Què és l'ODS 3 i per què és clau?
L'ODS 3 és clau perquè una societat saludable és condició necessària per a qualsevol progrés social, econòmic i ambiental sostenible. Aquest objectiu abasta fites fonamentals com reduir la mortalitat materna i infantil; posar fi a epidèmies com la sida, la tuberculosi, la malària i les malalties tropicals desateses o la cobertura sanitària universal i l'accés a medicaments i vacunes segurs i assequibles, entre d'altres.
Origen de l'ODS 3
Té el seu origen en l'evolució dels esforços internacionals per millorar la salut global, especialment des de finals del segle XX, entre altres, la Conferència d'Alma-Ata, Kazakhstan (1978), que va marcar un punt d'inflexió en declarar que la salut és un dret humà fonamental i va promoure l'atenció primària de salut com a base per aconseguir el benestar, o la Declaració del Mil·lenni (2000), els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM, 2000–2015) del qual van ser l'antecedent directe dels ODS. Tres dels seus vuit objectius estaven directament relacionats amb la salut: reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna i combatre el VIH/sida, el paludisme i altres malalties.
Importància internacional de l'ODS 3
Es tracta d'un ODS clau per diverses raons: primer, perquè la salut és un dret humà bàsic. Sense salut, les persones no poden estudiar, treballar ni desenvolupar-se plenament. A més, la salut és un pilar per al desenvolupament sostenible, ja que millors nivells de salut impulsen la productivitat, redueixen la pobresa i enforteixen els sistemes socials i econòmics. Finalment, és un àmbit interconnectat amb altres ODS. Per exemple: Educació (ODS 4): els infants malalts no assisteixen a l'escola; Igualtat de gènere (ODS 5): les dones sense accés a salut sexual i reproductiva veuen limitada la seva autonomia; Canvi climàtic (ODS 13): el clima afecta malalties transmeses per vectors, qualitat de l'aire, etc.
L'importància internacional de l'ODS 3 rau en el seu paper central per garantir societats saludables, equitatives i sostenibles arreu del món, per prevenir que més de 5 milions d'infants menors de 5 anys morin cada any per causes prevenibles o que 1 de cada 2 persones al món no tingui accés complet a serveis de salut essencials. L'ODS 3 impulsa l'expansió de l'accés a serveis de salut essencials i assequibles, un tema clau en l'agenda d'organismes com l'OMS, el Banc Mundial o GAVI (l'aliança per a les vacunes). A més, afrontar malalties infeccioses (com el VIH, la tuberculosi o la COVID-19), epidèmies o els efectes del canvi climàtic sobre la salut requereix respostes coordinades a escala internacional. L'ODS 3 reforça aquest marc comú d'actuació.
Fites i indicadors de l'ODS 3
Mortalitat materna i infantil
Una de les fites prioritàries de l'ODS 3 és reduir la mortalitat materna mundial a menys de 70 per cada 100.000 naixements vius. Tanmateix, l'any 2020, la taxa global era de 223 morts maternes, amb regions com l'Àfrica subsahariana registrant xifres fins a set vegades més altes que la mitjana mundial. La majoria d'aquestes morts són prevenibles mitjançant atenció prenatal, parts segurs i serveis bàsics de salut sexual i reproductiva.
Pel que fa a la infància, es busca posar fi a les morts evitables de nadons i infants menors de cinc anys. El 2022, 4,9 milions d'infants menors de 5 anys van morir, la majoria durant els primers mesos de vida. La fita és reduir aquesta xifra a menys de 25 morts per cada 1.000 naixements vius (infants menors de 5 anys) i menys de 12 per cada 1.000 (nadons). L'atenció sanitària oportuna, la nutrició adequada i l'educació de les mares són factors clau per assolir aquest objectiu.
