Recerca

“Els nostres comportaments relacionats amb la salut ens poden ajudar a mitigar el canvi climàtic, però també a adaptar-nos-hi”

Entrevista a Guillaume Chevance, cap del grup d’eSalut del programa Severo Ochoa d’ISGlobal

13.09.2021
Foto: Aleix Cabrera / ISGlobal

Entrevista feta per Yvette Moya-Angeler

La cita és a una de les oficines que ISGlobal té a Barcelona, aprofitant que Guillaume Chevance es troba a la ciutat. La tardor passada es va instal·lar a Saillagouse, al cor de la Cerdanya francesa, i ha agafat el primer tren del matí. A la vora del Mediterrani el dia s’ha desplegat càlid i humit, però ell, bretó de Saint-Brieuc, diu conèixer bé l’aire feixuc de quan vivia a Montpeller com a universitari. Als trenta anys acaba d’estrenar-se com a pare i ens explica, feliç, que el nadó és un nen i que li han posat Maël.

Chevance va estudiar Ciències i Tècniques de l’Activitat Física i Deportiva (STAPS-APA) i va dur a terme un doctorat en Ciències del Moviment Humà. Més endavant es va mudar als Estats Units i va treballar com a investigador postdoctoral a laUniversitat de Califòrnia a San Diego (UCSD). Allà va estudiar com usar les tecnologies digitals (telèfons, rellotges intel·ligents…) per ajudar les persones a canviar els comportaments relacionats amb la salut, de manera que portin una vida més activa, adoptin una dieta més saludable o dormin millor.

L’octubre de 2020 va arribar a ISGlobal per coordinar el grup d’e-salut del programa Severo Ochoa, interessat sobretot a comprendre com canvien els comportaments relacionats amb la salut en un context de canvi climàtic. Perquè la crisi climàtica ja està alterant les nostres rutines.

 

A. Cabrera / ISGlobal

Et defineixes com a behavioural scientist o científic del comportament. Què vol dir això?

La meva àrea d’interès principal és el canvi de comportament, sobretot el relacionat amb la salut. La major part de les meves investigacions tracten d’entendre com cadascú de nosaltres es comporta de manera diferent i com aquest comportament personal també canvia segons la situació. És a dir, no només cada persona és diferent (allò que a tu et pot motivar a fer exercici potser no em motivi a mi, o allò que a tu t’ajudi a dormir bé a mi no em serveixi) sinó que a més el context també importa (potser has començat una nova feina, o a la teva ciutat estigui fent molta calor: tot això influirà en la manera que et comportis; tampoc actuaràs igual si estàs sol que si estàs acompanyat, si fa sol que si plou, etcètera). Quan canvia el context canvia el comportament. Nosaltres mirem d’entendre una mica aquest embolic, volem investigar, per exemple, per què algunes persones són més actives en determinats moments, o per què d’altres dormen malament en segons quines situacions.

Fins ara no s’ha aconseguit entendre molt bé què és el que fa que algú canviï de comportament. Quan arribem a comprendre-ho podrem ajudar les persones a millorar la dieta, fer més exercici, dormir millor… i prevenir moltes malalties no transmissibles.

Per a què entendre tots aquests canvis? Quin és l’objectiu d’aquestes investigacions?

Entendre com es comporten les persones és crucial en matèria de salut. Sabem que l’activitat física, el bon descans o les dietes saludables són factors protectors del càncer o dels trastorns metabòlics, per exemple. I fins ara no s’ha aconseguit entendre molt bé què és el que fa que algú canviï de comportament. Quan arribem a comprendre-ho podrem ajudar les persones a millorar la dieta, fer més exercici, dormir millor… i prevenir moltes malalties no transmissibles.

Mitjançant intervencions personalitzades?

Sí. Gràcies a les eines digitals, com ara els telèfons intel·ligents i els dispositius de monitoratge (rellotges intel·ligents), podem recollir una gran quantitat de dades sobre els hàbits de salut de les persones que participen als nostres estudis. Això ens permet crear models estadístics per intentar entendre per què certes estratègies semblen funcionar en algunes persones i dissenyar així intervencions individualitzades o destinades a determinats grups de persones.

 

A. Cabrera / ISGlobal

Entendre per què deixem de fer exercici

Per què t’interessen aquestes qüestions relatives a la salut?

