Anàlisi i Desenvolupament Global

COVID-19: Novetats científiques

Foto: Pete Linforth / Pixabay

L'epidèmia, ara pandèmia, del nou coronavirus està avançant a un ritme vertiginós. Afortunadament, també és el cas dels estudis i l'evidència científica sobre el virus (SARS-CoV-2) i la malaltia (COVID-19).

En aquest espai, que anirem actualitzant periòdicament, farem un resum de la informació més rellevant sobre el SARS-CoV2 que es produeixi.

 

[Evidència publicada entre el 24/07/2020 y el 30/07/2020]

Avui fa sis mesos que l’OMS va declarar el nou coronavirus una emergència pública de caràcter internacional, quan hi havia menys de 100 casos i cap mort fora de la Xina.

Més sobre els orígens del SARS-CoV-2

Tot i que encara no se sap amb precisió com, quan ni on el nou coronavirus va saltar als humans, un nou estudi genòmic suggereix que el llinatge que va donar origen al SARS-CoV-2 va divergir d’altres virus relacionats fa entre 40 i 70 anys, i que ha estat circulant en ratpenats durant dècades. L’estudi no descarta que un pangolí o un altre mamífer hagi servit d’hoste intermediari, però sí suggereix que el SARS-CoV-2 no es va recombinar amb un coronavirus de pangolí.

Més sobre la transmissió

Nadons

Un estudi amb 116 dones positives per a COVID-19 que van donar a llum mostra que la transmissió del virus al nadó és poc probable sempre que es respectin les mesures necessàries d’higiene. Els nadons poden compartir habitació amb la mare i se’ls pot donar el pit si els pares adopten estratègies preventives.

Escoles

Un brot important de COVID-19 en una escola secundària d’Israel es va associar amb la dispensa d’usar mascaretes i amb l’ús continu de l’aire condicionat, a causa d’una onada de calor extrema.

Creuers

Una anàlisi genòmic a mostra que el brot al creuer Diamond Princess (que va infectar prop de 700 persones) es va generar a partir d’una sola persona que va pujar a bord infectada amb el virus. La propagació va tenir lloc durant activitats massives a les àrees de recreació i entre persones que compartien cabina durant la quarantena.

Persones en risc

Al continent americà, tres de cada deu persones –és a dir gairebé 325 milions– estan en perill de desenvolupar una forma greu de COVID-19 per les condicions cròniques de salut, segons l’ Organització Panamericana de la Salut (OPS).

Efectes de llarga durada

Una enquesta telefònica feta al Estats Units amb adults simptomàtics que van donar positiu en les proves de SARS-CoV-2, però que no van ser hospitalitzats, revela que el 35% dels enquestats no havia recuperat el seu estat de salut habitual entre dues i tres setmanes després del diagnòstic. Un de cada cinc joves adults sense cap condició crònica de salut en patia encara els efectes.

Un altre estudi amb una cohort de pacients alemanys tot just recuperats de la COVID-19 va revelar una inflamació cardíaca en el 60% dels pacients, independentment de si ja tenien problemes de salut o de la gravetat dels símptomes.

La mortalitat es pot reduir

Una anàlisi de dades de 169 països mostra que la taxa de mortalitat per COVID-19 pot reduir-se si s’incrementa el cribatge, es millora l’eficàcia del govern i s’augmenta el nombre de llits d’hospital.

Protecció creuada?

Algunes persones que mai no han estat exposades al nou coronavirus ni n’han estat infectades tenen anticossos capaços de reconèixer una regió de la proteïna viral Spike anomenada S2 que comparteixen els coronavirus del refredat comú (HCoVs) i el SARS-CoV-2. L’ estudi també mostra que aquests anticossos poden neutralitzar el SARS-CoV-2 i que són més freqüents en la població infantil i adolescent.

De la mateixa manera, s’han detectat cèl·lules T del sistema immunitari capaces de reconèixer el SARS-CoV-2 en individus que mai no han estat exposats al virus. Un estudi publicat a Nature aquesta setmana va detectar cèl·lules T CD4+ capaces de reconèixer el SARS-CoV-2 en un 83% de pacients amb COVID-19 però també en un 35% de persones sanes. Aquestes cèl·lules reconeixien una regió de la proteïna S compartida pel SARS-CoV-2 i els coronavirus del refredat comú. Encara no se sap quin paper juguen aquestes cèl·lules T preexistents, amb reactivitat creuada al SAR-CoV-2, en el desenllaç clínic de la COVID-19.

Novetats en el tractament

Anticossos

Un anticòs humanitzat (obtingut en ratolí) va reduir els nivells de SARS-CoV-2 als pulmons i va prevenir patologia pulmonar en un model animal de COVID-19. L’anticòs s’uneix a la regió de la proteïna S que permet al virus envair les cèl·lules de l’hoste i el neutralitza.

Hidroxicloroquina

Aquesta setmana s’han publicat quatre estudis que proporcionen encara més evidència que el fàrmac no és eficaç per prevenir o tractar la COVID-19.

