata contra refredats comuns i la grip, va reduir fins al 96% els nivells d’ARN del SARS-CoV-2 al nas i la gola quan es va provar en un model animal. L’esprai, desenvolupat per l’empresa australiana Ena Respiratory, podria protegir contra la COVID-19.

Vacuna

Bones notícies per als adults grans

Un petit estudi amb adults de 55 anys mostra que la vacuna candidata mRNA-1273 de Moderna va induir nivells d’anticossos neutralitzants similars als observats en adults d’entre 18 i 55 anys, i més grans als observats al sèrum de pacients convalescents.

 

[Evidència publicada entre el 23/09/2020 i el 29/09/2020]

 

Aquesta setmana, el món ha assolit el nombre tràgic d’un milió de morts per COVID-19.

Transmissió

De joves a grans

Un informe del Centers for Disease Control (CDC) als Estats Units proporciona evidència que les persones joves van contribuir a transmetre el virus a les persones grans durant el mes de juny. L’increment en infeccions entre adults grans es va observar de 4 a 15 dies després de l’increment en infeccions en persones joves (la qual cosa equival a entre un i tres períodes d’incubació).

Població infantil i adolescent: menor probabilitat d’infecció

Una revisió de 32 estudis conclou que els menors de 20 anys tenen una probabilitat 44% menor d’infectar-se per SARS-CoV-2 que les persones de més de 20 anys. La diferència s’observa sobretot en els menors de 10 anys. Tanmateix, no hi ha prou dades per concloure si la transmissió per nens és menor a la transmissió per adults.

Factors de risc

Defectes en la resposta d’interferó de tipus 1

Dos estudis publicats a la revista Science aquesta setmana poden ajudar a explicar per què algunes persones emmalalteixen greument i d’altres no. Ambdós estudis revelen que fins en el 14% de casos greus, la resposta d’interferó és defectuosa, ja sigui per errors genètics o per anticossos dirigits contra el mateix interferó. L’interferó de tipus 1 és una molècula antiviral produïda per la nostra primera línia de defensa immunitària.

El primer estudi va examinar mostres de sang de gairebé 1.000 pacients greus d’arreu del món i va trobar que el 10,2% d’ells presentaven anticossos que reconeixen i neutralitzen l’interferó de tipus 1. Cap dels 663 pacients amb símptomes lleus o infecció asimptomàtica tenia aquests autoanticossos. És interessant que el 94% dels pacients amb autoanticossos eren homes, el que ajudaria a explicar per què són més susceptibles que les dones a emmalaltir greument. El segon estudi va trobar que el 3,5% dels pacients molt greus tenien mutacions en gens implicats en la producció o funció de l’interferó de tipus 1. Aquests són els primers resultats del COVID Human Genetic Effort, un projecte internacional en què participen més de 50 centres de seqüenciació genètica i centenars d’hospitals.

Fàrmacs per a la hipertensió: fora de sospita

Una revisió de 19 estudis confirma que els fàrmacs que s’usen normalment per controlar la pressió arterial (inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina i bloquejadors del receptor d’angiotensina) no semblen augmentar el risc d’emmalaltir greument de COVID-19.

Tractament

Més anticossos monoclonals prometedors

Un estudi descriu dos anticossos humans neutralitzants “ultrapotents”, capaços de protegir a exposats al SARS-CoV-2. L’estudi també proporciona informació valuosa per dissenyar còctels d’anticossos per a variants virals que escapen a la immunitat. Un altre estudi que va aïllar anticossos de pacients amb COVID-19 va trobar-ne un de particularment eficaç per protegir hàmsters de la infecció viral, la pèrdua de pes i la patologia pulmonar.

Vacunes

Novavax ha començat al Regne Unit l’assaig clínic de fase 3 per provar l’eficàcia de la seva vacuna recombinant a base de nanopartícules de la proteïna Spike sencera i l’adjuvant M-matrix.

Un total de 156 països (64 de renda alta, inclosos el Regne Unit, Austràlia, Canadà, Japó i 29 països europeus) s’han afegit a COVAX en un esforç per ampliar l’accés global a les vacunes contra la COVID-19. Aquests països representen el 64% de la població mundial. Els Estats Units, Rússia i la Xina no s’han unit a aquesta iniciativa, llançada per l’OMS, Gavi i CEPI.

 

[Evidència publicada entre el 16/09/2020 i el 22/09/2020]

Esdeveniments ‘superpropagadors’

Un altre estudi referma la noció que un alt percentatge de contagis resulta d’uns quants esdeveniments superpropagadors. Gràcies al rastreig de contactes de més de 1.000 casos de SARS-CoV-2 a Hong Kong, un equip investigador va estimar que el 19% dels casos va generar el 80% de la transmissió local. Els contagis van ser més freqüents en àmbits socials (com ara casaments, bars o llocs de culte) que al domicili.

Proves moleculars ràpides

Dos equips han desenvolupat proves moleculars que són gairebé tan ràpides i fàcils d’usar com els tests d’antígens, però que tenen l’avantatge de detectar una quantitat de virus menor. STOPCovid usa una detecció basada en el sistema CRISPR i produeix resultats en 30 minuts o una hora, amb una fiabilitat comparable a la de la PCR estàndard. CovidNudge és una PCR que es pot fer a qualsevol lloc ja que no necessita cap maneig o equip especial.

