Disruptors endocrins: què són, efectes en la salut i com reduir-ne l’exposició

Què són els disruptors endocrins i com afecten la nostra salut? Descobreix els seus efectes al cos, les principals fonts d’exposició i mesures efectives per reduir-ne els riscos.

[Aquest text va ser escrit originalment per Alicia Abellán el 2020 i ha estat actualitzat l’octubre de 2023 per la investigadora Nuria Güil]

Què són els disruptors endocrins?

Al nostre cos trobem hormones, que són molècules encarregades de la senyalització i comunicació entre cèl·lules i òrgans. Són essencials per al correcte funcionament de nombroses funcions corporals. Els disruptors endocrins (o EDCs, per les seves sigles en anglès) són substàncies químiques capaces d’imitar l’acció de les nostres hormones naturals. També poden bloquejar els receptors hormonals de les cèl·lules, impedint l’acció habitual de les hormones. Això provoca una disrupció (alteració) en el sistema endocrí.

On es troben?

La llista de disruptors hormonals és llarga. S’han detectat més d’un miler de substàncies químiques amb aquesta capacitat disruptora. Sense adonar‑nos‑en, hi estem exposats de forma continuada, tot i en dosis baixes. Poden entrar al nostre cos a través de la pell, ingerits en l’alimentació o per inhalació. Tenen la capacitat de travessar la placenta i arribar al fetus. També es troben a la llet materna. Alguns disruptors endocrins, els anomenats persistents, com certs plaguicides, poden romandre al nostre cos fins a deu anys. Altres, els no persistents, com els parabens o bisfenols, romanen al cos durant hores o dies.

Així, on trobem els disruptors endocrins?

Productes d’ús quotidià

• Menjar envasat, paelles i olles antiadherents, productes de neteja i fins i tot palletes de paper i bambú suposadament biodegradables. Poden contenir substàncies per-/polifluoroalquilades o PFAS, també conegudes com a “químics eterns” per la seva durada al medi ambient (fins a milers d’anys). Per les seves propietats fisicoquímiques, les PFAS són grans repel·lents de l’aigua i l’oli, i resisteixen a temperatures extremes.
• Mobles, plàstics, tèxtils o equips electrònics amb retardants de flama. Són substàncies afegides durant la fabricació per fer-los menys inflamables. Aquests químics poden migrar a l’ambient i acumular-se a la pols i l’aire interior.
• Llaunes de menjar i begudes, ampolles i carmanyoles de plàstic. Molts contenen el famós bisfenol A (BPA), un fenol molt utilitzat.
• Productes cosmètics d’ús diari. Molts inclouen parabens, un altre tipus de fenols, que són disruptors endocrins.
• Productes d’higiene com pastes de dents, gels hidroalcohòlics i desodorants. Molts inclouen triclosan, un altre fenol.
• Cremes solars i maquillatge amb filtres UV. La majoria utilitza benzofenones, un altre tipus de fenols.
• Cosmètics, perfums, pintures i envasos de plàstic. Molts contenen ftalats. Escalfar envasos amb menjar promou la migració dels ftalats als aliments, i s’ha demostrat que el fast food (menjar ràpid) augmenta els nivells de ftalats al cos. Alguns estudis també han relacionat l’exposició a determinats ftalats durant l’embaràs amb un lleuger avançament de la pubertat.

Fonts ambientals

• Bacallà, tonyina, peix espasa o tauró, mol·luscs i crustacis. Metalls pesants com el mercuri, cadmi, plom o arsènic es troben al medi ambient i s’acumulen en molts animals que consumim, sobretot peixos depredadors i mol·luscs/crustacis.
• Els de llegat tòxic, com el DDT, que tot i estar prohibit des dels anys 70 persisteix a l’ecosistema i s’acumula al greix dels animals, d’on passa a la cadena alimentària humana. I els plaguicides actuals, com els insecticides organofosforats, molt utilitzats.

Per la seva gran presència en el nostre dia a dia, l’exposició als disruptors hormonals és estesa i continuada. Estudis en grans poblacions han detectat molts d’aquests químics en mostres biològiques de més del 95 % dels participants.

Com afecten la salut humana?

Sistemes hormonals afectats

Els disruptors endocrins poden interferir amb el correcte funcionament no només del sistema endocrí sinó també d’altres sistemes i funcions corporals essencials. Per tant, segons la seva estructura, podrien tenir efectes adversos en la salut respiratòria, cardiovascular, metabòlica, cognitiva, reproductiva o fins i tot en el desenvolupament –des de l’etapa prenatal fins a l’edat adulta.

Etapes de major vulnerabilitat

Donada la seva capacitat de travessar la placenta i estar presents a la llet materna, els fetus i els nadons lactants poden estar exposats als disruptors endocrins. Aquesta exposició en etapes concretes és especialment rellevant ja que són moments crucials del desenvolupament. En aquestes fases, el cos és especialment vulnerable als efectes d’exposicions ambientals com aquests disruptors. Alteracions en aquestes etapes poden per tant alterar el desenvolupament i tenir efectes a llarg termini com un pitjor funcionament pulmonar en la infància, canvis en el creixement infantil o més possibilitats de patir síndrome metabòlica en la infància.

