Recerca

Un estudi detalla per primera vegada el perfil de mediadors immunes associat a la infecció per ‘Plasmodium vivax’ durant l'embaràs

L'estudi multicèntric també identifica un possible marcador d'exposició al paràsit

08.05.2020
Dona índia amb nadó
Foto: Pippa Ranger/Department for International Development

Una anàlisi detallada del perfil immune de dones embarassades i infectades per Plasmodium vivax indica que la inflamació ocasionada per la infecció és compensada per una resposta antiinflamatòria, la qual cosa evita efectes adversos per al bebè. L'estudi dirigit per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, també identifica a la proteïna CCL11/eotaxina com a possible marcador d'exposició al paràsit.

P. vivax és el paràsit de la malària més estès fora d'Àfrica subsahariana i, encara que en menor grau que el P. falciparum, també representa un perill per a les dones embarassades i els seus bebès. La infecció per P. vivax s'acompanya d'una resposta inflamatòria, particularment en casos greus. No obstant això, no se sap si això també ocorre en dones embarassades, el sistema immune de les quals es modifica per a no danyar al fetus.

Amb la finalitat d'abordar aquesta qüestió, un equip internacional coordinat per Carlota Dobaño, investigadora d’ISGlobal, va avaluar els nivells de 31 molècules (citocines, quimiocines i factors de creixement) en mostres de sang de 572 dones embarassades, infectades o no, amb P. vivax. L'estudi es va fer en el marc del projecte PregVax, l'objectiu del qual era mesurar la càrrega i l’impacte sobre la salut de malària vivax en dones embarassades de cinc països endèmics (el Brasil, Colòmbia, Guatemala, l'Índia i Papua Nova Guinea).

Els resultats, obtinguts a partir de mostres preses en diferents moments de l'embaràs i en el part, revelen que les dones embarassades infectades tenien nivells més alts de citocines inflamatòries i de tipus TH1 que les dones no infectades. Aquestes diferències, no obstant això, es van perdre al moment del part i no van afectar la salut del bebè ni de la mare. També van observar un augment de citocines antiinflamatòries (en particular, la IL-10). “Pensem que les citocines antiinflamatòries poden compensar la inflamació excessiva causada pel paràsit i evitar així un mal desenllaç de l'embaràs,” comenta Pilar Requena, autora sènior de l'estudi. En canvi, els bebès de dones amb nivells alts de IL-4 (una citocina de tipus TH2) van tenir un pes menor en néixer, suggerint la importància de generar una resposta controlada de tipus TH1.

Dels 31 marcadors estudiats, l'únic que va demostrar tenir una associació negativa amb la infecció va ser CCL11, una quimiocina que l'equip investigador ja havia trobat disminuïda en individus exposats a la malària. “Això suggereix que la CCL11, una molècula poc estudiada en el context de la malària, podria usar-se com a marcador d'infecció o exposició al paràsit,” assenyala Dobaño.

 

Referència

Dobaño C, Bardají A, Arévalo-Herrera M, et al. Cytokine signatures of Plasmodium vivax infection during pregnancy and delivery outcomes. 2020. PLoS Negl Trop Dis. 2020 May 4;14(5):e0008155. doi: 10.1371/journal.pntd.0008155