COVID-19: Novetats científiques

Coronavirus SARS-CoV-2
Foto: PublicDomainImages.net - Representació del virus SARS-CoV-2

L'epidèmia, ara pandèmia, del nou coronavirus està avançant a un ritme vertiginós. Afortunadament, també és el cas dels estudis i l'evidència científica sobre el virus (SARS-CoV-2) i la malaltia (COVID-19).

En aquest espai, que anirem actualitzant periòdicament, farem un resum de la informació més rellevant sobre el SARS-CoV2 que es produeixi.

 

[Evidència publicada entre el 22/05/2020 i el 28/05/2020]

El cost de set dies…

Un estudi de la Universitat de Columbia conclou que, si els Estats Units haguessin imposat mesures de distanciament físic una setmana abans, s’haurien evitat unes 36.000 morts per COVID-19.

Transmissió viral

En creuer:

En un creuer a l’Antàrtida, 128 dels 217 passatgers (incloent la tripulació) va resultar positius per al SARS-CoV-2 per PCR (la prova que permet detectar infeccions actives). Ara bé, la gran majoria (81%) no va desenvolupar símptomes i una persona (el 0.8%) va morir a causa de la malaltia.

En nens:

L'epiteli nasal és el primer punt de contacte per al SARS-CoV-2. Un estudi evidencia que els nens i nenes expressen un nombre més baix de receptors ACE2 (la molècula que el virus empra per infectar la cèl·lula) en comparació amb adolescents i adults. Això podria explicar, en part, perquè la prevalença de COVID-19 en la població infantil és més baixa.

Més enllà dels pulmons

Una sèrie d'autòpsies de pacients revela la presència del virus en múltiples òrgans, incloent els pulmons, la faringe, el cor, el fetge, el cervell i el ronyons. Això ajudaria a explicar el dany renal observat en alguns pacients de COVID-19. Un altre estudi en laboratori, amb organoides de cervell humà, mostra que el virus també pot infectar neurones en el còrtex cerebral.

Factors de l'hoste

A l'inici de l'epidèmia a Wuhan (la Xina), circulaven dos llinatges del virus SARS-Cov-2. Un estudi amb dades de més de 300 pacients de COVID-19 indica que la gravetat de la malaltia depèn de factors de l'hoste (edat, estat immune, etc.) i no del llinatge del virus.

Immunitat contra el virus

La revista Science publica un estudi amb macacos que mostra que els animals infectats desenvolupen una immunitat que els protegeix contra una reinfecció.

Un estudi amb 240 pacients de COVID-19 a Nova York indica que els nivells d'anticossos generats són molt més elevats en persones amb símptomes greus. Tanmateix, un estudi amb personal sanitari a França mostra que, fins i tot, les persones amb símptomes lleus i moderats desenvolupen anticossos protectors.

Tractament

Tempesta sobre la cloroquina:

Un estudi a Lancet publica una anàlisi amb 96.000 pacients hospitalitzats que van rebre cloroquina o hidroxicloroquina, i conclou que el fàrmac no confereix cap benefici i, fins i tot, pot augmentar la freqüència de problemes cardíacs. La comunitat científica ha qüestionat l'origen de les dades utilitzades per a l'estudi, encara que subratllen que no hi ha evidència indicant que sigui un tractament eficaç o segur per a la COVID-19.

Per principi de precaució, l'OMS ha suspès temporalment els assajos clínics amb cloroquina i hidroxicloroquina.

Carrera per la vacuna

Vacunes a base de vectors virals:

CanSino Biologics de la Xina va publicar els primers resultats de fase 1 per a una vacuna contra COVID-19, basada en un vector adenoviral. La vacuna, provada en 108 voluntaris a Wuhan, va tolerar-se bé i va induir la producció d'anticossos contra el virus. Ja es van iniciar els assajos de fase 2 per a la vacuna. Una preocupació lligada a aquesta mena de vacuna és que la immunitat prèvia contra el adenovirus pugui resultar en una resposta menys robusta.

Una altra vacuna a base d’adenovirus (aquesta vegada de ximpanzé), desenvolupada pel grup de vacunes d'Oxford, es provarà en més de 10.000 persones al Regne Unit. Mentrestant, Astra Zeneca va anunciar que començarà a produir diversos milions de dosis d'aquesta vacuna, amb el suport d'una agència dels EUA. És important recalcar que l'eficàcia i la seguretat de la vacuna encara queden per demostrar en assajos més grans.

Vacunes d'ADN:

Una sèrie de vacunes candidates a base d'ADN expressant diferents formes de la proteïna S del SARS-CoV-2 es van avaluar en macacos. Els animals vacunats van desenvolupar respostes cel·lulars i d'anticossos, incloent anticossos neutralitzadors a nivells similars als observats en pacients recuperats.

La vacuna candidata d'ADN (INO-4800) d’Innovio va induir bones respostes cel·lulars i d'anticossos en ratolins i conillets d'índies.

Impactes indirectes de la pandèmia

Equitat de gènere:

La crisi del coronavirus ha tingut un impacte indirecte en l'equitat de gènere en la ciència. Un estudi a Austràlia mostra que el personal femení ha perdut més oportunitats d'ocupació i de carrera que els seus col·legues masculins. A més, una primera anàlisi mostra que durant la pandèmia, les dones estan publicant menys i iniciant menys projectes nous de recerca que els homes.

Salut infantil:

GAVI, l'OMS i UNICEF alerten que almenys 80 milions de bebès estan en risc de contreure malalties com la diftèria, el xarampió o la poliomielitis com a resultat de la interrupció de les campanyes de vacunació.

 

[Evidència publicada entre el 15/05/2020 i el 21/05/2020]

Transmissió en “clúster”

La majoria de les infeccions per SARS-CoV-2 podrien ser degudes a uns quants esdeveniments “súper-propagadors”, particularment esdeveniments massius en espais tancats, segons l'opinió de diversos epidemiòlegs. Subratllen que un 10% de casos podria ser responsable del 80% de contagis i que la transmissió es produeix sobretot en espais tancats.

Protecció indirecta per uns altres coronavirus?

