Anàlisi i Desenvolupament Global

COVID-19: Novetats científiques

IsGlobal COVID-19 novetats científiques
Foto: Samuel Francis Johnson / Pixabay

La pandèmia del coronavirus avança al món. Afortunadament, també ho fan els estudis i l'evidència científica sobre el virus (SARS-CoV-2) i la malaltia (COVID-19).

En aquest espai, que anem actualitzant periòdicament, fem un resum de la informació més rellevant que es produeix.

 

[Evidència publicada entre el 21/07/2021 i el 27/07/2021]

Encara més evidència que les vacunes funcionen

Segons les últimes dades d’Anglaterra, la protecció contra les infeccions simptomàtiques després de dues dosis és del 88 % per a la vacuna Pfizer/BioNTech i del 67 % per a AstraZeneca/Oxford. Malgrat un aparent descens en la protecció contra les infeccions, l’efectivitat de les vacunes contra la malaltia greu continua sent molt alta (del voltant del 90 %).

Als Estats Units, l’estudi d’una cohort amb gairebé 4.000 treballadors i treballadores sanitàries i de primera línia va detectar infecció per SARS-CoV-2 en 204 participants (el 5 %), dels quals 5 tenien pauta completa de vacunació, 11 pauta parcial i 156 no estaven vacunats. La càrrega viral en aquells que comptaven amb almenys una dosi de la vacuna va resultar un 40 % més baixa que en las persones no vacunades. A més, el risc de febre va ser un 58 % més baix i la durada dels símptomes, més curta.

En un clúster d’infeccions per la variant gamma (P.1) en miners a la Guyana Francesa, la meitat de persones afectades tenia pauta completa de vacunació (Pfizer). Tot i així, totes van presentar infeccions asimptomàtiques o lleus.

La vacunació ha evitat a Anglaterra al voltant del 75 % de les hospitalitzacions per la variant delta, segons estimacions. Sense les vacunes, les hospitalitzacions estarien per sobre del pic viscut a l’hivern.

Un interval més llarg entre les dues dosis de la vacuna de Pfizer (al voltant de 8 setmanes) podria funcionar fins i tot millor en termes de producció d’anticossos, mentre que les cèl·lules T específiques del virus es mantenen, segons un estudi al Regne Unit.

Alta probabilitat d’infecció?

L’emergència successiva de variants més transmissibles significa que la majoria de la població global s’infectarà pel virus en algun moment, potser fins i tot més d’una vegada, segons un grup expert. De fet, l’últim estudi de seroprevalença a l’Índia suggereix que fins a dues terceres parts de la població podria haver passat la infecció, mentre que el gener la xifra era inferior al 25 %.

Un altre tractament potencial?

El cribratge de més de 1.000 fàrmacs clínicament segurs va identificar el masitinib, un tractament oral contra el càncer, com un compost antiviral d’ampli espectre que inhibeix les proteases dels coronavirus i que redueix la replicació del SARS-CoV-2 en ratolins.

Confiança en les vacunes

Les persones dels països de renda baixa i mitjana estan molt més disposades a posar-se la vacuna COVID-19 (al voltant del 80 %) que les d’Estats Units (64,6 %) o Rússia (30,4 %), segons una enquesta. Per tant, prioritzar la distribució de vacunes a l’hemisferi sud avançaria considerablement la cobertura de vacunació a nivell global.

Un altre efecte advers pandèmic

Més d’un milió i mig de nenes i nens al món han perdut un cuidador o cuidadora (pare, mare, avi, àvia o un altre cuidador) per la COVID-19, segons estimacions. Els països amb una taxa més alta de mortalitat del cuidador principal per cada 1.000 nenes o nens són Perú (10,2 per cada 1.000 nens), Sud-àfrica (5,1), Mèxic (3,5), Brasil (2,4), Colòmbia (2,4), Iran (1,7), els Estats Units (1,5) Argentina (1,1) i Rússia (1,0).

 

[Evidència publicada entre el 07/07/2021 i el 20/07/2021]

Noves dades des de Vo

Un estudi a la ciutat italiana de Vo, una de les més estudiades de la pandèmia, mostra que el 98,8 % de les persones que van ser seropositives a la primera onada encara mostraven nivells detectables d’anticossos contra almenys un antigen del SARS-CoV-2 nou mesos després, independentment que haguessin estat simptomàtiques o no; i el 18,6 % d’elles fins i tot va mostrar un augment d’anticossos o activitat neutralitzant.

1.000 vegades més

La càrrega viral en les persones infectades amb la variant delta és fins a 1.000 vegades superior que en les persones infectades per la soca original en el moment de detectar el virus per primera vegada, segons un estudi a la Xina. Aquestes troballes indiquen que aquesta variant és molt més infecciosa en la fase presimptomàtica.

Dues dosis per a la delta

Un estudi a França mostra que una sola dosi de les vacunes de Pfizer o AstraZeneca a penes va induir anticossos neutralitzants davant de la variant delta, mentre que l’administració de dues dosis va generar una resposta neutralitzant en el 95 % de les persones, fins i tot si la capacitat neutralitzant contra la delta és 3-5 vegades inferior que contra l’alfa. Un altre estudi ha trobat que la majoria dels pacients convalescents i totes les persones amb pauta completa de vacunació presentaven una activitat neutralitzant detectable contra las variants alfa i delta. L’efectivitat de la vacuna (Pfizer o AstraZeneca) davant de la malaltia simptomàtica per la delta es del 80% després de dues dosis, segons dades d’Anglaterra.

Infants i COVID prolongada

Els símptomes prolongats després de la infecció per COVID en la població infantil semblen ser molt poc freqüents i no significativament diferents dels observats al grup de control, segons un estudi a Suïssa. Com assenyala la revista Nature, les estimacions de COVID prolongada en nens i nenes varien molt entre estudis (entre l’1 i el 10 %), la qual cosa destaca la necessitat de definir clarament aquesta condició.

Persones amb VIH

Les persones que viuen amb el VIH tenen un risc un 13 % major de ser hospitalitzades i un 30 % major de morir per COVID, independentment de l’edat, el sexe i les comorbiditats, segons un estudi presentat a la Conferència IAS sobre VIH. Per tant, haurien de ser un grup prioritari de vacunació.

Més sobre tractaments

Les molècules anomenades polifosfats de cadena llarga mostren una potent activitat antiviral i antiinflamatòria contra el SARS-CoV-2, segons experiments duts a terme al laboratori, i podrien usar-se com a fàrmac contra la COVID.

Una metaanàlisi amb pacients hospitalitzats per COVID conclou que els anticossos contra la molècula proinflamatòria IL6 redueixen el risc de mort (en un 1 7 %) i de ventilació mecànica (en un 21 %) en comparació amb les cures normals. L’Organització Mundial de la Salud (OMS) ha donat suport a l’ús per al tractament de la COVID d’aquests medicaments usats en l’artritis reumatoide.

En canvi, una sola dosi d’azitromicina en pacients no hospitalitzats no va mostrar cap benefici en un estudi amb més de 200 participants als EE. UU.

Efectivitat de CoronaVac

Els resultats de Xile, que ha immunitzat la majoria de la població amb la vacuna CoronaVac, mostren una efectivitat del 64 % contra infeccions i del 87 % contra hospitalitzacions i morts.