Vaig fer un màster en Ciències del Moviment Humà a la Universitat de Montpeller (França) i al final de la meva formació vaig treballar en un hospital encarregant-me sobretot de promoure l’activitat física en persones amb malalties cròniques i, en particular, amb desordres metabòlics. Vaig dissenyar programes de salut física per a aquestes persones i van funcionar: en cinc setmanes, els pacients van millorar la forma física i es van sentir més contents. Però un cop acabat el programa no van mantenir aquesta activitat física. I vaig començar a interessar-me per les qüestions psicològiques que feien que les persones abandonessin els programes. Vaig fer un segon màster en Psicologia de la Salut a la mateixa Universitat de Montpeller i vaig dur a terme la meva tesi doctoral sobre el paper de la motivació en l’adopció d’un estil de vida actiu en persones amb malalties cròniques.

A tu què et motiva a portar una vida físicament activa?

Depèn de l’activitat. Per exemple, abans de viure aquí vaig passar uns anys a Califòrnia i hi vaig fer molt de surf. El suport social, és a dir, quedar amb els amics per fer surf, m’era fonamental perquè sovint havia de llevar-me molt d’hora per aprofitar la millor hora per practicar. Saber que hi havia algú esperant-me m’ajudava a sortir del llit. Ara que visc a la muntanya no em cal motivar-me perquè, si m’he passat el dia davant de l’ordinador, el que més em ve de gust és sortir a córrer.

Estic ampliant el focus en les meves investigacions i incloent-hi també aspectes mediambientals (el lloc on viu la persona, el nivell de contaminació de l’aire que respira, etc.). És interessant analitzar si el clima pot tenir alguna influència en la motivació. A llocs on plou molt o fa molta calor, per exemple, la gent se sent menys motivada a fer exercici físic.

És curiós: treballes amb moltes dades i tecnologia, però sobre aspectes psicològics.

La psicologia és molt quantitativa, comptem amb moltes dades i estadístiques. Però ara ja no només estic centrat en aspectes psicològics. Més enllà dels determinants motivacionals del comportament, estic ampliant el focus en les meves investigacions i incloent-hi també aspectes mediambientals (el lloc on viu la persona, el nivell de contaminació de l’aire que respira, etc.). És interessant analitzar si el clima pot tenir alguna influència en la motivació. A llocs on plou molt o fa molta calor, per exemple, la gent se sent menys motivada a fer exercici físic. La meva experiència com a científic és multidisciplinària i faig coses molt variades. Per això és difícil etiquetar-me.

Com estàs aplicant aquest plantejament a ISGlobal?

Ara mateix estic treballant en com usar el comportament tant per mitigar o limitar el canvi climàtic com per adaptar-s’hi. En la línia de mitigació, estem investigant com podem ajudar les persones a dur una dieta saludable i sostenible mitjançant el telèfon mòbil, amb una aplicació o missatges de text. En la línia d’adaptació, volem veure en quina mesura les onades de calor afectaran l’activitat física i la qualitat del son, perquè seran cada vegada més freqüents, sobretot a ciutats com Barcelona. Què podem fer per aconseguir que les persones es mantinguin físicament actives quan faci tanta calor? I, com podem ajudar les poblacions més vulnerables, és a dir les persones grans o les que tenen malalties?

 

A. Cabrera / ISGlobal

Un mòbil molt antic a la butxaca

Això sempre utilitzant la tecnologia.

Sí. Un exemple pràctic. Per saber quin impacte ha tingut la temperatura en el comportament d’una persona, podem recórrer a una aplicació al mòbil que n’enviï la localització per GPS cada 10 o 15 minuts. Així sabem a quines temperatures ha estat exposada. I amb un rellotge intel·ligent que detecti el moviment podem saber quina activitat física ha dut a terme, i amb quina intensitat, etc. També si ha dormit bé o s’ha despertat moltes vegades. Una vegada tenim totes aquestes dades, les podem relacionar amb les temperatures.

El futur és que visquem monitorats, generant un gran volum d’informació personal?

No n’estic segur. Jo uso les eines digitals per comprendre millor com es comporten les persones, però no sempre les promoc. De fet, personalment tinc un mòbil molt antic i no uso molta tecnologia. Aquestes eines de mòbil o de rellotge intel·ligent resulten útils per al coneixement científic i de vegades, només de vegades, són pràctiques. Quan és així, estan molt bé. En ocasions ajuden les persones a modificar comportaments.

Dissenyeu aplicacions amb aquest objectiu?

De vegades, però es poden usar les que ja existeixen. Estem preparant un estudi sobre dietes sostenibles per al qual, durant sis mesos, cada setmana enviarem a les persones participants un qüestionari per SMS preguntant-los què mengen. Així aconseguirem moltes dades. També els enviarem missatges motivacionals, receptes, etc. Són solucions fàcils, que es poden combinar amb d’altres aplicacions dissenyades a propòsit.