Les cèl·lules T d'alguns individus no exposats a SARS-CoV-2 poden reconèixer la proteïna S del virus, la qual cosa suggereix que pot existir una certa reactivitat creuada amb els coronavirus que causen el refredat comú. Els autors de l'estudi suggereixen que això podria explicar per què algunes persones pràcticament no desenvolupen símptomes després d'infecció amb el nou coronavirus.

Un equip suís va trobar anticossos capaços de neutralitzar el SARS-CoV-2 en un individu infectat per SARS el 2003. L'equip descriu un còctel d'anticossos que podrien servir com a tractament o profilaxi. En canvi, dos altres estudis amb anticossos anti-SARS conclouen que és poc probable que neutralitzin el SARS-CoV-2. Tanmateix, les bones notícies són que un dels estudis ha trobat anticossos anti-SARS en persones infectades fa 17 anys.

Resultats prometedors però preliminars per a tres vacunes

Una sola dosi de la vacuna ChAdOx1 nCoV-19, desenvolupada per l'Institut Jenner a Oxford, va protegir a macacos contra la COVID -19. Cap animal vacunat va desenvolupar pneumònia ni efectes adversos associats a la resposta immune. El mes passat el grup va iniciar els assajos clínics de fase 1 per a provar la seguretat d'aquesta vacuna. Més de 1.000 voluntaris sans han participat fins al moment. Una vacuna a base d'ADN també es va mostrar capaç de protegir macacos contra la COVID-19. La vacuna, que expressa la proteïna viral S completa, indueix un nivell d'anticossos neutralitzadors similar a l'observada en pacients que van recuperar de la malaltia.

La companyia americana Moderna va anunciar els primers resultats obtinguts amb 8 persones sanes que van rebre dues dosis de la seva vacuna a base de ARNm. Els voluntaris que van rebre les dosis intermèdies o baixes van desenvolupar anticossos neutralitzadors a nivells similars als observats en persones recuperades, i sense efectes adversos. Ara bé, es tracta de només vuit individus i la companyia no ha donat detalls sobre les dades.

Per a més informació sobre les diferents estratègies per desenvolupar una vacuna contra el coronavirus, clica aquí.

Gats i gossos

Hi ha evidència que els humans infectats per SARS-CoV-2 poden infectar els gats, i un estudi mostra que els gats es poden infectar entre ells. No se sap si els gats poden infectar els humans. Sembla que els gossos també poder infectar-se, segons un nou estudi.

Un aspecte positiu, tot i que temporal

Un dels resultats indirectes d'aquesta crisi és la davallada dels nivells de contaminació atmosfèrica a resultes del confinament. A la Xina, es calcula que això pot haver evitat unes 8.900 morts associades a l’NO2 i unes 3.214 morts associades a partícules fines (PM2.5), encara que la comunitat científica destaca que els principals efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut són a llarg termini i la reducció dels nivells hauria de ser sostinguda en el temps perquè tingués un impacte.

Així mateix, les emissions diàries de CO2 a nivell global van disminuir en 17% per a inicis d'abril, comparat amb els nivells de 2019. Per tot el 2020 podrien ser d’un 4% a un 7% més baixes, depenent de la durada de les restriccions.

 

[Evidència publicada entre el 08/05/2020 i el 14/05/2020]

Més evidència sobre el salt ratapinyada-pangolí-humà

Una anàlisi amb mostres de més de 220 ratapinyades obtingudes a la província de Yunnan, a la Xina, ha identificat un virus que comparteix 93.3% del seu genoma amb el SARS-CoV-2. Es tracta del parent més pròxim identificat al dia d'avui. No obstant això, la regió que s'uneix al receptor humà sol comparteix 61.3% de la seqüència, la qual cosa suggereix que el virus de ratapinyada (anomenat RmYNo2) no pot infectar a l'humà.

De fet, un altre estudi amb pangolins de Malàisia va trobar que els animals alberguen un virus relacionat a SARS-CoV-2 i posseeixen anticossos capaços de reconèixer a la proteïna S del virus. Aquestes troballes donen suport a la teoria que el SARS-CoV-2 va resultar de la combinació d'un virus de ratapinyada amb un virus de pangolí.

Cribatge massiu en Wuhan

Després d'un rebrot de casos locals a la ciutat de Wuhan, les autoritats van anunciar que en els pròxims 10 dies realitzaran la prova de PCR als 11 milions d'habitants.

Transmissió

Asimptomàtics

Un estudi estima que fins a 75% dels passatgers del creuer Diamond Princess poden haver estat asimptomàtics, subratllant la importància d'identificar tots els casos (simptomàtics o no) a mesura que sortim del confinament.

Sexual?

Una anàlisi del semen de 38 adults amb COVID-19 va detectar presència d'ARN viral en 6 de les mostres. Això no és sorprenent ja que els testicles expressen el receptor d'entrada del virus (ACE2) i no significa que el virus sigui viable o es pugui transmetre sexualment.

Probablement no fecal

Un estudi mostra que el SARS-Co-V2 pot infectar i replicar-se eficientment en cèl·lules de l'intestí que expressen el receptor ACE2 (enteròcits), la qual cosa explicaria les diarrees en molts pacients. De manera important, també mostren que el líquid del còlon inactiva al virus, i no van recuperar virus viable a partir de mostres fecals de pacients, la qual cosa suggereix que el SARS-CoV-2 no es transmet per la via fecal-oral.

Encara lluny de la immunitat de ramat

El 5% de la població espanyola té anticossos contra el coronavirus, segons els primers resultats de l'estudi realitzat al país, amb gairebé 70.000 participants. Aquesta xifra està lluny del llindar d'immunitat de 50%-60% necessari per a frenar la propagació del virus. No obstant això, la variació geogràfica és considerable: des de 14.3% a Sòria i 11.3% a Madrid, fins a 2% a Múrcia o a Astúries. Aquests resultats coincideixen amb els obtinguts en altres països europeus, com per exemple França, on s'estima que la prevalença a nivell nacional està al voltant del 4,4%. A Ginebra, Suïssa, estudis de seroprevalença indiquen poc menys del 10% de població infectada. Una de les excepcions és el poble alemany de Gangelt, on les festivitats de carnestoltes van resultar en 15.5% de la població infectada (i una taxa de letalitat del 0.4%).