Estirar les dosis?

Donar 25 ug en lloc de 100 ug per cada dosi de la vacuna COVID de Moderna indueix respostes duradores d’anticossos i cèl·lules T en tots els grups d’edat, segons un petit estudi. Aquestes troballes suggereixen que “estirar” les dosis podria ajudar a fer front a l’escassetat de vacunes al món.

Més sobre la seguretat de la vacuna

Dues dosis de la vacuna de Pfizer / BioNTech per a COVID van ser segures i un 78 % efectives per prevenir infeccions en dones embarassades en un estudi del món real a Israel.

La vacuna COVID de Johnson & Johnson pot desencadenar la síndrome de Guillain- Barré (GBS) en casos molt rars, diu l’Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA). S’han registrat al voltant de 100 casos de GBS entre els 12,8 milions de persones que van rebre la vacuna monodosi als Estats Units.

Efectes secundaris de la pandèmia

El 2020 es van enfrontar a la fam uns 118 milions de persones més que el 2019, segons l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i l’OMS.

I el nombre de nenes i nens que no van rebre cap tipus de vacuna va augmentar de 13,6 milions el 2019 a 17,1 milions el 2020, segons un informe de l’OMS i UNICEF.

 

[Evidència publicada entre el 23/06/2021 i el 06/07/2021]

Remuntar-se en el temps

Una nova anàlisi suggereix que el primer cas de COVID-19 va tenir lloc a la Xina cap a mitjan novembre de 2019, i que el primer fora de la Xina es va detectar al Japó el 3 de gener de 2020. Segons l’estudi, el primer cas a Europa es va donar a Espanya el 12 de gener de 2020 i el primer a Amèrica del Nord, als Estats Units el 16 de gener del 2020.

COVID i cervell

El perfil molecular de mostres del cervell de persones que van morir de COVID-19 no mostra evidència del virus al cervell, però revela signes d’inflamació i circuits alterats de manera semblant al que s’observa en malalties neurodegeneratives.

La ivermectina no mostra efecte

Una nova metaanàlisi de 10 estudis controlats mostra que la ivermectina no és un tractament efectiu per a la COVID-19. L’anàlisi va incloure un total de 1.173 pacients i va avaluar l’efecte de la ivermectina sobre la mortalitat, la durada de la hospitalització i la reducció en la càrrega viral, comparat amb el de la cura habitual.

Dos anys menys

De mitjana, l’esperança de vida als Estats Units va disminuir gairebé dos anys a causa de la pandèmia, i va tenir un impacte desproporcionat en les minories, segons dos estudis. L’esperança de vida al Brasil, país que ha contribuït al 28% de les morts globals per COVID-19, també ha caigut gairebé dos anys el 2021, amb una reducció més marcada en homes que en dones.

Impacte de la COVID prolongada

Un estudi a Noruega indica que el 52% dels joves adults, d’entre 16 i 30 anys d’edat, presentava símptomes als sis mesos de la infecció, com ara pèrdua del gust i/o l’olfacte (28%), fatiga (21%), dificultat per respirar (13%), falta de concentració (13%) i problemes de memòria (11%). Al Regne Unit, més de dos milions d’adults han tingut símptomes durant més de 12 setmanes, segons estimacions de l’estudi REACT-2. I en un estudi de seguiment de pacients no hospitalitzats, el 39% van dir que continuaven amb símptomes entre 7 i 9 mesos després del diagnòstic, incloent-hi fatiga, pèrdua d’olfacte o gust, dificultat de respirar i mal de cap.

Barrejar vacunes

Els resultats de l’estudi espanyol i de l’assaig britànic Com-Cov proporcionen evidència que donar una primera dosi d’AstraZeneca seguida d’una de Pfizer (vacunació heteròloga) dona com a resultat una resposta immunitària robusta, igual a o fins i tot superior a la de dues dosis de la mateixa vacuna. Els estudis, tanmateix, no es van dissenyar per mesurar l’eficàcia contra la infecció o la malaltia.

Immunitat híbrida

Dos estudis publicats a Science confirmen que la immunitat natural davant del SARS-CoV-2 s’incrementa substancialment per una dosi de vacuna mRNA, fins al punt que una sola dosi segurament confereix protecció davant les variants més agressives.

Ara, morir de COVID és prevenible

Gairebé totes les persones que ara estan morint de COVID-19 no estaven vacunades. Als Estats Units, només 150 de les gairebé 18.000 morts per COVID-19 (és a dir, menys de l’1%) van tenir lloc en persones completament vacunades.

Un estudi del Centers for Disease Control and Prevention (CDC) als Estats Units, que va dur a terme frotis regulars a gairebé 4.000 treballadores i treballadors sanitaris, mostra que les dues dosis de vacunes ARNm són un 91% efectives prevenint la infecció. Entre aquelles persones vacunades i infectades, les vacunes van reduir de forma considerable la càrrega viral, els símptomes i la durada de la malaltia.

Vacunes versus delta

Totes les dades indiquen que, ara per ara, cap variant, ni tan sols la delta, és resistent a les vacunes. Johnson & Johnson va anunciar que la seva vacuna d’una sola dosi protegeix davant la variant delta. Una anàlisi mostra que la resposta immunitària generada per la vacuna contra la variant delta és superior que la generada contra la variant beta (B.1.351) i que aquesta resposta dura com a mínim 8 mesos. Moderna també va anunciar que la seva vacuna indueix bons nivells d’anticossos neutralitzants davant la delta i d’altres variants que circulen. I un estudi a nivell poblacional al Canadà suggereix que fins i tot una sola dosi de Pfizer, Moderna o AstraZeneca proporcionen bona protecció contra la infecció simptomàtica i la malaltia greu causada per les quatre variants de preocupació que circulen actualment, i s’espera que les dues dosis protegeixin encara més.

Cap a una vacuna universal

Al principi de la pandèmia, un estudi va aïllar quatre anticossos a partir de tres pacients. Aquests anticossos presentaven una potent activitat neutralitzant contra 23 variants, incloses l’alfa, la beta i la gamma. Dos d’ells són ultrapotents i podrien ajudar a dissenyar futures vacunes universals contra coronavirus. I una vacuna d’ARNm, amb una proteïna Spike quimèrica que codifica per a diverses regions de la proteïna, protegir ratolins vells de diferents coronavirus tipus SARS.

 

[Evidència publicada entre el 16/06/2021 i el 22/06/2021]

Per molts anys…

Un estudi que va analitzar dades de salut de 2,9 milions de domicilis als EE. UU. durant els primers 10 mesos del 2020 indica que les reunions socials petites i informals, com ara els aniversaris, i en particular les festes d’aniversari infantils, van poder ser una font important de transmissió del SARS-CoV-2.

Immunitat davant la delta

Els anticossos de pacients convalescents o persones vacunades tenen una activitat neutralitzant reduïda davant dels subllinatges de la variant delta (B.1.617.1 i B.1.617.2) però no hi ha evidència d’una evasió immunitària com pot ser el cas de la variant beta (B.1.351). Els resultats de l’estudi també suggereixen que les persones prèviament infectades amb la variant beta podrien ser més susceptibles a la reinfecció per delta.

