Quins són en aquest moment els desafiaments principals per a la immunització global enfront de la COVID-19?

Sèrie | COVID-19 i estratègia de resposta #28

22/01/2021

Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

Escrit per Gonzalo Fanjul, Adelaida Sarukhan i Rafael Vilasanjuan (ISGlobal), aquest document analitza l’actualitat d’alguns dels desafiaments fonamentals d’una estratègia d’immunització global.

L’aprovació de diverses vacunes eficaces i segures per part de les autoritats sanitàries de diferents països ha donat el tret de sortida a la immunització global contra la COVID-19. El desenvolupament d’aquestes vacunes, i de moltes altres que encara han d’arribar, bat tots els rècords de la ciència i mostra la llum al final del túnel de la pandèmia. Però fins i tot aquests avenços seran insuficients en absència d’una estratègia d’immunització que garanteixi una eventual immunitat de grup i permeti el retorn a la normalitat.

Lamentablement, la previsible bretxa d’accés a les vacunes ens enfronta al que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha descrit recentment com un «risc moral catastròfic». Una cursa de competidors desiguals que amenaça un bé públic global.

Aquest document analitza l’actualitat d’alguns dels reptes fonamentals per aconseguir aquest objectiu, amb un èmfasi especial en la seguretat i la fiabilitat de les vacunes disponibles i en la necessitat, per a tots els països, de superar els obstacles de producció, distribució i accés. En molts aspectes, l’escenari que deixarà la COVID-19 estarà influït per les decisions que prenguem en els propers mesos pel que fa a aquest assumpte fonamental.

La ciència ha complert. La cartera de vacunes aprovades o en desenvolupament és esperançadora

Totes les vacunes que s’estan desenvolupant utilitzen una d’aquestes quatre estratègies:

Les vacunes clàssiques:

  • Inoculen el virus sencer inactivat
  • Inoculen proteïnes virals

Les vacunes més innovadores introdueixen una seqüència gènica perquè sigui el nostre propi organisme el que sintetitzi la proteïna viral en qüestió :

  • Introdueixen la seqüència gènica directament a la cèl·lula (vacunes a base d’ARN missatger o d’ADN)
  • Introdueixen la seqüència gènica mitjançant un vector viral inofensiu que infecta les nostres cèl·lules.

La Unió Europea (UE) —com també bona part dels països d’alts ingressos i alguns altres— ja ha establert una estratègia d’immunització ambiciosa que ha començat amb l’aprovació i la distribució de les candidates de Pfizer-BioNTech Moderna. Aviat farà el mateix amb la vacuna d’AstraZeneca/Oxford, basada en la tecnologia de vector viral.

En altres regions del món comencen a distribuir-se en aquest moment altres vacunes com les desenvolupades a Rússia (Gamaleya Institute) i la Xina (Sinopharm). L’Índia ha aprovat l’ús d’emergència de la seva vacuna Covaxin, tot i que encara no han estat publicats els resultats de fase 3 sobre la seva eficàcia i seguretat.

Podem confiar en la seguretat i l’eficàcia de les vacunes que s’estan utilitzant a Espanya i a la resta de la UE. I en les altres?

Les vacunes contra la COVID-19 s’han pogut desenvolupar en un temps rècord gràcies a importants avenços tecnològics i a l’experiència adquirida amb els coronavirus SARS i MERS. Això no implica que el procés no hagi estat rigorós i que no s’hagin seguit els passos habituals.

Totes les vacunes que obtinguin regulació a la UE seran segures, ja que prèviament hauran completat les tres fases establertes en els assajos clínics: la primera d’elles consisteix precisament a confirmar la seguretat del fàrmac, un aspecte fonamental que, a més, es corrobora en les fases 2 i 3 dels assajos, ja amb la participació de milers de persones. Això significa que, abans que comencin les campanyes d’immunització, la vacuna haurà estat testada de manera extensa durant els assajos clínics.

Pel que fa a les vacunes basades en ARN missatger (les primeres a ser distribuïdes a la UE), el fet que la tecnologia sigui nova no vol dir que sigui desconeguda. Tot i que no s’havia aprovat abans per a vacunes en humans, és el resultat de més d’una dècada d’avenços en l’àmbit biomèdic. A més, se n’ha provat la seguretat al llarg de les tres fases dels assajos clínics. La incògnita principal que queda per aclarir és durant quant de temps oferiran protecció aquestes vacunes.

Què passa amb les vacunes que s’estan distribuint en altres regions del món? Els dubtes quant a la seva eficàcia quedaran aclarits quan es comuniquin i es publiquin els detalls dels resultats finals.

Les vacunes no suposaran la fi de la COVID-19 (almenys no per ara)

En primer lloc, i malgrat que diverses de les vacunes més avançades han mostrat una efectivitat superior al 90 % en els assajos clínics, cap d’elles no arriba al 100 % d’efectivitat. És d’esperar que hi hagi un percentatge de persones que emmalalteixin de COVID-19 tot i haver estat vacunades. Per aquest mateix motiu, tampoc es pot descartar que alguna persona vacunada arribi a morir com a conseqüència del contagi i el desenvolupament posterior de la COVID-19.

