Anàlisi i Desenvolupament Global

COVID-19: Novetats científiques

IsGlobal COVID-19 novetats científiques
Foto: Daniel Dan / Pixabay

L'epidèmia, ara pandèmia, del nou coronavirus està avançant a un ritme vertiginós. Afortunadament, també és el cas dels estudis i l'evidència científica sobre el virus (SARS-CoV-2) i la malaltia (COVID-19).

En aquest espai, que anirem actualitzant periòdicament, farem un resum de la informació més rellevant sobre el SARS-CoV2 que es produeixi.

[Evidència publicada entre el 24/02/2020 i el 02/03/2021]

Variants: cal evidència clínica

Una anàlisi amb mostres de sang de pacients convalescents o persones vacunades mostra que les mutacions a la variant B1.351, identificada a Sudàfrica per primera vegada, poden escapar parcialment a l’efecte neutralitzador dels anticossos. Un altre estudi confirma aquesta observació, però no troba evidència (al laboratori) que aquesta variant tingui una capacitat infectiva superior.

D’altres variants identificades a Califòrnia i altres llocs porten una mutació (L425R) que es creu que podria augmentar-ne la capacitat infectiva o facilitar-ne l’escapament a la immunitat. Tanmateix, calen més estudis per confirmar-ho.

En definitiva, la informació més valuosa vindrà de la clínica, en el cas que s’observi una reducció en l’eficàcia de la immunitat o una major tendència de reinfeccions associades a una variant en particular.

COVID crònic: encara un enigma però ja una prioritat

Al voltant d’1 de cada 10 persones que han estat infectades amb el virus continua trobant-se malament 12 setmanes després, segons un nou informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El document proporciona guies sobre com diagnosticar, tractar i investigar millor aquesta condició, que encara no s’entén del tot però que pot ser molt incapacitant.

La vigilància en zones de pocs recursos

La prevalença d’infecció en una població pot mesurar-se amb força precisió fins i tot quan es proven mostres agrupades en comptes de proves individuals. Un estudi mostra que és possible detectar una prevalença de l’1% (1 de cada 100 persones infectades) a partir de 2.304 mostres agrupades i fent només 48 tests.

Amb l’ajut dels neandertals

Un nou estudi d’associació genètica indica que una variant d’un gen heretat dels neandertals podria reduir al voltant d’un 20% el risc d’emmalaltir greument per COVID-19. Aquesta variant, situada al cromosoma 12, codifica per a proteïnes (enzims) que tenen un rol en la defensa davant de virus d’ARN. L’ADN neandertal va passar als humans fa uns 60.000 anys (gràcies a l’encreuament entre els dos) i la seva freqüència ha augmentat els últims mil anys. Ara es troba en fins al 50% de les persones que viuen fora d’Àfrica.

Anticossos: l’1% “top”

Un estudi mostra que al voltant de l’1,4% dels anticossos aïllats en pacients convalescents exhibeix una capacitat neutralitzant extremadament elevada davant del SARS-CoV-2. Un d’aquests anticossos va ser capaç de neutralitzar la variant original, així com aquelles que tenen les mutacions D614G, E484K i N501Y. També va ser eficaç prevenint i tractant la infecció per SARS-CoV-2 a hàmsters.

Més sobre vacunes

Una nova vacuna aprovada als EE. UU. i segurament aviat a Europa

L’Administració de Medicaments i Aliments (FDA) d’Estats Units ha aprovat la vacuna de Johnson & Johnson per a l’ús en persones de 18 anys o més. Aquesta vacuna usa un vector viral (Ad26) i té l’avantatge de requerir una sola dosi. L’assaig clínic va mostrar que, 28 dies després de la immunització, la vacuna va tenir una eficàcia del voltant del 70% per prevenir símptomes i del 100% per prevenir la mort per COVID-19. Els resultats de l’assaig suggereixen que la vacuna també va reduir el nombre d’infeccions asimptomàtiques.

Es confirma l’eficàcia de la vacuna de Pfizer a Israel i el Regne Unit

Un estudi amb 600.000 persones vacunades a Israel mostra que l’efectivitat de la vacuna (és a dir, en quina mesura protegeix en condicions de vida real) a partir de set dies després de la segona dosi va ser del 94% per a la COVID-19 simptomàtica i del 92% per a la malaltia greu. No es va observar cap mort per COVID-19 en el grup vacunat amb ambdues dosis. L’efectivitat de la vacuna va ser similar en les persones joves i les grans.

Un altre estudi amb personal sanitari al Regne Unit (més de 20.000 persones) confirma aquests resultats: la protecció davant de símptomes va ser del 85% a partir d’una setmana després de la segona dosi. L’estudi també proporciona una evidència que suggereix que la vacuna podria reduir la transmissió viral, ja que va reduir el nombre d’infeccions tant asimptomàtiques com simptomàtiques. Aquest estudi encara no ha estat revisat per persones expertes.

 

[Evidència publicada entre el 17/02/2020 i el 23/02/2021]

La diferència és al sucre

L’evidència suggereix que la proteïna Spike del SARS-CoV-2 s’uneix amb més afinitat al receptor humà ACE2 que la del SARS-CoV-1. Un estudi mostra que això es deu al fet que el domini d’unió del SARS-CoV-2 interactua amb un sucre (o glican) enganxat a un aminoàcid (asparagina en posició 90) de l’ACE2. Aquesta interacció no hi és en el SARS-CoV-1. Aquests resultats podrien ajudar a desenvolupar estratègies per bloquejar la infecció viral.

Mutacions virals i anticossos monoclonals

Un anys després que aparegués, la població de SARS-CoV-2 ha acumulat més de 75 mutacions que podrien tenir implicacions no només per a les vacunes sinó també per a les teràpies a base d’anticossos monoclonals. De fet, un estudi ha “cartografiat” les mutacions en el domini d’unió del virus que podrien escapar a l’efecte dels anticossos monoclonals desenvolupats per REGENERON i Lilly. Els resultats mostren que algunes mutacions amb potencial d’“escapament” ja estan circulant en la població humana.

Falta de detecció a Àfrica?

Un estudi dut a terme a un hospital de Zàmbia suggereix que molts casos i morts per COVID-19 no s’han registrat perquè no es van diagnosticar. Es va detectar SARS-CoV-2 al 16% de les 400 persones a les quals es va practicar un frotis post mortem. Tot i que el nombre de morts confirmades per COVID-19 al continent africà representa només una fracció del total global, ja ha superat les 100.000 i va en ràpid augment.