Algunes bones notícies en l’últim informe del Regne Unit sobre la variant delta: encara que ha provocat un augment de les hospitalitzacions, són més curtes, ja que es tracta de pacients més joves. Dues dosis de la vacuna (AstraZeneca o Pfizer) continuen sent altament efectives per protegir de l’hospitalització, i no s’ha observat ara per ara un augment de reinfecció per la delta.

Taxes de reinfecció baixes

En una cohort de 9.119 pacients als quals es va fer seguiment després de la infecció per SARS-CoV-2, es va observar una reinfecció en el 0,7% dels casos. El període mitjana entre les dues infeccions va ser de 116 dies. L’asma i fumar van ser factors de risc associats a la reinfecció.

Entra la lambda

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha classificat la variant lambda (C.37) com a variant d’interès a causa de la seva elevada presència al Perú i d’altres països de Sudamèrica. Lambda porta mutacions que podrien augmentar-ne la transmissibilitat o la capacitat d’evadir la resposta immunitària, però hi ha molt poca evidència encara.

Més sobre tractaments

Còctels d’anticossos

Resultats preliminars de l’assaig RECOVERY al Regne Unit mostren que el còctel d’anticossos monoclonals de Regeneron va aportar benefici clínic a pacients hospitalitzats que no havien produït anticossos davant del virus: la combinació d’anticossos va reduir la mortalitat en un 20% en aquests pacients seronegatius comparat amb el grup control.

Enzes

La inhalació de nanovesícules que contenien el receptor ACE2 va prevenir la COVID-19 en macacos exposats al SARS-CoV-2. Aquests ‘nanoenzes’ de ACE2 obtinguts a partir de cèl·lules humanes de pulmó s’uneixen al SARS-CoV-2 i el neutralitzen, protegint així de la infecció les cèl·lules pulmonars de l’hoste.

No totes les vacunes d’ARNm són iguals

Una primera anàlisi de l’assaig amb la vacuna d'ARNm de CureVac presenta una eficàcia decebedora, del 47%. L’assaig va reclutar uns 40.000 participants a deu països de Llatinoamèrica i Europa. Tot i que encara no se sap ben bé per què, l’eficàcia reduïda podria deure’s al fet que, en contrast amb Pfizer-BioNtech i Moderna, la companyia no va modificar la composició química de l’ARNm.

Paquet COVID-grip

Novavax publica un primer estudi que mostra un bon perfil de seguretat, immunogenicitat i eficàcia quan es combina la seva vacuna de COVID-19 amb la vacuna estacional de la influença.

Apartheid en vacunes

S’han administrat 2.700 milions de dosis de vacunes a tot el món. Menys de l’1% de les persones que viuen a països de renda baixa ha rebut com a mínim una dosi. En una entrevista amb la revista Science, el director general de l’OMS, Tedros, parla de la seva exasperació davant la desigualtat en l’accés a les vacunes, que està donant lloc a una pandèmia a dues velocitats. El focus de la malaltia es troba actualment a Amèrica del Sud, que registra una taxa de mortalitat vuit vegades superior a la mitjana mundial, però els casos a molts països africans també augmenten de manera alarmant.

 

[Evidència publicada entre el 09/06/2021 i el 15/06/2021]

Buscant virus en ratpenats

Un equip a la província xinesa de Yunnan ha descobert 24 nous coronavirus a ratpenats, incloent-n’hi un que podria ser un “parent” molt proper al SARS-CoV-2.

Més sobre delta

Dades d’Anglaterra i Escòcia indiquen que la variant delta (B.1617.2) resulta un 40-60% més transmissible que l’alfa (B.1.1.7) i que el risc d’hospitalització per a les persones infectades amb delta és dues vegades superior al de l’alfa. Dues dosis de la vacuna d’Oxford-AstraZeneca o de la de Pfizer-BioNTech van ser efectives (un 96% i un 92%, respectivament) reduint el risc d’hospitalització per la variant delta. No s’ha observat un augment en reinfeccions ara per ara.

Segons fonts a Anglaterra, la variant delta pot estar associada amb símptomes una mica diferents que la variant original. El símptoma més freqüent ara és mal de cap, seguit de mal de coll, mocs i febre (com un “refredat fort” en persones joves).

Cèl·lules envellides

Les cèl·lules senescents provoquen una hiperinflamació en resposta als patògens, i els ratolins vells tenen una major predisposició a la inflamació greu i mort després de la infecció amb un coronavirus semblant al SARS-CoV-2. Aquestes troballes ajuden a explicar per què les persones d’edat i els pacients crònics són particularment vulnerables a la COVID-19.

Immunitat longeva

Dos estudis més apunten a una immunitat robusta i duradora després de la infecció natural amb SARS-CoV-2. Un d’ells va detectar cèl·lules plasmàtiques (que produeixen anticossos anti-Spike) de llarga durada a la medul·la òssia de pacients, entre 7 i 8 mesos després de la infecció, fins i tot en aquells amb símptomes moderats. Un altre estudi va trobar que les cèl·lules B de memòria específiques del virus es mantenen estables entre 6 i 12 mesos després de la infecció, i que una sola dosi de vacuna en persones convalescents indueix nivells alts d’anticossos capaços de neutralitzar totes les variants que circulen actualment.

Anticoagulants i COVID-19

L’aspirina no disminueix el risc de mortalitat en pacients hospitalitzats amb COVID-19, segons resultats de l’assaig britànic RECOVERY. Tanmateix, els anticoagulants, administrats de manera profilàctica, poden augmentar la supervivència en aquests pacients.

Més sobre vacunes

Una altra vacuna altament eficaç

Novavax ha anunciat resultats de fase 3 per a la seva vacuna a base de subunitats proteiques: una eficàcia del 93% contra la malaltia moderada o greu causada per les variants de preocupació actualment en circulació, i del 91% en població de risc (més grans de 65 o amb comorbiditats). L’estudi va incloure gairebé 30.000 participants als Estats Units i Mèxic. Hi va haver un total de 77 casos: 63 en el grup placebo (dels quals 10 moderats i 4 greus) i 14 en el grup vacunat.

Menys risc d’infecció

La vacunació redueix el nombre d’infeccions per SARS-CoV-2. El major benefici s’observa després de dues dosis i per a infeccions simptomàtiques i amb alta càrrega viral, i no es van veure diferències entre les vacunes de Pfizer i AstraZeneca, segons un estudi al Regne Unit. A Israel, un estudi amb més de 6.000 participants va mostrar una reducció del 61% en el risc d’infecció dues setmanes després de la primera dosi, i del 89% dues setmanes després de la segona dosi.

Variants i cèl·lules T

Un estudi que va mesurar anticossos i cèl·lules T en persones vacunades amb la vacuna de Johnson & Johnson va trobar una reducció en l’activitat neutralitzant davant de les variants P.1 (gamma) i B.1.351 (beta), però la resposta T davant de totes les variants va ser molt similar.

 

[Evidència publicada entre el 02/06/2021 i el 08/06/2021]

Variant delta: és molt perillosa?