Progrés en tractaments específics contra el virus

Prova de concepte per a anticossos monoclonals

La farmacèutica Eli Lilly va anunciar dades preliminars però encoratjadores per al seu anticòs neutralitzant LY-CoV555. La taxa d’hospitalització va ser menor en pacients tractats amb LY-CoV555 (1,7%) que en aquells que van rebre placebo (6%). El fàrmac va ser ben tolerat a totes les dosis.

Ajuda de les alpaques

Un grup suec va aconseguir un anticòs derivat d’alpaca que reconeix el domini de la proteïna viral que s’uneix al receptor humà ACE2, i que és capaç de neutralitzar el virus al laboratori. Les alpaques i altres camèlids produeixen anticossos (o nanocossos) que són més petits que els anticossos humans, per la qual cosa resulten més fàcils i més barats de produir en grans quantitats.

Plasma convalescent: encara no està clar

Un estudi dut a terme a l’Hospital Mount Sinai de Nova York amb 39 pacients greus o en estat crític, suggereix que el plasma pot disminuir el risc de requerir oxigen i augmentar la supervivència en aquells que reben el plasma. En aquest estudi, només es van seleccionar donadors amb nivells d’anticossos alts. Malgrat tot, l’estudi no va trobar cap correlació entre el nivell d’anticossos neutralitzants al plasma i la seva eficàcia.

 

[Evidència publicada entre el 09/09/2020 i el 15/09/2020]

Donar sentit a les mutacions del virus

L’anàlisi de gairebé 20.000 seqüències genòmiques del SARS-CoV-2 des de desembre del 2019 suggereix que les mutacions observades són el resultat d’una evolució neutra, i no d’una pressió selectiva. Una de les mutacions més comunes a la proteïna Spike del virus (l’anomenada D614G) s’ha tornat dominant, però no hi ha evidència que afecti la seva unió al receptor humà ACE2. De manera important, les mutacions observades no haurien de limitar la protecció conferida per les vacunes.

Quines cèl·lules són susceptibles d’infecció?

Un ‘mapa d’ARN’ a nivell d’una sola cèl·lula identifica totes aquelles cèl·lules del cos que expressen el receptor ACE2 i/o d’altres proteïnes que serveixen de via d’entrada per al SARS-CoV-2. Cèl·lules als budells i al ronyó són altament susceptibles a la infecció, la qual cosa coincideix amb les dades clíniques. Les troballes també identifiquen vies d’entrada alternatives a cèl·lules del pulmó i el cervell.

La propagació del virus a Estats Units i Europa es podria haver evitat

Una anàlisi que integra múltiples fonts d’informació, incloses les rutes aèries, la incidència de la malaltia i la seqüenciació del genoma viral, mostra que les intervencions ràpides van frenar amb èxit les primeres introduccions del virus a Alemanya i a Estats Units. Per tant, un cribratge i rastreig de contactes intensiu podria haver evitat que l’epidèmia s’acabés propagant per Europa i els Estats Units.

Una anàlisi al Regne Unit confirma que la transmissió a partir d’infeccions presimptomàtiques és elevada (41% dels casos) i que principalment esdevé en la finestra de temps que va de 2 a 3 dies abans i de 2 a 3 dies després de l’aparició dels símptomes.

Mascaretes: més enllà de la protecció?

Dades recents suggereixen que les mascaretes no només protegeixen de la infecció sinó que també redueixen la gravetat de la malaltia en aquelles persones que arriben a infectar-se. De fet, s’ha proposat que, en reduir la càrrega viral que una persona inhala, l’ús de les mascaretes pot resultar en infeccions asímptomàtiques però que confereixen un cert nivell d’immunitat.

Ibuprofè

Un estudi danès no troba associació entre prendre medicaments antiinflamatoris no esteroides (per exemple, ibuprofè) i el risc d’emmalaltir greument o morir per COVID-19.

Algunes novetats en el tractament

Plasma de pacients recuperats

En un assaig clínic multicèntric i aleatoritzat a l’Índia, amb més de 450 pacients, el plasma convalescent no va reduir la mortalitat per COVID-19 o la progressió cap a la malaltia greu. Tot i així, els nivells d’anticossos neutralitzants varien molt entre diferents donadors i caldrà mesurar-los per realment determinar-ne l’eficàcia.

Anticossos monoclonals

El primer tractament específicament dissenyat per al nou coronavirus començarà a provar-se en assajos clínics. Es tracta d’un còctel d’anticossos desenvolupat per Regeneron.

Miniproteïnes

Un equip de la Universitat de Washington va usar ordinadors per dissenyar ‘miniproteïnes’ que s’uneixen amb força a la proteïna Spike del SARS-CoV-2. Van dissenyar més de dos milions de proteïnes i en van produir i testar més de 100.000. Les millors candidates eren fins a sis vegades més potents inhibint la infecció que els anticossos monoclonals més eficaços descrits fins ara. Aquestes miniproteïnes tenen a més l’avantatge de ser més fàcils i barates de produir a gran escala.

Més sobre vacunes

Pel nas

Estudis preclínics en ratolins mostren que un vector adenoviral que expressa la proteïna S del virus indueix un nivell molt més elevat d’anticossos neutralitzants en perifèria i als pulmons quan s’administra per via intranasal. La vacuna, desenvolupada per Vaxart als Estats Units, començarà a provar-se en humans.

Mentrestant, la Xina començarà assajos de fase 1 amb una altra vacuna candidata que s’administra mitjançant un esprai nasal. La vacuna conté un virus atenuat de la grip amb fragments genètics de la proteïna Spike del SARS-CoV-2.

