Com està afectant la COVID-19 les dones embarassades?

Sèrie | COVID-19 i estratègia de resposta #29

12/02/2021

Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

Escrit per Elena Marbán CastroCristina Enguita FernàndezClara Pons Durán, Azucena BardajíLaura García, Raquel González i Clara Menéndez, totes elles de la iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva d’ISGlobal, aquest document aborda com l’embaràs constitueix un factor de vulnerabilitat davant de la COVID-19.

 

Des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, s’ha considerat les dones embarassades com «un grup vulnerable» per la seva morbimortalitat en epidèmies anteriors d’altres coronavirus, el SARS (2003) i el MERS (2013). Durant l’embaràs, els canvis fisiològics de la funció pulmonar i l’adaptació de la immunitat també podrien incrementar la susceptibilitat i la gravetat clínica de la pneumònia per COVID-19. D’altra banda, la pneumònia per qualsevol etiologia infecciosa és una de les causes més importants de mortalitat materna.

L’Organització Panamericana de la Salut (OPS) ha alertat que les dones embarassades tenen un risc més alt de presentar formes greus de la COVID-19 i de ser hospitalitzades a cures intensives que les no embarassades. A més, tenen un risc més alt de necessitar ventilació mecànica i de patir efectes adversos relacionats amb la malaltia a causa dels canvis cardiovasculars produïts durant l’embaràs.

D’altra banda, cada vegada hi ha més evidència sobre la transmissió de virus de la mare al fetus. Tot i que és poc freqüent, s’ha observat que el fetus es pot infectar per SARS-CoV-2, especialment durant els últims mesos de la gestació.

Quines són les atencions que han de rebre les dones embarassades?

  • El cribratge per al SARS-CoV-2 de les dones embarassades a l’inici de la gestació (durant les consultes prenatals) podria ser beneficiós ja que milloraria el maneig clínic i previndria possibles complicacions de la infecció.
  • Nombroses societats internacionals d’obstetrícia recomanen el cribratge del SARS-Cov-2 abans del part o durant l’ingrés hospitalari per qualsevol altre motiu, per disminuir el risc de contagi al personal sanitari que les atén, i per mantenir la vigilància epidemiològica i prioritzar els recursos sanitaris.
  • En situació de disponibilitat limitada de test diagnòstics, caldria prioritzar les dones embarassades, ja que se les considera un grup de risc.

La importància d’una informació de qualitat

Des de la iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva d’ISGlobal s’està liderant l’únic assaig clínic d’un fàrmac per prevenir la infecció pel virus SARS-CoV-2 i el desenvolupament de la COVID-19 en dones embarassades (COVID-Preg). Com a part d’aquest assaig clínic, s’ha dut a terme un estudi qualitatiu que ha consistit a entrevistar en profunditat 24 dones embarassades sobre els seus coneixements, percepcions i experiències de la COVID-19.

  • Les dones embarassades entrevistades han rebut informació contradictòria durant la pandèmia. Cal millorar la comunicació a les dones embarassades sobre els efectes de la COVID-19 en l’embaràs, tant per part del personal sanitari com d’organismes oficials i mitjans de comunicació.
  • En general, les dones entrevistades viuen l’embaràs amb ansietat i amb por del contagi, la qual cosa pot portar a l’aïllament fins i tot de les seves parelles i familiars propers, i a tenir menys interacció amb el sistema de salut, ja que s’han reduït les visites presencials als centres sanitaris. La millora de la comunicació podria servir per prevenir problemes mentals, ansietat o insomni, entre altres.
  • Les dones entrevistades relaten que molts parts han ocorregut en soledat i s’han eliminat els grups de preparació al part, de lactància i altres. Durant la pandèmia, les dones embarassades haurien de tenir la possibilitat d’estar acompanyades en totes les visites prenatals i durant el part, respectant les mesures de seguretat. Durant confinaments estrictes, cal facilitar que es duguin a terme grups de preparació al part, grups de lactància, etc. de manera telemàtica.

