Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

La planificació urbana pot afectar el desenvolupament cognitiu i la motricitat en la infància

Un nou estudi analitza l'impacte de 13 exposicions urbanes en la funció cognitiva i motora de prop de 5.500 nens i nenes de set ciutats europees

04.11.2021
Foto: Trim Trad / Unsplash

Una nova recerca de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, afegeix encara més evidència científica que una planificació urbana ben dissenyada pot ser beneficiosa per a la salut. L'estudi suggereix que l'entorn construït, els espais verds i la contaminació atmosfèrica poden afectar la funció cognitiva i motora en la infància.

L'entorn urbà pot influir en el neurodesenvolupament des de la concepció fins endavant, per exemple a través de l'exposició a la contaminació atmosfèrica, segons apunten nombrosos estudis. Fins ara, però, no s'havia avaluat l'impacte de múltiples grups d'exposicions de forma simultània, és a dir, sota un enfocament d'exposoma a l'edat primerenca.

Un equip del projecte europeu HELIX, coordinat per ISGlobal, es va proposar analitzar l'impacte de 13 exposicions urbanes diferents en la funció cognitiva i motora de prop de 5.500 nens i nenes aset ciutats europees (Bradford al Regne Unit; Nancy i Poitiers a França; Guipúscoa, Sabadell i València a Espanya; i Iràklio a Grècia), a partir de les cohorts de naixement Born in BradfordEDENINMA-Infància i Medi Ambient i RHEA, respectivament.

El nou estudi, publicat a la revista Environment International, va avaluar les exposicions urbanes al voltant del domicili durant l'embaràs i fins als tres anys. Els factors contemplats van incloure l'entorn construït –per exemple, la densitat d'edificis, la proximitat del transport públic o la diversitat de serveis–, els espais naturals i la contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen (NO2) i partícules fines (PM2,5). La funció cognitiva –com el llenguatge i les habilitats no verbals– i la motricitat –tant moviments complexos com la motricitat fina– es van avaluar mitjançant proves validades entre els quatre i els cinc anys.

Els resultats de la recerca van mostrar que l’exposició a alguns factors del disseny de l’entorn construït, els espais naturals i la contaminació de l’aire es relacionaven amb afectacions en la funció cognitiva i motora del nen o nena als cinc anys. En concret, una major presència d'espais verds a menys de 300 metres del domicili durant l'embaràs es va associar amb més habilitats en el llenguatge. Per contra, una connectivitat més gran ­­–la densitat d'interseccions de carrers– i diversitat de l'ús del sòl es van relacionar amb habilitats verbals inferiors.

"Fins on sabem, aquest és el primer estudi que mostra l’impacte negatiu d’alguns factors de l’entorn construït en les habilitats verbals dels nens i nenes" destaca Anne-Claire Binter, primera autora de l’estudi i investigadora d’ISGlobal. "En treballs anteriors, la diversitat de l'ús del sòl s'havia associat amb efectes positius per a la salut, per la qual cosa calen més estudis per interpretar aquests resultats", afegeix.

Pel que fa a la contaminació atmosfèrica, i d'acord amb estudis anteriors, una exposició més gran a partícules fines durant l'embaràs es va relacionar amb pitjors puntuacions dels nenes i les nenes en les proves de motricitat fina. “Durant l'embaràs, la placenta i la barrera hematoencefàlica, que protegeix el cervell i la medul·la espinal, segueixen sent sistemes de defensa immadurs i només atorguen protecció parcial al fetus contra els contaminants ambientals”, argumenta Binter.

A més, el treball va confirmar l'efecte mediador de la contaminació atmosfèrica en l'associació entre els espais verds i les habilitats verbals, és a dir, que “els entorns naturals serien beneficiosos per al desenvolupament cognitiu en reduir els efectes perjudicials de la contaminació atmosfèrica”, apunta Mònica Guxens, coordinadora de l’estudi i directora del Projecte INMA.

“Més enllà dels espais verds urbans, que la seva importància per a la salut ja ha estat demostrada en treballs anteriors, ara les nostres troballes assenyalen que cal considerar altres característiques urbanes quan s'estudien les exposicions ambientals que poden afectar la funció cognitiva dels nens i nenes”, suggereix Guxens. De nou, es posa de manifest que “la salut de la població, especialment la dels col·lectius més vulnerables com la infància, ha de ser la base de la planificació urbana”, conclou.

Referència

Binter AC, Bernard JY, Mon-Williams M, Andiarena A, González-Safont L, Vafeiadi M, Lepeule J, Soler-Blasco R, Alonso L, Kampouri M, Mceachan R, Santa-Marina L, Wright J, Chatzi L, Sunyer J, Philippat C, Nieuwenhuijsen M, Vrijheid M, Guxens M. Urban environment and cognitive and motor function in children from four European birth cohorts. Environ Int. 2021 Oct 15;158:106933. doi: 10.1016/j.envint.2021.106933.