Una pausa breu però necessària

L’assaig clínic de la vacuna d’Oxford / Astra Zeneca s’ha reiniciat després d’una pausa breu deguda a que una participant que va haver de ser hospitalitzada per símptomes neurològics. Aquest tipus d’incidents són esperables quan es prova la vacuna en milers de persones, i la pausa és un bon senyal que el procés per assegurar la seguretat dels participants està funcionant. Les autoritats reguladores del Regne Unit van concloure que és segur continuar amb l’assaig. Encara no se sap quan es reiniciarà als Estats Units.

Efectes indirectes de la pandèmia

La pandèmia està ampliant la bretxa entre països rics i països pobres – el 69% de les persones entrevistades a països pobres declaren una pèrdua d’ingressos, comparat amb el 45% de persones a països més rics, segons una enquesta per a la BBC.

 

[Evidència publicada entre el 02/09/2020 i el 08/09/2020]

Virus a cada exhalació?

Els pacients infectats poden expulsar milions de còpies d'ARN del virus SARS-CoV-2 a l'aire cada hora, simplement pel fet de respirar, segons un estudi a la Xina. En canvi, es va detectar poc ARN viral sobre les superfícies en contacte amb els pacients. Tot i que l'estudi no analitza la capacitat infectiva, certament recolza l'ús de mesures preventives com la ventilació adequada i les màscares per a reduir el risc d'infecció per via aèria.

Més sobre factors de risc

Dones embarassades

L'anàlisi de diversos estudis conclou que l'embaràs augmenta el risc de requerir vigilància intensiva. A més, la COVID-19 augmenta el risc de parts prematurs.

Portadors d'anèmia falciforme

Portar una còpia del gen d'anèmia falciforme pot augmentar el risc d'emmalaltir greument o morir de COVID-19, la qual cosa ajudaria a explicar per què la malaltia està afectant de manera desproporcionada a les persones afroamericanes, segons alguns investigadors. S'estima que tres milions de persones als EUA porten una còpia del gen.

Virus circulant en sang

El SARS-CoV-2 es detecta normalment en el tracte respiratori. Tot i això, un estudi a Suècia mostra que aquells pacients que tenen ARN viral en la sang quan ingressen a l'hospital tenen un risc de set a vuit vegades major d'emmalaltir greument o morir.

Immunitat enfront del SARS-CoV-2

Dades des d'Islàndia

Les persones infectades tenen anticossos enfront del SARS-CoV-2 fins a quatre mesos després del diagnòstic, segons un estudi a Islàndia que va usar sis assajos diferents per a mesurar anticossos en més de 30.000 persones. Els resultats també permeten estimar que 0,9% dels habitants es van infectar amb SARS-CoV-2 i que la infecció va ser fatal en el 0,3% de casos.

El paper clau de les cèl·lules T

Les cèl·lules T CD8+ poden ser un marcador d'immunitat antiviral millor que els anticossos, conclou un estudi que va analitzar la resposta de cèl·lules T CD8+ en 26 pacients convalescents i 25 persones sanes. Notablement, es van detectar respostes T específiques de SARS-CoV-2 fins i tot en pacients convalescents que no tenien nivells detectables d'anticossos. Un altre estudi mostra que els pacients amb símptomes moderats de COVID-19 tenen una major proporció de cèl·lules T CD8+ específiques del virus comparat amb pacients greus.

Altres cèl·lules T ‘no convencionals’ - les associades a les mucoses i les anomenades assassines naturals – també semblen jugar un paper benèfic. Pacients que mostraven una activació d'aquestes cèl·lules T no convencionals al moment d'ingressar a l'hospital tenien menys risc d'hipòxia i van sortir abans de l'hospital que aquells pacients les cèl·lules dels quals estaven menys actives.

Finalment, una revisió sobre immunitat i COVID-19 subratlla que les cèl·lules B i T de memòria poden mantenir-se fins i tot en absència de nivells detectables d’anticossos circulants.

Tractament: corticoesteroides salvavides

Els corticoesteroides poden reduir la mortalitat en pacients greus, segons una anàlisi liderada per l'OMS de set assajos aleatoris que van incloure a 1.703 pacients. La mortalitat a 28 dies va ser del 32% en pacients que van rebre corticoesteroides (incloent la dexametasona), versus el 40% en pacients que van rebre la cura habitual o placebo.

Resultats de fase 1 per a dues altres vacunes candidates

La vacuna NVX-CoV2373 de Novavax, formada per trímers de la proteïna S del SARS-CoV-2 i l'adjuvant Matrix-Ms, sembla ser segura i genera nivells d'anticossos superiors als observats en sèrum convalescent així com una bona resposta T CD4+.

També es van publicar els primers resultats de la vacuna russa, basada en vectors adenovirales i desenvolupada per l'Institut Gamaleya. La vacuna consisteix en una primera immunització amb un adenovirus recombinant (rAd26-S) seguit d'una segona immunització amb un altre adenovirus (rAd5-S) tres setmanes després. La vacuna va ser ben tolerada i va induir una bona resposta humoral (és a dir, anticossos neutralitzadors) i cel·lular (resposta CD4+ i CD8+) en tots els participants. L'assaig es va fer amb 76 persones voluntàries sanes entre 18 i 60 anys d'edat, però no es va incloure un grup control.

