Recerca, Eliminació de la malària

Una crida per situar els països endèmics al centre de gravetat del combat contra la malària

El procés consultiu ‘Repensar la malària en el context de la COVID-19’ va concloure amb una crida a integrar els serveis contra la malària en sistemes de salut més forts, donar poder a les comunitats locals, basar-se en les dades científiques per a la presa de decisions i modificar l’estructura de governança perquè els països endèmics tinguin cada vegada més lideratge

03.09.2021

Després de 18 mesos d’intenses discussions sobre com redirigir la lluita contra la malària, els resultats de l’exercici ‘Repensar la malària en el marc de la COVID-19’ es van presentar el passat 1 de setembre. El procés va estar organitzat per la Universitat de Harvard sota la direcció de Dyann Wirth (Universitat de Harvard, Estats Units) i Rose Leke (Universitat de Yaoundé I, Camerun), i va involucrar més de 200 persones que van concloure que els països on la malària és endèmica han d’esdevenir el centre de gravetat per a la presa de decisions, la perícia tècnica, el finançament i el compromís polític en la lluita contra aquesta malaltia.

‘Repensar la malària’ es la continuació d’anteriors exercicis de reflexió. En aquesta ocasió, va abordar l’escenari que ha resultat de la pandèmia de COVID-19, que no només ha posat els sistemes de salut contra les cordes, sinó que també n’ha mostrat les limitacions i desigualtats, arreu del món. El principal objectiu va ser mirar críticament com s’han fet les coses fins ara i com es poden millorar, un esforç particularment important per posar remei al fet innegable que gairebé no s’ha aconseguit cap avanç contra la malària des de 2015, tal com va destacar la directora regional per a l’Àfrica de l’Organització Mundial de la Salut (AFRO), Matshidiso Moeti.

Les conclusions d’aquest exercici van ser compartides amb la comunitat de malària en un seminari en línia en directe que va destacar pel fet que més de la meitat dels experts que van liderar les discussions i presentacions provenien de països endèmics de malària de l’Àfrica, i per l’alta representació de dones, un biaix celebrat per molts participants del seminari mitjançant comentaris al ‘xat’ col·lectiu.

‘Repensar la malària’ es va estructurar al voltant de tres grups de treball que van tenir reunions regulars i van recopilar informació a través d’entrevistes, revisions bibliogràfiques, articles comissionats i un comitè consultiu per a cadascú d’ells. El procés va involucrar institucions de recerca, Programes Nacionals de Malària, organitzacions multilaterals, el sector privat i Organitzacions no Governamentals, entre d’altres.

El Grup de Treball 1 va abordar l’estructura de governança al món de la malària. Entre les recomanacions principals, es va incloure canviar la percepció de la malària per presentar-la com el veritable problema social i de desenvolupament que significa a la majoria de països endèmics, més que com un simple problema mèdic. El grup va fer una crida perquè els programes contra la malària es recolzin en la cobertura sanitària universal, a més d’augmentar la disponibilitat i visibilitat de les dades epidemiològiques per guiar les decisions polítiques, i considerar el cost de la malaltia i la discapacitat per malària en els càlculs financers relacionats amb la malaltia. També es va suggerir que cada país nomeni un Consultor Especial per al Cap de l’Estat en temes de malària.

El segon grup de treball va tractar sobre la integració dels serveis de malària, així com del rol de la recerca i el desenvolupament, i el sector privat. El seu objectiu va ser entendre com es poden oferir serveis de malària de manera universal i integrada, identificar oportunitats per augmentar l’impacte de les intervencions i ressaltar les àrees on la innovació pot aconseguir una cobertura més completa i equitativa. Entre el seus missatges principals el grup va incloure la necessitat d’integrar els serveis de malària en sistemes de salut més forts, basar la capacitació del personal en la innovació i el desenvolupament, i donar suport a la ciència de la implementació.

Finalment, el grup de treball en Formació i Capacitació va cridar a invertir en la força de treball en salut a tots els nivells, incloent-hi remunerar la feina dels treballadors comunitaris en salut. A més, va considerar prioritari obrir l’accés a les dades científiques de tot tipus perquè es prenguin millors decisions, i garantir un personal capaç d’abordar la malària des d’una perspectiva multidisciplinària.