20 milions d’anys de vida perduda per COVID-19

Més de 20,5 milions d’anys de vida s’han perdut a causa de la COVID-19 a nivell global, amb una mitjana de 16 anys perduts per cada mort, segons un estudi amb dades de 81 països. Als països més afectats, aquesta xifra és de 2 a 9 vegades superior a la de la grip estacional. Tres quartes parts dels anys de vida perduts resulten de les morts en persones menors de 75 anys. Els homes han perdut un 45% més d’anys de vida que les dones.

Inhibició de la resposta a l’interferó alfa

Els pacients amb COVID-19 greu produeixen anticossos que inhibeixen la resposta coordinada a l’interferó alfa, una de les nostres primeres línies de defensa antiviral. Un estudi ha comparat l’expressió de gens en una gran varietat de cèl·lules del sistema immunitari en pacients amb malaltia moderada o greu.

Cèl·lules B de memòria longeves

Un altre estudi en pacients que van tenir símptomes lleus o moderats apunta a una immunitat duradora: tot i que es va observar una caiguda d’anticossos els quatre mesos posteriors a la infecció, les cèl·lules B de memòria davant del virus s’acumulen amb el temps.

Un lipopèptid per via intranasal

L’administració intranasal d’un lipopèptid, que inhibeix la fusió entre la membrana viral i la cel·lular, ha aconseguit bloquejar del tot la transmissió viral en fures. Aquests lipopèptids són molt estables i podrien representar una profilaxi segura i efectiva per reduir la transmissió del SARS-Cov-2.

Més dades sobre les vacunes aprovades

Un interval més ampli entre dosis per a la vacuna d’Oxford

Una anàlisi combinada dels assajos de la vacuna d’Oxford indica que l’eficàcia va ser superior quan l’interval entre les dues dosis va ser més llarg (81,3% amb un interval de 12 setmanes versus 55% amb un interval inferior a les 6 setmanes). No hi va haver cap hospitalització per COVID-19 els 21 dies posteriors a la primera dosi en el grup vacunat, davant del 15 en el grup de control.

Protecció després de la primera dosi de Pfizer

Un estudi a Israel comparant personal sanitari vacunat i no vacunat mostra que les infeccions per SARS-CoV-2 es van reduir un 30% els primers 14 dies després de rebre la primera dosi i un 75% entre els dies 15 i 28. Tot i així, no se sap quant de temps dura la protecció si s’administra una sola dosi.

Protecció davant l’hospitalització

Resultats preliminars d’Escòcia suggereixen que, quatre setmanes després de la primera dosi de la vacuna de Pfizer/BioNTech o la d’Oxford/AstraZeneca, les hospitalitzacions es van reduir entre un 85% i un 94%. En total, es van hospitalitzar 8.000 persones per COVID-19, de les quals només 58 eren al grup vacunat. Aquests resultats encara no han estat revisats per persones expertes. D’altra banda, Israel ha anunciat que la vacuna de Pfizer prevé hospitalitzacions i morts per COVID-19 amb una eficàcia del 98,8%.

 

[Evidència publicada entre el 10/02/2020 i el 16/02/2021]

Més sobre l’origen

L’aparició del SARS i SARS-CoV-2 podria ser una conseqüència directa del canvi climàtic, que ha provocat canvis en la distribució de ratpenats a la província xinesa de Yunnan i regions veïnes, segons un estudi.

De fet, la distribució geogràfica de ratpenats que allotgen coronavirus relacionats amb el SARS-CoV-2 s’estén sobre més de 4.800 km, des del Japó i la Xina fins a Tailàndia.

D’altra banda, una missió liderada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que ha visitat la Xina recentment conclou que el “salt” de ratpenats a humans probablement va involucrar un hoste intermediari, com el conill, la fura o la rata de bambú, animals susceptibles al virus i que es venien al mercat de Wuhan.

Un altre factor de risc?

El pes baix en néixer s’ha identificat com un factor que augmenta el risc d’emmalaltir greument per COVID-19 en adults menors de 70 anys, segons un estudi d’una cohort de gairebé 400 pacients de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Absència de protecció creuada per refredats comuns?

Moltes persones tenien anticossos amb reactivitat creuada al SARS-CoV-2 abans de la pandèmia, com a resultat d’infeccions pels coronavirus del refredat comú.

Un estudi mostra que, tot i que aquests anticossos augmenten després de la infecció per SARS-CoV-2, no confereixen protecció.

Lactància i COVID-19

Un estudi ha analitzat mostres de llet materna de dones amb COVID-19. Cap mostra contenia virus, però el 80% de les mostres presentava anticossos anti-SARS-CoV-2 de tipus IgA i/o IgG. A més, el 62% de les mostres van poder neutralitzar el virus al laboratori. Aquests resultats refermen la recomanació de seguir con la lactància en casos lleus o moderats de la malaltia.

Fàrmacs “reciclats”

Un fàrmac per a l’artritis reumatoide

L’assaig RECOVERY al Regne Unit mostra que el tocilizumab (un anticòs contra la citocina inflamatòria IL6) redueix de manera significativa la mortalitat en pacients amb COVID-19 greu: el 29% de mortalitat en els pacients tractats amb tocilizumab i dexametasona al cap de 28 dies, comparat amb el 33% en el grup tractat només amb dexametasona. El tocilizumab, a més, va escurçar el temps d’hospitalització i reduir la necessitat de ventilació mecànica.

Anticoagulants

L’anàlisi d’una cohort nacional de pacients amb COVID-19 als Estats Units mostra que l’administració primerenca d’anticoagulants en pacients hospitalitzats amb COVID-19 es va associar amb una menor mortalitat als 30 dies i no es va observar un major risc d’hemorràgies.

Nanocossos dissenyats

Els anticossos derivats de camells (o nanocossos) són més petits que els anticossos humans i, per tant, més fàcils de produir i administrar. Un equip ha dissenyat nanocossos que s’uneixen simultàniament a diferents regions (epítops) de la proteïna Spike. Aquests nanocossos multivalents són molt més potents neutralitzant el virus i podrien funcionar contra les diferents variants.

De fet, és possible desenvolupar anticossos i vacunes pan-virus capaces de reconèixer una àmplia varietat de coronavirus, diuen les persones expertes.

Anafilaxi i vacunes d’ARNm

Fins al moment s’han administrat 18 milions de dosis de vacunes d’ARNm als EE. UU. i s’han notificat només 66 casos d’anafilaxi (és a dir, el 0,0003%). Tots els casos tret d’un van tenir lloc en els primers 11 minuts, i no hi va haver cap mort.

Bons senyals des d’Israel

A Israel, el 90% dels adults de més de 60 anys ha rebut una o dues dosis de la vacuna Pfizer, i els efectes comencen a veure’s. El nombre de casos simptomàtics en les 600.000 persones que han rebut ja les dues dosis ha caigut en un 94%. I la probabilitat de desenvolupar malaltia greu ha estat un 92% més baixa.