Distribució de la vacuna

Dinou experts i expertes en salut pública exposen un ‘Model de prioritat justa’ per a la distribució de la o les vacunes quan estiguin disponibles. Es basa en tres valors: beneficiar a les persones i limitar el mal, prioritzar als més en inferioritat de condicions, i evitar la discriminació. Argumenten que distribuir diferents quantitats de vacuna a diferents països no és discriminatori si aporta un benefici efectiu i al mateix temps es prioritzen els més pobres.

Confiança en la vacuna

Una enquesta a Espanya realitzada per FECYT mostra que el 68% de les persones enquestades està disposada a vacunar-se contra la COVID-19. La confiança en les vacunes en general roman alta entre la població espanyola: la majoria considera que són eficaces per a prevenir malalties (96%) i que són segures (94%).

 

[Evidència publicada entre el 28/08/2020 i l'1/09/2020]

Proves més ràpides i senzilles per detectar el virus

L’assaig SHERLOCK es basa en una reacció enzimàtica altament sensible per detectar l’ARN de SARS-CoV-2. La prova és altament específica i sensible, i hauria de facilitar la detecció de persones infectades amb SARS-CoV-2 a llocs amb pocs recursos, ja que no requereix equips especials.

La FDA als Estats Units va atorgar una autorització d’emergència als laboratoris Abbott per a un assaig que detecta proteïnes virals (en comptes d’ARN) i costarà uns 5 dòlars US. La prova BinaxNOW usa la tecnologia de flux lateral (és a dir, una banda de paper) per detectar antígens del virus a partir d’hisops nasals. Tot i que aquests tests ràpids són menys sensibles que els tests de PCR, els experts insisteixen que poden ajudar a detectar les persones amb altes càrregues virals i que, per tant, són potencialment infeccioses.

COVID-19: passa fàcilment inadvertida en nens i nenes

Un estudi a Corea del Sud amb 91 menors que van donar positiu a la PCR per a SARS-CoV-2 durant el rastreig de contactes mostra que en el 66% dels casos no s’havien reconegut símptomes abans del diagnòstic, i que el 22% dels casos va romandre asimptomàtic durant l’estudi. La durada dels símptomes va variar molt, de tres dies a tres setmanes.

Quantificant la letalitat

Un conjunt d’estudis a diferents països ha permès quantificar el risc de morir per COVID-19. Per cada 1.000 persones infectades amb el coronavirus i menors de 50 anys, gairebé cap morirà. Per a persones d’entre 50 i 65 anys d’edat, unes cinc moriran —més homes que dones. El risc augmenta de manera dràstica a partir de aquí. Per cada 1.000 persones de 75 anys o més infectades, unes 116 moriran.

Un estudi amb 651 nens i joves menors de 19 anys que van ingressar per coronavirus a 138 hospitals al Regne Unit conclou que el nombre de casos amb malaltia greu va ser poc freqüent, i el nombre de morts, excepcionalment poc freqüent. També indica que els nens o nenes amb síndrome inflamatòria multisistèmica tenen característiques demogràfiques i clíniques diferents, segons si estan en la fase aguda de la infecció (positius per PCR) o postaguda (positius per anticossos). L’ingrés a cures intensives va ser més elevat entre nenes o nens negres.

Avenços en el tractament

Tocilizumab

Un estudi de cohorts a 60 hospitals espanyols, amb 778 malalts de COVID-19 en estat hiperinflamatori, mostra que el tocilizumab (un anticòs que inhibeix la molècula inflamatòria IL-6) disminueix el risc d’intubació i/o mort en aquests pacients. Tot i així, calen assajos clínics aleatoris per confirmar aquests resultats.

¿Un antiviral d’ampli espectre?

Un petit pèptid, derivat d’una proteïna de defensa del ratolí, va mostrar una activitat antiviral potent contra els virus que penetren a les cèlul·les via petites vesícules anomenades endosomes, entre els quals hi ha el virus de la grip H1N1, el de la grip aviar H7N9 i els coronavirus SARS-CoV-2, MERS-CoV i SARS-CoV. El pèptid (anomenat P9R) va protegir a ratolins d’una càrrega letal del virus H1N1. Una altra avantatge és que la probabilitat de desenvolupar resistència a aquest pèptid sembla baixa.

Vacunes: cal no precipitar-se

La companyía Moderna va anunciar que la seva vacuna a base d’ARNm indueix respostes immunes en adults d’edat avançada comparables a les observades en voluntaris joves, la qual cosa dona esperança que sigui efectiva en un col·lectiu amb alt risc d’emmalaltir greument per COVID-19.

La cursa per a les vacunes s’intensifica, i la comunitat científica alerta del risc de llançar al mercat una vacuna sense dades suficients sobre la seva eficàcia. “Autoritzar una primera vacuna amb presses podria dificultar l’avaluació d’altres vacunes més efectives”, diuen.

 

[Evidència publicada entre el 21/08/2020 i el 27/08/2020]

Població infantil i transmissió

Un estudi amb 192 menors amb infecció de SARS-CoV-2 confirmada o sospitosa mostra que la càrrega viral en nas i gola és més elevada els primers dos dies de símptomes i significativament més alta que en adults hospitalitzats amb malaltia greu. No obstant això, cal recordar que un nivell elevat d'ARN viral no és sinònim d'alta capacitat infecciosa.

D'altra banda, l'estudi Kids Corona realitzat a Barcelona aquest estiu, amb més de 2.000 participants, va observar que la taxa de contagi (R0) als casals d'estiu era fins a sis vegades més baixa que la de la població general, i que els menors infectats van generar pocs casos secundaris. Mantenir grups “bombolla” va resultar clau per contenir la transmissió, a més de la higiene de mans, l'ús de màscaretes i realitzar activitats a l'aire lliure.