Un assaig multicèntric i controlat al Brasil, amb pacients hospitalitzats amb malaltia lleu o moderada, mostra que l’hidroxicloroquina, amb o sense azitromicina, no va millorar l’estatus clínic després de 15 dies, comparat amb el grup de control. A més, l’assaig RECOVERY ha publicat els seus resultats amb 1.561 pacients hospitalitzats que van rebre hidroxicloroquina i 3.155 pacients que no la van rebre. El fàrmac no va reduir la mortalitat als 28 dies i fins i tot es va associar amb una estada més llarga a l’hospital i un major risc de progressar cap a la ventilació mecànica o la mort.

Dos assajos preclínics recolzen aquests resultats. Un estudi, dut a terme amb macacos infectats amb SARS-CoV-2, mostra que l’hidroxicloroquina, amb o sense azitromicina, no té cap efecte terapèutic o profilàctic. Un altre estudi mostra que, tot i que la cloroquina inhibeix la replicació del virus en línies cel·lulars del ronyó, no bloqueja la infecció en una línia cel·lular del pulmó, la qual cosa indica que el fàrmac interfereix amb una via que no és rellevant al pulmó i per tant és improbable que freni la propagació del virus en i entre pacients.

Vacunes

Una vacuna a base d’ARNm que codifica per a una regió de la proteïna S del SARS-CoV-2 envoltat per nanopartícules de lípids va induir un bon nivell d’anticossos neutralitzants contra el virus i una bona resposta cel·lular en ratolins i primats no humans. La vacuna candidata ARCoV, desenvolupada per un equip xinès, pot emmagatzemar-se a temperatura ambient almenys una setmana. Actualment s’està avaluant en assajos clínics de fase 1.

La vacuna de ARNm desenvolupada per Moderna va protegir els macacos de la inflamació i el dany pulmonar quan van ser exposats al virus. Els macacos vacunats van desenvolupar un bon nivell d’anticossos i una bona resposta T CD4+ (malgrat que no T CD8+).

 

[Evidència publicada entre el 17/07/2020 y el 23/07/2020]

Confinaments sincronitzats?

Si Europa portés a terme confinaments intermitents de manera sincronitzada, es podria reduir a la meitat el nombre de confinaments necessaris per acabar amb la transmissió comunitària al continent, segons un estudi. Si, per contra, els països que estan molt connectats reobren de forma prematura, el repunt de casos podria tenir lloc fins a cinc setmanes abans.

Transmissió de COVID-19 i població infantil

Un estudi a Corea del Sud, amb 59.073 contactes de 5.706 casos primaris de COVID-19 mostra que l’11,8% dels contactes que vivien al domicili d’algun d’aquests casos primaris van desenvolupar COVID-19, mentre que només l’1,9% dels contactes que no hi vivien. Els resultats també indiquen que els nens i les nenes d’entre 10 i 19 anys semblen transmetre la malaltia de forma comparable als adults, tot i que els menors de deu anys podrien transmetre-la menys. Tot i així, l’estudi només va analitzar pacients amb símptomes. Encara no està clar en quina mesura els nens i les nenes asimptomàtics són eficients transmetent el virus.

Més sobre nivells d’anticossos

Un estudi amb 34 pacients que presentaven símptomes moderats de COVID-19 descriu una disminució ràpida en el nivell d’anticossos en alguns d’aquests pacients, la qual cosa segons els autors portaria a ser prudent pel que fa a la immunitat de grup o la durada de le(s) vacune(s).

No obstant això, és important recordar que ara per ara no se sap quin nivell d’anticossos confereix protecció i que en qualsevol infecció és normal que els anticossos disminueixin amb el temps. De fet, un altre estudi amb 19.680 persones a la ciutat de Nova York mostra que la majoria de les persones infectades i que van desenvolupar símptomes lleus o moderats de COVID-19 presenten una bona resposta d’IgG que reconeixen la proteïna Spike del virus. També mostra que els nivells són relativament estables durant almenys tres mesos i que la quantitat d’anticossos davant d’Spike es correlaciona bé amb la seva activitat neutralitzant.

Tractament

Reforçant la primera línia de defensa

La companyia britànica Synairgen va anunciar resultats prometedors però preliminars per a una forma inhalada d’interferó beta que sembla reduir el risc d’emmalaltir greument de COVID-19. De fet, un seguit d’estudis recents suggereix que el SARS-CoV-2 desarma els interferons (IFN), una de les primeres línies de defensa contra un virus, i cinc estudis com a mínim han trobat que el tractament o profilaxi amb interferó protegeix cèl·lules o ratolins del SARS-CoV-2. Diferents assajos clínics estan actualment provant l’eficàcia d’interferons en el tractament o la prevenció de la malaltia. Un d’ells, acabat de publicar, mostra que l’IFN-a2b va reduir la mortalitat en pacients hospitalitzats, però només quan s’administrava en els primers cinc dies de l’hospitalització.

Anticossos

Un equip nord-americà descriu dos anticossos amb activitat neutralitzant potent i que reconeixen dues regions contigües de la proteïna Spike. Ambdós anticossos, sols o en combinació, són capaços de protegir ratolins i macacos de la infecció per SARS-CoV-2 i de la malaltia.

