Un grup d'experts, entre els quals està el Dr. Jordi Vila d'ISGlobal, ha publicat les conclusions del debat científic que es va dur a terme a Barcelona, sobre l'amenaça global de la resistència als antimicrobians . L'objectiu de la reunió, co-organitzada per Biocat i ISGlobal, va ser obrir un debat entre els principals actors per delinear estratègies coordinades i multifacétiques en la lluita contra la resistència als antibiòtics.

En el document, publicat a la revista New Microbes and New Infections, els autors resumeixen les idees i recomanacions que van sorgir del debat, que es va centrar en tres àrees principals:

• Resistència als antimicrobians en animals i la cadena alimentària: L'ús massiu d'antibiòtics per evitar i tractar infeccions en animals de granja ha augmentat la selecció de microorganismes resistents, patògens i no patògens, que poden transmetre's als éssers humans per contacte directe, via la cadena alimentosa o per l'abocament de deixalles. Els experts recomanen identificar els antibiòtics essencials per a la salut humana i evitar usar-los en animals. En aquest context, l'OMS ha establert una llista d'agents antimicrobians per a ús exclusiu en humans, encara que es tracta solament de recomanacions no vinculants.

• Resistència als antimicrobians en l'ambient i la comunitat: La prescripció inadequada, la fàcil disponibilitat i l'automedicació d'antibiòtics reflecteixen una falta de sensibilització als perills de la resistència als antibiòtics. Per a això, els experts proposen programes educatius dirigits a diferents sectors de la comunitat per reduir el consum dels mateixos. En països de baixos recursos, trobem el problema addicional de la falta d'eficàcia de certs antibiòtics (incloent medicaments falsificats), de dosis insuficients, i de nivells de sanejament inadequats que faciliten la transmissió d'organismes resistents. A més, l'acumulació dels compostos en l'ambient augmenta la selecció de microorganismes resistents gràcies a la generació d'un enorme reservori de gens de resistència. Els autors assenyalen que de moment no hi ha lleis que regulin la quantitat d'antibiòtics en aigües residuals i en plantes de tractament de les mateixes.

• Resistència als antimicrobians en el context hospitalari: els hospitals són un escenari ideal per a la disseminació de microorganismes resistents i l'intercanvi de gens de resistència. Seria necessari imposar la implementació de programes de tutela que ajudin a guiar el tipus, dosi i règim d'antibiòtics subministrats. A més, és important detectar ràpidament els mecanismes de resistència i identificar les diferents espècies bacterianes i els seus perfils de resistència.

Els autors subratllen la urgència a reactivar la recerca i desenvolupament de nous agents antimicrobians basat en estratègies innovadores que permetin combinar els interessos farmacèutics i de salut pública. 

Combatre el problema de resistència als antibiòtics requerirà de l'acció global i coordinada de la població general i dels diferents líders. Els avantatges de guanyar aquest combat són evidents, no solament des del punt de vista mèdic sinó també des de l'econòmic: les pèrdues anuals associades a les infeccions resistents es calculen en 30.000 milions de dòlars per a EUA i 1.500 milions per a Europa.

Referencia:

Roca I, Akova M, Baquero F, Carlet J, Cavaleri M, Coenen S, et al. The global threat of antimicrobial resistance: science for intervention. 2015. New Microbes New Infect. Apr 16;6:22-9

Més informació

Iniciativa de Resistències a Antibòtics