Jo uso les eines digitals per comprendre millor com es comporten les persones, però no sempre les promoc. De fet, personalment tinc un mòbil molt antic i no uso molta tecnologia. Aquestes eines de mòbil o de rellotge intel·ligent resulten útils per al coneixement científic i de vegades, només de vegades, són pràctiques. Quan és així, estan molt bé. En ocasions ajuden les persones a modificar comportaments.

I quan no useu la tecnologia, a quines altres solucions recorreu?

Per exemple, si desenvolupem una bona teoria sobre quina pot ser la motivació de l’activitat física podem difondre-la entre metges, coaches, personal que treballa amb persones amb discapacitats… perquè entenguin més bé com poden ajudar els seus pacients o clients a ser més actius o dormir millor. Hi ha moltes maneres de difondre els resultats. De vegades, també es poden usar aquestes eines digitals només per un període de temps curt. Posem per cas que tu vols millorar el teu son. Definirem què és un bon son per a tu i durant tres mesos observarem com dorms i què pot estar afectant-te. És el que es coneix com a ciència de les persones (personal science). Passats els tres mesos, deixarem d’usar aquesta eina.

 

A. Cabrera / ISGlobal

Aquesta observació del son és la que es fa a les clíniques del son?

És complementària. Et refereixes a la polisomnografia, que registra l’activitat cerebral, respiratòria, cardíaca, muscular, etc. durant una nit. És molt precisa, però el monitoratge dona una perspectiva del son a llarg termini i sense molestar la persona que dorm amb elèctrodes.

Passa de vegades que la percepció que un té del seu son no reflecteix allò que registra el monitoratge?

Sí, de vegades les dades diuen que la persona ha dormit bé i, tanmateix, ella sent que no. Això és important perquè entren en joc factors psicològics. També passa amb l’activitat física. Hi ha persones que tenen la impressió que no han fet res i el seu rellotge intel·ligent demostra que sí que s’han mogut molt, encara que he de dir que acostuma a passar a l’inrevés! O sigui que s’han de combinar les dades objectives amb les subjectives, perquè no diuen el mateix.

 

La complexitat fluctuant de la vida

Alguna de les conclusions a les quals has arribat t’ha sorprès de forma especial?

El que em sorprèn és la complexitat de factors que afecten els nostres comportaments. Al principi, quan no tens la foto completa, creus saber què és allò que ha de canviar la persona per motivar-se i fer més exercici o dormir millor. Et sembla fàcil. Però quan comences a observar les dades, veus que és molt, molt complex. No és que m’espanti aquesta complexitat, perquè és interessant des d’un punt de vista científic i m’estimula, però posa les coses molt difícils. Com deia, les persones som diferents i a més canviem. Això és la vida. De vegades et molesta, perquè voldries tenir missatges clau que es poguessin entendre fàcilment, però el cert és que si observes bé trobes una complexitat fluctuant. No podem entendre ni predir res completament perquè és massa complex, però ens podem acostar a la realitat, a la vertadera naturalesa de la realitat.

El que em sorprèn és la complexitat de factors que afecten els nostres comportaments. Al principi, quan no tens la foto completa, creus saber què és allò que ha de canviar la persona per motivar-se i fer més exercici o dormir millor. Et sembla fàcil. Però quan comences a observar les dades, veus que és molt, molt complex. No és que m’espanti aquesta complexitat, perquè és interessant des d’un punt de vista científic i m’estimula, però posa les coses molt difícils.

Com t’agradaria veure’t en el futur?

En recerca, m’agradaria seguir sentint que és un plaer fer el que faig. Perquè ho sento així. El meu propòsit és ajudar ISGlobal a desenvolupar un equip d’eSalut molt orientat al canvi climàtic, que investigui com els comportaments personals poden ajudar a mitigar-lo, però també com totes les persones poden adaptar-s’hi. El canvi climàtic és una de les prioritats de les quals ens hem d’ocupar la comunitat científica. Tot i que m’interessa conèixer com millorar el son, com prevenir el càncer de mama o com dur una vida més activa, tot això ha de tenir en compte el context de canvi climàtic i que s’ha de cuidar el medi ambient.

 

A. Cabrera / ISGlobal

Quina ha estat la resposta d’ISGlobal a les teves propostes? Hi has trobat bones sinergies?

Moltes. No podria portar a terme aquestes investigacions sense ser a ISGlobal perquè no soc un científic del canvi climàtic i aquesta és una institució amb molta experiència en aquest àmbit .

No t’hauria agradat quedar-te a Califòrnia?

Hi vaig estar molt bé i vaig aprendre moltíssim però trobava a faltar el sud d’Europa. Em sento més a prop de la cultura d’aquí que de la d’Estats Units. Ara soc a casa!