Dades preliminars del Regne Unit suggereixen que les infeccions amb la variant B.1.617.2 (delta) podrien ocasionar més hospitalitzacions, però calen més dades per confirmar-ho. La bona notícia és que la seva transmissibilitat no sembla ser tan elevada como es va pensar inicialment (un 40-50% més transmissible que alfa, i no un 75%). A més, les vacunes continuen protegint contra la malaltia causada per aquesta variant. Només el 3,7% dels casos d’infecció per delta van ser en persones completament vacunades. Aquesta variant representa ara a Anglaterra el 73% dels casos seqüenciats.

Compte amb l’estiu

Un estudi en col·laboració amb el consorci SeqCOVID-SPAIN mostra que l’estiu passat una variant (EU1) que es va originar a Espanya es va propagar ràpidament per tota Europa. Això no va ser conseqüència d’una major transmissibilitat, sinó d’una relaxació de mesures, de més viatges i de menys cribratges.

Marcador de mort

La presència d’ARN viral a la sang es va identificar com el millor marcador pronòstic de mortalitat en pacients amb COVID-19 greu.

Anticossos duradors

Mesuraments regulars d’anticossos IgM, IgG, anti-RBD (domini d’unió al receptor) i neutralitzants en 215 pacients amb COVID-19 durant 10 mesos mostren que, tret de les IgM, la resta d’anticossos decau molt poc al llarg de 10 mesos, independentment de l’edat o la gravetat de la malaltia.

Novetats en tractaments

Pel nas

Una sola dosi intranasal d’un anticòs neutralitzant IgM (fabricat a partir d’una IgG) va ser altament eficaç per prevenir o tractar la COVID-19 en ratolins, fins i tot quan estaven infectats amb les variants P.1 (gamma) o B.1.351 (beta). Al laboratori, la IgM fabricada és >200 veces més potent que la IgG original neutralitzant el SARS-CoV-2 i les seves principals variants.

Sota la pell

L’Administració de Medicaments i Aliments d’Estats Units (FDA) va autoritzar l’administració subcutània del còctel d’anticossos monoclonals de Regeneron (REGEN-COV) en pacients no hospitalitzats, ja que va demostrar disminuir en un 70% el risc d’hospitalització i mort en pacients de risc. El còctel és capaç de neutralitzar totes les variants virals actualment en circulació, segons un estudi publicat aquesta setmana.

I en vacunes

També sota la pell

Un equip australià va desenvolupar un pegat d’alta densitat que allibera directament proteïnes Spike del SARS-CoV-2 a la pell. Una sola administració de l’emplastre va induir bones respostes cel·lulars i d’anticossos en ratolins, fins i tot davant de les principals variants, i els va protegir contra la malaltia, segons un estudi encara no revisat per persones expertes.

Combinar vacunes

Quatre estudis publicats aquesta setmana (encara no revisats per persones expertes) mostren que una primera dosi de la vacuna d’AstraZeneca (AZ) seguida d’una segona dosi de Pfizer es tolera bé i indueix respostes humorals (anticossos) i cel·lulars potents. Tres dels estudis (un d’espanyol i dos d’alemanys) no van incloure un grup de comparació vacunat amb dues dosis d’AZ, però un quart petit estudi, també alemany, sí ho va fer. Mostra que la vacunació heteròloga va augmentar en 11,5 vegades el títol d’anticossos IgG contra Spike, comparat amb un augment de 2,9 vegades en el grup homòleg AZ/AZ. També va induir una major resposta de cèl·lules T (CD4+ y CD8+), així com nivells més elevats d’anticossos capaços de neutralitzar les variants B.1.351 (beta) i P.1 (gamma).

Seguretat

S’han documentat alguns casos rars de miocarditis i pericarditis després de les vacunes d’ARNm, sobretot després de la segona dosi. En la majoria de casos, els símptomes milloren ràpidament amb medicació i descans.

S’han administrat més de 2 mil milions de dosis de vacunes al món. Menys de l’1% ha arribat als països més pobres.

[Evidència publicada entre el 26/05/2021 i l'01/06/2021]

No només morts

Una primera estimació suggereix que fins al 30% de la càrrega deguda a la COVID-19 pot deure’s a alguna discapacitat per la malaltia, i no a la mort. Usar els indicadors correctes de discapacitat i malaltia ajudarà a avaluar estratègies costo-efectives a diferents països.

Nous noms per a les variants

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anunciat un sistema més senzill per anomenar les variants de SARS-CoV-2. Cada variant de preocupació o interès rebrà un nom de l’alfabet grec. La B.1.1.7 (identificada per primera vegada a Anglaterra) passa a ser alfa, mentre que la B.1.351 (identificada per primera vegada a Sud-àfrica) esdevé beta. La P.1 (Brasil) es diu ara gamma i la B1.617.2 (Índia), delta.

Càrregues virals desiguals

Un equip alemany ha analitzat mostres de PCR de més de 25.000 casos de COVID-19 amb diferent grau de gravetat. Van trobar que els més joves presentaven una càrrega viral més baixa que les persones grans, i que aquells que van ser hospitalitzats comptaven amb càrregues virals més elevades des de l’inici. El 8% de les persones tenien càrregues molt altes a la gola i una tercera part d’elles eren asimptomàtiques, presimptomàtiques o tenien símptomes lleus.

Autoanticossos

Un estudi troba que més del 90% de pacients amb COVID-19 en estat crític tenien anticossos IgM que reaccionen amb 260 antígens propis, expressats per diferents òrgans. Aquests autoanticossos podrien jugar un paper en el desenvolupament de la malaltia greu.

Protecció indirecta

Dos estudis (encara no revisats per experts) mostren que les persones vacunades protegeixen de manera indirecta les persones que viuen amb elles. Segons un estudi dut a terme a Finlàndia amb personal sanitari vacunat, les vacunes d’ARNm no només protegeixen de la infecció les persones vacunades sinó també (tot i que menys) les persones no vacunades amb qui conviuen (43% de protecció indirecta 10 setmanes després de la primera dosi). Un altre estudi a Escòcia apunta que els convivents del personal vacunat tenien menys risc de contraure la COVID-19 comparat amb els convivents del personal no vacunat.

La força de les cèl·lules T

Una anàlisi de respostes humorals (anticossos) i cel·lulars en personal sanitari vacunat amb vacunes d’ARNm mostra que, malgrat una reducció en l’activitat neutralitzant dels anticossos davant de la variant B.1.351 (“sud-africana” o beta), no es van veure diferències en l’activació de les cèl·lules T CD4+. Aquests resultats indiquen que les mutacions a la proteïna Spike de les variants B.1.1.7 (“anglesa” o alfa) i B1.351 no aconsegueixen escapar a la resposta T induïda contra la proteïna Spike original.

Vacunar els adolescents?

L’assaig clínic de la vacuna de Pfizer en adolescents de 12 a 15 anys va mostrar un bon perfil de seguretat i una eficàcia molt elevada contra la COVID-19. L’estudi va incloure 2.260 adolescents; 16 casos van tenir lloc en el grup placebo i cap en el grup vacunat. La vacuna ha estat aprovada per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) per al seu ús en majors de 12 anys. La farmacèutica Moderna també ha anunciat resultats molt similars per a la seva vacuna i buscarà autorització de l’EMA per a aquesta franja d’edat.