Els resultats espanyols també indiquen que, per cada cas confirmat, va haver-hi uns 10 casos no diagnosticats, i que la letalitat mitjana al país va ser al voltant de l'1% (una mort per cada 100 persones infectades).

Factors de risc

Fumar

L'anàlisi de 11,590 pacients amb COVID-19 revela que fumar o haver fumat duplica el risc de desenvolupar símptomes greus de la malaltia.

Estrat socioeconòmic

Els homes de raça negra tenen un risc 4,2 major de morir de COVID-19 que els de raça blanca, segons dades de l'institut d'estadística del Regne Unit. També es van observar diferències amb altres grups ètnics, com per exemple els pakistanesos. Aquesta diferència en impacte es deu en part a desigualtats econòmiques, de salut, educació i habitatge. Un altre estudi realitzat a Califòrnia, els EUA, també revela un impacte desproporcionat del virus en les comunitats hispanes i llatines.

Tractament

La combinació de interferon beta-1, lopinavir-ritonavir i ribavirina en adults amb malaltia moderada ha donat resultats encoratjadors en un assaig clínic controlat en sis hospitals d'Hong Kong. El grup tractat va tenir un temps de recuperació reduït (7 dies) comparat amb el grup control (12 dies). Cap pacient en l'estudi va morir.

Anticossos que prometen

Un equip holandès i un equip israelià han identificat o desenvolupat anticossos humans capaços de neutralitzar al virus en el laboratori. Es tracta d'un tractament prometedor, però encara ha de provar-se la seva seguretat i la seva eficàcia en pacients.

Pel seu costat, un equip belga ha usat llames per a desenvolupar anticossos capaços de neutralitzar al SARS-CoV-2. Els anticossos de camèlids tenen l'avantatge de ser més petits i penetrar més fàcilment en els teixits.

Els medicaments per a la hipertensió (basats en la inhibició de l'enzim ACE) no semblen augmentar l'expressió del receptor ACE2, ni el risc de mort en pacients amb COVID-19, com s'havia proposat inicialment.

Ratolins per a avançar contra el virus

Un equip científic ha desenvolupat ratolins susceptibles d'infecció pel coronavirus gràcies a l'expressió del receptor ACE2 humà en aquests ratolins. El virus va aconseguir replicar-se en els pulmons d'aquests ratolins transgènics, provocant una inflamació i una pèrdua de pes. Aquest model permetrà avaluar teràpies i vacunes.

 

[Evidència publicada entre el 01/05/2020 i el 07/05/2020]

Conclusions precipitades a partir d'una mutació

El laboratori nacional dels Alamos als Estats Units descriu l'emergència d'una “soca més transmissible” del SARS-CoV-2. L'estudi, que encara no ha passat la revisió per parells, va detectar una forma del virus que s'ha tornat dominant a Europa i que es caracteritza per una mutació en la proteïna viral anomenada Spike. Els autors proposen que aquesta mutació augmenta la infecciositat del virus. Tot i això, no en mostren cap evidència. La reacció dels experts va ser immediata: subratllen que, encara que no és impossible, no hi ha cap evidència de moment que aquesta o altres mutacions augmentin la transmissibilitat o la letalitat del virus, i que no es pot parlar de diferents soques de coronavirus.

El virus podria haver desembarcat a França abans del 2020

Fent una anàlisi retrospectiva de mostres de pacients hospitalitzats, un equip francès va identificar a un individu hospitalitzat el 27 de desembre i positiu per PCR per a SARS-CoV-2. Això suggereix que el virus va començar a circular al país molt abans del que es pensava. El pacient no havia viatjat fora de França però la seva dona treballava a un supermercat prop de l'aeroport de Paris i podria haver entrat en contacte amb viatgers infectats.

El virus també es replica al tracte digestiu

Estudis amb petits organoids d'intestins humans i de còlon mostren que el SARS-CoV-2 infecta i es replica de manera eficient a les cèl·lules d'aquests òrgans que també expressen el receptor ACE2 (la porta d'entrada del virus). Això podria ajudar a explicar la resposta inflamatòria associada a la malaltia.

Més sobre anticossos i immunitat

Seroprevalència en personal sanitari: El primer estudi de seroprevalència en personal sanitari revela que l’11,2% del personal de l'Hospital Clínic a Barcelona ha estat infectat pel SARS-CoV-2. Considerant que es tracta d'un grup d'alt risc, el percentatge és menor del què s'esperava. Una altra dada important: el 39% del personal que va desenvolupar anticossos no havia estat diagnosticat al moment de la infecció.

Anticossos en donants recuperats: Un estudi liderat per l'Hospital Mount Sinai de Nova York va realitzar proves d'anticossos i de PCR a 1.343 persones recuperades de COVID-19 que van acudir a donar el seu plasma. Hi havia dos grups de donants: els casos confirmats (per PCR) i els casos sospitosos (no confirmats per PCR). La majoria va tenir símptomes moderats. El 99,5% dels casos confirmats havia desenvolupat anticossos contra el virus i el tipus de prova utilitzada per a detectar-los suggereix a més que es tracta d'anticossos protectors. En canvi, només el 38% de casos sospitosos tenia anticossos, la qual cosa suggereix que moltes persones que creuen haver tingut la malaltia no la van tenir.

Una resposta immunitària inadequada: Experiments realitzats amb cèl·lules, animals i anàlisis en pacients confirmen que la COVID-19 es caracteritza per una resposta inflamatòria “inadequada”, definida per una falta de producció d'interferons de tipus I i III per part de la nostra primera línia de defensa (la resposta innata) seguida d'una producció excessiva de mediadors inflamatoris (particularment d'interleucina 6).

Més sobre símptomes i factors de risc

Personal mèdic a Europa i als Estats Units han notificat un increment de casos pediàtrics (particularment en nens o nenes menors de quatre anys) amb una síndrome inflamatòria semblant a la malaltia de Kawasaki i que podria estar relacionada amb el coronavirus. La comunitat científica recomana la vigilància davant aquests casos que, afortunadament, semblen ser poc freqüents.

