La prevenció de les malalties hepàtiques comença amb els nostres hàbits, no a la consulta mèdica

Les malalties hepàtiques es poden prevenir molt abans d’anar al metge: cuidar el fetge comença amb els hàbits i l’entorn que ens envolta.

[Aquest article ha estat coescrit per Dana Ivancovsky-Wajcman, investigadora postdoctoral a ISGlobal, i Jeffrey V. Lazarus, responsable del Grup de Salut Pública Hepàtica a ISGlobal.]

La salut del fetge no es deteriora d'un dia per l'altre. Es va desgastant amb els anys, influenciada per allò que mengem, com ens movem, l'estrès que acumulem i l'entorn on vivim. Malgrat això, la majoria de les estratègies de prevenció continuen centrades en el que passa dins d'una consulta mèdica.

I si hem estat buscant en el lloc equivocant?

I si la clau per aturar les malalties hepàtiques fos a les aules, les cuines i els espais comunitaris, i no només als centres de salut?

La veritat és que afeccions com l'esteatosi hepàtica metabòlica (MASLD, per les seves sigles en anglès) sovint es desenvolupen de manera silenciosa durant molts anys abans que apareguin símptomes. Per això, la prevenció ha de començar aviat, i incloure molt més que el sistema sanitari.

Els inicis invisibles de la malaltia hepàtica

Més enllà dels factors genètics, l’estil de vida juga un paper clau en per què algunes persones desenvolupen esteatosi hepàtica metabòlica. L’estil de vida occidental —caracteritzat per un alt consum de carns processades, cereals refinats, dolços i alcohol, juntament amb un baix consum de verdures, fruites, fruits secs, llegums i cereals integrals, així com sedentarisme, tabaquisme i consum excessiu d’alcohol— és un factor important en el desenvolupament de l'esteatosi hepàtica metabòlica. Els hàbits de vida es formen des de petits i influeixen en la salut durant l’edat adulta. Per exemple, diversos estudis han trobat que quan les dietes de les mares són poc saludables durant l’embaràs, els seus fills poden tenir més risc de desenvolupar problemes hepàtics com l'esteatosi hepàtica metabòlica més endavant. La lactància materna podria ajudar a protegir contra problemes hepàtics com l'esteatosi hepàtica metabòlica, mentre que menjar molt sucre i greixos pot augmentar-ne el risc. Igualment, la inactivitat física i l’excés de temps davant les pantalles durant la infància incrementen el risc de patir esteatosi hepàtica metabòlica greu en l’edat adulta.

Tot i que els canvis d’estil de vida i la pèrdua de pes són les principals teràpies per a l'esteatosi hepàtica metabòlica, són difícils d’assolir i de mantenir, especialment per a poblacions vulnerables. Per això, establir hàbits saludables des de ben petits és la millor manera de prevenir l'esteatosi hepàtica metabòlica i afavorir una bona salut metabòlica.

La salut metabòlica és la capacitat del cos per mantenir nivells equilibrats de sucre en sang, colesterol, pressió arterial i altres factors clau. Quan aquest procés funciona correctament, ajuda a prevenir malalties no transmissibles com la diabetis, les malalties cardiovasculars i l'esteatosi hepàtica metabòlica.

El paper dels educadors i dels entorns en la primera infància

La prevenció hauria de començar aviat, però quan? Idealment, durant l’embaràs o fins i tot abans. És important que les mares gestants tinguin cura de la seva alimentació, i igualment important que el seu entorn afavoreixi decisions saludables. Això es pot aconseguir amb educació nutricional a les classes de preparació al part i amb programes subvencionats d’activitat física específicament dissenyats per a dones embarassades.

Aquests esforços també han de continuar durant els primers 1.000 dies. Això vol dir donar suport a la lactància materna, per exemple amb consultes gratuïtes als hospitals i centres d’atenció primària, i amb formació per a pares i mares sobre alimentació saludable i relació amb el menjar.

Durant la primera infància, les mares, els pares o els tutors legals són els models més importants en la formació dels hàbits alimentaris. Per això, s’haurien de promoure els àpats familiars, ja que s’associen amb una alimentació més saludable i millor benestar mental entre els infants i adolescents.

