Com s'haurien d'adaptar els entorns laborals a la COVID-19?

Sèrie | COVID-19 i estratègia de resposta #10

13/05/2020

Aquest document forma part d'una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

Escrit per Manolis Kogevinas, director científic del Programa Severo Ochoa i Research Professor de ISGlobal, i Kurt Straif, Associated Researcher de ISGlobal i Visiting Professor de Boston College (EE. UU.), el document aborda l'adaptació de l'entorn laboral per la pandèmia de la COVID-19.  

El full de ruta europeu per a l’aixecament de les mesures de contenció de la COVID-19 indica que “la reactivació de l’activitat econòmica ha de ser gradual, per garantir així que les autoritats i les empreses puguin adaptar-se adequadament i de forma segura a l’increment de les activitats. Hi ha diferents models (feines amb poc contacte interpersonal, feines adequades per al teletreball, importància econòmica, torns de feina, etc.), però no tota la població hauria de reincorporar-se al seu lloc de treball alhora, i s’hauria de posar especial atenció, en un primer moment, als grups i sectors menys amenaçats i als grups essencials per desenvolupar l’activitat econòmica (per exemple, el transport). Atès que el distanciament social haurà de seguir aplicant-se en gran mesura, s’haurà de seguir fomentant el teletreball. Al lloc de treball hauran d’observar-se les normes en matèria de salut i seguretat imposades a causa de la pandèmia”.

El present document aborda l’adaptació de l’entorn laboral. Es basa en documents interns d’ISGlobal i en documents procedents d’altres organismes (que es detallen en la bibliogra final). Haurà de revisar-se a mesura que es recullin noves dades.

Efectes de la COVID-19 sobre la salut

  • Risc principal: infecció per SARS-CoV-2
  • Estrès
  • Síndrome del desgast professional
  • Estigma (com a possible portador de la infecció)
  • Absentisme laboral
  • Molts efectes indirectes derivats del teletreball i de la menor activitat física (per la reducció de desplaçaments actius i el confinament en general)

Feines amb un risc alt, mitjà o baix d’infecció per SARS-CoV-2

En aquest document hem classificat el risc en tres nivells:

  1. Feines que presenten un risc alt d’exposició. Les feines que comporten un risc d’exposició alt són aquelles que impliquen un gran potencial d’exposició a casos sospitosos o confirrmats de COVID-19. S’inclouen en aquest primer grup els professionals sanitaris, com ara el personal mèdic i d’infermeria, i també dentistes i professions amb contacte freqüent i proper amb la població general (guàrdies de seguretat o conductors de taxis) en períodes d’alta freqüència de COVID-19.
  2. Risc mitjà d’exposició. L’OSHA (l’Administració de Seguretat i Salut Ocupacional dels EE. UU.) defineix les feines que comporten un risc d’exposició mitjà com a aquelles que requereixen un contacte freqüent o proper amb persones que poden estar infectades amb SARS-CoV-2, però que no són casos sospitosos ni pacients confirrmats amb COVID-19.
  3. Risc d’exposició baix. Les feines amb un risc d’exposició baix són aquelles que no impliquen contacte amb casos sospitosos o confirrmats de SARS-CoV-2 ni contacte proper i freqüent amb el públic en general o amb d’altres companys de feina.

Preparació del lloc de treball

La preparació del lloc de treball ha de tenir en compte el risc tant en el pic de l’epidèmia com durant les fases de desconfinament i s’ha d’aplicar a tots els llocs de treball. Aquesta adaptació de l’entorn de treball a la crisi de la COVID-19 depèn de la forma de transmissió, la prevalença de la malaltia i el grau d’immunitat de la població.

És essencial que les empreses desenvolupin un pla de preparació i resposta davant malalties infeccioses que vagi en paral·lel a la planificació de la pande mia per part del govern i que pugui ajudar a orientar les accions de protecció contra la COVID-19 en el lloc de treball. La planificació hauria de considerar i abordar el nivell de risc associat a cada lloc de treball i a les tasques que desenvolupa el personal.

És essencial que s’estableixin mesures preventives en els llocs de treball, incloent el distanciament físic, la higiene de mans i la higiene respiratòria.

Les i els treballadors han de poder opinar com a comunitat de treballadors, han d’estar informats i compromesos, i participar en la transició.

S’ha de prioritzar la flexibilitat en la forma en què es prepara, regula i mobilitza la força laboral.