El racisme, la pobresa i l'analfabetisme augmenten el risc de tenir sida i morir a causa de la malaltia

Els determinants socials de la salut, entesos com les condicions socials en què les persones creixen, viuen i treballen, poden influir en el risc de contraure la sida, així com en la mortalitat associada a aquesta malaltia. Aquesta és la conclusió principal d'un nou estudi en què ha participat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", els resultats del qual s'han publicat a The Lancet Regional Health. 

L'equip investigador va avaluar una cohort de 28,3 milions de persones representatives de la població brasilera de baixos ingressos, a partir de dades registrades entre el 2007 i el 2015. Es tracta de l'avaluació més gran realitzada fins ara sobre els determinants socials de la salut i la sida al Brasil. Els investigadors i investigadores van concloure que els determinants socials relacionats amb la pobresa i la vulnerabilitat social estan fortament associats a una càrrega més gran de sida, sobretot una menor riquesa, l'analfabetisme i el fet de ser una persona negra.

"Els resultats de l'estudi demostren que els determinants socials de la salut juguen un paper important en la càrrega del VIH/sida en un país altament desigual com és el Brasil. Tota la cadena d'esdeveniments relacionats amb la malaltia, ja sigui el risc d'infecció, de desenvolupar una malaltia avançada o de morir a causa d'aquesta malaltia, es veu influïda per aquests factors", assenyala Davide Rasella, investigador d'ISGlobal i autor sènior de l'estudi.

Tot i la resposta pionera del Brasil davant l'epidèmia de VIH/sida, sent el primer país de renda mitjana a oferir tractament antiretroviral gratuït a totes les persones que viuen amb la malaltia i proves del VIH generalitzades i gratuïtes, la taxa de mortalitat per aquesta malaltia al Brasil el 2020 va ser de 6 per cada 100.000 habitants. De les noves infeccions registrades el 2020 a Amèrica Llatina, gairebé la meitat (48%) es van produir al Brasil.

A menor riquesa, major incidència i mortalitat per sida

Segons mostren els resultats de l'estudi, una menor riquesa es va associar amb una major incidència i mortalitat per sida. Concretament, en les persones amb menor nivell de riquesa, la probabilitat d'infectar-se era un 55% més alta, i la de morir un 99% més. "Un nivell de riquesa més baix pot estar estretament relacionat amb l'exclusió social i la inseguretat alimentària, que són barreres potencials per al diagnòstic precoç i l'inici o l'adherència al tractament del VIH/sida", comenta Rasella.

Un nivell educatiu més baix també es va associar amb una major incidència i mortalitat per sida. Les persones analfabetes tenien un 46% més de probabilitat d'emmalaltir i un 176% més de risc de mort en comparació amb les que havien completat estudis superiors. Això es pot explicar per factors com la manca d'accés a la informació sanitària, els comportaments sexuals de risc i la dificultat d'accés a l'assistència sanitària. Estudis previs ja havien demostrat que les persones amb menor nivell educatiu tendien a estar exposades a conductes sexuals de risc, a un diagnòstic tardà de VIH/sida, i experimentaven menys accés i adherència al tractament.

Així mateix, els resultats mostren que les persones negres tenien un 53% més de risc de sida i un 69% més de risc de mort que les que s'autoidentificaven com a persones blanques o d'ascendència asiàtica. Aquest risc més alt podria ser una conseqüència del racisme estructural, incloses les desigualtats sanitàries racials en l'accés i la qualitat dels serveis sanitaris. "El racisme estructural al Brasil, com a moltes altres parts del món, també es manifesta en unes pitjors condicions de vida, fet que sotmet les persones a pitjors resultats relacionats amb el VIH/sida", destaca Rasella.

L'efecte dels programes de transferències monetàries

Del total dels participants en la cohort avaluada, un 64,75% eren beneficiaris del programa de transferències monetàries Bolsa Família. Les persones que van rebre fons del programa Bolsa Família durant menys de dos anys van tenir un risc més gran d'emmalaltir de VIH/sida, en comparació amb les que no complien els criteris per participar en el programa. Així mateix, es va observar un efecte protector en el cas de la recepció a llarg termini, ja que els que van rebre la prestació entre 5 i 10 anys, o durant més de 10 anys, van tenir un menor risc d'emmalaltir i de morir a causa de la malaltia.

"Això es pot deure a l'efecte d'alleugeriment de la pobresa dels subsidis del programa, i als requisits establerts per rebre aquestes prestacions, com ara acudir als serveis de salut i l'assistència a l'escola per a nens, nenes i adolescents. Això acosta les famílies als serveis que fan el diagnòstic i a les accions d'educació sanitària", argumenta Rasella.

Implicacions per als programes de prevenció

Els resultats de l'estudi mostren la necessitat d'invertir en polítiques de salut pública per ampliar l'accés i garantir l'equitat de l'atenció sanitària, prioritzant les persones amb més vulnerabilitat social. "El nostre estudi té importants implicacions per als programes de prevenció i control del VIH/sida a altres països de renda baixa i mitjana. Els resultats aporten més evidències sobre la necessitat de reduir les desigualtats socials, centrant-se en els determinants de la salut més importants que afecten el VIH/sida", afirma l'investigador d'ISGlobal.

"Sense la implementació d'intervencions significatives per reduir les desigualtats, hi ha el risc que l'actual augment de les taxes de pobresa i les vulnerabilitats socials reverteixin els progressos realitzats en la lluita contra el VIH/sida les darreres dècades i obstaculitzin la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb aquesta malaltia", conclou Rasella.

Referència

Lua I, F. Silva A, S. Guimarães N, et al., Rasella D. The effects of social determinants of health on acquired immune deficiency syndrome in a low-income population of Brazil: a retrospective cohort study of 28.3 million individuals. The Lancet Regional Health. Volume 24, 100554, August 2023. 10.1016/j.lana.2023.100554