Malalties transmissibles i no transmissibles
L'ODS 3 busca posar fi a les epidèmies de VIH/SIDA, tuberculosi, malària i malalties tropicals desateses. Tot i els avenços importants, el 2022 encara hi va haver 630.000 morts per VIH, 1,3 milions per tuberculosi i 608.000 per malària. Aquestes malalties afecten sobretot contextos amb sistemes de salut fràgils, pobresa i manca d'accés a tractaments.
Simultàniament, les malalties no transmissibles (MNT) —com el càncer, la diabetis o les malalties cardiovasculars— representen un desafiament creixent. Són responsables d'aproximadament el 74% de totes les morts al món, és a dir, uns 41 milions de morts anuals. L'objectiu és reduir en un terç la mortalitat prematura per MNT mitjançant la promoció de la salut, la detecció precoç i l'accés a tractament.
Cobertura sanitària universal i accés a medicaments
La salut mental s'ha convertit en una prioritat creixent dins de l'ODS 3, amb l'objectiu de reduir les taxes de suïcidi i millorar el tractament de trastorns mentals, neurològics i per consum de substàncies. Cada any, més de 700.000 persones moren per suïcidi, i milions viuen amb trastorns no tractats a causa de l'estigma i la manca de serveis adequats, especialment en països de rendes baixes i mitjanes.
D'altra banda, la seguretat viària i la prevenció d'accidents són components clau del benestar. Els accidents de trànsit causen més de 1,19 milions de morts anuals i són la principal causa de mort entre persones de 5 a 29 anys. L'ODS 3 busca reduir aquestes xifres mitjançant polítiques de prevenció, infraestructura segura i regulació efectiva del trànsit i el consum de substàncies.
Polítiques públiques i recerca en salut
El compliment de l'ODS 3 exigeix polítiques públiques sòlides, inversió sostinguda i una mirada intersectorial. Molts països continuen destinant menys del 5% del seu PIB a salut, cosa que limita la capacitat d'oferir atenció equitativa i de qualitat. A més, és clau enfortir la governança, la participació social, els sistemes d'informació sanitària i l'enfocament d'equitat territorial.
La recerca científica i la innovació en salut també són motors essencials del progrés. La pandèmia de la COVID-19 va mostrar com la inversió en ciència pot salvar milions de vides, però també va evidenciar desigualtats en l'accés al coneixement i a les tecnologies. Invertir en recerca —especialment en malalties desateses i sistemes de salut— és crucial per anticipar amenaces futures i millorar la salut global de manera equitativa.
Com mesura Nacions Unides l'ODS 3
La ONU mesura l'ODS 3 a través de 27 indicadors oficials que monitoren aspectes clau de la salut global (mortalitat, malalties, accés a serveis, contaminació, etc.). Aquests indicadors són fonamentals per valorar avenços, detectar bretxes i orientar polítiques públiques de salut sostenibles. Cada fita té indicadors numèrics associats, definits per la Comissió d'Estadística de la ONU en coordinació amb organismes especialitzats, principalment l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Els països recopilen i reporten dades periòdicament, que després són consolidades i publicades per organismes de la ONU. Els indicadors permeten comparar tendències en salut global, identificar desigualtats i dissenyar polítiques públiques basades en evidència.
Aquestes dades es publiquen en plataformes oficials com UN SDG Indicators Database o WHO Global Health Observatory, així com els Informes anuals de progrés de l'Agenda 2030.
La visió d'ISGlobal per a l'ODS 3
ISGlobal adopta l'enfocament de salut en totes les polítiques proposat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que insta a considerar les repercussions de les polítiques públiques en la salut de la població, evidenciant que ODS diferents de l'ODS 3 també estan relacionats amb ella. L'evidència científica mostra que variables com, per exemple, l'educació, el gènere, les condicions laborals o el medi ambient en què es desenvolupen les persones, tenen un impacte directe sobre la salut. A més, la pandèmia de la COVID-19 ofereix un exemple de la connexió entre la sostenibilitat ambiental i la importància de la biodiversitat i la salut humana a nivell planetari, sense fronteres. En aquest sentit, des de fa diversos anys proposem un abordatge ampli i transversal de la salut dins de l'Agenda 2030, que anomenem ODS3+.