Un estudi al Regne Unit també indica que les infeccions i brots de SARS-CoV-2 en casals d'estiu van ser poc freqüents, i la transmissió va ocórrer sobretot entre adults. Els resultats subratllen la importància de controlar la transmissió en la comunitat per protegir les escoles.

Un altre estudi mostra una freqüència mitjana baixa (0,65%) de proves positives per al SARS-CoV-2 en més de 33.000 nens i nenes asimptomàtics que van acudir a 25 hospitals dels Estats Units per raons quirúrgiques o altres raons mèdiques fins a maig d'enguany.

Saliva: una opció fiable i més senzilla

L'estudi Kids Corona també va mostrar que les proves PCR a partir de saliva són fiables i més ben acceptades que les proves a partir de mostres nasofaríngies, com confirma un altre estudi realitzat als Estats Units amb més de 1.000 mostres de gairebé 400 voluntaris que van acudir a un punt de cribatge.

Marcadors de malaltia greu i mort

Els nivells en sèrum de dues molècules inflamatòries (IL-6 i TNF-α) són bons marcadors predictius de COVID-19 greu o mort, segons un estudi realitzat per investigadors de l’hospital Mount Sinai de Nova York. Els autors conclouen que els nivells d’IL-6 i TNF-α en sèrum han de tenir-se en compte a l’hora de prendre decisions que atenyin el tractament de pacients amb COVID-19 i per a realitzar i interpretar assajos clínics.

L'obesitat incrementa gairebé un 50% el risc de morir per COVID-19, segons una meta-anàlisi amb dades de molts països. Els autors de l'estudi també alerten de la possibilitat que les persones obeses puguin requerir dosis més elevades de la vacuna. Aquests resultats són preocupants, ja que el 20% de la població global pateix de sobrepès o obesitat, i assoleix el 66% al Regne Unit o als Estats Units.

La bona notícia és que la supervivència de pacients amb COVID-19 en teràpia intensiva està augmentant de manera considerable, i això s'observa en totes les franges d'edat, segons dades del Regne Unit.

Casos de reinfecció: no hi ha motius d'alarma

Un home de Hong Kong, de 33 anys d'edat, va rebre tractament hospitalari el març passat, després d'emmalaltir de COVID-19. Cinc mesos després, al seu retorn d'Espanya, va tornar a donar positiu per al virus en un control de rutina, però no va desenvolupar símptomes. L'anàlisi genòmica del virus va confirmar que es tractava d'una reinfecció real. Els experts coincideixen que no hi ha motiu d'alarma: i) no se sap si l'individu va desenvolupar anticossos neutralitzadors després de la primera infecció; ii) el fet que no desenvolupés símptomes després de la reinfecció suggereix una immunitat eficaç que, tot i no haver evitat la infecció, sí que va prevenir la malaltia; i *iii) encara no se sap la freqüència d'aquestes reinfeccions o de quina manera contribueixen a la transmissió viral.

Vacunes: millor pel nas?

Una sola dosi intranasal de la vacuna candidata d'Oxford (ChAd-SARS-CoV-2-S) va evitar gairebé per complet la infecció per SARS-CoV-2 en nas, gola i pulmons d'un model de ratolí que expressa el receptor ACE2 humà. Això contrasta amb la injecció intramuscular, que indueix una bona resposta immunitària i protegeix de la malaltia però no evita la infecció en nas i gola.

Una altra vacuna que també usa un adenovirus que expressa la proteïna ‘Spike’ del SARS-CoV-2 va protegir macacos de la infecció en administrar-se per via nasal o intramuscular. Encara que l'administració intranasal va induir menys anticossos i respostes cel·lulars a nivell sistèmic, va conferir una bona protecció contra la infecció per SARS-CoV-2. Els autors assenyalen que una vacuna intranasal permetria a les persones d'administrar-la elles mateixes.

Un esquema per a avaluar el risc de contagi

El risc de transmissió va més enllà de la distància de seguretat – depèn també d'altres factors com el flux d'aire, la càrrega viral, i la durada del contacte amb altres persones. Un esquema incorpora tots aquests factors, per a avaluar d’una manera més encertada el risc de contagi en diferents contextos i activitats.

Infografía sobre el riesgo de transmisión de la COVID-19
Font: BMJ 2020;370:m3223

 

[Evidència publicada entre el 31/07/2020 i el 20/08/2020]

Una variant viral més moderada?

A Singapur i altres països s'han trobat variants del SARS-CoV-2 amb una deleció particular (∆382) al seu genoma. Un estudi amb 278 pacients (dels quals un 22% estaven infectats únicament amb aquesta variant) suggereix que pot estar associat amb una infecció més moderada. No obstant això, calen més estudis per a entendre les característiques clíniques i epidemiològiques d'aquestes variants virals.

Càrrega viral en persones asimptomàtiques i nens

Un estudi amb 300 persones en un centre comunitari de Corea del Sud mostra que la càrrega viral en individus asimptomàtics és similar a la de pacients simptomàtics. De manera similar, una anàlisi suggereix que els menors de cinc anys amb COVID-19 de lleu a moderada tenen una càrrega viral semblant als adults. Ara bé, aquests estudis van mesurar àcid nucleic viral, i no virus infectiu.