Una tercera part de les persones hospitalitzades amb COVID-19 al Regne Unit va morir, segons un estudi (el més gran a Europa fins avui) que va analitzar el desenllaç de 16.749 pacients. L'estudi confirma que l'obesitat, l'edat i el sexe masculí augmenten el risc de mort.

Anticoagulants: L'evidència a favor de problemes de coagulació en pacients amb COVID-19 segueix creixent. Un estudi de l'Hospital Mount Sinai a Nova York va analitzar dades de més de 2.700 pacients. En els pacients crítics amb ventilador, el 63% d'aquells que van rebre anticoagulants va sobreviure, comparat amb el 29% que no en van rebre anticoagulants. Tot i això, és necessari confirmar aquests resultats amb assajos clínics controlats.

 

[Evidència publicada entre el 24/04/2020 i el 30/04/2020]

Més estimacions de prevalença d'infecció i mortalitat

La mortalitat global del coronavirus podria ser 60% major que l'anunciada, segons un estudi que va analitzar estadístiques anuals de mortalitat en els catorze dels països més afectats. Han ocorregut 122,00 morts addicionals a les quals es van notificar en el mateix període l'any passat. Durant la pandèmia, les morts van augmentar 60% a Bèlgica, 51% a Espanya i 34% a França, comparat amb el mateix període en anys anteriors.

En un exercici similar, un equip investigador va comparar el nombre de morts diàries a Itàlia des de gener 2020 amb la mitjana per al mateix període en els últims cinc anys. L'estudi estima que el veritable nombre de morts per COVID-19 va ser prop de 50,000, més del doble de la xifra oficial i que la taxa de letalitat al país va ser almenys de 0.8 per cada 100 persones infectades. Extrapolant aquestes dades a la ciutat de Nova York, calculen que una quarta part de la població ha estat infectada. Aquestes estimacions coincideixen amb els primers estudis serològics en aquest estat.

En efecte, l'estat de Nova York va anunciar els resultats del seu primer estudi serològic en un total de 3000 persones triades a l'atzar per a mesurar anticossos contra el virus en la seva sang. Gairebé 14% de persones va resultar positiva (21% a la ciutat de Nova York). Això vol dir unes 2.6 milions de persones en l'estat i 1.7 milions a la ciutat van ser infectades, una xifra molt superior als 263.460 casos confirmats. Això també voldria dir que la taxa real de letalitat del virus a Nova York va ser de 0.5%

Més sobre la transmissió

L'anàlisi de 391 casos i 1286 contactes en Shenzen (la Xina) llança més informació sobre la transmissió del virus. Per a començar, els homes i les dones semblen infectar-se igual, però els homes corren un risc 2.5 vegades major de desenvolupar símptomes greus. Els nens i nenes semblen infectar-se amb la mateixa freqüència que els adults, però són menys propensos a desenvolupar símptomes greus. En aquest sentit, un grup alemany no va observar diferències en càrrega viral entre diferents grups d'edat, incloent la població infantil. Això suggereix que els nens i nenes són tan contagiosos com els adults.

L'estudi de Shenzen també indica que 20% dels contactes de casos confirmats no havia desenvolupat símptomes al moment del diagnòstic, la qual cosa suggereix que hi ha un percentatge considerable de portadors “silenciosos”.

Un estudi en dos hospitals de Wuhan va detectar nivells baixos d'aerosols amb ARN viral en sales d'aïllament i habitacions de pacients i nivells més elevats en la zona de banys. Els resultats suggereixen que la ventilació adequada, els espais oberts i la desinfecció dels banys són eficaços per a limitar la presència del SARS-CoV-2 en aerosols.

No hi ha evidència per a la reinfecció

Experts a Corea del Sud han anunciat que els pacients que havien tornat a donar positiu per PCR dies o setmanes després de la seva recuperació no es devia a una reinfecció o reactivació del virus sinó a la detecció de fragments de virus no viable. De fet, la tècnica de PCR no distingeix entre virus viable i fragments no viables d'ARN.

Tractament: novetats sobre el remdesivir

Un assaig clínic a la Xina amb 237 pacients amb COVID-19 no va demostrar cap benefici clínic per al remdesivir, encara que va observar una lleugera reducció en el temps per a la millora clínica en pacients tractats de manera més primerenca.

En canvi, els primers resultats d'un assaig clínic internacional i multicèntric amb 1,063 pacients amb malaltia avançada, en el qual van participar dos centres a Espanya, indiquen que el remdesivir escurça en 31% el temps de recuperació d'aquests pacients (11 dies en mitjana), comparat amb aquells que van rebre placebo (15 dies en mitjana). 

Noves candidates en la carrera per una vacuna

Un equip xinès va desenvolupar la producció a nivell pilot d'una vacuna (PiCoVacc) basada en el virus SARS-*CoV-2 inactivat. La vacuna indueix la producció d'anticossos protectors en ratolins, rates i macacos. De manera important, la vacuna va protegir als macacos d'infecció pel virus.

El Regne Unit també va anunciar que la vacuna desenvolupada per la Universitat d'Oxford protegia a macacos de la infecció pel virus, i que començarien els assajos clínics per a provar la seva seguretat i eficàcia en humans. La vacuna (ChAdOx1) consisteix en un vector viral (el adenovirus del ximpanzé) que expressa una proteïna del SARS-*CoV-2. El Serum Institute de l'Índia va anunciar que té la capacitat per a produir milions de dosis d'aquesta vacuna.

La vacuna d'Oxford és la tercera bovina candidata finançada per CEPI que entra a assajos de fase 1, juntament amb la vacuna d'ADN INO.4800 de Inovio i la vacuna d'ARN (mRNA-1273) de Moderna.

La guia gràfica sobre vacunes publicada aquesta setmana per Nature proporciona una bona visió sobre les diferents bovines candidates contra el coronavirus.

