Anàlisi i Desenvolupament Global

COVID-19: Novetats científiques

SARS-CoV-2 (round magenta objects) emerging from the surface of cells cultured in the lab
Foto: Rawpixel - SARS-CoV-2 (en magenta) sobre la superfície de cèl·lules cultivades al laboratori

L'epidèmia, ara pandèmia, del nou coronavirus està avançant a un ritme vertiginós. Afortunadament, també és el cas dels estudis i l'evidència científica sobre el virus (SARS-CoV-2) i la malaltia (COVID-19).

En aquest espai, que anirem actualitzant periòdicament, farem un resum de la informació més rellevant sobre el SARS-CoV2 que es produeixi.

 

[Evidència publicada entre el 26/06/2020 i el 02/07/2020]

Lliçons del poble italià de Vo’

Vo’, un municipi del nord d'Itàlia, va aconseguir contenir l’epidèmia de COVID-19 gràcies a l’anàlisi massiva dels gairebé 3.200 habitants per a infecció de SARS-CoV-2. En van fer una a en començar la quarantena i una altra, dues setmanes més tard. Els resultats revelen que el 42,5% de les infeccions detectades en les dues campanyes van ser asimptomàtiques (és a dir que les persones no tenien símptomes quan se’ls va fer la prova i tampoc van desenvolupar símptomes després). L'estudi també va trobar càrregues virals similars en pacients simptomàtics i asimptomàtics, la qual cosa suggereix que tenen un potencial de transmissió semblant.

Infeccions als EUA: multiplicar per deu?

En moltes regions dels Estats Units, el nombre real d'infeccions per coronavirus és segurament 10 vegades més gran al que s’ha notificat, segons dades de seroprevalença que aporta la CDC. L'estudi es va realitzar amb mostres de sang preses entre març i abril per raons no relacionades amb la COVID-19, en 10 punts de diferents estats del país.

El CDC també va publicar els resultats d'una enquesta telefònica a 350 adults que van donar positiu per infecció de SARS-CoV-2. Només la meitat recordava haver tingut contacte amb un cas de COVID-19, i la majoria de contactes eren un membre de la família o algú de la feina. Una tercera part de les persones participants va assegurar que no havia recuperat l’estat “normal” de salut tres setmanes després d'haver donat positiu.

Complicacions neurològiques i neuropsiquiàtriques

Un estudi del Regne Unit descriu 125 casos de COVID-19 amb algun tipus de complicació neurològica o neuropsiquiàtrica. La complicació més freqüent va ser l’ictus, que es va observar en 77 pacients. Gairebé una tercera part dels pacients van mostrar signes de confusió o canvis de comportament.

Població infantil: un estudi europeu

La comunitat mèdica va estudiar 582 nens i nenes positius per COVID-19, d’edats compreses entre els tres dies i els 18 anys, en 25 països d'Europa. Una quarta part tenia algun altre problema de salut. Més de la meitat van ingressar a l'hospital i el 8% va requerir vigilància intensiva. El risc d'acabar en vigilància intensiva era més gran en els que patien una coinfecció per un altre virus respiratori. De les quatre morts que van produir-se durant l'estudi (0,69%), cap va ser en menors de 10 anys, i dos dels casos tenien problemes de salut preexistents.

Immunitat: més elevada que el que indiquen els tests d'anticossos?

Un equip de l'Institut Karolinska a Suècia va estudiar detalladament la resposta de cèl·lules T (les responsables de coordinar la resposta immune i la producció d'anticossos) en una gran cohort de persones no exposades al virus, en familiars exposats, pacients en fase aguda de COVID-19 i convalescents. Van trobar cèl·lules T específiques de SARS-CoV-2 en persones que no havien desenvolupat símptomes o que n’havien desenvolupat de lleus, i fins i tot en persones sense anticossos detectables. Aquests resultats suggereixen que la immunitat contra la COVID-19 podria ser més elevada que el que indiquen els tests d'anticossos.

