Blue Spaces: Health Allies, But With Some Knowledge Gaps

Els espais blaus: uns aliats per a la salut, però amb llacunes de coneixement

19.7.2019
image alt

[Aquest article s'ha publicat originalment en el butlletí 'Espai Salut' de la Diputació de Barcelona]

 

És molt freqüent la visió de la platja com un espai d’oci, propici per a la desconnexió i per a eliminar l’estrès. Una cosa semblant passa amb la vora dels rius. I, per algun motiu, molts parcs urbans incorporen fonts i altres espais aquàtics. De fet, tradicionalment la medicina ha vinculat els espais naturals amb aigua amb la salut. Era freqüent recomanar a determinat tipus de pacients passar una temporada a la costa i aquest és l’origen també dels balnearis. Però quin és el vincle real entre aquests espais naturals amb la salut? Què se’n sap realment?

El món científic actual ha encunyat una terminologia genèrica per referir-se als espais a l’aire lliure que compten amb aigua de manera prominent i que són accessibles a les persones. Si els espais amb vegetació són coneguts com a espais verds, als espais amb aigua els coneixem com espais blaus. Dintre d’aquesta categoria es contemplen els espais naturals, com els oceans o els rius,  i també els artificials, com els estanys o fins i tot les fonts ornamentals que trobem als parcs.  

Si els espais amb vegetació són coneguts com a espais verds, als espais amb aigua els coneixem com espais blaus. Es contemplen els espais naturals, com els oceans o els rius; i també els artificials, com els estanys o fins i tot les fonts que trobem als parcs

Evidència científica escassa

Tot i la concepció tradicional dels espais blaus com a llocs favorables per a la salut i, per estrany que pugui semblar, l’evidència científica sobre aquesta qüestió és en realitat molt escassa. Només de manera molt recent s’ha generat interès acadèmic per tractar d’esbrinar si realment existeix una relació entre espais blaus, benestar i salut i quins serien els beneficis que aquests reportarien.

Un estudi publicat fa dos anys per ISGlobal va fer una recerca de les diverses publicacions científiques sobre la relació entre espais blaus i salut existents en la literatura científica. L’equip signant va ressaltar la dificultat d’arribar a conclusions, donada l’escassetat de referències i les diferències metodològiques que hi havia entre les existents. Tot i això, sí que van trobar estudis que coincidien en destacar que viure a prop d’espais blaus i/o fer ús dels mateixos s’associa amb un nivell més elevat d’activitat física i un millor estat de salut mental.

L’evidència científica sobre els espais blaus és molt escassa. Tot i això, els estudis coincideixen en destacar que viure a prop d’espais blaus i/o fer ús dels mateixos s’associa amb un nivell més elevat d’activitat física i un millor estat de salut mental

Espais blaus i activitat física

El fet de tenir un espai blau a prop augmenta les probabilitats de realitzar activitat física i, per tant, afavoreix la lluita contra el sedentarisme, que és un factor de risc important. De fet, es creu que bona part dels beneficis dels espais blaus per a la salut poden venir donats per la seva associació amb un estil de vida més actiu. Hi ha alguns estudis que ofereixen proves d’aquesta associació. Una recerca realitzada a Austràlia amb més de 10.000 adults majors de 40 anys, va trobar que la probabilitat de caminar més de 300 minuts a la setmana era major entre aquells qui vivien més a prop de la costa o d’un riu.

Un any després, el 2012, es va donar a conèixer un altre estudi fet a França amb més de 7.000 adults majors de 30 anys i que va trobar que hi havia més persones que havien sortit a córrer la setmana anterior a la participació en la investigació entre aquelles que vivien e menys d’un quilòmetre d’un llac. Per últim, un treball publicat l’any 2015 i on van participar més de 70.000 persones d’Anglaterra, va arribar a la conclusió que les persones que havien visitat zones de costa recentment mostraven més nivells d’activitat física que aquelles que havien estat en contacte amb espais verds rurals o amb àrees urbanes.

Espais blaus i salut mental

Pel que fa a la salut mental, hi ha estudis que mostren un efecte beneficiós del contacte amb espais blaus. Un d’ells es va fer a la ciutat de Barcelona, amb la participació de més de 2.000 nens i nenes d’entre 7 i 10 anys. Els resultats, publicats l’any 2014, mostraven que en aquells casos on s’havia declarat passar més temps a la platja al llarg de l’any s’observaven menors problemes emocionals i millor comportament prosocial. L’altre estudi, publicat només un any abans i realitzat al Regne Unit amb població adulta, va concloure que les persones que vivien més a prop de la costa mostraven una millor salut mental.

Tot i això, també és cert que hi ha estudis que no van aconseguir detectar efectes positius de l’exposició a espais blaus en relació tant amb l’activitat física com amb la salut mental. Aquesta aparent disparitat, unida a l’escassa recerca existent, fa palès que encara és molt més allò que es desconeix que allò que podem donar per establert i que el món científic té molts deures pendents pel que fa als espais blaus. El projecte Blue Health, finançat per la Unió Europea a través del programa Horizon 2020 i amb una pota a Catalunya de la mà d’ISGlobal, és una iniciativa que pretén contribuir a pal·liar aquest dèficit de coneixement.

Aprofitar els espais blaus al màxim depèn també de l’existència d’infraestructures adequades que puguin fer aquests indrets accessibles per a la població

Mentrestant, cal tenir present que vivim a un territori privilegiat per la seva abundància d’espais blaus. Aprofitar-los al màxim depèn també de l’existència d’infraestructures adequades que puguin fer aquests indrets accessibles per a la població, sempre i quan els projectes s’abordin des de la sostenibilitat i el respecte per la natura. Un exemple d’actuació recent és la recuperació del Parc Fluvial del Besòs, que segons una anàlisi realitzada en el marc del projecte Blue Health permetrà evitar fins a set morts i estalviar 23 milions d’euros en despesa pública cada any.

Esperem que en un futur a mig termini puguem comptar amb evidències molt més sòlides sobre els beneficis dels espais blaus per a la salut i també amb més i millors infraestructures per gaudir-los al màxim.