COVID-19: How Can We Reopen Schools?

COVID-19: Com hem de tornar a les escoles?

19.5.2020
sharon-mccutcheon-dW6FP74AhIU-unsplash.jpg
Foto: Sharon Mccutcheon on Unsplash

Abans que comenceu a llegir, m’agradaria dir que aquesta és l’opinió d’un epidemiòleg, de fora del món escolar. Les paraules que segueix pretenen ser un motiu per la reflexió sobre preguntes que tenen una resposta difícil, en cap cas no volen ser consells o receptes.

Tenim alguns coneixements: la infància i els adolescents són susceptibles a patir la COVID-19, si bé en la majoria dels casos de forma més benigna que les persones adultes. Són part de la cadena de contagi, encara que en una menor proporció que les persones adultes. Per tant, ara per ara, no podem descartar que l'escola sigui un indret on es transmet la malaltia, tant pels mestres i la resta de personal, com per l’alumnat.

Ara per ara, no podem descartar que l'escola sigui un indret on es transmet la malaltia, tant pels mestres i la resta de personal, com per l’alumnat

Per altra banda, sabem que una gran part dels contagis són en període asimptomàtic, de manera que no és possible evitar el risc de contagi simplement si es limita l'entrada a l'escola als nens i nenes i personal amb símptomes gripals o febre. Actualment, tampoc podem regular l'entrada a l'escola en funció d’un test immunològic, per la seva moderada qualitat i el gran percentatge de població segurament negativa.

També tenim coneixement que la majoria de contagis es produeixen per via aèria o per contacte amb la mà de superfícies contaminades. Una persona contagiada té la capacitat d’escampar el virus per l'aire a una distància màxima de dos metres, a excepció dels espais interiors sense ventilació on el contagi es pot produir a distàncies més grans.

Per això, cal mantenir una distància espacial de dos metres constantment i ventilar els espais interiors. Això farà necessari modificar l’aforament de les aules i les sales de reunions. Sempre que no es pugui garantir la distància espacial i la ventilació seria recomanable utilitzar les mascaretes. La transmissió a través de les mans obliga a una neteja repetida de les mans amb aigua i sabó o líquids desinfectants apropiats; i la neteja del mobiliari i el material escolar.

No tenim evidència sobre l’efectivitat d’aquestes mesures a la realitat de les escoles. Sembla, doncs, prudent iniciar la tornada a les aules en funció del risc comunitari de la infecció i començar per les zones amb menys risc de contagi.

No tenim evidència sobre l’efectivitat d’aquestes mesures a la realitat de les escoles. Sembla, doncs, prudent iniciar la tornada a les aules en funció del risc comunitari de la infecció i començar per les zones amb menys risc de contagi

Així, l’obertura de les escoles crea dilemes de difícil solució als serveis escolars, mestres i mares i pares. De cara al debat, però, m'agradaria introduir altres aspectes –a part dels epidemiològics ja esmentats- que em semblen fonamentals.

  1. La pandèmia comporta canvis en l'organització i la dinàmica social, probablement durant els propers 12-18 mesos, o més enllà si no aconseguim disposar d’una vacuna eficaç.
  2. L'educació és un sector clau en tota societat, no només perquè els escolars d’avui son la llavor de demà; també perquè l'escola té un impacte social que va més enllà de l’alumnat, i cal que s’adapti a aquests canvis.
  3. L'escola és l’indret adequat per ensenyar els canvis d'hàbits i aprendre noves normes, com la ‘salutació japonesa’ enlloc de l’abraçada, la distància social, la neteja repetida i ben feta de les mans, i la ventilació dels espais tancats.
  4. Els nens i nenes i els adolescents son la població més flexible alhora d’aprendre i per tant d’incorporar els canvis i adaptar-se als nous temps.
  5. L’escola juga un paper fonamental per adaptar els seus continguts a l’actualitat. La pandèmia és un motiu d’aprenentatge sobre la comprensió dels problemes, la globalitat i les interrelacions de les causes, la convivència amb les incerteses i la realitat de la nostra mort i la dels nostres.
  6. La metodologia i organització també s'hauran d’adaptar als nous temps. La utilització dels recursos digitals és una oportunitat. També ho és la utilització dels espais oberts per donar classes a l'aire lliure on el contagi és més difícil. A més, el coneixement científic descriu els efectes beneficiosos de la natura en l'atenció i el desenvolupament cerebral.
  7. Aquests canvis van més enllà de la pròpia escola. Tenen a veure amb la conciliació entre la nova forma de treballar i el nou funcionament escolar. Ara més que mai cal una conciliació més intensa entre la família, l'escola i el suport social.

La pandèmia ha obert una crisi sanitària i econòmica que també afecta l'educació. I tots els sectors relacionats s'hi han d’enfrontar de manera col·legiada, dialogada i oberta. L’esforç d’adaptació de tantes escoles i mestres durant el confinament ens mostra que hi podem donar resposta.