A més, resultats preliminars mostren una reducció significativa en la càrrega viral en les persones de més de 60 anys un mes després d’haver començat a administrar la primera dosi en aquest grup poblacional. Això suggereix que la vacunació també pot reduir la transmissió.

 

[Evidència publicada entre el 03/02/2020 i el 09/02/2021]

Últimes notícies sobre les variants

Eficàcia de les vacunes

Una anàlisi més detallada de l’assaig d’AstraZeneca/Oxford mostra que, tot i que els anticossos induïts per la vacuna són menys eficaços neutralitzant la variant B1.1.7 al laboratori, l’eficàcia de la vacuna contra infeccions simptomàtiques causades per aquesta variant és a penes menor (75% versus 84%).

No obstant això, un petit assaig amb 2.000 persones a Sud-àfrica mostra que la mateixa vacuna ha ofert poca protecció contra la malaltia lleu o moderada causada per la variant B1.3.5. S’espera que protegeixi contra l’hospitalització i la mort, però les autoritats han decidit aturar la introducció de la vacuna d’AstraZeneca i començar a vacunar amb la de Johnson & Johnson fins que no es disposi de més dades.

Evolució convergent

El Regne Unit ha detectat un nombre petit de variants B1.1.7 que han desenvolupat la mutació E484K. Aquesta mutació també es troba a les variants de Brasil i Sud-àfrica, i pot ajudar el SARS-CoV-2 a eludir parcialment la immunitat.

Transmissió: entenent qui, quan i com

Una anàlisi duta a terme als Estats Units conclou que almenys el 65% dels contagis per SARS-CoV-2 es van originar a partir de persones d’entre 20 i 49 anys d’edat.

Una altra anàlisi de 282 clústers de transmissió a Catalunya mostra que la càrrega viral és un factor clau en la transmissió del SARS-CoV-2. Les persones amb càrrega viral baixa van contagiar el 12% dels seus contactes, mentre que les persones amb càrrega viral alta van infectar el 24% dels contactes.

Un estudi de seguiment amb 655 pacients hospitalitzats a França conclou que el pic de la càrrega viral ocorre, de mitjana, un dia abans de l’inici dels símptomes, i que la caiguda en la càrrega viral és més lenta en les persones grans. També confirma que la dinàmica de la càrrega viral després de l’hospitalització és un indicador del risc de mort.

Un altre estudi de seguiment amb més de 200 pacients mostra que un 5% continua donant positiu per PCR després de 90 dies. Tot i així, no es va observar transmissió a contactes propers, la qual cosa indica que aquests individus ja no són infecciosos després de la resolució dels símptomes.

Ara està clar que el SARS-CoV-2 es transmet principalment per l’aire, quan les persones parlen o respiren, expulsant gotes respiratòries i aerosols. En canvi, la infecció mitjançant superfícies contaminades sembla ser molt poc freqüent.

Tractaments prometedors?

L’interferó lambda-1 és una petita molècula implicada en la resposta innata contra patògens respiratoris. Un petit assaig amb pacients de COVID-19 no hospitalitzats mostra que una injecció subcutània d’aquesta molècula aconsegueix disminuir la càrrega viral en aquests pacients, respecte del grup placebo.

Un equip ha usat ARN missatger (ARNm) per expressar un enzim (Cas13) conegut per inactivar virus d’ARN. En hàmsters, l’administració d’aquest ARNm Cas13a mitjançant un nebulitzador va reduir la replicació del SARS-CoV-2 i els símptomes de la malaltia.

Més sobre vacunes

Una anàlisi més detallada dels assajos de la vacuna d’Oxford/AstraZeneca aporta informació addicional: no hi va haver hospitalitzacions en el grup vacunat a partir de 21 dies d’haver rebut la primera dosi, comparat amb 15 en el grup de control; l’eficàcia de la vacuna entre 22 i 90 dies després d’haver rebut la primera dosi va ser del 76%; i, en el grup que va rebre dues dosis senceres, l’eficàcia va augmentar quan l’interval entre les dosis va ser més gran: 82% per a un interval de 12 setmanes contra 55% per a un interval igual o inferior a 6 setmanes. Els resultats de PCR sobre mostres nasals obtingudes de persones vacunades també suggereixen que la vacuna podria reduir la transmissió viral.

Efectes indirectes

A molts països, tant el diagnòstic com el tractament del càncer s’han vist parcial o completament pertorbats por la pandèmia (a Espanya, per exemple, el nombre de nous diagnòstics de càncer va caure un 20% el 2020). Això significa que la mortalitat per càncer segurament augmentarà els propers anys.

 

[Evidència publicada entre el 27/01/2020 i el 02/02/2021]

Fa un any (30 de gener de 2019), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava el brot de COVID-19 una emergència de salut pública d’importància internacional, amb uns 8.500 casos confirmats a nivell global. La xifra puja avui a 103 milions de casos.

Període contagiós

Un estudi a Corea del Sud confirma que, de mitjana, les persones infectades ja no contagien set dies després de l’inici dels símptomes, fins i tot si continuen donant positiu a les PCR durant més de 30 dies. L’estudi va dur a terme cultius virals i proves PCR a pacients hospitalitzats amb COVID-19.

Un altre factor de risc

L’esquizofrènia pot ser un factor de risc per a la mortalitat per COVID-19, segons un estudi retrospectiu en una cohort de 7.348 pacients a Nova York.

Una àmplia diversitat de cèlul·les T

Els limfòcits T aïllats de pacients reconeixen una àmplia gamma de fragments proteics (o epítops) del SARS-CoV-2: almenys de 30 a 40 epítops en cada persona. Aquests epítops T gairebé no se superposen als epítops reconeguts pels anticossos, la qual cosa disminueix la probabilitat que les noves variants puguin també escapar a la immunitat T.

Senyals preocupants des de Manaus

A Manaus (Brasil), un estudi de seroprevalença va indicar que, l’octubre del 2020, al voltant del 76% de la població havia estat infectada per SARS-CoV-2, xifra que supera el teòric llindar d’immunitat de grup. Tanmateix, hi ha hagut un augment abrupte d’hospitalitzacions el gener de 2021. Les possibles explicacions d’aquest fenomen inclouen una major transmissibilitat de la variant P1 i/o la capacitat d’aquesta variant d’escapar, almenys parcialment, a la immunitat.

Una sola dosi per a algunes persones?