El descens de les visites prenatals presencials i l’accés reduït als programes de salut reproductiva

  • Encara no es coneixen bé les conseqüències de la pandèmia a mitjà i llarg termini en la salut maternoinfantil causades per la reducció en les visites prenatals presencials. Per exemple, en països de baixos ingressos, les consultes prenatals no s’han substituït per consultes telefòniques, amb les conseqüències negatives potencials que això pot suposar en salut prenatal i infantil. A Espanya, com en altres països d’ingressos alts, la majoria de les visites obstètriques es van reemplaçar per visites telefòniques; tanmateix, es va limitar l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva.
  • En relació amb la salut reproductiva, durant la pandèmia hi ha dos escenaris oposats en països i regions del món. D’una banda, en països de baixos ingressos s’ha observat un increment d’embarassos no desitjats, inclosos embarassos en adolescents, a causa d’un menor accés als serveis de planificació familiar i d’un augment de la violència de gènere. S’ha estimat que es produiran set milions d’embarassos no desitjats durant la pandèmia de COVID-19, amb l’increment en mortalitat materna associat a avortaments no segurs i l’abandonament escolar de nenes i adolescents, entre altres conseqüències.
  • D’altra banda, en països d’ingressos alts s’ha observat un descens de la natalitat per la disminució en els processos de reproducció assistida (que representen el 9 % del total d’embarassos a Espanya), a causa d’un deteriorament de l’economia familiar i de canvis en les seves prioritats reproductives, entre altres.

Què es pot fer per millorar la salut de les dones embarassades en temps de COVID-19?

En recerca:

  1. Promoure la inclusió de dones embarassades en assaigs clínics de productes farmacèutics per al tractament i la prevenció de la COVID-19 —incloses les vacunes—, d’on solen ser excloses.
  2. Respondre preguntes clau que són importants per millorar el maneig i la prevenció de la infecció: És freqüent la transmissió del virus SARS-CoV-2 de la mare al fetus? Quines són les manifestacions de la COVID-19 en les dones embarassades i en el nounat?
  3. Dur a terme estudis qualitatius per entendre els efectes de la COVID-19 en la salut emocional i l’ impacte social durant l’embaràs.

En salut pública:

  1. Establir normes de prevenció de la COVID-19 adreçades a les dones embarassades i el seu entorn (parella, família, etc.) per prevenir la infecció.
  2. Prioritzar les dones embarassades en la realització de proves diagnòstiques de la COVID-19.
  3. Registrar l’estat d’embaràs en el rastreig de contactes per identificar precoçment les dones embarassades exposades al virus.
  4. Depenent de la transmissió comunitària, adaptar la freqüència de les visites presencials prenatals, i complementar-les amb el seguiment telemàtic de l’embaràs.
  5. Es recomana que, respectant les mesures d’higiene i seguretat, les dones embarassades puguin anar acompanyades de la seva parella o un altre familiar a les visites prenatals i al part.
  6. Donar continuïtat als grups de suport al part i a la lactància, de manera telemàtica, pel benefici que s’obté de compartir experiències i sentir-se acompanyades.
  7. Adaptar les mesures de confinament i desconfinament, així com altres mesures de salut pública, tenint en compte les dones embarassades com a grup vulnerable.
  8. Promoure l’accés prioritari de les dones embarassades a entorns tancats que puguin presentar un risc augmentat d’infecció (per exemple, supermercats, transport públic o institucions administratives) per minimitzar-ne els contactes.
  9. Prioritzar la salut mental de les dones durant l’embaràs, per minimitzar els efectes negatius de les mesures davant la pandèmia.
  10. Per prevenir embarassos no desitjats, cal assegurar l’ accés a mètodes de planificació familiar, anticoncepció d’emergència i interrupcions voluntàries de l’embaràs fins i tot en època de pandèmia.

En comunicació:

  1. Publicar notícies de COVID-19 i embaràs per millorar el coneixement de la malaltia en salut reproductiva en la població general, i que les dones tinguin una percepció de risc adequada a la realitat.
  2. Augmentar la difusió de notícies de COVID-19 d’interès per a grups específics com les dones embarassades, diferents rangs d’edat, etc.
  3. Promoure un diàleg obert, entrevistant persones expertes en diferents àrees (obstetrícia, pediatria, salut pública, psicologia, antropologia...) en els mitjans de comunicació, amb la finalitat que les famílies puguin disposar d’una informació de qualitat.