 

[Evidència publicada entre el 17/04/2020 i el 23/04/2020]

Una prova fiable i més ràpida per a detectar el virus

Un equip de San Francisco va desenvolupar una prova diagnòstica basada en el sistema d'edició gènica CRISPR-Cas12. La prova DECECTR és tan sensible i específica com la PCR però és més ràpida (30 i 40 minuts) i fàcil de visualitzar.

El valor de les aigües residuals

L'anàlisi d'aigües residuals a la regió parisenca durant el mes passat va detectar un augment seguit d'una disminució en la concentració del coronavirus que correspon amb la corba de l'epidèmia a la regió. Això mostra que la tècnica pot detectar increments del virus en aigües residuals abans que exploti el nombre de casos clínics. També pot servir per a avaluar la transmissió en una localitat. En aquest sentit, la detecció d'ARN del virus en plantes de tractament de la ciutat australiana de Brisbane suggereix que 0.1% de la població en la zona de captació estava infectada. Això voldria dir que hi havia fins a 7 casos no detectats per cada 10 detectats.

Infeccions asimptomàtiques: més freqüents que el que es pensava

La realització de proves a una escala major està començant a llançar més informació sobre el percentatge de persones infectades però asimptomàtiques. Al poble italià de Vo, on es va testar a més del 70% de la població, el 43% de les persones que van resultar positives eren asimptomàtiques. En el vaixell naval americà Theodore Roosevelt es va testar la tripulació sencera (4.800 marins) - al voltant del 60% de les 600 persones que van resultar positives no havien desenvolupat símptomes. Un hospital a Nova York va fer un cribratge sistemàtic a 210 dones que van donar a llum entre finals de març i principis d'abril - 29 de les 33 pacients que van resultar positives per al virus no presentaven cap símptoma.

Contagi presimptomàtic

Una anàlisi amb 94 pacients mostra que la màxima càrrega viral observada en frotis de gola coincideix amb el moment que apareixen els símptomes. Això suggereix que la capacitat de contagi és màxima en el moment de desenvolupar símptomes o fins i tot una mica abans – l'equip investigador estima que 44% dels contagis van ocórrer durant la fase presimptomàtica.

Més enllà dels pulmons

Les complicacions cardiovasculars estan emergint com un dels principals problemes en COVID-19, a més dels problemes respiratoris. Això podria explicar-se per evidències recents que el virus infecta a les cèl·lules endotelials que cobreixen l'interior dels vasos sanguinis i provoca una inflamació de l'endoteli. A més, els metges estan veient problemes de coagulació en molts dels pacients greus, per la qual cosa s'ha proposat administrar anticoagulants a pacients amb COVID-19.

Un article a Science descriu el que se sap fins ara sobre com el coronavirus infecta i danya els pulmons i altres teixits, en particular el cor.

Ventilar o no?

El personal mèdic està començant a qüestionar l'ús generalitzat de ventiladors en pacients greus amb COVID-19, i proposen que molts pacients podrien tractar-se amb un suport respiratori menys agressiu.

Tractament

Més notícies encoratjadores per al remdesivir: els resultats preliminars d'un assaig clínic amb 125 pacients de COVID-19 (113 d'ells greus) indiquen una recuperació ràpida, amb la majoria de pacients donats d'alta després d'una setmana.

Més notícies descoratjadores per a la cloroquina: L'anàlisi de 368 veterans de guerra tractats a l'Hospital de Veterans a Virgínia no va trobar evidència que la hidroxicloroquina, amb o sense azitromicina, redueixi el risc de necessitar ventilació mecànica en pacients amb COVID-19. Fins i tot es va observar una mortalitat més elevada en el grup que va rebre només hidroxicloroquina.

Més vacunes comencen assajos per a provar la seva seguretat

La companyia americana Inovio Pharmaceuticals va llançar un assaig de fase 1 per a INO-4800, la seva vacuna contra la COVID-19 a base d'ADN. El Shenzhen Geno-Immune Medical Institute (SGIMI) a la Xina va començar a provar la seva vacuna LV-SMENP-DC, basada en cèl·lules dendrítiques que expressen diverses proteïnes del SARS-CoV-2. Pfizer va anunciar un esforç conjunt amb la companyia alemanya BioNTechSE per a començar a l'abril els assajos de fase 1 amb la seva vacuna a base de ARNm.

Els assajos de fase 1 es realitzen amb persones sanes voluntàries per a provar la seguretat.

 

[Evidència publicada entre el 10/04/2020 i el 16/04/2020]

Mesurant la transmissió en la comunitat

Informació valuosa d'Islàndia

Es publiquen els primers resultats de l'estudi ‘deCODE’ a Islàndia, amb un cribratge del 6% de la població total per a detectar infeccions per SARS-CoV-2. L'estudi ha revelat que el percentatge de persones infectades en el grup de major risc (persones amb símptomes, contactes de casos o persones tornant de viatge) va ser del 13%, mentre que, en la població general, va anar d'entre el 0,6 i el 0,8%. La gran majoria (93%) de persones infectades en el grup de risc van desenvolupar símptomes, però en la població general, gairebé la meitat de persones infectades (43%) no va desenvolupar símptomes. Els nens i nenes menors de 10 anys i les dones van tenir una incidència d'infecció menor a la d'adolescents, adults o població masculina.

Mirant cap endarrere a la Xina

Una anàlisi retrospectiva de mostres de pacients a Wuhan amb malaltia “tipus influença” durant el mes de gener revela que alguns pacients eren positius per a SARS-CoV-2, la qual cosa suggereix que, des de principis d'any, el virus estava circulant en la comunitat.

I a San Francisco

Un altre estudi retrospectiu va buscar la presència del virus en mostres agrupades de pacients, recollides durant gener i febrer 2020 a l'àrea de San Francisco. Només dos de més de 2.800 mostres (0,07%) van resultar positives, la qual cosa indica que la prevalença del virus en la zona era molt baixa a l'inici de l'epidèmia.

Un estudi a escala global per a mesurar anticossos

En un esforç per a entendre quanta gent ha estat infectada pel nou coronavirus, l'OMS coordinarà un estudi, Solidarity II , per a detectar anticossos contra el virus en mostres de sang. Els països participants podran agrupar els resultats dels seus estudis per a entendre millor el panorama global. Entre el estudis, s’inclouen el de la Universitat de Stanford, que testarà 5.000 habitants de Santa Clara, i el de la Universitat de Bonn, que està testant més de 1.000 persones a la regió de Heinsberg.