Els resultats de dos estudis (encara no revisats per persones expertes) suggereixen que, en aquelles persones que ja han passat la infecció per SARS-CoV-2, una sola dosi de vacuna (de Pfizer o Moderna) indueix nivells d’anticossos iguals o superiors a aquells que es detecten en persones no infectades després de dues dosis.

Dades d’eficàcia per a altres dues vacunes candidates

Novavax ha anunciat que la seva vacuna (que inocula una proteïna viral) ha tingut una eficàcia del 89,3% a un assaig al Regne Unit amb més de 15.000 participants d’entre 18 i 84 anys d’edat. Dels 62 casos simptomàtics, 56 (un d’ells greu) van tenir lloc en el grup placebo i 6 en el grup vacunat. Més del 50% dels casos es van infectar amb la variant B1.1.7, la qual cosa indica que la vacuna també funciona contra aquesta variant. Tanmateix, l’eficàcia va disminuir al 60% en un altre assaig més petit (4.400 participants) fet a Sudàfrica, on circula la variant B1.3.5. L’eficàcia va ser encara menor (49,3%) si s’hi inclou les persones amb VIH.

Johnson & Johnson també ha anunciat resultats per a la seva vacuna a base de vector adenoviral. Una sola dosi va protegir de desenvolupar símptomes (en el 72% de les persones vacunades als EE. UU. i el 66% de les vacunades a Mèxic), tot i que l’eficàcia també va disminuir davant la variant sud-africana (no van desenvolupar símptomes el 57% de les persones vacunades a Sud-àfrica). Resulta rellevant que l’assaig va registrar prou casos per concloure que, després de 28 dies, la vacuna ofereix una protecció del 85% contra casos greus i una protecció completa contra l’hospitalització i la mort, fins i tot a Sudàfrica.

L'institut Gamaleya ha publicat els resultats preliminars de fase 3 per a la seva vacuna candidata (Sputnik V) basada en dos vectors adenovirals. Els resultats indiquen que la vacuna és segura i té una eficàcia del 91,6%, fins i tot en persones de més de 60 anys.

Les farmacèutiques ja estan planejant la manera d’actualitzar les seves vacunes contra les noves variants, per si calgués.

L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha aprovat l’ús de la vacuna d’AstraZeneca en persones a partir de 18 anys d’edat. Encara que no hi ha prou dades d’eficàcia per a persones de més de 55, l’EMA considera que la vacuna també es pot usar en aquesta població.

COVAX comença a lliurar vacunes

La plataforma COVAX espera lliurar 35,3 milions de dosis de la vacuna AstraZeneca a 36 països de Llatinoamèrica i el Carib entre mitjan febrer i finals de juny, ha anunciat l’Organització Panamericana de la Salut (OPS).

 

[Evidència publicada entre el 20/01/2020 i el 26/01/2021]

Més sobre les variants virals

Bones notícies

Moderna ha anunciat que la seva vacuna continua sent eficaç davant de les variants identificades per primera vegada al Regne Unit (B1.1.7) i a Sudàfrica (B1.351). A pesar que la neutralització s’ha reduït fins a sis vegades en el cas de la variant B1.351, els nivells d’anticossos induïts per la vacuna continuen per sobre dels nivells necessaris per a la protecció. De tota manera, la farmacèutica està actualitzant una versió de la vacuna per a aquesta variant, per si calgués.

No tan bones?

Segons un informe d’un grup assessor del Regne Unit, anàlisis recents suggereixen que la variant B1.1.7 podria provocar una malaltia més greu. Tanmateix, calen més dades per confirmar aquestes observacions.

Les virtuts del rastreig de contactes

Una anàlisi de taxes de mortalitat per COVID-19 a 139 països mostra, sense sorpreses, que un bon sistema de rastreig de contactes és decisiu no només per interrompre la transmissió sinó també para disminuir la taxa de mortalitat.

Estimació de les infeccions asimptomàtiques

La recollida i l’anàlisi de dades de nombrosos estudis indica que com a mínim una de cada tres infeccions per SARS-CoV-2 és realment asimptomàtica (és a dir, que mai desenvolupa símptomes).

Anticossos de “mal” tipus

Diferents estudis suggereixen que els anticossos dirigits contra les nostres mateixes proteïnes o teixits (anomenats autoanticossos) podrien estar causant o amplificant formes greus de la malaltia. S’han detectat autoanticossos que reconeixen una varietat de dianes –inclosos l’interferó, les cèl·lules B i d’altres components del sistema immune, al igual que components de la membrana cel·lular com ara fosfolípids i més recentment anexina A2 – en pacients amb COVID-19 greu. Això podria explicar els dany que perduren en alguns òrgans d’aquests pacients.

Més sobre els tractaments

Anticoagulants

Un seguit d’ assajos clínics a nivell mundial mostra que el tractament amb una dosi d’heparina en pacients amb malaltia moderada redueix el risc de requerir ventilació mecànica.

Anticossos monoclonals

Una combinació de dos anticossos monoclonals desenvolupats per Eli Lilly va reduir de manera significativa la càrrega viral en pacients amb malaltia de lleu a moderada després d’11 dies, comparat amb el grup placebo.

A més, la farmacèutica ha anunciat que un dels anticossos va reduir fins a un 80% el risc de desenvolupar símptomes de COVID-19 en residents de llars per a persones grans quan se’ls va administrar de manera preventiva. Tot i que aquest tractament no substitueix la vacuna, podria usar-se per evitar brots si ja és massa tard per vacunar.

Un altre estudi ha dissenyat un anticòs monoclonal humà que pot reconèixer i neutralitzar una àmplia gamma de virus tipus SARS, inclòs el SARS-CoV-2.

Un fàrmac del mar

La plitidepsina, un fàrmac antitumoral derivat d’un invertebrat marí, resulta molt més eficaç que el remdesivir per inhibir la replicació del SARS-CoV-2 en línies cel·lulars i en ratolins infectats amb el virus. El fàrmac, desenvolupat per Pharmamar amb el nom d’aplidna, es provarà ara en pacients amb COVID-19.

Més sobre les vacunes

Estudis preclínics en ratolins i/o micos presenten resultats prometedors per a la vacuna candidata de Novavax (que consisteix en nanopartícules de la proteïna Spike) i per a una vacuna que usa un vector viral (MVA-CoV2-S) desenvolupada per un equip espanyol.

En canvi, Merck ha anunciat que suspèn el desenvolupament de les seves dues vacunes candidates després d’analitzar els resultats de fase 1. Les vacunes, tot i que ben tolerades, indueixen una resposta immune menys forta que la que s’observa després d’una infecció natural.

Reaccions anafilàctiques

Dels 1,9 milions de dosis de la vacuna Pfizer administrats als Estats Units entre el 14 i el 30 de desembre de 2020 s’han notificat 21 casos d’anafilaxi, el que correspon a una taxa d’11 casos per cada milió de dosis administrades. No hi ha hagut cap mort.