En segon lloc, encara no se sap si les vacunes aconseguiran evitar la transmissió viral —és a dir, evitar que ens infectem i infectem altres persones—, a més de prevenir el desenvolupament de la malaltia. Per tant, fins que un percentatge considerable de la població no estigui vacunat, serà imprescindible continuar aplicant mesures preventives com l’ús de mascaretes i la distància social.

Finalment —i malgrat que resultats preliminars indiquen que les variants virals que han sorgit al Regne Unit, Sud-àfrica o el Brasil continuen sent susceptibles a l’efecte de les vacunes—, és previsible que en el futur el SARS-CoV-2 acumuli mutacions que podrien necessitar l’adaptació de vacunes i tractaments.

Davant el repte de la immunització global, o nedem o ens enfonsem plegats

L’únic escenari semblant al control de la COVID-19 a mitjà i llarg termini passa per aconseguir al conjunt del planeta l’anomenada «immunitat de grup», que interrompi la transmissió i eviti nous brots descontrolats del virus SARS-CoV-2 i l’aparició de noves variants. Això implica necessàriament l’accés generalitzat a una vacuna eficaç i segura.

Les vacunes estan alterant el tauler geopolític global

Les vacunes han esdevingut un instrument de la geopolítica. Les potències productores i donants exerceixen la seva influència per afavorir les regions aliades. Les omissions són aprofitades pels adversaris en un context internacional amb una inestabilitat enorme.

A l’Amèrica Llatina, per exemple, la incertesa pel que fa a l’abast dels mecanismes de solidaritat internacional i la disponibilitat de les opcions de Pfizer/BioNtech, Moderna o Astra Zeneca ha portat alguns països a comprometre la compra de la vacuna russa (Brasil, Mèxic, Veneçuela o Argentina, entre altres).

El model d’innovació farmacèutica i d’accés a medicaments essencials no podrà ser el mateix després de la COVID-19

La pandèmia de la COVID-19 i la resposta farmacèutica global han obert un doble qüestionament al model global d’innovació i d’accés a medicaments.

  1. D’una banda, les dificultats en la producció i el proveïment de diagnòstics, tractaments i vacunes han dut l’Índia i Sud-àfrica a liderar davant l’Organització Mundial del Comerç una iniciativa per a la suspensió temporal dels drets de propietat intel·lectual que afecten aquests productes. Amb això se’n facilitaria una producció més abundant i descentralitzada i, per tant, l’accés de més persones a preus més assequibles. Dotzenes de països d’ingressos baixos i mitjans donen suport a la proposta, però els principals països de rendes altes l’han rebutjada de ple. En l’opinió d’aquests darrers, el sistema de propietat intel·lectual és necessari per incentivar noves vacunes, diagnòstics i tractaments, que en cas contrari es podrien esgotar.
  2. El segon argument està relacionat amb la inversió sense precedents que el sector públic ha dut a terme en la generació i el desenvolupament d’aquestes innovacions. La pregunta és si aquesta inversió dotarà els poders públics de la capacitat per definir el preu i les condicions d’accés a les innovacions farmacèutiques.

Això és el que fan la UE i Espanya per donar suport al repte de la vacunació global. I no n’hi ha prou

Espanya participa en l’esquema COVAX de la mà de la UE, fonamentalment. I el programa Team Europe articula la resposta de la cooperació europea a la pandèmia, que s’ha concretat en 400 milions d’euros en garanties i 100 milions de contribució directa a COVAX. Amb aquesta quantitat es plantegen un mínim de 88 milions de dosis. Complementàriament, Espanya ha dut a terme una aportació directa pròpia de 50 milions. Es tracta d’aportacions inicials valuoses que han de tenir continuïtat en el futur si volem posar fi a la pandèmia.

A més de les seves contribucions financeres, Espanya i la UE han de tenir un paper rellevant en la batalla per no deixar desprotegits prop de 2.400 milions de persones que viuen en països autofinançats d’ingressos mitjans (incloent-hi gran part de l’Amèrica Llatina).

Finalment, Espanya ha caigut en el mateix defecte de sobrecompra dels països del nostre entorn. Com hem explicat més amunt, la saturació del mercat pot suposar un obstacle greu per assolir el repte de la immunització global.

Què més poden fer Espanya i la UE per aconseguir aquest objectiu?

L’èxit de la batalla contra la COVID-19 depèn que aconseguim consolidar una estratègia global d’immunització eficaç, segura, universal i equitativa. Recomanacions:

  • Consolidar COVAX com la referència global per a la negociació, la compra i l’aprovisionament de vacunes.
  • Liderar una ofensiva en el si de la UE i del G20 per garantir l’accés dels països de renda mitjana a les vacunes.
  • Els països més desenvolupats, començant pels de la UE, han de reconsiderar una estratègia d’acumulació de vacunes que amenaça l’aprovisionament d’altres regions.
  • Liderar un debat sobre la reforma del model de recerca i d’accés a medicaments essencials.
  • Enfortir els sistemes de sanitat pública que estan permetent l’èxit de les vacunes contra la COVID-19.
  • Espanya ha de definir una Estratègia de Salut Global que ordeni i orienti les seves accions en aquest àmbit.