Vacunes

Resultats encoratjadors de fase 1 per a dues vacunes candidates a base d’adenovirus

Els primers resultats en humans de la vacuna candidata desenvolupada per Oxford, basada en un vector d’adenovirus de ximpanzé (ChAdOx1 nCoV-19), mostren que té un bon perfil de seguretat i que va induir la producció d’anticossos neutralitzants en més del 90% dels 1077 participants. Els nivells d’anticossos van augmentar encara més en un petit subgrup que va rebre una segona dosi de la vacuna, 28 dies més tard. També es van observar respostes cel·lulars (linfocits T) en la majoria dels participants.

Una altra vacuna candidata que usa un adenovirus humà com a vector, desenvolupada per CanSino a la Xina, també va induir en la majoria de persones voluntàries la producció d’anticossos neutralitzants i respostes T després d’una única dosi, amb un bon perfil de seguretat. Les persones de més de 55 anys, però, van respondre menys bé, la qual cosa indica que els pot caldre una segona dosi.

Encara no se sap si aquestes vacunes són eficaces per prevenir la infecció o la malaltia. Per saber-ho calen assajos de fase 2 i 3. De fet, aquest tipus d’assajos ja han començat per a algunes candidates. La vacuna d’Oxford/Astra Zeneca ja s’està provant al Brasil, juntament amb la vacuna de Sinovac (Xina), a base de virus inactivat. El país ara ha aprovat assajos per a una tercera candidata (basada en ARNm desenvolupada per Pfizer i BioNTech).

Una iniciativa per accelerar els resultats d’eficàcia

El grup d’incidència 1DaySooner ha enviat una carta oberta signada per 15 premis Nobel i un centenar d’investigadors i d’altres persones expertes demanant al govern nord-americà la preparació d’assajos amb persones joves i sanes (que tenen menys probabilitat d’emmalaltir greument) que series vacunades i després exposades al virus, sota condicions controlades.

 

[Evidència publicada entre el 10/07/2020 y el 16/07/2020]

Transmissió silenciosa

Un estudi basat en models indica que la majoria dels contagis es deuen a una transmissió “silenciosa” a partir d’individus presimptomàtics o asimptomàtics. El model també indica que més d’una tercera part d’aquestes ‘infeccions silencioses’ s’haurien d’aïllar per mantenir el percentatge de població infectada per sota de l’1%.

Més sobre factors de risc

Grup ètnic i mortalitat

Dos estudis addicionals confirmen l’impacte desproporcionat de COVID-19 en certs grups ètnics. L’estudi britànic OpenSafely va analitzar factors associats a mort per COVID-19 en 17 milions de pacients. Comparades amb persones d’etnicitat blanca, les persones de color o del sud-est asiàtic tenien un risc més gran de morir, fins i tot després d’ajustar altres factors possibles. En aquest sentit, el CDC EEUU va publicar els resultats d’una anàlisi de 10.647 morts per COVID-19. La majoria de morts van tenir lloc en persones de més de 65 anys. Tot i així, els decessos en persones menors de 65 anys eren sobretot en persones hispàniques (35%) o no caucàsiques (30%), comparat amb només 13% de persones blanques, no-hispàniques.

Tipus de sang

Un estudi genètic previ suggeria una associació significativa entre el tipus de sang i el risc de desenvolupar símptomes greus de COVID-19. No obstant això, dos nous estudis en què es van analitzar milers de casos (un a Massachusetts i un altre de la Universitat de Colúmbia) indiquen que aquesta associació, si existeix, no és forta. Tot i que ambdós estudis van trobar que les persones amb sang de tipus O tenien un risc lleugerament menor d’infectar-se, no es va trobar una associació significativa entre el tipus de sang i el risc de desenvolupar símptomes greus.

No només una malaltia respiratòria

Altres estudis publicats aquesta setmana confirmen que la infecció per SARS-CoV-2 pot resultar en anomalies neurològiques, incloent una inflamació aguda del cervell i medul·la espinal, així com una inflamació del centre olfactiu del cervell. De fet, com detalla aquesta revisió, la COVID-19 s’associa amb diferents manifestacions més enllà del pulmó, que inclouen trombosi, complicacions cardíaques, dany renal i símptomes gastrointestinals, que resulten bé de la infecció viral directa d’altres òrgans i teixits que expressen el receptor ACE2, bé d’un dany indirecte degut a l’atac dels vasos capil·lars i a la inflamació.

De fet, una sèrie d’autòpsies publicada aquesta setmana recolzen la noció que la inflamació i fallada d’òrgans en casos letals de COVID-19 no es deuen al dany directe causat pel virus, sinó al dany causat per la reacció inflamatòria. Les troballes mostren que el patró de distribució d’ARN viral no coincidia amb els òrgans i teixits més afectats.

Símptomes persistents

Un equip italià va seguir una cohort de 143 pacients recuperats de COVID-19 durant dos mesos després de la seva sortida de l’hospital. El 87% d’aquests pacients mostrava persistència d’un o més símptomes, entre ells fatiga, dificultat per respirar i dolor en articulacions i al pit.

Anticossos que decauen no significa pèrdua d’immunitat

Usant mostres de sèrum col·lectades al llarg de tres mesos de 65 casos confirmats d’infecció per SARS-CoV-2, un equip britànic mostra que >95% dels casos desenvolupa anticossos neutralitzants a partir del vuitè dia després de presentar símptomes i que el nivell d’anticossos depèn de la gravetat de la malaltia. Tot i així, els nivells d’anticossos va disminuir durant el període de seguiment, sobretot en els pacients que van tenir símptomes lleus o moderats. Aquestes troballes suggereixen que els anticossos generats tenen una durada limitada, com s’observa amb els coronavirus que causen els refredats comuns.