Estratègia ISGlobal 2020-2030 per als ODS
Combinant la recerca sobre malalties transmissibles amb l'estudi de malalties cròniques i les seves causes ambientals i climàtiques, ISGlobal ha assumit progressivament els principis de l'Agenda 2030, reforçant el paper del coneixement, la innovació i el desenvolupament de capacitats per a la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Des de 2020, ha desenvolupat una estratègia interna alineada amb l'Agenda 2030 per reforçar el seu impacte en la formulació de polítiques, promoure la sostenibilitat institucional i comprometre's de manera transparent amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
L'Estratègia ODS 2020-2030 reflecteix la vinculació directa de la institució amb els ODS 3 (salut), 11 (ciutats) i 17 (aliances), seguida pels ODS 4 (educació), 5 (gènere), 8 (treball digne), 10 (desigualtat), 12 (consum i producció responsables) i 13 (canvi climàtic). El document també presenta 17 objectius estratègics que la institució considera prioritaris per a la contribució efectiva d'ISGlobal a l'Agenda 2030, i estableix una sèrie d'indicadors de rendiment per monitorar la implementació de les accions previstes en cinc àrees de treball: sostenibilitat, equitat, recerca i innovació, incidència política i impacte en la salut.
ODS 3 i la seva vinculació amb altres objectius
La salut està profundament entrellaçada amb altres ODS que, encara que no mencionin la salut explícitament, tenen un impacte decisiu en els seus determinants socials. ODS com el 1 (fi de la pobresa), 2 (fam zero), 4 (educació de qualitat), 5 (igualtat de gènere), 6 (aigua neta i sanejament), 10 (reducció de les desigualtats), 11 (ciutats sostenibles) i 13 (acció pel clima), entre altres, incideixen de manera indirecta però significativa en la salut de les poblacions.
- L'ODS 1, sobre l'erradicació de la pobresa, és clau per a la salut, ja que la pobresa limita l'accés a serveis sanitaris, alimentació adequada, habitatge i condicions laborals segures, augmentant la vulnerabilitat davant malalties.
- L'ODS 2 busca acabar amb la fam i millorar la nutrició, cosa essencial per prevenir problemes com la desnutrició, l'anèmia, l'obesitat i les malalties cròniques. Una bona alimentació és fonamental per al desenvolupament integral al llarg de la vida.
- L'ODS 4, que promou una educació de qualitat, millora la salut en facilitar el coneixement sobre hàbits saludables, l'ús adequat dels serveis sanitaris i l'autocura, especialment en poblacions joves.
- L'ODS 5, centrat en la igualtat de gènere, té un impacte directe en la salut sexual i reproductiva, en l'accés equitatiu als serveis sanitaris i en la protecció davant la violència de gènere.
- L'ODS 6 garanteix l'accés universal a l'aigua potable i al sanejament, elements essencials per prevenir malalties infeccioses que afecten especialment les poblacions més pobres.
- L'ODS 10, que promou la reducció de les desigualtats, també millora l'equitat en salut, ja que factors com el nivell socioeconòmic, l'ètnia o el lloc de residència condicionen l'accés a atenció sanitària de qualitat.
- L'ODS 11, sobre ciutats sostenibles, destaca la importància d'un urbanisme saludable: aire net, transport actiu, espais verds i entorns segurs afavoreixen la salut física i mental en contextos urbans.
- L'ODS 13, centrat en l'acció climàtica, subratlla com el canvi climàtic agreuja els riscos per a la salut, especialment en poblacions vulnerables mitjançant malalties respiratòries, fenòmens extrems i major inseguretat alimentària.
Per a una visió integral, visita Objectius de Desenvolupament Sostenible i Salut Global.
