Recerca

Menys contaminació atmosfèrica i un fàcil accés a espais verds o blaus: una recepta per millorar la qualitat de vida de persones amb MPOC

Un estudi avalua, per primera vegada, l'associació entre una sèrie de factors ambientals i els efectes de la malaltia en més de 400 pacients

02.09.2021
Tres homes grans corrent al parc
Foto: Michael de Groot / Pixabay

La contaminació atmosfèrica i la llunyania d'espais verds o blaus afecten negativament a la qualitat de vida relativa a la salut dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), segons un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”. Els resultats subratllen la necessitat d'implementar polítiques urbanes que millorin la qualitat de vida del gran nombre de persones amb malalties respiratòries a tot el món.

La qualitat de vida relacionada amb la salut s'ha convertit en un dels paràmetres més importants per mesurar la progressió de la MPOC. “Se sap que diversos factors clínics i psicològics poden influir en aquest paràmetre, però s'ha investigat poc sobre l'efecte de factors ambientals”, explica Judith Garcia-Aymerich, investigadora d'ISGlobal i coordinadora de l'estudi. Per això, Garcia-Aymerich i el seu equip van avaluar, per primer cop, la relació entre la qualitat de vida relativa a la salut i diversos factors ambientals en més de 400 pacients amb diferents graus de MPOC clínicament estable, des de moderada a greu.

Les i els pacients, residents de l'àrea de Barcelona, van realitzar un test d'avaluació de MPOC i van contestar un qüestionari clínic. L'equip investigador va determinar l'exposició residencial de cada pacient a contaminants de l'aire (NO2, partícules PM2,5, PM10 i absorbància de PM2,5), soroll per trànsit, temperatura a nivell de terra, i proximitat a espais verds o blaus (masses d'aigua). Van trobar que alts nivells de NO2 i absorbància de PM2,5 (que és un indicador de l'sutge que resulta de la combustió) es relacionaven amb pitjors resultats en l'avaluació i el qüestionari, mentre que una distància més grans d’espais verds o blaus es va associar amb pitjors resultats en la part del qüestionari relativa a la salut mental. “Això podria explicar-se per l'efecte restaurador que tenen els espais verds i blaus, encara que també podria ser conseqüència de la major activitat física que propicien”, explica Subhabhatra Moitra, primer autor de l'estudi.

L'equip investigador admet que, en tractar-se d’un estudi transversal (i no longitudinal), no es pot demostrar una causalitat i que caldrà fer altres estudis per entendre millor la contribució de cada tipus de contaminant. “Tanmateix, la recerca, realitzada per primera vegada en una població mediterrània, aporta evidència de què la contaminació de l'aire (particularment per NO2 i sutge) i la llunyania d'espais verds o blaus afecta de manera negativa a la qualitat de vida relativa a la salut en pacients amb MPOC”, diu Garcia-Aymerich.

Aquests resultats poden ajudar el col·lectiu mèdic a millorar la qualitat de vida dels pacients amb MPOC, per exemple, recomanant-los d’evitar zones de trànsit de vehicles o d’apropar-se tant com puguin a zones verdes o blaves. També confirmen la importància de limitar la pol·lució de l'aire a les ciutats i de redefinir polítiques urbanes per millorar la qualitat de vida d'un gran nombre de persones que viuen amb malalties respiratòries a tot el món.

Els resultats es publiquen poc abans que se celebri el Congrés de la European Respiratory Society d'aquest any, que es durà a terme virtualment entre el 5 i 8 de setembre.

Referència

S Moira, M Foraster, A Arbillaga-Etxarri, et al. Roles of the physical environment in health-related quality of life in patients with chronic obstructive pulmonary disease. Env Res. Jan 2022, 11828. https://doi.org/10.1016/j.envres.2021.111828