Publicador de continguts

Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

Quan, on i què? Mesurant l'exposició personal a la contaminació de l'aire a l'Índia

El Projecte CHAI fa servir múltiples tècniques per determinar l'exposició personal a partícules fines de 50 persones

05.11.2018
Foto: Hyderabad (Telangana), India

11 de les 12 ciutats amb els nivells més alts de contaminació de l'aire en el món -partícules fines (PM2.5)- es troben a l'Índia. Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària "la Caixa", ha utilitzat una combinació de tècniques per a conèixer amb detall l'exposició personal en una zona de l'Índia periurbana: el moment del dia en què es produeix (quan?), la localització (on?) i les activitats relacionades (què?).

Els països de renda mitja i baixa sovint registren nivells alts contaminació de l'aire i les seves fonts d'exposició són probablement diferents, en comparació amb països d'ingressos alts. Tot i això, s'han realitzat pocs estudis per mesurar l'exposició personal a contaminants de l'aire en aquestes regions. Un anterior estudi del Projecte CHAI ja va utilitzar càmeres portables i monitors de mesurament de la contaminació de l'aire, usats en combinació per primera vegada.

Ara, l'equip del Projecte CHAI, que coordina ISGlobal, va caracteritzar les exposicions personals de 50 participants en una zona periurbana de Hyderabad (Telangana), al sud de l'Índia, durant diversos períodes de 24 hores. Per a això, van integrar dades de dispositius GPS, càmeres portàtils, qüestionaris i mesures ambientals i personals de partícules fines.

Els resultats, publicats a la revista Environmental Science & Technology, indiquen que hi ha diferències significatives entre homes i dones. L'exposició personal mitjana a partícules fines va ser més alta en els homes -43.8 μg/m3- que en les dones -39.7 μg/m3-, tots dos molt per sobre dels valors màxims segurs recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (10 μg/m3).

Mentre que les dones s'exposaven més a la contaminació de l'aire durant el matí, els homes estaven més exposats durant la resta del dia. Una gran part de l'exposició a PM2.5 va tenir lloc a l'habitatge -el 67% en el cas dels homes i el 89% en les dones-, proporcional al temps emprat en aquest lloc.

Les dones s'exposaven a la contaminació principalment a partir de l'activitat de cuinar. Per la seva banda, en el cas dels homes, les exposicions més altes estaven relacionades amb la seva presència prop de la preparació d'aliments, el tabaquisme i la indústria. Els nivells de contaminació ambiental van ser predictius de l'exposició personal en els 50 participants.

A partir d'aquests resultats, Carles Milà, investigador d'ISGlobal i primer autor de la publicació, destaca que "les mesures per reduir l'exposició a la contaminació de l'aire haurien de prioritzar la millora a l'accés a energies netes a la cuina". Aquesta intervenció reduiria l'exposició tant en les dones com en els homes que, tot i que no cuinen, si passen temps a la cuina.

Per la seva banda, Cathryn Tonne, investigadora d'ISGlobal que coordina l'estudi i el Projecte CHAI, destaca que el treball "demostra el potencial d'integrar múltiples fonts de dades per obtenir informació sobre els factors de l'exposició personal". Aquest estudi "és un exemple petit de com podria ser en un futur l'avaluació de l'exposició a la contaminació de l'aire en el camp de la recerca en l'epidemiologia ambiental", afegeix.

Referència

Carles Milà, Maëlle Salmon, Margaux Sanchez, Albert Ambrós, Santhi Bhogadi, V. Sreekanth, Mark Nieuwenhuijsen, Sanjay Kinra, Julian D. Marshall, and Cathryn Tonne. When, Where, and What? Characterizing Personal PM2.5 Exposure in Periurban India by Integrating GPS, Wearable Camera, and Ambient and Personal Monitoring Data. Environmental Science & Technology, 31 de octubre de 2018. 10.1021/acs.est.8b03075