Publicador de continguts

Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

Un estudi suggereix que els espais verds poblats d’arbres resulten més favorables per al desenvolupament infantil que les superfícies pavimentades o cobertes d’herba

Les zones amb arbres podrien mitigar més la contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor que els espais verdes més oberts

21.04.2022
Foto: Chelsey Faucher / Unsplash

Un estudi recentment publicat a Environment International ha trobat que viure en un entorn poblat d’arbres s’associa amb un millor desenvolupament els primers anys de vida que viure en un entorn en què la vegetació està present en forma d’herba. L’anàlisi, que ha liderat Matilda van der Bosch, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha observat també que ambdues varietats d’espais verds s’associen amb millors resultats en el desenvolupament infantil que les zones on predomina el paviment.

L’estudi assenyala, en aquest sentit, el que cada vegada més treballs suggereixen: que els espais verds es relacionen amb una millor atenció i memòria en la primera infantesa, amb millors resultats acadèmics i amb menys problemes emocionals i de comportament. Tanmateix, l’equip investigador ha volgut anar més enllà i explorar si el tipus de vegetació marca alguna diferència en aquestes associacions positives. Tots els espais verds semblen afavorir la salut, però les zones poblades d’arbres podrien mitigar més la contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor que els espais verds més oberts, i també ajudar millor a restablir-se de la fatiga mental i a dirigir l’atenció. Per la seva banda, les extensions de gespa podrien afavorir més les activitats de grup i, per tant, el benestar social. Les superfícies pavimentades exposarien més a la calor i a la contaminació atmosfèrica i acústica relacionada amb el trànsit.

Com es va fer l’estudi

L’anàlisi es va dur a terme a l’àrea metropolitana de Vancouver (Canadà) i va partir d’una gran cohort de naixement que va incloure dades de 27.539 nenes i nens. Aquestes dades havien estat recollides entre els anys 2000 i 2005 per diferents administracions, com ara el Ministeri de Salut de la Colúmbia Britànica. Es va seguir aquesta població infantil des del naixement fins als cinc anys, moment en què les seves mestres de la llar d’infants en van avaluar la salut física i el benestar, les competències socials, la maduresa emocional, les capacitats cognitives i lingüístiques, les habilitats comunicatives i els coneixements generals. Ho van fer amb l’ajuda de l’eina coneguda com a Instrument de Desenvolupament Primerenc (EDI, per les sigles en anglès).

Per determinar si el tipus de terreny que cobria la zona en què residien aquestes nenes i nens era vegetal o no, i si la vegetació consistia en herba o en arbres (sobretot caducifolis), l’equip investigador es va valer d’un mapa de alta resolució espaial. L’exposició total a zones vegetals es va xifrar en un 36%, mentre que la de superfícies pavimentades era una mica inferior, del 32,2%.

Conclusió

La població infantil més exposada a un terreny cobert de vegetació (ja fos arbres o gespa) va oferir les qualificacions més altes de desenvolupament. Aquesta associació positiva va ser especialment notable per a les zones poblades d’arbres. En canvi, l’exposició a superfícies pavimentades els primers anys de vida es va associar amb un desenvolupament infantil menor.

“En haver avaluat diferents tipus de vegetació, els nostres resultats ajuden a comprendre millor les associacions entre l’exposició als espais verds i el desenvolupament en la primera infantesa”, afirma Ingrid Jarvis, investigadora de la University of British Columbia (Canadà) i primera autora de l’estudi.

Tot i que calen més estudis al respecte, aquestes dades poden ser útils a l’hora de planificar entorns urbans. “En conjunt, suggereixen que fer que les superfícies pavimentades esdevinguin zones verdes i, en particular, augmentar la presència d’arbres als barris pot tenir efectes positius en la salut i el desenvolupament de la primera infantesa”, comenta la investigadora d’ISGlobal Matilde Van den Bosch, que va liderar l’estudi. No només pels beneficis afegits que proporcionen els espais verds, sinó perquè “potencialment redueixen els efectes adversos associats a la urbanització i els entorns no permeables”. Malgrat que les associacions observades entre l’exposició l’entorn i el desenvolupament en la infantesa van ser relativament petites, “fins i tot beneficis individuals mínims en la infantesa podrien redundar en importants beneficis per a la salut pública al llarg de la vida”, conclou.

Referència

Ingrid Jarvis, Hind Sbihi, Zoë Davis, Michael Brauer, Agatha Czekajlo, Hugh W. Davies, Sarah E. Gergel, Michael Jerrett, Mieke Koehoorn, Lorien Nesbitt, Tim F. Oberlander, Jason Su, Matilda van den Bosch. The influence of early-life residential exposure to different vegetation types and paved surfaces on early childhood development: A population-based birth cohort study. Environment International. Volume 163, May 2022, 107196

doi.org/10.1016/j.envint.2022.107196