Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

La regeneració del riu Besòs reporta beneficis per a la salut i estalvi per al sistema sanitari

Un estudi conclou que el Parc Fluvial del Besòs a Barcelona evita fins a set morts a l'any i 23 milions d'euros en despeses de salut pública

22.02.2019
Foto: Parc Fluvial del Besòs. Foto cedida pel Consorci del Besòs

El disseny urbà pot ajudar a fomentar l'activitat física i, per tant, a millorar la salut i el benestar de la ciutadania. Un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, es va proposar analitzar els impactes en la salut, així com les despeses de salut pública relacionades, del projecte de regeneració del Parc Fluvial del Besòs, a la província de Barcelona.

Els espais naturals en àrees urbanes tenen beneficis per a la salut i el benestar. Alguns estudis suggereixen que nivells més elevats de verdor s'associen amb nivells més alts d'activitat física. Tot i que els impactes en la salut dels espais verds s'han estudiat més que els relacionats amb els espais blaus - fonts, llacs, rius o mars accessibles per a la ciutadania- recentment una revisió de literatura científica ha associat aquests espais amb una millor salut mental i benestar, i amb la promoció de l'activitat física.

El Parc Fluvial del Besòs és un espai públic ubicat en els últims nou quilòmetres de llera del riu Besòs, formant part del continu urbà de les ciutats de Barcelona, ​​Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Amb una superfície de 22 hectàrees d'ús públic, és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona. La vegetació en els dos marges del riu està formada sobretot per gespa, amb àrees per caminar i anar amb bicicleta.

El nou estudi, realitzat en el marc del projecte europeu BlueHealth i publicat a la revista International Journal of Environment Research and Public Health, es va proposar mesurar els impactes en la salut i el benestar d'aquest projecte de regeneració del riu.

D'una banda, els i les investigadores van utilitzar una enquesta realitzada pel Consorci del Besòs l'any 2015 a prop de 1.000 persones adultes per conèixer les principals activitats que realitzaven al parc. També van utilitzar dades de recompte per estimar el nombre de persones usuàries del parc en un any. Es va desenvolupar una eina, anomenada "Blue Active Tool", per estimar els impactes de l'espai natural a la salut i els costos econòmics relacionats amb la salut.

Mapa que mostra l'extensió del Parc Fluvial del Besòs i la part analitzada per ISGlobal.

 

S'estima que l'activitat física que es realitza al parc després de la seva remodelació pot contribuir a evitar fins a set morts i sis casos de malaltia per any, sent la demència la que va tenir més casos evitats -un cas anual en les dones i tres en els homes-. Tot això, s'estima que té un impacte econòmic anual per a la salut pública de 23,4 milions d'euros.

Cristina Vert, investigadora d'ISGlobal i primera autora de la publicació, explica que "el desenvolupament del Parc Fluvial del Besòs es va realitzar principalment per millorar l'ecologia de l'àrea, però la nostra avaluació demostra que aquesta intervenció també proporciona beneficis de salut a la població que utilitza aquesta infraestructura, al fomentar que es realitzi activitat física". "La recerca contribueix a la creixent evidència sobre els beneficis per a la salut dels espais verds i blaus, ja que el parc és una combinació de tots dos tipus d'espais naturals", conclou Vert.

L'estudi estima que el Parc Besòs atreu prop de 6.000 persones adultes al dia. L'activitat principal és la d'anar amb bicicleta -prop de la meitat de persones-, seguida de caminar per plaer, amb un 38%. El 12% de les persones corren i l'1% camina per anar al seu lloc de treball o oci.

Per la seva banda, Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, destaca que els resultats mostren "l'impacte de la planificació urbana a la salut pública d'una ciutat: una mesura a prioritzar és la regeneració d’ambients naturals en entorns urbans, que facilitin l'accessibilitat per mantenir i fins i tot augmentar el seu ús".

Referència

Vert, C., Nieuwenhuijsen, M. J., Gascon, M., Grellier, J., Fleming, L. E., White, M. P., & Rojas-Rueda, D. Health Benefits of Physical Activity Related to An Urban Riverside Regeneration. Int J Environ Res Public Health, 16(462), 1–16. February 2019. http://doi.org/10.3390/ijerph16030462