Un dels moments més importants de l’esdeveniment va ser la intervenció del President d’Uganda, Yoweri Museveni, que es va comprometre públicament a “llançar una guerra completa contra el mosquit i el plasmodium per alliberar-nos de la malària”, i a fer-ho des d’un país situat al cor d’Àfrica. Per assolir l’èxit, va afegir, ens caldrà involucrar les comunitats afectades, garantir que els nostres actes tenen base científica i donar suport i finançament suficients a les institucions de recerca dels països endèmics.

El seminari va ser també escenari d’altres anuncis i discussions. La directora d’AFRO va anunciar que aviat llançaran una avaluació independent de la iniciativa de l’OMS ‘High burden high impact’, mentre que una secció completa va estar dedicada a compartir lliçons apreses durant els processos d’eliminació de la malària a la Xina i Sri Lanka. George Gao i Kamini Mendis van conversar sobre aquest punt amb Pedro Alonso, director del Programa Mundial de Malària de l’OMS, per a qui el punt més important és arribar a una aproximació basada en la resolució de problemes, responent les necessitats específiques de cada context i adaptant les estratègies a les condicions locals, en un esforç liderat per experts locals també.

Per acabar el seminari, comentaristes d’alt nivell es van unir per reflexionar sobre què cal ara per executar les idees plantejades. “Soc més optimista que mai”, va dir Halima Mwensi, resumint el sentiment general que va impregnar tot el seminari. “Què fa falta? –va continuar-: finançament local i extern, recursos humans per assolir la cobertura sanitària universal, i comunitat, comunitat, comunitat. Ens cal fer alguna cosa perquè aquestes conclusions no es quedin en simples aspiracions i retòrica”. La directora d’AFRO va compartir aquesta mateixa mirada optimista cap al futur gràcies, va dir, als “emocionants” resultats de la implementació a gran escala de la vacuna RTS,S contra la malària i de l’impacte de combinar-la amb d’altres estratègies profilàctiques amb medicaments, així com de l’inici del desenvolupament d’una vacuna d’ARN contra la malària i el consens al voltant de la importància de donar veritable poder als qui treballen a primera línia.

Leonardo Simão (Fundação Joaquim Chissano, Mozambique) va destacar que el sector salut no se l’ha de deixar sol en la responsabilitat d’eliminar la malària, sinó que ha de comptar amb el suport dels Ministeris d’agricultura, medi ambient, finances, educació, etc., i d’altres sectors, per garantir que s’abordin totes les dimensions del problema, mentre que Evelyn Ansah (University of Health and Allied Sciences, Gana), va subratllar que “integrar els serveis de malària amb d’altres serveis de salut és una situació en la qual tots guanyen”.

Després del seminari, Núria Casamitjana, directora de Formació a ISGlobal i colíder del grup de treball en Formació i Capacitació, va dir: “Estic molt satisfeta d’haver participat en aquest procés tan enriquidor i d’haver observat el fort lideratge de tantes dones africanes talentoses, valentes i entusiastes. Si deixem la lluita contra la malària a les seves mans, les coses seran diferents”. Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa per a l’Eliminació de la Malària d’ISGlobal i membre del comitè assessor del Grup de Treball 2, va ressaltar per la seva banda el consens al voltant del paper de la ciència. “És fonamental que els programes de malària comptin amb dades confiables per prendre les millors decisions, i que es basin en l’estudi dels processos d’implementació dels serveis que els permetin superar obstacles i augmentar l’efectivitat de les intervencions que tenim”, va assegurar.

Les següents passes en aquest exercici de reflexió col·lectiu inclouen un esdeveniment per continuar amb les discussions els dies 28 i 29 de setembre, i la publicació d’una sèrie d’articles produïts pels grups de treball.

El seminari va estar copatrocinat per ISGlobal, l’Aliança MESA i el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), juntament amb d’altres institucions, i es pot veure enregistrat en aquest enllaç en anglès, i amb traducció simultània a l’espanyol, francès i portuguès.

Més informació

rethinkingmalaria.org