Malgrat tot, una disminució en el nivell d’anticossos no necessàriament implica una pèrdua d’immunitat. Encara no se sap quin nivell d’anticossos cal per conferir protecció, i la seva qualitat (és a dir, la força amb què s’uneixen al virus) pot ser tan o més important que la quantitat. A més, diversos estudis apunten al rol de les cèl·lules T (que són les que activen les cèl·lules B productores d’anticossos) per mantenir una immunitat duradora en front del virus, independentment del nivell d’anticossos. En particular, un equip a Singapur va mostrar la presència de cèl·lules T capaces de reconèixer diverses regions de la proteïna NP (nucleocàspide) del SARS-CoV-2 en pacients convalescents de COVID-19. També van mostrar que les persones que es van recuperar del SARS el 2003 encara tenen cèl·lules T de memòria contra el virus. A més, també van detectar cèl·lules T capaces de reconèixer regions del SARS-CoV-2 en persones que mai no han estat exposades al nou coronavirus, o al SARS. Aquestes cèl·lules reconeixen fragments conservats entre diferents betacoronavirus. Aquests resultats, doncs, són encoratjadors, ja que suggereixen que podem generar una immunitat T duradora i potencialment capaç de protegir-nos contra múltiples coronavirus.

Vacunes

Els resultats de fase 1 per a la vacuna candidata a base d’ARNm de la farmacèutica Moderna mostren una bona resposta immune després de dues dosis, separades per 28 dies. Es van detectar bons nivells d’anticossos anti-SARS-CoV-2 en les 45 persones voluntàries sanes que van participar en l’estudi. No es va identificar cap problema pel que fa a la seguretat, tot i que es van observar alguns efectes adversos com ara febre, particularment en aquells que van rebre les dosis més elevades. Moderna començarà el seu estudi de fase 3 amb 30.000 pacients a finals de juliol. Pfizer i BioNTech també planegen començar estudis a major escala amb la seva pròpia vacuna a base d’ARNm a finals d’aquest mes.

Les morts indirectes per COVID-19

Un model estima que les morts per VIH, tuberculosi i malària a països amb alta càrrega d’aquestes malalties podrien augmentar en 10%, 20% i 36% respectivament, en els propers cinc anys, respecte d’una situació sense pandèmia COVID-19.

 

[Evidència publicada entre el 03/07/2020 y el 09/07/2020]

Una variant dominant del virus

Una variant del SARS-CoV-2 ha esdevingut dominant en la pandèmia, segons un estudi. La variant (anomenada G614) té un canvi d’aminoàcid a ‘Spike’, la proteïna que li permet infectar cèl·lules humanes. L’equip investigador pensa que l’augment consistent de G614 a nivell regional podria indicar que aquesta variant té un avantatge selectiu. Els pacients infectats amb la variant semblen tenir càrregues virals més elevades, i estudis en laboratori suggereixen que es replica més eficientment. Tot i així, no hi ha evidència ara per ara que aquest canvi d’aminoàcid el faci més transmissible o letal.

El debat sobre la transmissió per aerosols

Més de 200 científiques i científics signen una carta oberta demanant a l’OMS revisar el potencial de transmissió de SARS-CoV-2 mitjançant petites gotes d’aerosol (que viatgen més lluny i romanen més temps a l’aire que les gotes respiratòries). Proposen que la transmissió per aerosols podria explicar alguns esdeveniments “supertransmissors”, com per exemple el contagi de persones assegudes a taules diferents en un restaurant a la Xina o de membres d’una coral als EEUU que va prendre precauciones durant un assaig. Malgrat tot, les més de 30 expertes i experts internacionals que assessoren l’OMS consideren que l’“evidència existent no és suficient per considerar que aquest tipus de transmissió té un paper important en la propagació de la COVID-19.”

Estudis de seroprevalença

L’estudi ENE-COVID a Espanya, que va mesurar anticossos contra SARS-CoV-2 en més de 60.000 participants de tot el país, va anunciar els resultats per a la segona ronda de cribratge. Una mitjana de 5,2% de la població tindria anticossos IgG contra el SARS-CoV-2 (un percentatge a penes més gran que l’estimat després de la primera ronda de l’estudi). De nou, Madrid va tenir la prevalença més elevada (10%). Pel que fa a l’edat, la prevalença va ser menor en bebès, població infantil i joves adults. Una majoria (80%) de participants amb una prova positiva per PCR almenys dues setmanes abans del cribratge, tenia anticossos IgG.

Un altre estudi de seroprevalença dut a terme a Ginebra (Suïssa) indica que, a principis de maig, el 10,8% de la població tenia anticossos IgG contra el virus.

Herència neandertal?

El factor genètic de major risc per emmalaltir greument de COVID-19 ve dels neandertals, segons un estudi (encara no revisat per parells). Es tracta d’un segment d’unes 50 quilobases en un clúster de gens del cromosoma 3. Aquest segment es troba en un 30% de la població al sud-est asiàtic i en un 8% de la població europea. La troballa és intrigant i encara no hi ha una explicació, però podria estar relacionada amb una forta resposta immune antiviral (potser massa forta?), segons alguns científics.