Símptomes post-COVID

El seguiment d'una cohort de pacients de COVID-19 durant les 12 setmanes següents a la recuperació mostra que la majoria (74%) tenia símptomes persistents, i que cal un enfocament holístic centrat en la seva rehabilitació i benestar general.

Els símptomes persistents inclouen fatiga i dificultat per a pensar. En aquest sentit, un estudi prospectiu que va realitzar ressonàncies magnètiques del cervell a 60 pacients de COVID-19 tres mesos després, va trobar anormalitats micro-estructurals o funcionals en un 55% dels pacients, en comparació amb controls sans.

Factors de risc

Obesitat

Un informe del Regne Unit proporciona evidència nova de què el sobrepès és un factor de risc important i independent per a la COVID-19. Un estudi de cohort observa un risc elevat fins i tot per a un sobrepès moderat. Això podria deure’s en part a deficiències en el metabolisme de la glucosa i de lípids.

Diabetis

La mortalitat en persones amb diabetis de tipus 1 i tipus 2 va augmentar considerablement durant la pandèmia inicial a Anglaterra, segons un estudi poblacional. El risc de morir per COVID-19 és fins a 3,5 vegades més gran en persones amb diabetis de tipus 1, i dues vegades més gran per a persones amb diabetis de tipus 2, comparat amb pacients sense diabetis.

Etnicitat

Els problemes renals poden afectar particularment a pacients amb COVID-19 d’origen africà portadors d'una variant del gen APOL1, segons una anàlisi. D'altra banda, un estudi sobre la síndrome inflamatòria multisistèmica associada a COVID-19 en població infantil revela que una gran proporció de casos (73,6%) són hispànics o afroamericans.

Evidència d'una immunitat forta i duradora

El SARS-CoV-2 genera una resposta robusta de cèl·lules T altament funcionals, la qual cosa suggereix que l'exposició al virus pot evitar episodis recurrents de COVID-19, segons un estudi publicat a la revista Cell. Cal destacar que es van detectar cèl·lules T específiques de SARS-CoV-2 en familiars exposats al virus però que eren negatius per a anticossos, i també en individus que van passar una infecció asimptomàtica o lleu.

De fet, una sèrie de nous estudis estan donant senyals esperançadors d'una immunitat forta i duradora, fins i tot en persones que van desenvolupar símptomes lleus de COVID-19. Un d'aquests estudis va detectar nivells estables d'anticossos IgG no només en sang sinó també en saliva (la qual cosa indica una resposta immune a nivell de mucoses), fins i tot en persones que només van desenvolupar símptomes lleus de COVID-19. Un altre estudi va detectar nivells estables d'anticossos específics per a diferents proteïnes virals fins a tres mesos després de la infecció, fins i tot en individus asimptomàtics.

Tractament

Un equip ha desenvolupat un receptor ACE2 soluble amb afinitat millorada, que podria funcionar com a esquer en unir-se al virus i, així, evitar que s'uneixi a les cèl·lules de l'hoste. Aquest receptor esquer podria usar-se com a tractament per a la COVID-19.

Vacunes

S'han publicat els resultats preclínics per a dos de les vacunes candidates més prometedores. La vacunació de macacos amb la vacuna ChAdOx1 nCoV-19 d'Oxford va induir una bona resposta d'anticossos i cèl·lules T en macacos. Els animals vacunats exposats al virus tenien una menor càrrega viral comparada amb animals no vacunats, i no van desenvolupar pneumònia. No es va observar cap efecte advers relacionat amb la producció d'anticossos. Per part seva, una sola dosi de la vacuna Ad26 (desenvolupada per Janssen) va induir en macacos una forta producció d'anticossos neutralitzadors, i va atorgar protecció gairebé completa en el tracte respiratori superior i inferior després de la infecció amb el virus. Els nivells d'anticossos neutralitzadors obtinguts amb la vacuna es van relacionar amb l'eficàcia de protecció.

Novavax va anunciar resultats prometedors per a la fase 1 de la vacuna recombinant acoblada amb un adjuvant a base de saponina (MatrixM). Dues dosis de la vacuna van tolerar-se bé i van induir un bon nivell d'anticossos neutralitzadors i respostes T en les persones voluntàries. Novavax és una de les vacunes finançades per l'operació Warp Speed als EUA.

Rússia va declarar que la seva vacuna per a la COVID-19 està llesta per a l’ús, si bé a penes han començat els assajos de fase 3, fet que ha generat certa preocupació a nivell internacional. La vacuna, desenvolupada per l'Institut Gamaleya de Moscou amb ajut del Ministeri de Defensa, usa un vector adenoviral per expressar la proteïna S del virus. Els científics russos no han publicat encara cap resultat sobre la vacuna en animals o en primers assajos humans.

 

[Evidència publicada entre el 24/07/2020 i el 30/07/2020]

Avui fa sis mesos que l’OMS va declarar el nou coronavirus una emergència pública de caràcter internacional, quan hi havia menys de 100 casos i cap mort fora de la Xina.

Més sobre els orígens del SARS-CoV-2

Tot i que encara no se sap amb precisió com, quan ni on el nou coronavirus va saltar als humans, un nou estudi genòmic suggereix que el llinatge que va donar origen al SARS-CoV-2 va divergir d’altres virus relacionats fa entre 40 i 70 anys, i que ha estat circulant en ratpenats durant dècades. L’estudi no descarta que un pangolí o un altre mamífer hagi servit d’hoste intermediari, però sí suggereix que el SARS-CoV-2 no es va recombinar amb un coronavirus de pangolí.