Impacte de la vacunació

Israel ha vacunat el 75% de la seva població gran i l’efecte comença a notar-se: s’ha registrat una reducció del 60% en el nombre d’hospitalitzacions de persones grans vacunades, segons dades recents. Avaluar l’impacte de la vacunació en la transmissió a nivell comunitari portarà més temps.

Desigualtats pandèmiques

Els multimilionaris més rics del món han trigat només nou mesos a recuperar la fortuna que tenien abans de la pandèmia. Les persones més pobres del planeta trigaran més d’una dècada a recuperar-se, segons l’informe El virus de la desigualtat, publicat per Oxfam. Aquesta pandèmia té el potencial d’augmentar la desigualtat econòmica en gairebé tots els països del món alhora, cosa que no havia passat des que es tenen registres.

 

[Evidència publicada entre el 13/01/2020 i el 19/01/2021]

Un precursor de la variant B1.1.7?

La seqüenciació genòmica de virus aïllats d’un pacient italià amb infecció persistent suggereix que variants de SARS-CoV-2 amb la mutació en la posició 501 de la proteïna Spike circulaven fins i tot abans de setembre del 2020. El virus va evolucionar dintre del mateix pacient, acumulant tres mutacions addicionals en menys de tres mesos.

Efecte combinat

Les i els experts assenyalen que, a l’hora d’analitzar l’efecte potencial de mutacions en aquesta i d’altres variants de SARS-CoV-2, és important mirar més enllà d’una sola mutació puntual, i considerar les interaccions entre les diferents mutacions presents a la variant. Això implica integrar dades genòmiques amb evidència clínica i estudis al laboratori.

El SARS-CoV-2 pot infectar el cervell

El SARS-CoV-2 pot infectar neurones a l’escorça cerebral i alterar-ne el metabolisme, segons un estudi que ha usat tres estratègies independents per confirmar-ho: miniòrgans de cervell humà cultivats al laboratori, ratolins que expressen en receptor humà ACE2, i autòpsies de pacients morts per COVID-19.

Impacte de la COVID-19 a Brasil

Un estudi dels primers 250.000 pacients hospitalitzats amb COVID-19 a Brasil mostra que gairebé la meitat tenien menys de 60 anys d’edat i que dos de cada cinc pacients va morir. La mortalitat a l’hospital va ser més gran en àrees on els sistemes de salut ja eren fràgils.

Més bones notícies sobre la durada de la immunitat

Les cèl·lules B de memòria específiques de SARS-CoV-2 persisteixen més de sis mesos i produeixen anticossos que són més potents i probablement més resistents a mutacions a la proteïna Spike que aquells que es produeixen un mes després de la infecció, segons un estudi de la Universitat de Rockefeller.

Un estudi al Regne Unit, que va seguir 20.000 treballadores i treballadors sanitaris, mostra que les persones que han passat la COVID-19 estan protegides de la malaltia durant més de sis mesos, tot i que algunes encara poden infectar-se al nas i la gola, i per tant transmetre el virus.

De pandèmic a endèmic

Un model prediu que, una vegada que el SARS-CoV-2 esdevingui endèmic, la infecció en la infantesa causarà poc més que un refredat comú però serà suficient per induir una immunitat duradora que protegeixi més tard contra la malaltia greu.

Resultats per a més vacunes candidates

Resultats de fase 1 i 2 per a una candidata a base de vector adenoviral

La vacuna candidata de Janssen (Ad26.COV2.S) va induir un bon nivell d’anticossos neutralitzants a tots els i les participants entre 30 i 60 dies després d’una sola dosi. La resposta d’anticossos i cèl·lules T va ser més baixa en adults de més de 65 anys, la qual cosa suscita el dubte de si una sola dosi serà suficient per protegir aquesta població. Actualment s’està portant a terme un assaig de fase 3 amb una o dues dosis de la vacuna.

Resultats finals d’eficàcia per a la vacuna de Sinovac?

Un equip de Brasil ha anunciat que l’ eficàcia de la vacuna de Sinovac, a base de virus inactivat, és de prop del 50% (després d’haver anunciat una eficàcia del 78% la setmana anterior). L’assaig s’ha dut a terme en personal sanitari (9.200 persones) i s’han registrat 167 casos en el grup placebo contra 85 en el grup vacunat. A cap dels casos vacunats no li ha calgut hospitalització. Per la seva banda, Sinovac ha dit que l’eficàcia podria ser superior (gairebé del 70%) si las dosis s’espaiessin tres setmanes (en comptes de dues). Turquia i Indonèsia, que també han dut a terme assajos clínics amb la vacuna, n’han autoritzat l’ús.

Vacunació: un principi molt desigual

Més de 39 milions de dosis s’han administrat a 49 països de renda alta. Només 25 dosis s’han donat a un país de renda baixa. “El món està a punt d’un fracàs moral catastròfic” ha declarat el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Ghebreyesus.

 

[Evidència publicada entre el 06/01/2020 i el 12/01/2021]

Fa un any es notificava la primera mort per COVID-19. Avui el món ha assolit gairebé dos milions de morts.

Més sobre les variants virals

Més transmissibles?

Una anàlisi actualitzada per Public Health England indica que el 15% dels contactes de les persones infectades amb la variant B1.1.7 es va contagiar, comparat amb l’11% dels contactes de persones infectades amb d’altres variants. L’augment de la transmissió s’observa en tots els grups d’edat, la qual cosa descarta un efecte especial en la població infantil.

Escapen a la immunitat?

Dades experimentals preliminars suggereixen que les mutacions de la variant B1.1.7 no afecten el reconeixement d’anticossos que resulten de la immunitat natural o de la immunitat per la vacuna de Pfizer. No obstant això, la mutació E484 –present en una variant de Sudàfrica que s’està propagant ràpidament i en una altra de Brasil– podria reduir l’efecte dels anticossos neutralitzants, segons un altre estudi.

Estimacions del percentatge de persones infectades

Un estudi que ha usat dades de casos reportats i estudis de seroprevalença estima que, a mitjan novembre, el 14,3% de la població d’Estats Units havia estat infectada pel SARS-CoV-2. Aquesta xifra és tres vegades superior a la dels casos reportats, però encara es troba molt lluny de la immunitat col·lectiva.

Segons estimacions recents basades en el nombre de morts per COVID-19 i la taxa de letalitat per infecció (IFR), una de cada cinc persones (el 22%) de la població d’Anglaterra pot haver-se infectat.