Com reduir l’exposició als disruptors endocrins?

No cal alarmar-se. La nostra salut no només depèn de l’exposició als disruptors endocrins. Però és important mantenir un estil de vida saludable, amb una dieta equilibrada, activitat física regular i sense hàbits nocius com el tabaquisme.

Canvis d’hàbits quotidians

A més, a l’hora de consumir podem ser conscients del que comprem i utilitzem, i fer petits canvis en el nostre dia a dia per reduir l’exposició als disruptors endocrins. Per exemple:

• Evitar escalfar el menjar en carmanyoles de plàstic. Pots substituir-les per altres de vidre o ceràmica.
• Ventilar i netejar bé els interiors per eliminar la pols acumulada.
• Utilitzar paelles i olles de ceràmica, ferro colat o acer inoxidable que no continguin recobriment antiadherent.
• Fer servir ampolles d’acer inoxidable o de vidre.
• Evitar els cosmètics que contenen aquests químics (optar per productes lliures de parabens, benzofenones, triclosan i ftalats).
• Reduir la ingesta d’aliments processats i enllaunats.
• Limitar el consum de productes d’origen animal.
• Comprar fruita i verdura ecològica i de proximitat, i rentar-la molt bé.

Interpretació d’etiquetes i normatives

Actualment no existeix un consens mundial sobre la regulació dels disruptors endocrins. Ateses les seves propietats particulars de toxicitat i la diversitat entre substàncies, és molt difícil establir un llindar segur d’exposició.

A Europa, la regulació d’aquests compostos ha estat en el punt de mira durant els últims anys malgrat la pressió de la indústria. La Comissió Europea els ha reconegut com a substàncies potencialment perilloses per a la salut i ha sol·licitat l’elaboració d’un estudi exhaustiu per millorar la normativa en els propers anys i minimitzar l’exposició humana i ambiental als disruptors hormonals.

Exemples de disruptors endocrins

Què diu l’evidència científica?

Encara desconeixem la totalitat dels efectes sobre la salut de la major part d’aquests compostos. Diversos estudis en animals i humans els han associat a l’augment de certs tipus de càncer, obesitat, infertilitat, diabetis, síndrome metabòlica, asma i problemes de neurodesenvolupament. Per això, l’impacte econòmic només a la Unió Europea s’estima que supera els 160.000 milions d’euros anuals.

Una característica destacable dels disruptors endocrins és la seva capacitat de no seguir els patrons habituals de dosi-resposta. És a dir, no sempre una dosi més alta implica efectes més grans. Aquesta característica s’anomena patró dosi-resposta "no monotònic".

Alguns estudis han detectat efectes més potents a dosis baixes que, quan augmenten, desapareixen. A més, en el nostre dia a dia estem exposats no només a un únic disruptor endocrí, sinó a una gran varietat de contaminants. Encara no hi ha prou coneixement sobre com aquestes múltiples exposicions interactuen dins del cos i poden afectar conjuntament la salut.

Preguntes freqüents (FAQ) sobre disruptors endocrins

1. Què són exactament els disruptors endocrins (EDCs)?
Són substàncies químiques que interfereixen amb el sistema hormonal, imitant, bloquejant o alterant l’acció de les nostres pròpies hormones. Això pot modificar processos fisiològics essencials com el creixement, el metabolisme, la fertilitat o el desenvolupament neurològic.

2. On es troben amb més freqüència?
En productes de consum diari com cosmètics, plàstics, tèxtils, estris de cuina antiadherents, aliments processats, productes d’higiene personal i alguns aliments com el peix gran o els productes tractats amb pesticides.

3. Com entren al cos humà?
A través de tres vies principals:

• Ingestió (menjar, aigua)
• Inhalació (pols domèstica, aire)
• Via dèrmica (absorció per la pell en fer servir cosmètics o productes d’higiene)

4. Quins efectes poden tenir sobre la salut?
Poden contribuir al desenvolupament de malalties com:

• Trastorns del desenvolupament infantil
• Asma i malalties respiratòries
• Obesitat, diabetis i síndrome metabòlica
• Problemes reproductius i infertilitat
• Certs tipus de càncer
• Alteracions cognitives i de conducta

5. Hi ha etapes de més vulnerabilitat?
Sí. Especialment durant l’etapa fetal, la primera infància i la pubertat. El cos és més sensible en aquestes fases, i les exposicions poden deixar efectes duradors.

6. Com es poden evitar o reduir?
No és possible eliminar-los completament, però sí minimitzar-ne l’exposició amb canvis d’hàbits, com ara evitar plàstics, llegir etiquetes, reduir el consum d’aliments processats o prioritzar productes ecològics i sense fragàncies sintètiques.

7. Hi ha una normativa clara que en reguli l’ús?
A Europa es reconeixen com a substàncies preocupants i s’estan revisant les normatives, tot i que encara manca una regulació integral i harmonitzada. La pressió de la indústria ha endarrerit avenços més contundents.