A més, les escoles i les famílies han de treballar conjuntament per promoure comportaments saludables. Això inclou evitar menjars amb molt sucre, prohibir les begudes ensucrades i limitar els dolços en les celebracions. En canvi, cal garantir l’accés a una alimentació equilibrada i nutritiva, per exemple mitjançant menjadors escolars saludables o horts escolars comunitaris. Crear un entorn alimentari saludable a l’escola és especialment important per als infants vulnerables, com aquells que pateixen inseguretat alimentària o no tenen suport familiar, ja que la inseguretat alimentària també s’associa a l'esteatosi hepàtica metabòlica. També cal promoure que els infants es mantinguin actius tant dins com fora de l’escola.

Per què l’educació mèdica encara és insuficient

Imagina que comences a treballar en una fleca: l’olor de pastes acabades de fer, i com de fàcil seria agafar-ne una de calenta. Sense adonar-te’n, augmentaria el teu consum de carbohidrats.

Això passa amb moltes decisions sobre la salut: gairebé mai són només qüestió de voluntat personal. El nostre entorn, l’educació, la feina i la manera com ens han criat influeixen en els nostres hàbits. Però fins i tot quan una persona vol fer canvis saludables, el sistema sanitari no sempre ofereix el suport que necessita.

Molts professionals de la salut voldrien ajudar la gent a millorar la seva dieta o fer més exercici, però el sistema ho complica. La majoria de facultats de medicina encara no ensenyen prou sobre nutrició ni intervencions sobre estil de vida, deixant molts metges sense eines ni confiança per donar recomanacions útils i personalitzades. A més, les visites són curtes i sovint es pensa que els canvis d’estil de vida no són responsabilitat del metge.

Aquesta combinació de barreres fa que es perdin moltes oportunitats.

Una crida a la prevenció intersectorial

A més de formar i sensibilitzar, prendre decisions saludables hauria de ser l’opció més fàcil. Prevenir les malalties hepàtiques —i promoure la salut en general— requereix col·laboració entre sectors. Educadors, professionals sanitaris, líders comunitaris i responsables polítics tenen un paper a jugar, també en l’àmbit internacional.

També cal ampliar la idea de qui educa en salut. Docents, entrenadors, monitors, mares i pares, fins i tot botiguers locals poden ser “educadors de salut més enllà del sistema sanitari.” Aquests referents del dia a dia poden influir en hàbits i actituds molt més directament que l’entorn clínic.

Per això, la salut hepàtica i altres malalties metabòliques s’han d’integrar als currículums escolars, els programes comunitaris i l’educació familiar, i no com un afegit, sinó com una base per al benestar al llarg de tota la vida.

Conclusió

La prevenció de les malalties hepàtiques comença amb nosaltres, prenent decisions saludables en el nostre dia a dia. Des del que mengem fins a mantenir-nos actius i evitar hàbits perjudicials, les nostres decisions configuren la nostra salut a llarg termini. Però no estem sols en aquest camí—el nostre entorn i comunitat també tenen un paper clau.

Per exemple, menjar més fruita i verdura esdevé habitual quan són accessibles i assequibles. Evitar les begudes ensucrades és més fàcil quan es limiten els anuncis, s’apliquen impostos i hi ha fonts públiques d’aigua disponibles. El mateix passa amb l’activitat física: una persona pot voler anar a peu a la fein, però si el camí no és segur o fàcil de fer, probablement agafarà el transport públic o privat. El nostre entorn condiciona els nostres hàbits.

Per això, quan ho mirem amb perspectiva, ens adonem que tothom té un paper: les famílies ens encaminen cap a hàbits saludables, el personal docent ens ensenya sobre nutrició, les amistats promouen estils de vida actius, els urbanistes dissenyen espais caminables, les empreses ofereixen opcions saludables i les polítiques públiques marquen prioritats i implementen els canvis necessaris.

Si assumim la responsabilitat individual i col·lectiva de la nostra salut i ens donem suport mútuament, podrem construir un futur més saludable per a tothom.