Producció ràpida i efectiva d’anticossos

El nostre cos genera anticossos capaços de neutralitzar el virus des de vuit dies després del diagnòstic, segons una anàlisi que va seguir la resposta d’anticossos en 12 pacients amb COVID-19, des del dia 8 al 69 després del diagnòstic. Després de cribrar més de 4.000 cèl·lules B productores d’anticossos, l’equip investigador va aïllar 255 anticossos contra SARS-CoV-2 a diferents temps, fins i tot al dia 8. D’aquests, 28 eren fortament neutralitzants. Aquests anticossos usaven una àmplia gamma de gens variables (que reconeixien el virus) i no van necessitar molts canvis (o mutacions somàtiques) per aconseguir aquesta eficàcia.

Fàrmacs candidats: s’estreny la recerca

L’OMS va anunciar que aturarà els assajos clínics amb hidroxicloroquina i amb el fàrmac per a VIH lopinavir/ritonavir en pacients hospitalitzats amb COVID-19, després de l’evidència que aquests medicaments no redueixen la mortalitat.

Vacunes

Pfizer va publicar els resultats de la primera fase de l’assaig clínic amb la vacuna a base d’ARN missatger, que desenvolupa juntament amb BioNTech. La vacuna va induir la producció de bons nivells d’anticossos neutralitzants en voluntaris sans, tot i que es va observar febre i d’altres efectes secundaris moderats amb les dosis més altes.

Infecció a animals

Els porcs i les gallines no es poden infectar amb SARS-CoV-2, mentre que els rats-penats frugívors en poden servir de reservori, segons un estudi experimental . L’estudi també mostra que el virus es replica eficientment en fures, tot i que no desenvolupen la malaltia.

 

[Evidència publicada entre el 26/06/2020 i el 02/07/2020]

Lliçons del poble italià de Vo’

Vo’, un municipi del nord d'Itàlia, va aconseguir contenir l’epidèmia de COVID-19 gràcies a l’anàlisi massiva dels gairebé 3.200 habitants per a infecció de SARS-CoV-2. En van fer una a en començar la quarantena i una altra, dues setmanes més tard. Els resultats revelen que el 42,5% de les infeccions detectades en les dues campanyes van ser asimptomàtiques (és a dir que les persones no tenien símptomes quan se’ls va fer la prova i tampoc van desenvolupar símptomes després). L'estudi també va trobar càrregues virals similars en pacients simptomàtics i asimptomàtics, la qual cosa suggereix que tenen un potencial de transmissió semblant.

Infeccions als EUA: multiplicar per deu?

En moltes regions dels Estats Units, el nombre real d'infeccions per coronavirus és segurament 10 vegades més gran al que s’ha notificat, segons dades de seroprevalença que aporta la CDC. L'estudi es va realitzar amb mostres de sang preses entre març i abril per raons no relacionades amb la COVID-19, en 10 punts de diferents estats del país.

El CDC també va publicar els resultats d'una enquesta telefònica a 350 adults que van donar positiu per infecció de SARS-CoV-2. Només la meitat recordava haver tingut contacte amb un cas de COVID-19, i la majoria de contactes eren un membre de la família o algú de la feina. Una tercera part de les persones participants va assegurar que no havia recuperat l’estat “normal” de salut tres setmanes després d'haver donat positiu.

Complicacions neurològiques i neuropsiquiàtriques

Un estudi del Regne Unit descriu 125 casos de COVID-19 amb algun tipus de complicació neurològica o neuropsiquiàtrica. La complicació més freqüent va ser l’ictus, que es va observar en 77 pacients. Gairebé una tercera part dels pacients van mostrar signes de confusió o canvis de comportament.

Població infantil: un estudi europeu

La comunitat mèdica va estudiar 582 nens i nenes positius per COVID-19, d’edats compreses entre els tres dies i els 18 anys, en 25 països d'Europa. Una quarta part tenia algun altre problema de salut. Més de la meitat van ingressar a l'hospital i el 8% va requerir vigilància intensiva. El risc d'acabar en vigilància intensiva era més gran en els que patien una coinfecció per un altre virus respiratori. De les quatre morts que van produir-se durant l'estudi (0,69%), cap va ser en menors de 10 anys, i dos dels casos tenien problemes de salut preexistents.

Immunitat: més elevada que el que indiquen els tests d'anticossos?

Un equip de l'Institut Karolinska a Suècia va estudiar detalladament la resposta de cèl·lules T (les responsables de coordinar la resposta immune i la producció d'anticossos) en una gran cohort de persones no exposades al virus, en familiars exposats, pacients en fase aguda de COVID-19 i convalescents. Van trobar cèl·lules T específiques de SARS-CoV-2 en persones que no havien desenvolupat símptomes o que n’havien desenvolupat de lleus, i fins i tot en persones sense anticossos detectables. Aquests resultats suggereixen que la immunitat contra la COVID-19 podria ser més elevada que el que indiquen els tests d'anticossos.

De fet, la seroconversió (producció d'anticossos contra el virus) en pacients asimptomàtics pot trigar més temps, segons un estudi a Corea del Sud que va detectar anticossos neutralitzadors en pacients completament asimptomàtics vuit setmanes després del diagnòstic per PCR.