De fet, la seroconversió (producció d'anticossos contra el virus) en pacients asimptomàtics pot trigar més temps, segons un estudi a Corea del Sud que va detectar anticossos neutralitzadors en pacients completament asimptomàtics vuit setmanes després del diagnòstic per PCR.

Resultats descoratjadors per a un fàrmac contra el VIH

El lopinavir-ritonavir, un medicament usat contra el VIH, no aporta cap benefici clínic en pacients hospitalitzats amb COVID-19, segons l'assaig RECOVERY que lidera el Regne Unit. La combinació de fàrmacs no va reduir ni la mortalitat, ni el risc de necessitar ventilació mecànica o ni la durada de l'hospitalització, en comparació amb el grup no tractat.

L'assaig RECOVERY es va posar en marxa el març passat per provar l'eficàcia de la dexametasona (un corticoesteroide), lopinavir-ritonavir (un medicamet per al VIH), hidroxicloroquina (un antimalàric), l’azitromicina (un antibiòtic), tocilizumab (un anti-inflamatori) i plasma convalescent (plasma de dondants que havien superat la malaltia).

L'assaig ja ha demostrat que la dexametasona redueix la mortalitat en pacients amb malaltia greu, mentre que la hidroxicloroquina i el lopinavir-ritonavir no aporten cap benefici clínic.

Una nota més positiva: un estudi a Nova York prova que les persones amb VIH que contrauen la COVID-19 no tenen un pitjor pronòstic en comparació a les que no estan infectades pel VIH.

La Xina avança amb les seves vacunes

La Xina ha aprovat la vacuna adenoviral de la companyia CanSino per a ús militar l'any vinent, segons ‘New York Times coronavirus vaccine tracker’. Per altra banda, la vacuna candidata de Sinopharm (a base de virus inactivat) comença els assajos clínics de fase 3.

 

[Evidència publicada entre el 19/06/2020 i el 25/06/2020]

Com evitar una segona onada

Un model per mesurar l'impacte d'intervencions no farmacèutiques (és a dir, que no impliquin vacunes o tractaments), mostra que el desconfinament ha de ser gradual i que el comportament individual (guardar distàncies socials, ús de mascaretes, higiene de mans) és clau per evitar futures onades de la malaltia.

Miniòrgans humans per estudiar la infecció viral

Un estudi amb cèl·lules i organoides derivats de cèl·lules mare humanes mostra que les cèl·lules beta del pàncrees i els organoides de fetge són altament susceptibles a la infecció pel SARS-CoV-2. Altres tipus cel·lulars que també expressen el receptor ACE2, com l'endoteli, macròfags o neurones corticals, són molt menys susceptibles, la qual cosa suggereix que hi ha altres factors implicats en l'entrada de virus (per exemple, la proteïna de superfície TMPRSS2). Els resultats obtinguts amb cèl·lules beta pancreàtiques contribueixen a l'evidència que suggereix que el nou coronavirus pot causar diabetis, encara que es necessiten més estudis. 

Detectar transmissió primerenca

Un equip italià ha trobat traces de SARS-CoV-2 in aigües residuals de Milan i Torino, recollides el passat desembre del 2019, la qual cosa suggereix que el virus ja circulava al nord d'Itàlia, fins i tot abans que la Xina reportés els primers casos. Però, això no vol dir que aquest va ser l'origen de la gran epidèmia a Itàlia, ja que va poder haver estat causada per introduccions més tardanes. Així mateix, una anàlisi amb mostres de donadors de sang a Lodi (nord d'Itàlia) va trobar cinc mostres de mitjans de febrer que contenien anticossos del SARS-CoV-2, la qual cosa suggereix que el virus ja circulava abans que s'identifiqués el primer pacient.

Als EUA, un pic en la malaltia del tipus grip estacional suggereix que entre el 8 i 28 de març hi va haver més de 8,7 milions de nous casos no diagnosticats de COVID-19. 

Infeccions lleus o asimptomàtiques: percentatge elevat, menys anticossos?