Sí, però…

Tanmateix, la comunitat científica ha qüestionat l’ètica –i la lògica– de vacunar adolescents a països rics abans de vacunar persones vulnerables a països d’ingressos baixos i mitjans. En aquest sentit, la revista Science identifica 4 accions per lluitar contra la inequitat en vacunes, i el temps que requereixen: i) donar dosis a través de COVAX (de setmanes a mesos), ii) augmentar la producció (mesos), iii) compartir tecnologia (de mesos a anys), i iv) construir plantes productores a nivell global (anys).

[Evidència publicada entre el 19/05/2021 i el 25/05/2021]

Vacunas versus variants

Les vacunes de COVID-19 actualment usades a Europa són efectives contra les variants que circulen a la regió, ha anunciat l’oficina europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

En efecte, dades preliminars anunciades pel Public Health England, indiquen que les vacunes continuen protegint (amb un 80% d’efectivitat) contra la malaltia causada per la variant B.1.617.21 (“índia”), però que calen dues dosis per aconseguir aquesta protecció. Es va observar una lleugera pèrdua d’efectivitat per a ambdues vacunes: del 94% al 88% per a la de Pfizer i del 66% al 60% per a la d’AstraZeneca. La diferència entre vacunes es podria deure al fet que la segona dosi d’AstraZeneca s’administra més tard i podria trigar més a assolir la màxima efectivitat.

Una mica d’ajuda de les Apps

Es van evitar entre 284.000 i 594.000 casos de COVID-19 gràcies a l’ús de l’app de COVID-19 del National Health Service (NHS) a Anglaterra i Gal·les. L’app la van usar 16,5 milions de persones (el 28% de la població).

Més sobre la patologia de la malaltia

Diabetis

Un estudi mostra que el SARS-CoV-2 pot infectar directament i matar les cèl·lules beta del pàncrees que produeixen insulina, la qual cosa explicaria per què alguns pacients desenvolupen diabetis de tipus 1 després de la COVID-19.

Autoanticossos

Un altre estudi mostra un augment pronunciat d’autoanticossos dirigits contra components del sistema immunitari en pacients amb COVID-19 greu, comparat amb pacients no infectats. Aquests autoanticossos podrien exacerbar la malaltia, com succeeix en un model d’infecció per SARS-CoV-2 en ratolins.

Anticossos antivirals

Alguns anticossos detectats en pacients convalescents podrien augmentar la infecciositat del virus, segons un estudi. Aquests anticossos, que es dirigeixen contra la part N-terminal de la proteïna Spike, estaven augmentats en pacients greus.

Més evidència a favor de una immunitat duradora

Dos estudis publicats aquesta setmana suggereixen que la memòria immunitària després de la infecció natural és duradora. Un mostra que els anticossos anti-Spike disminueixen a un ritme molt lent després d’un parell de mesos. L’altre troba que, fins i tot després d’infeccions lleus, s’indueix una resposta humoral forta i que es poden detectar cèl·lules plasmàtiques (que produeixen anticossos) a la medul·la òssia als 7-8 mesos després de la infecció.

Covid persistent

Un estudi suec amb una cohort de persones que van patir COVID-19 moderada mostra que el 26% d’elles va presentar com a mínim un símptoma moderat o greu als dos mesos o més, i el 15% durant almenys vuit mesos. Per a un 10% de les persones, aquests símptomes van afectar la seva vida laboral, social o personal.

Bones notícies per a la població infantil

El seguiment de pacients pediàtrics que van desenvolupar una síndrome inflamatòria associada amb COVID (MIS-C) mostra que es van observar molt poques seqüeles en òrgans sis mesos després, a pesar de la gravetat de la malaltia inicial.

Pèptids prometedors

Un equip de Queensland (Austràlia) va desenvolupar un fàrmac a base de dos pèptids que podria prevenir la infecció i malaltia per COVID-19. Un pèptid redueix l’entrada del virus a la cèl·lula en inhibir-ne la interacció amb el receptor ACE2. L’altre redueix la replicació viral en inhibir-ne la interacció amb una proteïna cel·lular. Els investigadors esperen provar el fàrmac en humans dintre d’uns mesos.

Un altre candidat a vacuna

Una vacuna que consisteix en partícules que s’assemblen al virus i es produeixen en plantes va donar resultats prometedors de fase 1 i fase 2. La vacuna va ser ben tolerada i va induir bons nivells d’anticossos neutralitzants (fins a 10 vegades superiors als nivells observats en pacients convalescents).

13.000 morts evitades

Segons estimacions del Public Health England, les vacunes han evitat 13.000 morts en persones de més de 60 anys a Anglaterra, fins al 9 de maig d’aquest any. L’efectivitat de la vacuna contra la infecció simptomàtica va ser similar per a les vacunes de Pfizer i AstraZeneca (del 55-70% després d’una dosi, i del 85-90% després de dues dosis).

[Evidència publicada entre el 12/05/2021 i el 18/05/2021]

La bretxa en la seqüenciació

A nivell global no s’estan seqüenciant prou mostres virals per poder identificar i seguir noves variants virals, segons indica la revista Science. Gran part de la tasca de seqüenciació té lloc a països rics, mentre que probablement hi hagi variants circulant “sota el radar” a molts països amb transmissió viral sostinguda. “Seria molt més interessant seqüenciar els últims 1.000 casos a la República Central Africana que els propers 100.000 a Alemanya,” diu una de les persones expertes entrevistades.

Marcadors que prediuen la COVID-19 greu

Els pacients amb COVID-19 greu presenten nivells elevats de marcadors associats amb l’ activació de la cascada de complement (una part del sistema immunitari que ajuda a eliminar microbis i cèl·lules danyades) en comparació amb un altre tipus de pacients amb fallida respiratòria, segons un estudi de Yale i la Universitat de Washington.

Així mateix, la infecció asimptomàtica i la malaltia lleu es van associar amb una resposta primerenca i robusta de cèl·lules T CD8+ i plasmablasts (que es diferencien en cèl·lules secretores d’anticossos), i una absència d’inflamació sistemàtica, segons un estudi que va analitzar de manera seqüencial mostres de 200 persones amb diferents graus de gravetat. En canvi, els pacients greus tenien una inflamació sistèmica que ja era evident des de l’inici dels símptomes.

Noves vacunes candidates en fase 3

La companyia Inovio ha publicat els resultats del seu assaig de fase 2 (seguretat i immunogenicitat) per a la seva vacuna a base d’ADN. L’assaig, amb 400 participants, ha mostrat que la vacuna ha estat ben tolerada i ha induït bones respostes humorals (anticossos) i cel·lulars.

Sanofi i GSK també han anunciat resultats positius de fase 2 per a la seva vacuna basada en proteïnes Spike recombinants. Una sola dosi va generar bons nivells d’anticossos neutralitzants en persones de totes les edats, segons resultats encara no publicats. En fase 3 provaran dues formulacions de la vacuna: una contra la variant original i una altra contra la variant B.1.351 identificada per primera vegada a Sud-àfrica.

Barrejant vacunes

Dades preliminars de l’estudi Com-CoV al Regne Unit, que està avaluant els beneficis de combinar diferents vacunes COVID-19, suggereix que combinar una dosi d’AstraZeneca i una altra de Pfizer causa més reaccions secundàries lleus o moderades (com ara febre o mal de cap) que si s’usen dues dosis de la mateixa vacuna. Les reaccions, tanmateix, van ser temporals i no es va detectar cap problema de seguretat.