Resultats descoratjadors per a un fàrmac contra el VIH

El lopinavir-ritonavir, un medicament usat contra el VIH, no aporta cap benefici clínic en pacients hospitalitzats amb COVID-19, segons l'assaig RECOVERY que lidera el Regne Unit. La combinació de fàrmacs no va reduir ni la mortalitat, ni el risc de necessitar ventilació mecànica o ni la durada de l'hospitalització, en comparació amb el grup no tractat.

L'assaig RECOVERY es va posar en marxa el març passat per provar l'eficàcia de la dexametasona (un corticoesteroide), lopinavir-ritonavir (un medicamet per al VIH), hidroxicloroquina (un antimalàric), l’azitromicina (un antibiòtic), tocilizumab (un anti-inflamatori) i plasma convalescent (plasma de dondants que havien superat la malaltia).

L'assaig ja ha demostrat que la dexametasona redueix la mortalitat en pacients amb malaltia greu, mentre que la hidroxicloroquina i el lopinavir-ritonavir no aporten cap benefici clínic.

Una nota més positiva: un estudi a Nova York prova que les persones amb VIH que contrauen la COVID-19 no tenen un pitjor pronòstic en comparació a les que no estan infectades pel VIH.

La Xina avança amb les seves vacunes

La Xina ha aprovat la vacuna adenoviral de la companyia CanSino per a ús militar l'any vinent, segons ‘New York Times coronavirus vaccine tracker’. Per altra banda, la vacuna candidata de Sinopharm (a base de virus inactivat) comença els assajos clínics de fase 3.

 

[Evidència publicada entre el 19/06/2020 i el 25/06/2020]

Com evitar una segona onada

Un model per mesurar l'impacte d'intervencions no farmacèutiques (és a dir, que no impliquin vacunes o tractaments), mostra que el desconfinament ha de ser gradual i que el comportament individual (guardar distàncies socials, ús de mascaretes, higiene de mans) és clau per evitar futures onades de la malaltia.

Miniòrgans humans per estudiar la infecció viral

Un estudi amb cèl·lules i organoides derivats de cèl·lules mare humanes mostra que les cèl·lules beta del pàncrees i els organoides de fetge són altament susceptibles a la infecció pel SARS-CoV-2. Altres tipus cel·lulars que també expressen el receptor ACE2, com l'endoteli, macròfags o neurones corticals, són molt menys susceptibles, la qual cosa suggereix que hi ha altres factors implicats en l'entrada de virus (per exemple, la proteïna de superfície TMPRSS2). Els resultats obtinguts amb cèl·lules beta pancreàtiques contribueixen a l'evidència que suggereix que el nou coronavirus pot causar diabetis, encara que es necessiten més estudis. 

Detectar transmissió primerenca

Un equip italià ha trobat traces de SARS-CoV-2 in aigües residuals de Milan i Torino, recollides el passat desembre del 2019, la qual cosa suggereix que el virus ja circulava al nord d'Itàlia, fins i tot abans que la Xina reportés els primers casos. Però, això no vol dir que aquest va ser l'origen de la gran epidèmia a Itàlia, ja que va poder haver estat causada per introduccions més tardanes. Així mateix, una anàlisi amb mostres de donadors de sang a Lodi (nord d'Itàlia) va trobar cinc mostres de mitjans de febrer que contenien anticossos del SARS-CoV-2, la qual cosa suggereix que el virus ja circulava abans que s'identifiqués el primer pacient.

Als EUA, un pic en la malaltia del tipus grip estacional suggereix que entre el 8 i 28 de març hi va haver més de 8,7 milions de nous casos no diagnosticats de COVID-19. 

Infeccions lleus o asimptomàtiques: percentatge elevat, menys anticossos?

L'anàlisi de 5.458 contactes de casos amb SARS-CoV-2 a Llombardia (Itàlia) revela que aproximadament la meitat es va infectar. Tot i això, el 73,9% de les persones infectades i menors de 60 anys no van desenvolupar símptomes. El risc de desenvolupar símptomes augmenta amb l'edat -6,6% de persones infectades i majors de 60 van desenvolupar malaltia greu.
 
L'estudi amb donadors de sang a Lodi també va revelar que el 28% dels donadors reclutats entre el 18 de març i el 6 d'abril havien estat infectats pel virus, però la majoria no va desenvolupar símptomes o desenvolupar símptomes molt lleus. També tenien nivells d'anticossos més baixos, comparat amb pacients que sí van desenvolupar símptomes, una troballa que es confirma en diversos estudis.

Un equip xinès va estudiar 37 persones amb infecció per SARS-CoV-2 confirmada per RT-PCR però sense símptomes clínics. Comparat amb pacients de la mateixa edat i sexe, el grup asimptomàtic tenia nivells més baixos d'anticossos durant la fase aguda de la infecció. Dos mesos després de sortir de l'hospital, els nivells d'anticossos havien disminuït en ambdós grups i 40% de persones asimptomàtiques s'havien tornat seronegatives per anticossos de tipus IgG.

