Recerca, Formació

El sisè simposi predoctoral d’ISGlobal posa l'accent en la consciència ambiental i el benestar emocional

Prop de seixanta investigadors han participat en aquest esdeveniment organitzat per i per als estudiants de doctorat

15.11.2019
Antoni Plasència al Simposi Predoctoral 2019 d'ISGlobal
Foto: ISGlobal

La funció pulmonar en la infància, l'efecte de les radiacions electromagnètiques sobre el neurodesenvolupament o el rol de l'epigenètica en el cicle de la malària són algunes de les temàtiques desenvolupades durant el 6è Simposi de Doctorat d’ISGlobal. Aquesta iniciativa, dirigida a crear sinergies entre la comunitat investigadora, es va celebrar aquest dimecres a  la Facultat de Medicina Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i va comptar amb la participació de gairebé seixanta assistents.

“En els últims 4 anys, més de cent investigadors predoctorals han desenvolupat la seva tesi a ISGlobal”, va destacar el director del centre, Antoni Plasència, durant la seva benvinguda a l'acte. “Els estudiants de doctorat són una peça clau per a un centre de recerca i translació com el nostre. Per això, hem posat en marxa algunes iniciatives per facilitar el vostre treball a diferents nivells”. Entre aquestes iniciatives es troben les Career Talks, organitzades de manera conjunta amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG), i la creació de beques de mobilitat, que estaran disponibles en els pròxims mesos. “La comunitat d’ISGlobal té la voluntat de donar-vos suport i obrir-vos camí en un procés que no sempre és fàcil”, va assegurar.

Tot seguit, el ponent convidat Ryan Armstrong va donar pas a la conferència inaugural, centrada en el benestar dels investigadors predoctorals. “Quan decidiu emprendre un doctorat, inicieu un programa en el qual el risc de desenvolupar ansietat o depressió és entre cinc i sis vegades major que en la resta d'opcions professionals. De fet, un de cada tres estudiants de doctorat a Europa pateix una d'aquestes patologies”. Armstrong va proporcionar eines per a facilitar la salut mental i aconseguir el benestar emocional durant el procés de doctorat.

Després de la conferència inaugural, els participants en el simposi van presentar el seu treball en format de microxerrades clàssiques i també en format chalk talks. En aquestes últimes, els ponents, a més d'exposar oralment el seu treball, havien d'il·lustrar-lo amb dibuixos amb retolador sobre una pissarra. Aquells investigadors que no van poder assistir al simposi van participar-hi virtualment, mitjançant vídeos preparats amb anterioritat. Cadascuna de les xerrades era avaluada pels assistents a través d'una eina digital i al final del dia es van triar els guanyadors de cada format:

  • 1r Premi Exposició Oral (800 €): Alicia Abellán
  • 2n Premi Exposició Oral (650 €): Elena Marbán
  • 3r Premi Exposició Oral (300 €): Berta Grau
  • Chalk talks (quatre premis de 300 € cada un): Anastasia Pickford, Cristina Vert, Alba Cabré i Laura Delgado
  • Vídeos (dos premis de 450€ cada un): Carlos Ratia i Laura Pérez

Amb l'objectiu de millorar els seus dots comunicatius, els organitzadors del simposi van convidar Big Van a oferir un taller de comunicació científica. Aquest col·lectiu té la missió de fomentar la cultura científica i les vocacions STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) a través de formats disruptius, com els monòlegs de comèdia o les obres de teatre.

La jornada va tancar amb una sessió conduïda per Jordi Sunyer, cap del Programa de Recerca d'Infància i Medi Ambient, centrada en el desenvolupament d'accions d'àmbit “glocal” (pensament global i actuació local).

Una edició marcada per la sostenibilitat

La sostenibilitat i la consciència ambiental van ser la marca distintiva en l'edició 2019 del simposi. Conscients de l'impacte que els congressos i les reunions científiques tenen habitualment sobre el medi ambient, les i els organitzadors de l'acte van fer un pas endavant per a evitar-lo. Així, es va reduir a zero el nombre d'impressions en paper, començant per la substitució de les clàssiques poster sessions per chalk talks. El menjar proposat durant el desdejuni va ser vegetarià i assegurava quilòmetre zero, i les etiquetes utilitzades per cada participant per tal d’indicar el nom estaven fetes de llavors que després podien plantar-se.