I dos estudis a l’Àfrica suggereixen que el virus circula més del que es pensa: una anàlisi de donants de sang a Kènia mostra una seroprevalença mitjana del 4,3%, mentre que un altre estudi amb 700 voluntaris a la República del Congo indica que el 15% de la població té anticossos davant del virus.

Covid llarga

Un estudi de seguiment a la Xina, amb més de 1.700 pacients de COVID-19, mostra que sis mesos després d’haver emmalaltit, al voltant del 75% encara presentava con a mínim un símptoma (sobretot cansament, debilitat muscular, dificultat per dormir, ansietat o depressió). Un percentatge considerable d’aquells que havien emmalaltit greument encara tenien una funció pulmonar anormal, la qual cosa subratlla la necessitat de seguir els pacients un cop reben l’alta hospitalària.

Sobre la importància dels anticossos IgA

Dos estudis subratllen aquesta setmana el paper dels anticossos de tipus IgA per eliminar el virus. Un estudi mostra que en les primeres fases de la malaltia es produeixen anticossos de tipus IgG, IgM i IgA, però que els IgA poden ser més efectius per neutralitzar el virus i controlar la infecció. Els anticossos IgA van disminuir en sang després d’un mes, però encara eren detectables en saliva 73 dies després de l’aparició dels símptomes. Un altre estudi mostra que els dímers d’IgA (que són la forma dominant en les mucoses del nas i la gola) són molt més potents a l’hora de neutralitzar el SARS-CoV-2 que els monòmers (que circulen en sang).

Memòria immunitària: com a mínim 8 mesos

Science ha publicat els resultats d’un estudi que analitza els diferents compartiments de la memòria immunitària davant del SARS-CoV-2. Els anticossos IgG davant d’Spike van romandre estables durant més de sis mesos. Les cèl·lules B de memòria específiques d’Spike eren més abundants després de sis mesos d’infecció (respecte d’un mes). I la vida mitjana de les cèl·lules T específiques del virus es va estimar que era de tres a cinc mesos.

Resultats més sòlids per a dos tractaments

Plasma convalescent: sí, si s’administra de seguida?

Un assaig clínic controlat a l’Argentina ha mostrat que el plasma convalescent pot reduir la progressió de la COVID-19 en persones adultes grans quan s’administra en les primeres 72 hores després de l’aparició dels símptomes, i si se selecciona plasma amb nivells alts d’anticossos anti-SARS-CoV-2.

Fàrmacs antiinflamatoris

Un assaig al Regne Unit mostra que, en pacients greument malalts de COVID-19, el tractament amb antagonistes de la IL-6 (normalment usats per a l’artritis reumatoide) pot millorar el desenllaç de la malaltia i reduir-ne la mortalitat. Els resultats encara no han estat revisats per persones expertes.

Més sobre les vacunes

Indonèsia ha aprovat la vacuna a base de virus inactivat de la companyia xinesa Sinovac, després d’una anàlisi preliminar de fase 3 que en mostra una eficàcia del 65%. Brasil ha comunicat una eficàcia del 78% per a la mateixa vacuna. Encara no s’han publicat les dades detallades d’aquests assajos.

Els goril·les també l’agafen

Alguns goril·les del zoològic de San Diego han donat positiu per a SARS-CoV-2 i en presenten alguns símptomes moderats. Preocupa l’impacte que pot tenir el virus en aquests i d’altres simis en perill d’extinció.

 

[Evidència publicada entre el 23/12/2020 i el 05/01/2021]

Més sobre variants virals

Un informe publicat per l'Imperial College, basat en dades genètiques i epidemiològiques, indica que una major proporció de persones menors de 20 anys s'està infectant amb la variant britànica (anomenada B1.1.7). Per ara, les dades indiquen que aquesta variant és realment més transmissible. Tot i que encara no es coneixen les raons precises, B1.1.7 presenta tres mutacions a la proteïna Spike que podrien tenir un impacte a nivell biològic:

  • La mutació N501Y es troba en el domini que s'uneix al receptor ACE2, i podria augmentar la força amb la que s'uneix el virus a aquest receptor. Aquesta mutació s'ha identificat en una variant a Sud-àfrica (anomenada 501.V2) que també sembla estar-se propagant més ràpidament.
  • Una deleció de dos aminoàcids (69,70 del) podria ajudar a evadir l'efecte de certs anticossos. Aquesta deleció també es va descriure en una variant aïllada d'una granja de visons a Dinamarca.
  • La mutació P681H es troba al costat d'una regió (anomenada lloc de tall de furina) que augmenta la capacitat infectiva de virus. Aquesta mateixa mutació s'ha detectat en una variant independent identificada a Nigèria.

Una hipòtesi és que aquesta variant pugui haver sorgit en un pacient immunocompromès, en el qual un sistema immune debilitat proveeix una oportunitat al virus per evolucionar. De fet, un estudi mostra que pacients fortament immunosuprimits poden romandre infectats per SARS-CoV-2 durant al menys dos mesos.

Estimacions amb models matemàtics suggereixen que, amb aquesta nova variant, es necessiten mesures restrictives més estrictes per reduir la Rt per sota d'1.

L'aparició d'aquesta i altres variants potencialment preocupants subratlla encara més la urgent necessitat de controlar la transmissió de virus i vacunar el més ràpidament possible.

Necessitat d'un cribratge més eficient

Una anàlisi a França va trobar que 9 de cada 10 casos no es van detectar durant les set setmanes després del primer confinament (de l'11 de maig al 28 de juny del 2020), encara que la taxa de proves positives no va excedir les recomanacions de l'OMS (5%). Només el 31% de les persones amb símptomes compatibles amb COVID-19 va consultar amb un metge durant el període d'estudi. Això indica que es requereix d'un cribratge més agressiu per controlar la pandèmia.

Dades addicionals sobre la durada de la immunitat

Un estudi de seguiment de personal sanitari (12.541 persones) al Regne Unit mostra que la presència d'anticossos IgG enfront de les proteïnes Spike i nucleocàpside es va associar amb un risc considerablement menor d'infecció per SARS- COV-2 en els següents sis mesos. Només dues persones amb anticossos van tenir una prova positiva per PCR durant les 31 setmanes de seguiment, i ambdues infeccions van ser asimptomàtiques.

En la mateixa línia, un estudi a Corea del Sud va detectar anticossos enfront del virus fins a vuit mesos després d'una infecció asimptomàtica o lleu per SARS-CoV-2, gràcies a la utilització de quatre proves diferents.