L'anàlisi de 5.458 contactes de casos amb SARS-CoV-2 a Llombardia (Itàlia) revela que aproximadament la meitat es va infectar. Tot i això, el 73,9% de les persones infectades i menors de 60 anys no van desenvolupar símptomes. El risc de desenvolupar símptomes augmenta amb l'edat -6,6% de persones infectades i majors de 60 van desenvolupar malaltia greu.
 
L'estudi amb donadors de sang a Lodi també va revelar que el 28% dels donadors reclutats entre el 18 de març i el 6 d'abril havien estat infectats pel virus, però la majoria no va desenvolupar símptomes o desenvolupar símptomes molt lleus. També tenien nivells d'anticossos més baixos, comparat amb pacients que sí van desenvolupar símptomes, una troballa que es confirma en diversos estudis.

Un equip xinès va estudiar 37 persones amb infecció per SARS-CoV-2 confirmada per RT-PCR però sense símptomes clínics. Comparat amb pacients de la mateixa edat i sexe, el grup asimptomàtic tenia nivells més baixos d'anticossos durant la fase aguda de la infecció. Dos mesos després de sortir de l'hospital, els nivells d'anticossos havien disminuït en ambdós grups i 40% de persones asimptomàtiques s'havien tornat seronegatives per anticossos de tipus IgG.

En un altre estudi de 149 pacients amb infecció confirmada per PCR (la majoria amb símptomes lleus) també es van trobar nivells baixos d'anticossos neutralitzants. Tot i això, es van detectar anticossos poc freqüents però recurrents i amb potent activitat antiviral en tots els individus testats, la qual cosa suggereix que una vacuna dissenyada per generar aquests anticossos seria molt eficaç.

Cèl·lules T: un millor indicador d'exposició a virus?

La detecció de cèl·lules T específiques contra el virus pot ser un indicador més sensible d'exposició al SARS-CoV-2 que la detecció d'anticossos, segons un estudi. L'equip investigador va analitzar la resposta immune humoral (anticossos) i cel·lular (cèl·lules T) davant de SARS-CoV-2 en individus de set residències en què hi va haver almenys un cas confirmat de COVID-19. Sis de vuit contactes tenien nivells detectables en sang de cèl·lules T específiques de virus, però no d'anticossos.

Tractament amb plasma convalescent

Un estudi amb 20.000 pacients hospitalitzats que van rebre plasma de pacients convalescents de COVID-19 mostra que el plasma és segur i suggereix que podria reduir la mortalitat, tot i que no va ser un assaig clínic controlat.

Impacte indirecte en la mortalitat per càncer

La crisi per COVID-19 podria causar fins a 10.000 morts addicionals per càncer colorectal i de mama als EUA, a causa de les interrupcions en diagnòstic i tractament.

 

[Evidència publicada entre el 12/06/2020 i el 18/06/2020]

L'epicentre està a Llatinoamèrica

Del total de morts per COVID-19, la meitat o més de la meitat es concentren Llatinoamèrica, però sobretot a Mèxic i al Brasil. Aquest darrer ja va superar al Regne Unit en nombre de morts i és ara el segon país més afectat, després dels Estats Units.

La importància de guardar distàncies…

Un model matemàtic amb dades de més de 40.000 participants al Regne Unit evidencia que un distanciament físic moderat pot reduir la proporció de casos que caldria aïllar o de contactes que caldria identificar per controlar la transmissió del SARS-CoV-2.

… i d'emprar mascaretes

Una anàlisi de clústers de transmissió al Japó va permetre identificar 22 casos primaris per als clústers: la majoria tenien entre 20 i 39 anys d'edat i no presentaven símptomes en el moment de la transmissió.

La transmissió aèria representa la principal via de propagació del virus, segons un estudi. També ha evidenciat que les dades sobre l'ús de mascaretes va ser clau per determinar l'evolució de la pandèmia a Wuhan, Itàlia i Nova York.