L’Institut de Salut Carles III (ISCIII) a Espanya ha anunciat dades preliminars del seu estudi CombivacS, que mostra que administrar una dosi de Pfizer 8 a 12 setmanes després d’una d’AstraZeneca és segur i indueix un bon nivell d’anticossos neutralitzants.

Emmagatzematge més senzill

L’Agència Europea de Medicaments (EMA) ha recomanat que la vacuna d’ARNm de Pfizer pugui emmagatzemar-se fins a un mes a 2-8ºC (en lloc de només cinc dies), la qual cosa facilitarà el maneig i la distribució de la vacuna a Europa i a d’altres països.

[Evidència publicada entre el 05/05/2021 i l'11/05/2021]

Comptant els morts

Una nova anàlisi de l’Institute for Health Metrics de la Universitat de Washington suggereix que les persones mortes al món per COVID-19 són ja 6,9 milions, més del doble que la xifra oficial. A certs països, com ara l’Índia, Mèxic o Rússia, el nombre de morts s’ha subestimat de forma substancial. L’anàlisi també considera que en els propers sis mesos moriran uns 2,5 milions de persones més per COVID-19.

D’interès a preocupació

El Public Health England ha decidit reclassificar un dels tres tipus de variant “índia”, la B.1.617.2: de variant d’interès (variant of interest) passa a ser considerada variant de preocupació (variant of concern) davant la possibilitat que s’estigui propagant més ràpidament que les altres, i potser tan ràpid com la variant “britànica” (B.1.1.7). La variant B.1.617.2 no porta la mutació E484 associada a certa capacitat d’escapar a la immunitat.

Altes càrregues virals en unes poques persones

El 2% de les persones infectades porta el 90% dels virions que circulen a la comunitat en un moment donat, segons un estudi que va analitzar la saliva de persones que havien donat positiu per SARS-CoV-2 i que eren asimptomàtiques o presimptomàtiques. L'estudi no permet determinar si totes les persones passen per un curt periode d'alta càrrega viral. En tot cas, suggereix que, en un moment donat, algunes persones poden ser més infeccioses que d'altres.

El secret és la rapidesa

Una anàlisi de la resposta humoral (anticossos) en pacients amb COVID-19 i diferents graus de gravetat revela que la mortalitat no depèn dels nivells d’anticossos anti-SARS-CoV-2, sinó de la velocitat amb la qual es produeixen. Una mortalitat més elevada es correlaciona amb una seroconversió més lenta.

Més enllà del lloc d’unió

Una anàlisi detallada del repertori d’anticossos dirigits contra la proteïna Spike en pacients convalescents mostra que un alt percentatge d’anticossos es dirigeixen contra seqüències proteiques (epítops) fora del domini que s’uneix al receptor ACE2. Un d’aquests epítops (al domini anomenat N-terminal) es troba sovint mutat a les variants virals, la qual cosa suggereix que aquestes mutacions tenen conseqüències de cara a la protecció immunitària.

Les vacunes funcionen contra les variants

Una sola dosi de reforç amb una vacuna d’ARNm que conté la seqüència de la variant B.1.351 (“sud-africana”) en persones prèviament vacunades augmenta els nivells d’anticossos capaços de neutralitzar aquesta variant, així com la variant P.1 (“brasilera”), segons la companyia Moderna.

Tot i així, és probable que no calgui actualitzar les vacunes per fer front a aquestes variants, segons dades reals de Qatar, on gairebé tots els casos de COVID-19 estan causats per les variants B.1.1.7 o B.1.351. Dues dosis de la vacuna de Pfizer / BioNTech van reduir un 90% les infeccions per B.1.1.7 i un 75% les infeccions per B.1.351. L’efectivitat contra l’hospitalització o la mort va ser del 97% per a ambdues variants. Una sola dosi va conferir una protecció molt menor, particularment davant de la variant B.1.351.

A més, un estudi (encara no revisat per persones expertes) que va seguir persones convalescents durant 12 mesos indica que la immunitat en aquestes persones és duradora i que les vacunes d’ARNm actualment disponibles les protegiran contra les variants circulants.

Expandint l’accés global a les vacunes

L’Organització Mundial de la Salud (OMS) ha aprovat la vacuna a base de virus inactivat de la companyia xinesa Sinopharm per a ús d’emergència. Aquesta aprovació ampliarà les opcions de vacunes per a països de renda baixa i mitjana. S’estima que l’eficàcia de la vacuna davant la malaltia simptomàtica i l’hospitalització és del 79% per a tots els grups d’edat.

Un primer pas cap a una vacuna universal contra els coronavirus?

Una vacuna a base de nanopartícules amb múltiples dominis d’unió al receptor de SARS-CoV-2 va induir la producció d’anticossos en macacos, capaços de neutralitzar coronavirus de ratspenats, SARS-CoV-1, SARS-CoV-2 i les seves variants B.1.1.7, P.1 i B.1.351. L’estudi també mostra que les vacunes d’ARNm disponibles actualment podrien conferir certa protecció davant de futurs brots per altres coronavirus relacionats.

[Evidència publicada entre el 28/04/2021 i el 04/05/2021]

Cribrar millor?

Una revisió de més de 30 estudis suggereix que la saliva és tan sensible com el frotis nasal per a la detecció per PCR del SARS-CoV-2, i molt menys costosa i invasiva. Per la qual cosa, en la gran majoria d’ocasions, les mostres de saliva podrien reemplaçar els frotis nasals.

Un estudi a Anglaterra mostra que el cribratge regular d’una població aleatòria en una comunitat pot detectar ràpidament brots de SARS-CoV-2, fins i tot amb una prevalença baixa d’infeccions. Aquesta vigilància comunitària podria accelerar les respostes de salut pública.

La patologia COVID-19 sota la lupa

Diferents estudis publicats aquesta setmana miren cèl·lules de forma individual per tenir una idea general millor del dany ocasionat pel SARS-CoV-2. Un estudi ha detectat alteracions profundes en diferents tipus cel·lulars al pulmó de persones que van morir per COVID-19. Un altre estudi ha analitzat cèl·lules individuals més enllà del pulmó (ronyó, fetge i cor) i ha obtingut resultats similars, mentre que experiments amb petits intestins cultivats al laboratori mostren que la infecció per SARS-CoV-2 pot interferir en la resposta immunitària al budell.

Explicació a la pèrdua d’olfacte

La pèrdua d’olfacte en molts pacients podria deure’s al fet que el virus infecta l’epiteli olfactiu humà i hi persisteix, la qual cosa condueix a una inflamació prolongada, segons un estudi.

Obesitat: risc confirmat

Un estudi als Estats Units ha trobat que, a partir d’un índex de massa corporal (IMC) de 23, es dona un increment linear en l’hospitalització i mort per COVID-19. El risc és particularment notable en la població menor de 40 anys i en persones negres. Un altre estudi amb més de 70.000 pacients a Mèxic mostra que l’obesitat, per si mateixa, augmenta gairebé tres vegades el risc de morir per COVID-19. D’altres malalties com la diabetis van incrementar-ne encara més el risc.