Més vacunes aprovades

El Regne Unit va aprovar la vacuna d'AstraZeneca / Oxford el 30 de desembre, i ha començat a aplicar les primeres dosis (preveu un total de 100 milions de dosi). El Regne Unit ha decidit allargar el temps requerit entre les dosis per aplicar ràpidament una primera dosi a un màxim nombre de persones. Tot i això, algunes persones expertes alerten que crear una cohort de persones parcialment immunitzades podria afavorir l'aparició de variants resistents a les vacunes. L'Agència Europa del Medicament ha desaconsellat retardar més de 42 dies l'aplicació de la segona dosi de la vacuna de Pfizer.

Per la seva banda, l'Índia ha aprovat oficialment l'ús de dues vacunes de la COVID-19: la desenvolupada per AstraZeneca / Oxford (anomenada Covishield i produïda localment pel Serum Institute of India) i una altra (anomenada Covaxin) basada en virus inactivat i desenvolupada per Bharat Biotech, però per a la qual no s'han publicat dades d'eficàcia.

 

[Evidència publicada entre el 16/12/2020 i el 22/12/2020]

Una nova variant viral – motiu d’alerta, però no de pànic

Una nova variant que s’ha propagat ràpidament al Regne Unit (anomenada B1.1.7) presenta 17 mutacions alhora, de les quals 9 són a la proteïna Spike. L’impacte d’aquestes mutacions combinades encara no està clar, però sorgeixen tres preguntes:

És més transmissible?

Probablement. Anàlisis preliminars suggereixen que aquesta nova variant pot ser fins a un 70% més transmissible que d’altres variants que circulen. Aquesta observació va en línia amb dades experimentals que mostren que una de les mutacions (N501Y) pot augmentar la força amb la qual el virus s’uneix al receptor humà ACE2. Aquesta mutació també està present en una altra variant de Sudàfrica que s’ha propagat ràpidament.

És més letal?

No hi ha evidència que ho sigui, ara per ara. Una de les mutacions (una deleció de dos aminoàcids) s’ha observat en d’altres variants, i un estudi suggereix que podrien disminuir la susceptibilitat del virus a alguns anticossos neutralitzants. Tot i així, fins ara no hi ha evidència que aquesta variant causi formes més greus de la malaltia.

Pot escapar a la immunitat natural o a la immunitat per vacuna?

Sembla poc probable, diuen les persones expertes. Fins i tot si un fragment de la proteïna Spike canvia, els anticossos i els linfòcits T poden reconèixer diferents fragments de la proteïna.

Mentrestant, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) ha fet una sèrie de recomanacions, que inclouen reforçar les mesures per frenar la propagació viral i augmentar l’anàlisi i el seqüenciat de virus aïllats de persones provinents de regions afectades, de casos sospitosos de reinfecció i de persones vacunades que desenvolupen la malaltia.

Transmissió per persones asimptomàtiques

Un estudi a Singapur suggereix que les persones amb infecció asimptomàtica per SARS-CoV-2 poden resultar menys infeccioses que les persones simptomàtiques: la incidència de COVID-19 en contactes propers de casos simptomàtics va ser 3,85 vegades superior a la de contactes propers de casos asimptomàtics.

Estudis de seroprevalença

Com a mínim el 10% de la població espanyola (més de 4,5 milions de persones) ha estat exposat al SARS-CoV-2, segons resultats de la quarta fase de l’estudi nacional ENE-COVID. La seroprevalença va ser més alta entre el personal sanitari (17%), les dones que treballen en el sector de cures (16,3%), de la neteja (13-9%) o el sociosanitari, i les migrants (13%).

Un altre estudi de seroprevalença a Ginebra mostra que el 22% de les persones que hi resideixen presenta anticossos davant del virus. L’estudi mostra una prevalença superior a l’esperada en nens i nenes de més de 6 anys (23%). Els menys exposats van ser els menors de 6 (15%) i els majors de 65 (10-14%). Les persones més exposades van ser aquelles entre 18 i 35 anys d’edat (27-28%).

Principal causa de mortalitat als Estats Units

A l’octubre, la COVID-19 ja era la tercera causa de mort als Estats Units per a persones majors de 45 anys. Entre novembre i desembre, n'ha esdevingut la primera causa, per sobre de la taxa de mortalitat diària per a malalties cardiovasculars i càncer. Els Estats Units representen el 4% de la població mundial i han contribuït al 19% de les morts globals (a data de 14 de desembre).

Més sobre vacunes

Codagenix i el Serum Institute de l’Índia han anunciat que començaran els assajos de fase 1 per a COVI-VAC, una vacuna intranasal basada en virus viu atenuat, desenvolupat amb biologia sintètica. L’assaig es durà a terme a Londres.

L’Administració de Medicaments i Aliments d’Estats Units (FDA) ha atorgat autorització d’emergència a la vacuna Moderna, per al seu ús en persones de més de 18 anys. La vacuna va mostrar tenir una eficàcia del 94,1% (11 casos COVID-19 en el grup vacuna i 185 casos en el grup placebo). Tots els casos greus (30) van tenir lloc en el grup placebo.

I l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha autoritzat l’ús de la vacuna Pfizer/BioNTech als 27 Estats membre. La Unió Europea va ordenar 300 milions de dosis, però només n’hi haurà una quantitat limitada per a ús immediat.

 

 

[Evidència publicada entre el 10/12/2020 i el 15/12/2020]

Circulant abans del que es pensava?

Un equip italià ha detectat material genètic del SARS-CoV-2 en un frotis orofaringi pres a un nen de quatre anys al principi de desembre 2019, uns tres mesos abans que es confirmés el primer cas a Itàlia. El petit no havia viatjat, la qual cosa suggereix que el virus circulava fora de la Xina abans del que es creia.

Impacte sobre la fertilitat masculina?

Un petit estudi amb biòpsies de testicle obtingudes de pacients amb COVID-19 mostra que el virus pot infectar cèl·lules germinals i afectar la producció d’espermatozoides. Aquesta troballa suggereix que el virus podria afectar la fertilitat masculina.

Una calculadora de risc de mortalitat

Un equip de la Johns Hopkins University ha desenvolupat una calculadora ‘online’ per estimar el risc de mortalitat per COVID-19 per a la població d’Estats Units segons un seguit de factors sociodemogràfics i condicions de salut.

Feines d’alt risc

Entre el març i el juliol del 2020, el personal sanitari al Regne Unit va tenir un risc 7 vegades superior d’emmalaltir greument per COVID-19 comparat amb el personal no-essencial. El risc va ser fins i tot més alt (8 vegades) per a aquells que no eren de raça blanca. Les treballadores i els treballadors socials i d’educació també van experimentar un risc més gran (1,8 vegades) comparat amb les persones que duien a terme feines no essencials, segons l’anàlisi.