Més sobre la transmissió

Nadons

Un estudi amb 116 dones positives per a COVID-19 que van donar a llum mostra que la transmissió del virus al nadó és poc probable sempre que es respectin les mesures necessàries d’higiene. Els nadons poden compartir habitació amb la mare i se’ls pot donar el pit si els pares adopten estratègies preventives.

Escoles

Un brot important de COVID-19 en una escola secundària d’Israel es va associar amb la dispensa d’usar mascaretes i amb l’ús continu de l’aire condicionat, a causa d’una onada de calor extrema.

Creuers

Una anàlisi genòmic a mostra que el brot al creuer Diamond Princess (que va infectar prop de 700 persones) es va generar a partir d’una sola persona que va pujar a bord infectada amb el virus. La propagació va tenir lloc durant activitats massives a les àrees de recreació i entre persones que compartien cabina durant la quarantena.

Persones en risc

Al continent americà, tres de cada deu persones –és a dir gairebé 325 milions– estan en perill de desenvolupar una forma greu de COVID-19 per les condicions cròniques de salut, segons l’ Organització Panamericana de la Salut (OPS).

Efectes de llarga durada

Una enquesta telefònica feta al Estats Units amb adults simptomàtics que van donar positiu en les proves de SARS-CoV-2, però que no van ser hospitalitzats, revela que el 35% dels enquestats no havia recuperat el seu estat de salut habitual entre dues i tres setmanes després del diagnòstic. Un de cada cinc joves adults sense cap condició crònica de salut en patia encara els efectes.

Un altre estudi amb una cohort de pacients alemanys tot just recuperats de la COVID-19 va revelar una inflamació cardíaca en el 60% dels pacients, independentment de si ja tenien problemes de salut o de la gravetat dels símptomes.

La mortalitat es pot reduir

Una anàlisi de dades de 169 països mostra que la taxa de mortalitat per COVID-19 pot reduir-se si s’incrementa el cribatge, es millora l’eficàcia del govern i s’augmenta el nombre de llits d’hospital.

Protecció creuada?

Algunes persones que mai no han estat exposades al nou coronavirus ni n’han estat infectades tenen anticossos capaços de reconèixer una regió de la proteïna viral Spike anomenada S2 que comparteixen els coronavirus del refredat comú (HCoVs) i el SARS-CoV-2. L’ estudi també mostra que aquests anticossos poden neutralitzar el SARS-CoV-2 i que són més freqüents en la població infantil i adolescent.

De la mateixa manera, s’han detectat cèl·lules T del sistema immunitari capaces de reconèixer el SARS-CoV-2 en individus que mai no han estat exposats al virus. Un estudi publicat a Nature aquesta setmana va detectar cèl·lules T CD4+ capaces de reconèixer el SARS-CoV-2 en un 83% de pacients amb COVID-19 però també en un 35% de persones sanes. Aquestes cèl·lules reconeixien una regió de la proteïna S compartida pel SARS-CoV-2 i els coronavirus del refredat comú. Encara no se sap quin paper juguen aquestes cèl·lules T preexistents, amb reactivitat creuada al SAR-CoV-2, en el desenllaç clínic de la COVID-19.

Novetats en el tractament

Anticossos

Un anticòs humanitzat (obtingut en ratolí) va reduir els nivells de SARS-CoV-2 als pulmons i va prevenir patologia pulmonar en un model animal de COVID-19. L’anticòs s’uneix a la regió de la proteïna S que permet al virus envair les cèl·lules de l’hoste i el neutralitza.

Hidroxicloroquina

Aquesta setmana s’han publicat quatre estudis que proporcionen encara més evidència que el fàrmac no és eficaç per prevenir o tractar la COVID-19.

Un assaig multicèntric i controlat al Brasil, amb pacients hospitalitzats amb malaltia lleu o moderada, mostra que l’hidroxicloroquina, amb o sense azitromicina, no va millorar l’estatus clínic després de 15 dies, comparat amb el grup de control. A més, l’assaig RECOVERY ha publicat els seus resultats amb 1.561 pacients hospitalitzats que van rebre hidroxicloroquina i 3.155 pacients que no la van rebre. El fàrmac no va reduir la mortalitat als 28 dies i fins i tot es va associar amb una estada més llarga a l’hospital i un major risc de progressar cap a la ventilació mecànica o la mort.

Dos assajos preclínics recolzen aquests resultats. Un estudi, dut a terme amb macacos infectats amb SARS-CoV-2, mostra que l’hidroxicloroquina, amb o sense azitromicina, no té cap efecte terapèutic o profilàctic. Un altre estudi mostra que, tot i que la cloroquina inhibeix la replicació del virus en línies cel·lulars del ronyó, no bloqueja la infecció en una línia cel·lular del pulmó, la qual cosa indica que el fàrmac interfereix amb una via que no és rellevant al pulmó i per tant és improbable que freni la propagació del virus en i entre pacients.

Vacunes

Una vacuna a base d’ARNm que codifica per a una regió de la proteïna S del SARS-CoV-2 envoltat per nanopartícules de lípids va induir un bon nivell d’anticossos neutralitzants contra el virus i una bona resposta cel·lular en ratolins i primats no humans. La vacuna candidata ARCoV, desenvolupada per un equip xinès, pot emmagatzemar-se a temperatura ambient almenys una setmana. Actualment s’està avaluant en assajos clínics de fase 1.