Distanciament social fins al 2022?

Un estudi amb models matemàtics suggereix que el distanciament social (o físic) podria estendre's, almenys de manera intermitent, fins al 2022, amb la finalitat d'evitar la saturació del sistema sanitari. Per a predir la transmissió del SARS-CoV-2 en els propers cinc anys, l'anàlisi va considerar variables encara desconegudes com l'estacionalitat del virus, la durada de la immunitat i la possibilitat –o no– d'immunitat creuada amb els coronavirus que causen refredats comuns. Si la immunitat enfront del virus és de curta durada, podem esperar noves ones d'infecció durant l'hivern. Si la immunitat dura diversos anys, podem esperar un ressorgiment de casos cada dos o tres anys, o més. L'equip investigador conclou que els estudis serològics al llarg del temps són de vital importància per a determinar la prevalença i durada de la immunitat contra el virus.

Factors de risc

Una anàlisi realitzada amb pacients de COVID-19 en un hospital de Nova York suggereix que l'obesitat augmenta el risc d'hospitalització i requereix vigilància intensiva. Això té implicacions importants en un país on gairebé el 40% dels adults són obesos (índex de massa corporal major a 30).

Un primer “retrat” dels casos de COVID-19 a Nova York confirma les tendències observades en altres països: les persones majors estan en major risc d'acabar a l'hospital i els homes tenen major risc de desenvolupar símptomes greus. A més, els homes afroamericans estan morint molt més. Això pot deure's a una major exposició al virus, una major prevalença de factors de risc (obesitat, diabetis), i un menor accés a serveis de salut.

“Miniòrgans” per a estudiar la infecció

Per a entendre com el virus entra en el cos i causa danys, un equip canadenc està desenvolupant òrgans en un xip (models minúsculs del nas, boca, ulls i pulmons). Això els permetrà analitzar detalladament com el virus evadeix la primera línia de defensa (o immunitat innata).

Tractament

Antivirals : L'ús de l'antiviral remdesivir a 53 pacients amb COVID-19 (22 als Estats Units, 22 a Europa i Canada, 7 al Japó) llança resultats encoratjadors, encara que preliminars: es va observar una millora clínica en 36 dels 53 pacients. Un estudi en laboratori proporciona detalls sobre el mecanisme pel qual el remdesivir inhibeix la síntesi d'ARN en els coronavirus.

Cloroquina : A Manaos, un assaig amb cloroquina per a tractar a pacients amb COVID-19 va haver de ser interromput a causa de complicacions cardíaques en pacients tractats amb altes dosis del fàrmac. Suècia també ha recomanat parar l'ús del fàrmac, fora dels assajos clínics, a causa d'efectes cardíacs adversos.

 

[Evidència publicada entre el 03/04/2020 i el 09/04/2020]

Sobre l'origen del virus

Una anàlisi genètica de 68 coronavirus calcula que l'ancestre del SARS-CoV-2 va separar, ara fa uns 40 a 70 anys, del virus RaTG13, un virus que hi està relacionat i que infecta a ratapinyades però no a humans.

Quin és el nombre real de persones infectades?

Aquesta continua sent una de les grans incògnites en aquesta pandèmia. Un equip de la Universitat de Goettingen considera que els països han detectat només un 6% d'infeccions per coronavirus, com a mitjana, i que el nombre real de persones infectades al món podria ser de desenes de milions. Alemanya hauria detectat un 15% dels seus casos, mentre que Espanya només un 1,7%. Corea del Sud hauria detectat gairebé la meitat de les infeccions.

Un equip científic analitzarà les aigües residuals per detectar la presència del virus i poder quantificar el nombre total d'infeccions per SARS-CoV-2 en una comunitat. L'anàlisi d'aigües residuals també podria ser útil com a estratègia de vigilància per alertar si el virus torna a una comunitat.

Màscares o no màscares?

L'ús general de les màscares continua sent objecte de debat. Un equip investigador va revisar 31 estudis i conclou que no hi ha suficient evidència per a recomanar l'ús general de màscares, encara que sí que hi ha evidència per a recomanar-ne l’ús a persones vulnerables en llocs o situacions de risc (espais públics tancats, transport públic, etc.). D'altra banda, un equip investigador va observar que les màscares redueixen la quantitat de virus present tant en gotes respiratòries com en gotes més petites tipus aerosol. És possible que, davant del dubte, el principi de precaució acabi imperant.

Contaminació i COVID-19

Una anàlisi realitzada per un equip de la Universitat de Harvard suggereix que les persones que viuen en zones amb contaminació atmosfèrica tenen un risc més elevat de morir per *COVID-19 que les persones que viuen en àrees menys contaminades. L'estudi indica que fins i tot un petit increment en pol·lució per partícules fines s'associa amb un augment de 15% en la taxa de mortalitat. Un altre estudi italià també assenyala que les taxes de letalitat més elevades es van observar en el nord del país, on els nivells de pol·lució són majors.

En aquest sentit, dades de la Xina ja suggerien que les persones fumadores serien més susceptibles a formes greus de la malaltia.

Tractament: modular la tempesta inflamatòria en pacients greus

La “tempesta de mediadors inflamatoris” sembla ser freqüent en pacients amb símptomes greus de COVID-19, la qual cosa ha obert la via a provar tractaments que modulen aquest fenomen. La interleucina 6 és un d'aquests mediadors que sembla estar particularment elevada en pacients amb malaltia greu, segons un estudi. Diversos equips, incloent un equip francès i un equip xinès, han usat un anticòs contra la IL6 (el tocilizumab) per a tractar pacients en estat crític, amb resultats encoratjadors.

Models animals per a estudiar la malaltia

Un equip alemany confirma que els porcs i gallines no són susceptibles a la infecció per SARS-CoV-2 però que el virus es replica molt bé en fures. De fet, les fures reprodueixen molts dels símptomes clínics de la infecció (encara que no moren) i podrien usar-se com a model animal de la COVID-19.