En un altre estudi de 149 pacients amb infecció confirmada per PCR (la majoria amb símptomes lleus) també es van trobar nivells baixos d'anticossos neutralitzants. Tot i això, es van detectar anticossos poc freqüents però recurrents i amb potent activitat antiviral en tots els individus testats, la qual cosa suggereix que una vacuna dissenyada per generar aquests anticossos seria molt eficaç.

Cèl·lules T: un millor indicador d'exposició a virus?

La detecció de cèl·lules T específiques contra el virus pot ser un indicador més sensible d'exposició al SARS-CoV-2 que la detecció d'anticossos, segons un estudi. L'equip investigador va analitzar la resposta immune humoral (anticossos) i cel·lular (cèl·lules T) davant de SARS-CoV-2 en individus de set residències en què hi va haver almenys un cas confirmat de COVID-19. Sis de vuit contactes tenien nivells detectables en sang de cèl·lules T específiques de virus, però no d'anticossos.

Tractament amb plasma convalescent

Un estudi amb 20.000 pacients hospitalitzats que van rebre plasma de pacients convalescents de COVID-19 mostra que el plasma és segur i suggereix que podria reduir la mortalitat, tot i que no va ser un assaig clínic controlat.

Impacte indirecte en la mortalitat per càncer

La crisi per COVID-19 podria causar fins a 10.000 morts addicionals per càncer colorectal i de mama als EUA, a causa de les interrupcions en diagnòstic i tractament.

 

[Evidència publicada entre el 12/06/2020 i el 18/06/2020]

L'epicentre està a Llatinoamèrica

Del total de morts per COVID-19, la meitat o més de la meitat es concentren Llatinoamèrica, però sobretot a Mèxic i al Brasil. Aquest darrer ja va superar al Regne Unit en nombre de morts i és ara el segon país més afectat, després dels Estats Units.

La importància de guardar distàncies…

Un model matemàtic amb dades de més de 40.000 participants al Regne Unit evidencia que un distanciament físic moderat pot reduir la proporció de casos que caldria aïllar o de contactes que caldria identificar per controlar la transmissió del SARS-CoV-2.

… i d'emprar mascaretes

Una anàlisi de clústers de transmissió al Japó va permetre identificar 22 casos primaris per als clústers: la majoria tenien entre 20 i 39 anys d'edat i no presentaven símptomes en el moment de la transmissió.

La transmissió aèria representa la principal via de propagació del virus, segons un estudi. També ha evidenciat que les dades sobre l'ús de mascaretes va ser clau per determinar l'evolució de la pandèmia a Wuhan, Itàlia i Nova York.

Població mundial en risc

En cas d’infecció, aproximadament una de cada cinc persones a tot el món té un risc més gran de desenvolupar una forma greu de COVID-19, a causa de condicions cròniques de salut. Ara bé, el risc varia considerablement amb l'edat. Aquestes valoracions no tenen en compte factors socioeconòmics, però són un punt de partida per a calcular el nombre de persones que podrien necessitar una protecció més gran o la vacuna.

Població infantil: menys susceptible a la infecció?

Segons un model de transmissió per edats, el risc d'infectar-se pel virus es redueix a la meitat en persones de menys de 20 anys, en comparació amb les que en tenen més de 20. Només el 21% del jovent d’entre 10 i 19 anys desenvolupa símptomes, quan d’entre el grup de més de 70 anys ho fa el 69%.

Els models també suggereixen que el tancament d'escoles va contribuir poc a frenar la transmissió del virus. D’una manera semblant, un estudi de seroprevalença a Ginebra va observar una prevalença d'anticossos molt inferior en nens i nenes de menys de deu anys i en adults de més de 64 anys.

D'altra banda, l'estudi Kids Corona de l'Hospital Sant Joan de Déu revela que els nens i nenes tenen una prevalença d'anticossos similar a la dels adults, encara que hagin desenvolupat símptomes molt lleus. L'estudi va comprendre 724 nens i nenes dels quals almenys un dels dos progenitors hagués donat positiu per COVID-19.

En tot cas, es pensa que una de les raons per les quals els infants estan protegits dels efectes greus de la malaltia, com l’ictus, podria ser la bona salut dels vasos sanguinis.

Un corticoide barat per reduir la mortalitat?

La dexametasona, un corticoide amb activitat antiinflamatòria, podria reduir la mortalitat en pacients de COVID-19 severa, segons un anunci de l'assaig RECOVERY, realitzat al Regne Unit. En pacients amb ventilació mecànica, el fàrmac va reduir-ne la mortalitat del 40% al 28%. En pacients que van necessitar oxigen (però no ventilació mecànica), l'efecte va ser menor (del 25% al 20%). Tanmateix, les dades encara no s’han fet públiques.

Altres novetats sobre tractaments

La companyia americana Regeneron ha iniciat assajos clínics amb un còctel d'anticossos per a provar la seva eficàcia en el tractament o prevenció de la COVID-19.

Mentrestant, l’FDA als EUA ha anul·lat l'autorització d'emergència per a usar hidroxicloroquina com a tractament per a la COVID-19.

El son durant el confinament

Una enquesta feta a Suïssa, Alemanya i Àustria, i una altra feta a estudiants universitaris dels EUA revela que, durant el confinament, les persones van seguir rutines de son més saludables, encara que la qualitat del son va ser més baixa. L'exposició a plena llum i l'exercici poden augmentar la qualitat del son en aquestes situacions.

