Anàlisi i Desenvolupament Global

Suposa la COVID-19 una amenaça per als Objectius de Desenvolupament Sostenible a Espanya?

Sèrie |COVID-19 i estratègia de resposta #23

23/10/2020

Aquest document forma part d’una sèrie de notes per al debat que aborden preguntes fonamentals sobre la crisi de la COVID-19 i les estratègies per respondre-hi. Aquest treball es basa en la millor informació científica disponible en aquests moments, i pot ésser actualitzat quan aparegui nova informació.

Escrit per Gonzalo Fanjul, Leire PajínOriana Ramírez (ISGlobal), així com per José Miguel Carrasco (APLICA Investigació i Translació), el document aborda com la pandèmia de la COVID-19 colpeja de manera directa els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per la comunitat internacional per a la salut i el benestar de totes les persones, i ofereix algunes reflexions sobre la matèria, aplicades al cas espanyol.

Quan la comunitat internacional va establir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) el full de ruta del progrés i la sostenibilitat entre 2015 i 2030, la idea d’una pandèmia no estava entre els seus plans. La COVID-19 suposa un impacte sanitari, econòmic i social d’una magnitud tal que obliga a recalibrar qualsevol pla establert fins ara. Paradoxalment, els objectius i les metes que preveu l’Agenda 2030 estan íntimament lligats a la prevenció i el control d’una crisi com la del coronavirus i, per tant, té una lògica que surt doblement reforçada: d’una banda, perquè té la capacitat de reduir el risc que es produeixi una pandèmia d’aquest tipus, i, de l’altra, pel valor que té com a resposta eficaç, equitativa i sostenible a les conseqüències que se’n derivin.

La salut constitueix un pilar imprescindible d’una vida digna i segura, i l’Agenda 2030 compta amb un objectiu específic per aconseguir-la. L’ODS 3 (salut i benestar) aspira a garantir una vida sana i a promoure el benestar per a tothom. Aquest objectiu inclou tretze metes específiques, que van des de l’agenda heretada dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (molt particularment, en relació amb la mortalitat maternoinfantil i la lluita contra les grans malalties infeccioses de la pobresa) fins a objectius ambiciosos de salut pública com aconseguir la cobertura universal de salut, la reducció de la morbiditat i la mortalitat associades als accidents de trànsit i al consum de tabac i alcohol, o aconseguir l’accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva.

Cinc anys després del seu naixement, l’Agenda 2030 es veurà sacsejada per una pandèmia que colpeja de manera directa les metes de l’ODS3, però que afectarà també el conjunt de factors econòmics, socials, ambientals i institucionals que determinen la salut, el benestar i el desenvolupament de les persones. Només tenint en compte la profunda imbricació entre els diferents ODS és possible comprendre l’abast de la COVID-19 i els efectes que tindria sobre les aspiracions en matèria de salut.

La pandèmia, una raó poderosa per aprofundir en l’Agenda 2030

L’Agenda 2030 no és un privilegi que ens podem permetre quan les coses van bé, sinó una alternativa perfectible però real als riscos monumentals d’un model de progrés insostenible, inequitatiu i injust. Així, els ODS són alhora la resposta a molts dels nostres problemes actuals i una eina útil per prevenir-ne de futurs. És més, com més gran sigui l’esforç i la inversió en el compliment dels ODS, més resilients seran les nostres societats i més preparades estaran per respondre als reptes del nostre temps.

La crisi de la COVID-19 il·lustra bé el valor d’aquesta agenda. Tot i que l’origen del virus i les primeres onades de contagi no eren fàcils d’evitar, moltes de les metes previstes en els ODS haurien ajudat a prevenir, mitigar i, a la llarga, eliminar els riscos d’una pandèmia com la que estem vivint. De fet, l’esforç de la comunitat internacional per desenvolupar respostes científiques, protegir les poblacions i els països més vulnerables i construir nous models de governança constitueix una reivindicació de facto de la lògica ODS. En altres paraules, la pandèmia de la COVID-19 és una raó poderosa per aprofundir en l’Agenda 2030, i no al contrari.

Recomanacions

Per caracteritzar aquest enfocament ampli sobre la salut i la seva connexió amb la resta d’ODS, des d’ISGlobal hem encunyat el concepte ODS3+. La virtut de l’ODS3+ rau en la capacitat d’incorporar l’enfocament de salut en totes les polítiques, en tots els sectors i en totes les accions desenvolupades tant per les administracions públiques com per les empreses i la societat civil. Espanya té l’oportunitat d’incorporar aquest enfocament en l’estratègia ODS que es desenvolupi en els propers mesos (i que inevitablement haurà de considerar el context post-COVID-19).

En concret, ISGlobal proposa la consideració d’aquests elements com a part d’aquesta estratègia:

  • Reforçar els sistemes i les estructures de salut pública i de l’atenció primària.
  • Dotar els sistemes d’informació de les normes, els recursos i la transparència que garanteixin la coordinació eficient entre els diferents sistemes de salut.
  • Aprofitar l’oportunitat dels plans de reconstrucció i regeneració finançats per les institucions públiques —europees i nacionals— per promoure aquesta transformació.
  • Inversió productiva per a la generació d’ocupació i enfortiment de les xarxes de protecció social, amb una atenció especial a col·lectius especialment vulnerables (adults grans, infants i immigrants en situació irregular, entre d’altres).
  • Bateria de mesures per evitar o mitigar l’impacte de gènere.
  • Contribució substancial i eficaç a la resposta global de protecció en els països més pobres, mitjançant el desenvolupament i el reforç de les plataformes d’intercanvi de coneixement i cooperació Nord-Sud i Sud-Sud.
  • Elaboració d’una estratègia Nacional de Salut Global Una proposta de governança de la salut global que incorpori un pla de prevenció i de resposta a pandèmies que consideri tots els elements anteriors.