Població mundial en risc

En cas d’infecció, aproximadament una de cada cinc persones a tot el món té un risc més gran de desenvolupar una forma greu de COVID-19, a causa de condicions cròniques de salut. Ara bé, el risc varia considerablement amb l'edat. Aquestes valoracions no tenen en compte factors socioeconòmics, però són un punt de partida per a calcular el nombre de persones que podrien necessitar una protecció més gran o la vacuna.

Població infantil: menys susceptible a la infecció?

Segons un model de transmissió per edats, el risc d'infectar-se pel virus es redueix a la meitat en persones de menys de 20 anys, en comparació amb les que en tenen més de 20. Només el 21% del jovent d’entre 10 i 19 anys desenvolupa símptomes, quan d’entre el grup de més de 70 anys ho fa el 69%.

Els models també suggereixen que el tancament d'escoles va contribuir poc a frenar la transmissió del virus. D’una manera semblant, un estudi de seroprevalença a Ginebra va observar una prevalença d'anticossos molt inferior en nens i nenes de menys de deu anys i en adults de més de 64 anys.

D'altra banda, l'estudi Kids Corona de l'Hospital Sant Joan de Déu revela que els nens i nenes tenen una prevalença d'anticossos similar a la dels adults, encara que hagin desenvolupat símptomes molt lleus. L'estudi va comprendre 724 nens i nenes dels quals almenys un dels dos progenitors hagués donat positiu per COVID-19.

En tot cas, es pensa que una de les raons per les quals els infants estan protegits dels efectes greus de la malaltia, com l’ictus, podria ser la bona salut dels vasos sanguinis.

Un corticoide barat per reduir la mortalitat?

La dexametasona, un corticoide amb activitat antiinflamatòria, podria reduir la mortalitat en pacients de COVID-19 severa, segons un anunci de l'assaig RECOVERY, realitzat al Regne Unit. En pacients amb ventilació mecànica, el fàrmac va reduir-ne la mortalitat del 40% al 28%. En pacients que van necessitar oxigen (però no ventilació mecànica), l'efecte va ser menor (del 25% al 20%). Tanmateix, les dades encara no s’han fet públiques.

Altres novetats sobre tractaments

La companyia americana Regeneron ha iniciat assajos clínics amb un còctel d'anticossos per a provar la seva eficàcia en el tractament o prevenció de la COVID-19.

Mentrestant, l’FDA als EUA ha anul·lat l'autorització d'emergència per a usar hidroxicloroquina com a tractament per a la COVID-19.

El son durant el confinament

Una enquesta feta a Suïssa, Alemanya i Àustria, i una altra feta a estudiants universitaris dels EUA revela que, durant el confinament, les persones van seguir rutines de son més saludables, encara que la qualitat del son va ser més baixa. L'exposició a plena llum i l'exercici poden augmentar la qualitat del son en aquestes situacions.

Ratolins per avaluar teràpies i vacunes

Els ratolins que expressen el receptor humà ACE2 desenvolupen pneumònia quan s’exposen al SARS-CoV-2 i representen un bon model per a avaluar teràpies i vacunes contra la COVID-19.

 

[Evidència publicada entre el 05/06/2020 i el 11/06/2020]

Restriccions: vides salvades

La implementació de restriccions, incloent el confinament a casa i el tancament de negocis, va evitar uns 285 milions de casos a la Xina i uns 60 milions de casos als EUA, segons personal investigador de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Un altre estudi de l'Imperial College de Londres estima que el confinament podia haver salvat fins a 3 milions de vides en onze països europeus.

Aigües residuals: una primera alerta

Una anàlisi retrospectiva de mostres d'aigües residuals de Barcelona detecta virus en mostres preses a partir del 15 de gener —quaranta dies abans que es notifiqués el primer cas a la Ciutat Comtal, segons la Universitat de Barcelona.

Gossos per al diagnòstic?

La suor de les persones infectades per COVID-19 té una olor particular que pot ser reconeguda per gossos, segons un estudi encara no revisat per parells.