Un grup selecte de superneutralitzadors

Un estudi amb persones convalescents mostra una gran variació en la capacitat dels seus anticossos de neutralitzar el SARS-CoV-2. Al voltant del 3% dels individus mostraven capacitat superneutralitzadora, un 21% presentaven capacitat elevada, un 45% se situaven en la mitjana, un 10% tenien una capacitat baixa, i un 20% no neutralitzava.

Una dosi, dues dosis

Una anàlisi del Centers for Disease Control and Prevention (CDC) als Estats Units mostra que una dosi de vacuna va disminuir un 64% la hospitalització en persones adultes de més de 65 anys, mentre que ambdues dosis (vacunació completa) la van disminuir un 94%.

Un altre estudi amb personal sanitari mostra que les persones amb infecció prèvia produeixen anticossos capaços de neutralitzar efectivament les variants B.1.1.7 (“britànica”) i B.1.351 (“sud-africana”) després d’una sola dosis de vacuna. En canvi, les persones sense història de infecció prèvia van mostrar una immunitat reduïda davant d’aquestes variants després d’una sola dosi, la qual cosa confirma la necessitat de dues dosis en aquestes persones.

Segons models matemàtics, l’estratègia d’aplicar una sola dosi pot reduir infeccions a curt termini però podria augmentar el potencial d’evolució viral si la resposta immunitària és subòptima i el virus continua replicant-se en algunes persones vacunades.

Vacunes i transmissió: resultats molt esperats

Un estudi a Anglaterra mostra que una sola dosi de la vacuna de Pfizer o AstraZeneca va reduir els contagis entre persones convivents en un 50%. L’estudi ha estat el primer a seguir a contactes a la llar de persones infectades, prèviament vacunades o no.

[Evidència publicada entre el 22/04/2021 i el 27/04/2021]

Transmissió i població infantil

Un estudi a Wuhan sobre transmissió a domicilis suggereix que les i els adolescents i nens són menys susceptibles a la infecció per SARS-CoV-2 però més contagiosos que les persones grans. Els resultats també indiquen que les persones resulten més infeccioses abans de desenvolupar els símptomes (presimptomàtiques), però aquelles que no desenvolupen símptomes (asimptomàtiques) són menys infeccioses que les que sí que els desenvolupen.

A falta de vacunes per a la població infantil, la identificació ràpida d’infeccions silencioses entre aquesta població serà clau per trencar les cadenes de transmissió, segons un estudi amb models de simulació.

Seqüeles post-COVID

L’estudi més gran fet fins ara, amb més de 70.000 pacients hospitalitzats i 30.000 pacients no hospitalitzats amb COVID-19, troba que aquests pacients continuen patint seqüeles més de 30 dies després d’haver emmalaltit. Això inclou seqüeles respiratòries, neurocognitives, gastrointestinals, cardiovasculars, de salut mental, i també fatiga, dolor muscular i anèmia. El risc de patir seqüeles va ser superior en els pacients amb malaltia greu.

Les cèl·lules T obren camí

Un estudi (encara no revisat per persones expertes) mostra que la resposta de limfòcits T assoleix gairebé el nivell màxim després d’una única dosi de vacuna, mentre que els anticossos necessiten les dues dosis per assolir nivells màxims. De fet, la magnitud de la resposta T CD4 després de la primera dosi sembla predir el nivell de cèl·lules T CD8 i anticossos neutralitzants després de la segona dosi.

Un superanticòs?

L’anàlisi d’un gran nombre de cèl·lules B (que produeixen els anticossos) aïllades de pacients amb COVID-19 va identificar un seguit d’anticossos neutralitzants molt potents, dirigits contra la proteïna Spike. Un d’aquests anticossos és altament eficaç neutralitzant la variant original de SARS-CoV-2, les variants B1.1.7 i B1.351 i fins i tot el SARS-CoV. Aquests anticossos podrien ajudar a dissenyar futurs tractaments i vacunes contra un ampli espectre de coronavirus.

Una dosi per a persones prèviament infectades

Un altre estudi més mostra que una sola dosi de vacuna és suficient en persones que ja han passat la infecció. Les persones que no han estat exposades al virus necessiten dues dosis per assolir nivells òptims d’anticossos neutralitzants, particularment davant de la variant B1.351. En canvi, en les persones amb infecció prèvia, les respostes d’anticossos i cèl·lules B de memòria augmenten marcadament després de la primera dosi però no després de la segona.

Vacunes i embaràs

Els resultats preliminars d’un estudi amb 35.691 participants embarassades no mostren cap problema de seguretat en aquelles que van rebre vacunes d’ARNm.

Més pistes sobre els rars casos de trombes

L’equip alemany que va estudiar els primers casos de trombes associats a la vacuna d’AstraZeneca, en proporciona més evidencia sobre els possibles mecanismes. Certs components no virals de la vacuna, relacionats amb el procés de fabricació, podrien afavorir la producció d’anticossos que activen les plaquetes i desencadenen el procés de trombosi. L’estudi encara no ha estat revisat per persones expertes.

Mil milions de dosis i una enorme bretxa

Només 15 mesos després de l’inici de la pandèmia, ja s’han administrat mil milions de dosis de vacuna a nivell global. Tanmateix, gairebé 9 de cada 10 s’han administrat a països de renda alta o mitjana-alta. Només el 0,2% d’aquestes dosis han arribat als països més pobres.

[Evidència publicada entre el 14/04/2021 i el 21/04/2021]

Aquesta setmana, el món ha sobrepassat els tres milions de morts per COVID-19.

Innocent mentre no es demostri el contrari

Una altra variant identificada per primera vegada a l’Índia (B.1.617) ha causat certa alarma perquè presenta dues mutacions a la proteïna Spike (E484Q i L452R) capaces de reduir l’efecte d’anticossos al laboratori. Però no hi ha evidència, ara per ara, que la variant sigui més transmissible o resistent a les vacunes. És motiu d’alerta, però no d’alarma, diuen les persones expertes.

Superanticossos

S’ha aïllat anticossos d’un pacient convalescent de COVID-19 capaços de neutralitzar múltiples variants del SARS-CoV-2 i el SARS. Un equip de l’Institut Scripps ha identificat els punts d’unió que faciliten aquesta reactivitat creuada. Els resultats proporcionen informació valuosa per al disseny de vacunes i anticossos terapèutics contra aquest i d’altres coronavirus de la família SARS.

Menys risc de reinfecció

Un estudi amb joves de la Marina als EE.UU. mostra que les persones seropositives (és a dir, amb anticossos contra el SARS-CoV-2) van tenir un risc cinc vegades menor de reinfectar-se comparat amb les seronegatives (el 10% contra el 48%). A més, la càrrega viral en els participants seropositius que es van reinfectar era unes 10 vegades menor que la de les persones seronegatives, la qual cosa significa que són menys contagioses.

Més sobre vacunes

Dades des de Xile

Xile ha anunciat dades d’efectivitat per a la vacuna desenvolupada per Sinovac (CoronaVac): d’un 80% contra la mort per COVID-19 i d’un 67% contra símptomes, després de dues dosis de la vacuna. La protecció després d’una sola dosi va ser molt més baixa. Gairebé el 34% de la població xilena està completament vacunada, la gran majoria (el 93%) amb la vacuna CoronaVac.

