L’exposició a determinats ftalats al ventre matern s’associa amb un lleuger avançament de l’inici de la pubertat

Un estudi conjunt de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l'Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada (ibs.GRANADA), ha aportat noves evidències sobre la capacitat dels ftalats per a interferir en el desenvolupament sexual. Els resultats d'aquesta recerca publicada en la revista Environmental Research mostren que l'exposició a determinats ftalats en el ventre matern s'associa amb un lleuger augment del risc d'haver iniciat la pubertat en nens i nenes d'entre 7 i 10 anys d'edat.

Els ftalats són compostos químics usats com a plastificants i com a retenidors de fragàncies en una àmplia gamma de productes de consum. S'usen, per exemple, en la fabricació del PVC i es troben presents en materials de construcció, cosmètics, joguines de plàstic o envasos d'alimentació, entre d’altres. Es tracta de disruptors endocrins que en estudis anteriors s'han associat amb una sèrie d'efectes perjudicials en la salut reproductiva com a malformacions urogenitals, disminució de la qualitat de l'esperma, baixos nivells de testosterona, disfunció placental/umbilical, part prematur, baix pes en néixer, insuficiència ovàrica o endometriosi, entre d’altres.

En estudis in vitro i amb animals els ftalats han mostrat activitat antiandrogènica, és a dir, capacitat per a inhibir els efectes de les hormones sexuals masculines. Sota aquesta hipòtesi, l'equip científic es va plantejar avaluar la possible influència d'aquests compostos en el desenvolupament puberal en nens i nenes. Per a això, van optar per examinar l'exposició a aquests compostos en l'etapa prenatal, ja que és en aquesta fase quan es desenvolupen els eixos adrenal i gonadal que controlen l'inici i el progrés de la pubertat.

L'estudi va comptar amb la participació de 788 nens i nenes de les cohorts del Projecte INMA a Guipúscoa, Sabadell i València. L'exposició prenatal als ftalats es va avaluar per mitjà de mostres d'orina materna recollides durant l'embaràs. Més endavant, quan els nens i nenes tenien entre 7 i 10 anys d'edat, es va avaluar l'estat de maduració sexual de cada participant per mitjà d'un qüestionari dirigit als pares, a partir del qual els nens i nenes van ser classificats en cinc estadis de desenvolupament: 1) pre-pubertat, 2) inici de la pubertat, 3) pubertat mitjana, 4) pubertat avançada i 5) post-pubertat. També es va tenir en compte l'índex de massa corporal dels nens i nenes ja que l'obesitat juga un paper important en el desenvolupament puberal.

Les anàlisis van revelar que els ftalats estudiats es trobaven presents en més del 99% de les mostres d'orina recollides en l'embaràs. Els resultats van variar en funció del compost examinat, el sexe i l'índex de massa corporal dels i les participants. No obstant això, es va observar que una major exposició a determinats ftalats en el ventre matern es va associar amb un lleuger increment del risc d'haver iniciat la pubertat. Aquests resultats van ser més evidents en nens amb pes normal i en nenes amb sobrepès o obesitat.

En concret, l'exposició prenatal al DEHP o di(2-etilhexil) ftalat, una substància utilitzada per a fer els plàstics més flexibles, es va associar amb major risc d'inici de la pubertat tant en nens com en nenes. L'exposició prenatal al DEHP, al DEP (dietil ftalat) i al DnBP (ftalat de dibutil) es va associar amb avançament de la pubertat en nens amb pes normal. En canvi, l'exposició prenatal al BBzP (ftalat de benzil i butil) i al DINCH® (di-isononil ciclohexans-1,2-dicarboxilat) es va associar amb retard de la pubertat només en nens amb sobrepès o obesitat. Pel que fa a les nenes, l'exposició prenatal al DiBP (diisobutilftalat), al DnBP i al DINCH® es va associar a un lleuger avançament de la pubertat en aquelles que patien sobrepès o obesitat.

Les associacions observades es van donar amb alguns dels ftalats estudiats de manera individual, encara que no amb la mescla de tots ftalats en el seu conjunt.

“No podem afirmar que els ftalats s'associïn amb pubertat precoç entesa com a patologia clínica, ja que no avaluem en quin moment s'iniciava aquest procés en cada participant. El que sí que és una evidència és que l'edat de la pubertat s'ha avançat en les últimes dècades i els nostres resultats apunten al fet que els ftalats podrien ser un més dels factors implicats”, afirma Carmen Freire, investigadora d’ibs.GRANADA i primera autora de l'estudi.

“Els nostres resultats en nens són fins a un cert punt sorprenents, ja que a causa de l'activitat antiandrogénica dels ftalats hauria cabut esperar que interferissin en el desenvolupament de la pubertat en el sentit contrari, és a dir, retardant-la. No obstant això, determinar els efectes d'aquesta mena de compostos és molt complex, ja que solen ser multifactorials i l'exposició mai es dona de manera aïllada, sinó en conjunt amb tota una sèrie de substàncies i factors ambientals”, explica Maribel Casas, investigadora d’ISGlobal i darrera autora de l'estudi.

Actualment, es considera normal que la pubertat comenci a partir dels 8 anys en nenes i dels 9 anys en nens. Entre els factors que es relacionen amb l'edat d'inici de la pubertat es troba l'obesitat, encara que existeixen altres com les exposicions ambientals o l'estrès.

Referència

Carmen Freire, Francesca Castiello, Maria-Jose Lopez-Espinosa, Andrea Beneito, Aitana Lertxundi, Alba Jimeno-Romero, Martine Vrijheid, Maribel Casas, Association of prenatal phthalate exposure with pubertal development in Spanish boys and girls, Environmental Research, Volume 213, 2022, 113606, ISSN 0013-9351, https://doi.org/10.1016/j.envres.2022.113606