 

[Evidència publicada entre el 27/03/2020 i el 02/04/2020]

Pèrdua d'olfacte i gust: signes predictius?

Gairebé el 60% de les persones que van resultar positives per a la infecció per SARS-CoV-2 van dir haver perdut el sentit del gust i de l'olfacte, comparat amb el 18% d'aquelles que van resultar negatives, segons dades recollides per una app desenvolupada per científics britànics per monitoritzar l'epidèmia. Aquests resultats confirmen informes previs que indicaven que la pèrdua de gust i olfacte és freqüent i pot ser un dels primers signes de la malaltia.

Ajustar les estimacions de letalitat

Un estudi calcula que la taxa ajustada de letalitat a la Xina va ser de l’1,4% per als casos confirmats (una xifra que puja a 6,4% per als més grans de 60 anys i fins el 13,4% per als majors de 80). Tenint en compte els casos infectats però no diagnosticats, la taxa ajustada de letalitat per a casos infectats (IFR) va ser del 0,66%. El temps mig entre l'aparició de símptomes i la mort va ser de 17,8 dies, i de 24,7 dies entre els símptomes i l'alta hospitalària.

Les mesures de confinament funcionen

Mitjançant una sèrie de models, l'Imperial College de Londres estima que, amb les mesures implementades a 11 països europeus (incloent Espanya) fins a fins de març, s'hauran evitat unes 59.000 morts. També, calcula que aproximadament entre 7 a 43 milions de persones han estat infectades amb el virus (fins el 28 de març), la qual cosa representa entre l’1,9 i l’11,4% de la població total europea (a Espanya podria ser fins el 15% de la població).

Així mateix, un estudi a Science estima que el confinament de Wuhan, combinat amb la resposta a nivell nacional, va aconseguir limitar el nombre de casos confirmats a menys del 96% que s'esperaven al cap de 50 dies, si no s'hagués fet res.

Vacunes

Una altra vacuna entra en fase 1

L'Institut Jenner i Oxford Vaccine han anunciat que comencen a reclutar persones voluntàries per provar la seguretat de la seva vacuna contra la COVID-19. La vacuna fa servir un adenovirus de ximpanzé modificat que expressa una proteïna de superfície del virus.

Una vella vacuna per reforçar el sistema immune

Alemanya començarà a provar l'eficàcia d'una versió actualitzada de la vacuna BCG contra la tuberculosi, per protegir gent gran i personal sanitari contra la COVID-19. Altres països també han començat a provar la vacuna BCG en aquests col·lectius (veure actualització de la setmana passada). Hi ha evidència que la vacuna BCG, que es va desenvolupar fa cent anys, pot reforçar la resposta immune contra diversos virus respiratoris.

Animals

Un equip xinès va aïllar diferents coronavirus a partir de pangolins de Malàisia (Manis javanica) il·legalment venuts al sud de la Xina. Van identificar dos sub-llinatges molt semblants al SARS-CoV-2, un d'ells amb una seqüència genètica molt similar a la regió que permet l'entrada de virus a la cèl·lula. Això suggereix que els pangolins podrien ser hostes intermediaris de nous coronavirus, i que s'ha de prohibir la seva venda als mercats.

Un altre estudi indica que SARS-CoV-2 no es replica en gossos, porcs, gallines o ànecs però sí en gats i fures. Tot i això, no significa que els gats domèstics representin una font de transmissió de virus.

 

[Evidència publicada entre el 18/03/2020 i el 26/03/2020]

Símptomes, evolució clínica i letalitat: últimes dades

Pel que fa al percentatge de casos asimptomàtics, un parell d'estudis recents situen la xifra entre el 17 i el 30%. Tanmateix, caldrà realitzar estudis serològics a gran escala per a calcular el veritable nombre de persones infectades però asimptomàtiques.

Segons l'últim informe del European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC), que contempla un total de 43.438 casos de 17 països europeus, s’ha hospitalitzat el 30% dels casos confirmats, i el 4% dels casos ha requerit vigilància intensiva o assistència respiratòria.

Un marcador pronòstic de risc?

Un estudi que va analitzar la càrrega viral (és a dir la quantitat de virus present en una mostra) de 76 pacients amb símptomes entre moderats i greus proporciona dues informacions importants. La primera és que la càrrega viral assoleix el pic màxim quan es manifesten els primers símptomes i confirma, així, que aquesta és la finestra de temps (entre un parell de dies abans i un parell de dies després) en què el pacient és més contagiós. La segona és que els casos greus presentaven una càrrega viral molt més elevada que la dels casos moderats. Això vol dir que la càrrega viral a l'inici de la malaltia pot ser un bon marcador pronòstic d'evolució.

Tractament

Un assaig global, quatre tractaments

L'OMS va anunciar el llançament de SOLIDARITY, un assaig clínic a nivell global per a testar els quatre tractaments que considera més prometedors: l'antiviral remdesivir (inicialment provat per a l'ebola), la combinació lopinavir/ritonavir (per a tractar el VIH) amb o sense interferó beta (una molècula amb propietats antivirals), i la cloroquina o hidroxicloroquina (un fàrmac antimalàric). L'assaig inclourà milers de pacients de dotzenes de països.

Anticossos

Segons la revista Nature, els hospitals de Nova York s'estan preparant per a emprar com a tractament la sang de persones que s'han recuperat de la malaltia. La idea d'usar “sèrum convalescent” que conté anticossos contra el virus no és nova —s'ha provat per a tractar altres malalties com l'ebola, tot i que sense resultats concloents. Diversos hospitals participaran en assajos per provar-ne l’eficàcia terapèutica (tant en casos greus com a l’inici de la malaltia) o, fins i tot, preventiva (en personal de l’àmbit sanitari).

Per la seva banda, una companyia americana (Vir Biotechnology) va anunciar que dos dels seus anticossos produïts al laboratori poden neutralitzar el SARS-CoV-2, de manera que començaran a provar-los en persones en els pròxims tres mesos.