Respostes en persones grans

Una sola dosi de la vacuna de Pfizer o d’Oxford/AstraZeneca en persones grans indueix una resposta humoral (anticossos) en la majoria dels individus, considerablement superior en aquelles persones amb una infecció prèvia, segons un estudi (encara no revisat per persones expertes) al Regne Unit. La resposta cel·lular (limfòcits T) és menor en general, però més alta en aquells que van rebre la dosi d’AstraZeneca.

Sí, les vacunes funcionen!

El CDC (Centres per al Control i la Prevenció de Malalties) als EE.UU. ha identificat uns 5.800 casos d’infecció per SARS-CoV-2 en més de 66 milions de persones que van completar la pauta de vacunació. Aquests casos rars – definits com a una PCR positiva almenys dues setmanes després de la segona dosi – representen el 0,0008% de la població completament vacunada. El 7% d’aquestes infeccions (el 0,00056%) va requerir hospitalització i només 7 persones (0,00001%) van morir.

Mentrestant, un estudi sobre l’impacte de la vacunació en residents de centres geriàtrics, personal d’aquestes residències i personal sanitari a Catalunya, mostra una reducció del 85% al 96% en infeccions per SARS-CoV-2 en els tres col·lectius i una reducció encara més gran (>95%) en les hospitalitzacions i la mort per COVID-19 en les i els residents.

Una vacuna universal contra els coronavirus?

Desenvolupar una vacuna capaç de protegir contra qualsevol coronavirus conegut o desconegut (com a mínim aquells de la família dels betacoronavirus) és possible, i ha esdevingut una prioritat. Diferents equips hi estan treballant actualment, mitjançant diferents estratègies.

Casos rars de trombes

La comissió de seguretat de l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha conclòs que els casos inusuals de trombosis relacionades amb la vacuna de Johnson & Johnson són molt similars als observats amb la d’AstraZeneca, i que aquest tipus de trombosi associat a poques plaquetes s’ha d’incloure com a efecte secundari molt infreqüent de la vacuna. Tanmateix, ha reiterat que els beneficis de la vacuna prevenint la COVID-19 són molt superiors que els riscos associats.

Salut mental

El primer estudi que ha examinat casos de suïcidis en el context de la pandèmia de COVID-19 a diferents països ha trobat que, a països de renda mitjana i alta, el nombre de suïcidis es va mantenir o va disminuir en els primers mesos de la pandèmia. Tot i així, la situació pot canviar quan se’n deixin sentir els efectes econòmics.

[Evidència publicada entre el 07/04/2021 i el 13/04/2021]

Seqüeles neurològiques i psicològiques

Un estudi retrospectiu amb gairebé 250.000 persones recuperades de COVID-19 mostra que el 33% d’elles va rebre un diagnòstic neurològic o psiquiàtric en els sis mesos posteriors, sobretot aquelles que havien patit la malaltia greu. Però gairebé el 90% d’aquests pacients ja havien rebut un diagnòstic prèviament. Els símptomes reportats anaven des de demència i ictus fins a ansietat i insomni.

Protecció per immunitat natural

Un estudi de seguiment de personal sanitari a Anglaterra (amb més de 250.000 persones) mostra que la infecció per SARS-CoV-2 va reduir en un 84% el risc d’infectar-se de nou i en un 93% el risc de desenvolupar símptomes durant almenys set mesos.

Protecció davant de variants

Un altre estudi més mostra que el sèrum de persones convalescents, recollit fins a nou mesos després d’haver passat la malaltia, neutralitza eficaçment la variant dominant (D614G) i la B.1.1.7 (“britànica”), però exerceix una activitat reduïda o nul·la davant de la variant B.1.351 (“sud-africana”). Es van obtenir resultats similars amb sèrum de persones vacunades. Aquests resultats confirmen que la variant B.1.351 (però no la B.1.1.7) pot augmentar el risc d’infecció en persones immunitzades.

Bones notícies sobre tractaments

Evitar la COVID-19 amb còctels d’anticossos

Regeneron ha anunciat que el seu còctel d’anticossos monoclonals redueix en un 81% el risc de desenvolupar COVID-19 després d’haver estat exposat al virus. L’estudi va reclutar 1.500 persones voluntàries que compartien domicili amb un contacte positiu per SARS-CoV-2. El còctel d’anticossos es va administrar per via subcutània (enlloc d’intravenosa). En les persones que van desenvolupar la malaltia malgrat el tractament, els símptomes van durar una setmana comparat amb les tres setmanes del grup placebo.

Tractament precoç amb un medicament contra l’asma

En un petit assaig controlat al Regne Unit, els pacients van rebre budesonida (un corticosteroide usat per a l’asma) en els primers set dies després de desenvolupar símptomes lleus. Es va observar una reducció significativa en el deteriorament clínic de les persones tractades i una reducció en el temps de recuperació, comparat amb el grup placebo. En un altre assaig més gran, amb 1.700 persones de risc (majors de 50 o 60 anys), dues inhalacions diàries del fàrmac també van ajudar els pacients no hospitalitzats a recuperar-se més ràpidament. Els resultats encara no han estat revisats per persones expertes.

Més sobre vacunes

La farmacèutica francesa Valneva ha anunciat resultats positius de fase 2 per a la seva vacuna candidata a base de partícules virals inactivades: va ser ben tolerada i va induir nivells d’anticossos neutralitzants iguals o superiors als observats en pacients convalescents, així com una bona resposta de cèl·lules T. Els assajos de fase 3 començaran a finals d’abril.

Un estudi a Israel (encara no revisat per persones expertes) mostra que les poques infeccions observades en persones completament vacunades (dues dosis) es van deure sobretot a la variant B.1.351 (identificada per primera vegada a Sud-àfrica), mentre que les infeccions observades entre la primera i la segona dosi es van deure sobretot a la variant B.1.1.7. Aquests resultats confirmen que les dues dosis de la vacuna protegeixen eficaçment contra la B.1.1.7 i que la variant B.1.351 representa un major risc, però la seva propagació pot limitar-se combinant la vacunació massiva i les intervencions no farmacèutiques.

La vacuna de Sinovac a base de virus inactivat (CoronaVac) té una eficàcia del 50% contra la infecció simptomàtica però una protecció del 100% contra la malaltia greu, segons dades de l’assaig clínic que es va dur a terme al Brasil. Un altre estudi (encara no revisat per persones expertes) confirma que almenys una dosi de la vacuna és 50% efectiva prevenint la infecció simptomàtica i un 35% efectiva prevenint tota la infecció a Manaus, on la variant P1 és predominant.

Dos estudis (un a Alemanya, un altre a Noruega) proporcionen una possible explicació als rars casos de trombosi associats a la vacuna d’AstraZeneca. En tots els casos estudiats es van trobar anticossos que s’uneixen a les plaquetes i les activen. Els mecanismes que condueixen a la producció o activació d’aquests anticossos s’estan investigant, i es vigilarà de prop aquest tipus d’esdeveniments en altres vacunes COVID-19 basades en vectors adenovirals. De fet, l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès) està donant suport a estudis per identificar aquests casos, buscar-ne causes o factors de risc, i avaluar si reduint la dosi de la vacuna se’n pot reduir el risc.