La vacuna de ARNm desenvolupada per Moderna va protegir els macacos de la inflamació i el dany pulmonar quan van ser exposats al virus. Els macacos vacunats van desenvolupar un bon nivell d’anticossos i una bona resposta T CD4+ (malgrat que no T CD8+).

 

[Evidència publicada entre el 17/07/2020 i el 23/07/2020]

Confinaments sincronitzats?

Si Europa portés a terme confinaments intermitents de manera sincronitzada, es podria reduir a la meitat el nombre de confinaments necessaris per acabar amb la transmissió comunitària al continent, segons un estudi. Si, per contra, els països que estan molt connectats reobren de forma prematura, el repunt de casos podria tenir lloc fins a cinc setmanes abans.

Transmissió de COVID-19 i població infantil

Un estudi a Corea del Sud, amb 59.073 contactes de 5.706 casos primaris de COVID-19 mostra que l’11,8% dels contactes que vivien al domicili d’algun d’aquests casos primaris van desenvolupar COVID-19, mentre que només l’1,9% dels contactes que no hi vivien. Els resultats també indiquen que els nens i les nenes d’entre 10 i 19 anys semblen transmetre la malaltia de forma comparable als adults, tot i que els menors de deu anys podrien transmetre-la menys. Tot i així, l’estudi només va analitzar pacients amb símptomes. Encara no està clar en quina mesura els nens i les nenes asimptomàtics són eficients transmetent el virus.

Més sobre nivells d’anticossos

Un estudi amb 34 pacients que presentaven símptomes moderats de COVID-19 descriu una disminució ràpida en el nivell d’anticossos en alguns d’aquests pacients, la qual cosa segons els autors portaria a ser prudent pel que fa a la immunitat de grup o la durada de le(s) vacune(s).

No obstant això, és important recordar que ara per ara no se sap quin nivell d’anticossos confereix protecció i que en qualsevol infecció és normal que els anticossos disminueixin amb el temps. De fet, un altre estudi amb 19.680 persones a la ciutat de Nova York mostra que la majoria de les persones infectades i que van desenvolupar símptomes lleus o moderats de COVID-19 presenten una bona resposta d’IgG que reconeixen la proteïna Spike del virus. També mostra que els nivells són relativament estables durant almenys tres mesos i que la quantitat d’anticossos davant d’Spike es correlaciona bé amb la seva activitat neutralitzant.

Tractament

Reforçant la primera línia de defensa

La companyia britànica Synairgen va anunciar resultats prometedors però preliminars per a una forma inhalada d’interferó beta que sembla reduir el risc d’emmalaltir greument de COVID-19. De fet, un seguit d’estudis recents suggereix que el SARS-CoV-2 desarma els interferons (IFN), una de les primeres línies de defensa contra un virus, i cinc estudis com a mínim han trobat que el tractament o profilaxi amb interferó protegeix cèl·lules o ratolins del SARS-CoV-2. Diferents assajos clínics estan actualment provant l’eficàcia d’interferons en el tractament o la prevenció de la malaltia. Un d’ells, acabat de publicar, mostra que l’IFN-a2b va reduir la mortalitat en pacients hospitalitzats, però només quan s’administrava en els primers cinc dies de l’hospitalització.

Anticossos

Un equip nord-americà descriu dos anticossos amb activitat neutralitzant potent i que reconeixen dues regions contigües de la proteïna Spike. Ambdós anticossos, sols o en combinació, són capaços de protegir ratolins i macacos de la infecció per SARS-CoV-2 i de la malaltia.

Vacunes

Resultats encoratjadors de fase 1 per a dues vacunes candidates a base d’adenovirus

Els primers resultats en humans de la vacuna candidata desenvolupada per Oxford, basada en un vector d’adenovirus de ximpanzé (ChAdOx1 nCoV-19), mostren que té un bon perfil de seguretat i que va induir la producció d’anticossos neutralitzants en més del 90% dels 1077 participants. Els nivells d’anticossos van augmentar encara més en un petit subgrup que va rebre una segona dosi de la vacuna, 28 dies més tard. També es van observar respostes cel·lulars (linfocits T) en la majoria dels participants.

Una altra vacuna candidata que usa un adenovirus humà com a vector, desenvolupada per CanSino a la Xina, també va induir en la majoria de persones voluntàries la producció d’anticossos neutralitzants i respostes T després d’una única dosi, amb un bon perfil de seguretat. Les persones de més de 55 anys, però, van respondre menys bé, la qual cosa indica que els pot caldre una segona dosi.

Encara no se sap si aquestes vacunes són eficaces per prevenir la infecció o la malaltia. Per saber-ho calen assajos de fase 2 i 3. De fet, aquest tipus d’assajos ja han començat per a algunes candidates. La vacuna d’Oxford/Astra Zeneca ja s’està provant al Brasil, juntament amb la vacuna de Sinovac (Xina), a base de virus inactivat. El país ara ha aprovat assajos per a una tercera candidata (basada en ARNm desenvolupada per Pfizer i BioNTech).

Una iniciativa per accelerar els resultats d’eficàcia

El grup d’incidència 1DaySooner ha enviat una carta oberta signada per 15 premis Nobel i un centenar d’investigadors i d’altres persones expertes demanant al govern nord-americà la preparació d’assajos amb persones joves i sanes (que tenen menys probabilitat d’emmalaltir greument) que series vacunades i després exposades al virus, sota condicions controlades.