Una vella vacuna

Equips d’Austràlia, Grècia i els Països Baixos realitzaran un assaig clínic per provar si la vacuna contra la tuberculosi pot reforçar la resposta immune contra el SARS-CoV-2 i, així, evitar o atenuar la malaltia. Hi ha evidència que la vacuna, desenvolupada fa cent anys i de limitada eficàcia per a la tuberculosi, té un efecte “potenciador” sobre el sistema immunitari.

 

[Evidència publicada fins el 18/03/2020]

Transmissió: qui, quan i com

Una de les preguntes més urgents en aquesta epidèmia és saber qui pot transmetre el virus i durant quant de temps.

Pel que fa al qui, diversos estudis recents confirmen que les persones infectades però que encara no presenten símptomes contribueixen de manera significativa a la propagació de virus (un estudi basat en dades de la Xina calcula que fins un 80% dels casos van ser deguts a transmissió presimptomàtica, mentre que un altre estudi parla d'un 48% a Singapur i un 62% a Tianjin, Xina).

El temps durant el qual una persona és contagiosa segueix sent objecte de controvèrsia. Tot i això, es pensa que les persones poden ser contagioses un parell de dies abans de desenvolupar símptomes (la majoria de persones desenvolupa símptomes entre 5 i 7 dies després de la infecció) i almenys durant deu dies després de desenvolupar símptomes. En un grup de pacients alemanys, es van detectar anticossos contra el virus entre 6 i 10 dies després de presentar símptomes i això es va associar amb una disminució progressiva de la càrrega viral en vies respiratòries i, per tant, del seu potencial de contagi. Pel que fa al com, es va trobar virus infecciós en mostres del coll i del pulmó d'aquests pacients, però no en sang, orina o femta.

De manera important, l'anàlisi de milers de casos a la Xina, així com experiments realitzats al laboratori amb macacos, indiquen que un pacient recuperat de COVID-19 no pot tornar a infectar-se, la qual cosa vol dir que si es generen anticossos protectors. Encara no se sap quant de temps durarà aquesta immunitat.

El nombre real de persones infectades: una de les majors incògnites

Un estudi estima que, per cada cas confirmat de la malaltia, hi ha de 5 a 10 casos sense símptomes o amb símptomes lleus que no es diagnostiquen. Per això, la taxa de letalitat (és a dir, quantes persones moren de cada 100 que contrauen la infecció) segueix sent una de les majors incògnites d'aquest nou virus, tot i ser una dada indispensable per predir millor l'impacte de l'epidèmia i guiar les respostes de salut pública. Segons una anàlisi a partir de dades de diferents països, el rang estaria entre el 0,3 i el 3%, però serà necessari realitzar estudis serològics (buscant anticossos contra el virus) a nivell poblacional per determinar el nombre real de persones infectades i per tant tenir una millor idea de la taxa de letalitat real.

Corea de Sud, amb la seva estratègia de diagnòstic massiu, no només ha aconseguit contenir l'epidèmia gràcies a la identificació i aïllament de casos i contactes, sinó que ha aportat xifres que ajuden a estimar millor la dinàmica de transmissió i la veritable taxa de letalitat del virus.

El virus no afecta tots per igual

El que sí es confirma, tant a la Xina com a Itàlia, és que el virus no mata a tots per igual. La taxa de letalitat augmenta dràsticament amb l'edat –des del 0% en persones menors de 30 anys, passant per un 1% en persones entre 50 i 59 anys fins gairebé 20% en majors de 80 anys (segons les últimes dades publicades per Itàlia)–. El virus també mata més a aquells que tenen altres condicions cròniques, en particular la hipertensió i la diabetis. A la Xina, els pacients amb hipertensió van representar entre el 23% i el 40% dels casos severs o morts. S'ha postulat que això podria estar relacionat amb els medicaments per a la hipertensió que inhibeixen l'enzim convertidor d'angiotensina (ACE) i que poden induir una sobreexpressió de el receptor ACE2, que és la porta d'entrada de virus a les cèl·lules.

Curiosament, la població infantil sí que sembla infectar-se, però -per fortuna- rarament desenvolupa símptomes severs. Les raons d'això encara es desconeixen, així com tampoc se sap quin paper juguen els nens i nenes a la transmissió de virus. 

Tractament: reutilitzar fàrmacs existents

No hi ha cap tractament específic per a aquest nou virus. Tot i això, s'ha començat a provar l'eficàcia d'altres antivirals que ja existien al mercat.

Un dels candidats més prometedors és el remdesivir, pel seu ampli espectre d'acció antiviral i pels resultats preliminars al laboratori i en animals. Els EUA van ser el primer país on es va usar en un pacient amb COVID-19 (amb èxit) i actualment s'està provant en assaigs clínics en diversos països, incloent Espanya (estudi amb participació d'ISGlobal i de l'Hospital Clínic de Barcelona).

El liponavir/ritonavir (un medicament contra el VIH) és un altre candidat, però un assaig no va donar resultats positius.

Vacuna: en curs, però paciència

La companyia nord-americana Moderna va anunciar que ha començat l'assaig clínic de fase 1 per a la seva vacuna basada en ARN missatger. Aquest nou tipus de vacunes, que fan que el propi cos sintetitzi les proteïnes virals, podrien ser més eficaces i més fàcils de produir a gran escala, però encara no s'ha provat la seva seguretat. La companyia alemanya Curevac també està desenvolupant una vacuna basada en ARN però encara no ha començat els assaigs clínics. Les dues candidates compten amb finançament de CEPI, una coalició internacional per desenvolupar vacunes innovadores.

Les autoritats xineses van anunciar que començaran assaigs clínics amb una vacuna basada en subunitats de virus. Aquesta estratègia és la que ja es fa servir en moltes vacunes actuals (Hepatitis B, diftèria, VPH, etc.) i és molt segura. No obstant això, genera respostes immunes menys forts i menys duradores.

En qualsevol cas, totes les vacunes necessiten primer ser testades a petita escala per comprovar la seva seguretat i la seva eficàcia, abans de poder-se utilitzar a gran escala. Així doncs, en el millor dels casos, tindrem una vacuna llesta en 12 a 18 mesos.