Ratolins per avaluar teràpies i vacunes

Els ratolins que expressen el receptor humà ACE2 desenvolupen pneumònia quan s’exposen al SARS-CoV-2 i representen un bon model per a avaluar teràpies i vacunes contra la COVID-19.

 

[Evidència publicada entre el 05/06/2020 i el 11/06/2020]

Restriccions: vides salvades

La implementació de restriccions, incloent el confinament a casa i el tancament de negocis, va evitar uns 285 milions de casos a la Xina i uns 60 milions de casos als EUA, segons personal investigador de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Un altre estudi de l'Imperial College de Londres estima que el confinament podia haver salvat fins a 3 milions de vides en onze països europeus.

Aigües residuals: una primera alerta

Una anàlisi retrospectiva de mostres d'aigües residuals de Barcelona detecta virus en mostres preses a partir del 15 de gener —quaranta dies abans que es notifiqués el primer cas a la Ciutat Comtal, segons la Universitat de Barcelona.

Gossos per al diagnòstic?

La suor de les persones infectades per COVID-19 té una olor particular que pot ser reconeguda per gossos, segons un estudi encara no revisat per parells.

Hormones masculines i COVID-19

Totes les dades epidemiològiques confirmen que la mortalitat per COVID-19 és més elevada en homes que en dones. Les raons poden ser diverses, però un article a la revista Science assenyala les hormones masculines (andrògens) com un dels principals sospitosos. A la pròstata, els andrògens augmenten l'expressió d'una de les molècules que el virus fa servir per infectar cèl·lules humanes (TMPRSS2). Encara que no se sap si això també passa al pulmó, un estudi a Itàlia va evidenciar que els pacients sota teràpia de privació d'andrògens tenien un risc més baix d'hospitalització o mort per COVID-19. Dos estudis més mostren una associació entre calvície i malaltia greu, i l'anàlisi de dades de centenars de pacients masculins amb COVID-19 al Regne Unit va mostrar una correlació entre andrògens a la sang i la gravetat de la malaltia. Diversos hospitals de veterans als EUA han començat assajos clínics amb un fàrmac supressor d'andrògens en pacients amb COVID-19.

Tractament

Remdesivir

Un estudi realitzat amb macacos indica que el fàrmac pot prevenir la progressió a pneumònia en pacients amb COVID-19 si s'administra de manera precoç.

Inhibidor de BTK

La BTK és una proteïna (tirosina cinasa) implicada en l'activació dels macròfags, que són part de la nostra primera línia de defensa del sistema immunitari. Un estudi amb un nombre molt reduït de pacients amb malaltia greu indica que el tractament amb un inhibidor de la BTK (acalabrutinib) pot ser beneficiós en aquests pacients. Aquests resultats han de confirmar-se amb estudis controlats i més grans.

Hidroxicloroquina

Tres assajos grans, zero eficàcia per a tractar o prevenir la COVID-19.

Recovery, l’assaig controlat més gran que s’ha realitzat fins al moment, mostra que el tractament amb hidroxicloroquina no aporta cap benefici als pacients hospitalitzats per COVID-19. La mortalitat va ser similar entre els més de 1.500 pacients que van rebre el fàrmac i els més de 3.o00 que no el van rebre (25,7% i 23,5%, respectivament).

Dos assajos més mostren que la hidroxicloroquina tampoc és eficaç per prevenir la malaltia. El primer és un estudi realitzat als Estats Units i al Canadà, en què es va enviar el fàrmac o placebo a més de 800 contactes pròxims de casos confirmats. De les persones que van prendre un fàrmac, un 12% va desenvolupar la malaltia, mentre que, de les que van prendre placebo, ho van fer un 14%.

El segon és un estudi realitzat a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Barcelona amb més de 2.300 persones exposades al virus. No es va observar una diferència significativa en el percentatge de persones que van desenvolupar la malaltia entre tots dos grups, segons va assenyalar el coordinador de l'estudi, Oriol Mitjà, a la revista Science.

Plasma de pacients recuperats

Un primer assaig controlat indica que el tractament amb plasma convalescent no aporta cap benefici clínic, encara que el nombre de pacients va ser reduït.

Vacunes

L'Imperial College de Londres començarà aquest mes assajos clínics amb 600 voluntaris per provar la seguretat de la seva vacuna a base de ARNm “acte-amplificador”. A l'octubre, podria iniciar assajos amb 6.000 participants per provar-ne l’eficàcia. L'avantatge seria que es requereixen dosis més baixes, en comparació amb la vacuna d'ARN desenvolupada per Moderna, i que la fabricació seria menys costosa. L'institut ha constituït una aliança anomenada VacEquity Global Health per a oferir la vacuna al menor preu possible a països de rendes baixes i mitjanes.

Per part seva, la vacuna desenvolupada pel grup d'Oxford començarà a provar-se al Brasil, en col·laboració amb la Universitat de Sao Paulo. Es provarà primer en 1.000 voluntaris particularment exposats al virus.

L'Organització Mundial de la Salut ha publicat un “panorama actual” de vacunes contra la COVID-19. Hi ha 133 vacunes actualment en desenvolupament. Deu d'aquestes vacunes ja s'estan provant en humans.