Hormones masculines i COVID-19

Totes les dades epidemiològiques confirmen que la mortalitat per COVID-19 és més elevada en homes que en dones. Les raons poden ser diverses, però un article a la revista Science assenyala les hormones masculines (andrògens) com un dels principals sospitosos. A la pròstata, els andrògens augmenten l'expressió d'una de les molècules que el virus fa servir per infectar cèl·lules humanes (TMPRSS2). Encara que no se sap si això també passa al pulmó, un estudi a Itàlia va evidenciar que els pacients sota teràpia de privació d'andrògens tenien un risc més baix d'hospitalització o mort per COVID-19. Dos estudis més mostren una associació entre calvície i malaltia greu, i l'anàlisi de dades de centenars de pacients masculins amb COVID-19 al Regne Unit va mostrar una correlació entre andrògens a la sang i la gravetat de la malaltia. Diversos hospitals de veterans als EUA han començat assajos clínics amb un fàrmac supressor d'andrògens en pacients amb COVID-19.

Tractament

Remdesivir

Un estudi realitzat amb macacos indica que el fàrmac pot prevenir la progressió a pneumònia en pacients amb COVID-19 si s'administra de manera precoç.

Inhibidor de BTK

La BTK és una proteïna (tirosina cinasa) implicada en l'activació dels macròfags, que són part de la nostra primera línia de defensa del sistema immunitari. Un estudi amb un nombre molt reduït de pacients amb malaltia greu indica que el tractament amb un inhibidor de la BTK (acalabrutinib) pot ser beneficiós en aquests pacients. Aquests resultats han de confirmar-se amb estudis controlats i més grans.

Hidroxicloroquina

Tres assajos grans, zero eficàcia per a tractar o prevenir la COVID-19.

Recovery, l’assaig controlat més gran que s’ha realitzat fins al moment, mostra que el tractament amb hidroxicloroquina no aporta cap benefici als pacients hospitalitzats per COVID-19. La mortalitat va ser similar entre els més de 1.500 pacients que van rebre el fàrmac i els més de 3.o00 que no el van rebre (25,7% i 23,5%, respectivament).

Dos assajos més mostren que la hidroxicloroquina tampoc és eficaç per prevenir la malaltia. El primer és un estudi realitzat als Estats Units i al Canadà, en què es va enviar el fàrmac o placebo a més de 800 contactes pròxims de casos confirmats. De les persones que van prendre un fàrmac, un 12% va desenvolupar la malaltia, mentre que, de les que van prendre placebo, ho van fer un 14%.

El segon és un estudi realitzat a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Barcelona amb més de 2.300 persones exposades al virus. No es va observar una diferència significativa en el percentatge de persones que van desenvolupar la malaltia entre tots dos grups, segons va assenyalar el coordinador de l'estudi, Oriol Mitjà, a la revista Science.

Plasma de pacients recuperats

Un primer assaig controlat indica que el tractament amb plasma convalescent no aporta cap benefici clínic, encara que el nombre de pacients va ser reduït.

Vacunes

L'Imperial College de Londres començarà aquest mes assajos clínics amb 600 voluntaris per provar la seguretat de la seva vacuna a base de ARNm “acte-amplificador”. A l'octubre, podria iniciar assajos amb 6.000 participants per provar-ne l’eficàcia. L'avantatge seria que es requereixen dosis més baixes, en comparació amb la vacuna d'ARN desenvolupada per Moderna, i que la fabricació seria menys costosa. L'institut ha constituït una aliança anomenada VacEquity Global Health per a oferir la vacuna al menor preu possible a països de rendes baixes i mitjanes.

Per part seva, la vacuna desenvolupada pel grup d'Oxford començarà a provar-se al Brasil, en col·laboració amb la Universitat de Sao Paulo. Es provarà primer en 1.000 voluntaris particularment exposats al virus.

L'Organització Mundial de la Salut ha publicat un “panorama actual” de vacunes contra la COVID-19. Hi ha 133 vacunes actualment en desenvolupament. Deu d'aquestes vacunes ja s'estan provant en humans.