Més sobre el tractament

Un antibiòtic no aporta benefici

L’assaig clínic RECOVERY del Regne Unit ha trobat que l’azitromicina no aporta cap benefici a pacients hospitalitzats amb COVID-19. Els resultats preliminars no mostren diferències en mortalitat, avanç de la malaltia o durada de l’hospitalització entre el grup tractat i el grup control.

Més sobre les vacunes

Pfizer /BioNTech

Aquesta setmana s’han publicat els resultats finals de fase 3 per a la vacuna de Pfizer-BioNTech. Dues dosis de la vacuna, espaiades en 21 dies, van ser segures i eficaces al 95% contra la COVID-19. L’eficàcia va ser similar en persones de diferent edat, sexe, etnicitat, massa corporal o condicions cròniques de salut. Va haver-hi deu casos de COVID-19 greu després de la primera dosi, nou d’ells al grup placebo i un al grup vacuna. Els efectes secundaris més freqüents van ser dolor al lloc de la injecció, cansament i mal de cap. La incidència d’efectes adversos greus va ser molt baixa i similar entre el grup placebo i el grup vacuna. Es continuarà fent un seguiment de seguretat a les i els participants durant dos anys.

Combinar vacunes?

Ben aviat podria començar un assaig per esbrinar si combinant diferents vacunes contra la COVID-19 es pot obtenir més protecció que amb dues dosis de la mateixa vacuna. AstraZeneca provarà una dosi de la seva vacuna amb una segona dosi de la de Pfizer. Aquesta estratègia mixta busca induir respostes cel·lulars i humorals (d’anticossos) més fortes que amb un sol tipus de vacuna. AtraZeneca també ha anunciat que explorarà combinar la seva vacuna amb l’Sputnik V de l’Institut Gamaleya (que usa vectors adenovirals diferents).

Males notícies per a dues candidates

Sanofi ha sofert un contratemps amb la seva vacuna a base de proteïna recombinant, que desenvolupa en col·laboració amb GSK, degut a un problema en la dosificació, que va resultar en un menor nivell d’anticossos generats per persones grans. Això significa que, si s’aprova, la vacuna no podria començar a distribuir-se abans de la segona meitat del 2021.

La Universitat de Queensland a Austràlia ha decidit suspendre el desenvolupament de la seva vacuna a base de proteïna recombinant després de trobar que les persones vacunades desenvolupaven anticossos que podrien donar resultats falsos positius en els tests per al VIH. Això es deu al fet que la vacuna inclou un petit fragment derivat d’una proteïna del VIH que serveix per estabilitzar la proteïna Spike del SARS-CoV-2.

 

[Evidència publicada entre el 2/12/2020 i el 9/12/2020]

Proves moleculars ràpides sense amplificació

Dos estudis han descrit proves ràpides capaces de detectar el material genètic del SARS-CoV-2 sense haver d’amplificar-lo. Una prova usa sondes d’ADN que s’uneixen a seqüències específiques de l’ARN viral, i anticossos fluorescents que s’uneixen a aquests híbrids ADN-ARN. La prova va mostrar una sensibilitat del 100% i una especificitat del 99% amb mostra de saliva i frotis nasofaringi, i dona resultats en menys d’una hora. L’altra prova usa el sistema CRISPR-Cas13a per detectar directament ARN viral a partir de frotis nasals. La unió de Cas13a a seqüències específiques del virus indueix l’activació de sondes d’ADN fluorescents. Els resultats es poden llegir en 30 minuts mitjançant un lector al telèfon mòbil.

Més sobre la dinàmica de transmissió

Una anàlisi global per entendre millor on té lloc la transmissió del virus mostra que les taxes de transmissió més elevades es donen a les llars (un 21,1% de probabilitat d’infectar-se). L’informe de l’Imperial College London també indica que la probabilitat que una persona infectada i simptomàtica infecti un contacte proper és del 12,8%, gairebé quatre vegades superior que si fos asimptomàtica (3,5%).

Un altre estudi (encara no revisat per persones expertes) que va dur a terme proves PCR de manera regular en 68 jugadors de bàsquet, mostra que, de mitjana, els nivells màxims d’ARN viral s’observen ràpidament després de la primera detecció (2,7 dies), independentment de si es desenvolupen símptomes o no. Tot i així, les persones asimptomàtiques van eliminar el virus més ràpidament (6,7 dies) que les simptomàtiques (10,5 dies). Aquests estudis augmenten l’esperança que les vacunes, en reduir el nombre d’infeccions simptomàtiques, també puguin ajudar a reduir la transmissió viral.

Un estudi alemany conclou que 20 dies després d’haver declarat obligatori l’ús de mascaretes, el nombre de noves infeccions es va reduir en un 45%.

Respostes immunes "desincronitzades"

Normalment, els interferons (IFN) de tipus I i III es produeixen com a primera línia de defensa antiviral, i precedeixen la producció de citocines inflamatòries. No obstant això, un estudi mostra que en pacients amb pneumònia per COVID-19 les citocines inflamatòries (TNF, IL6, IL8) augmenten abans que els IFN tipus I i III, la producció dels quals està disminuïda i retardada.

Un altre tractament potencial

S’ha explorat l’ús d’un anàleg de ribonucleòsids (que desestabilitza l’ARN viral) com a tractament contra el SARS-CoV-2. En fures infectades, el tractament diari amb el fàrmac va aconseguir reduir la carga viral a les vies respiratòries altes i va bloquejar completament la transmissió del virus a d’altres animals. El fàrmac es pot donar per via oral i s’està provant actualment en humans, en assajos clínics de fase 2 i 3.

Qüestiones ètiques en els assajos de vacunes

Ara que algunes vacunes han demostrat ser eficaces, una pregunta comença a sorgir: s’hauria d’oferir la vacuna a les persones voluntàries que van rebre la dosi placebo, encara que es perdi informació valuosa a llarg termini?Aquesta setmana, dos grups de persones expertes defensen la necessitat de continuar amb assajos que incloguin un grup placebo. Un grup argumenta que, mentre que el subministrament de vacunes sigui limitat, és ètic continuar monitorant els qui ja van rebre placebo, així com endegar nous assajos amb grups placebo. Això augmentarà la probabilitat de desenvolupar múltiples vacunes amb perfils favorables de guany / risc. L’altre grup diu que, en vista de l’evidència disponible, els assajos controlats amb placebo continuen sent ètics, i proposa garantir que les persones del grup placebo tinguin accés a la vacuna una vegada es completi l’estudi. Un article al New York Times inclou una proposta interessant: després d’alguns mesos, continuar l’estudi amb cegament oferint el placebo al grup vacuna i la vacuna al grup placebo, i comparar la durada de la immunitat entre tots dos grups.