Publicador de continguts

Recerca

El nitrat en l'aigua de consum podria ser un factor de risc de càncer de pròstata a llarg termini

El nitrat arriba fins a l’aigua de l'aixeta o l’embotellada procedent, sobretot, dels fertilitzants usats en l'agricultura i dels excrements de la ramaderia intensiva

08.03.2023
Foto: Manki Kim / Unsplash

El nitrat ingerit durant la vida adulta a través de l'aigua de l'aixeta i l'aigua embotellada podria ser un factor de risc de càncer de pròstata, sobretot en el cas de tumors agressius i en homes més joves. Ho suggereix un estudi dut a terme a Espanya i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". Els resultats d’aquest treball científic s’han publicat a Environmental Health Perspectives.

La recerca també apunta a un paper important de la dieta. Així, l'equip investigador ha trobat que menjar abundant fibra, fruites i verdures o vitamina C podria reduir aquest efecte negatiu del nitrat en l'aigua de consum.

Nitrat i trihalometans (THMs) ingerits a través de l'aigua

L'objectiu de l'estudi era avaluar si existia una relació entre la ingesta de nitrat i trihalometans (THMs) a través de l'aigua de consum i el càncer de pròstata. Tant el nitrat com els THMs són dos dels contaminants més habituals de l'aigua de consum. El nitrat present a l'aigua procedeix dels fertilitzants i excrements de l'agricultura i ramaderia intensives. La pluja l’arrossega fins als aqüífers i rius. “És un compost que forma part de la natura, però n’hem alterat el cicle natural”, explica Cristina Villanueva, investigadora d’ISGlobal especialitzada en contaminació de l'aigua. Ara s'estudia si una exposició al nitrat sostinguda al llarg de la vida adulta podria arribar a desencadenar un càncer.

Per la seva banda, els THMs són subproductes de la desinfecció de l'aigua, és a dir, compostos químics que es formen després de desinfectar l'aigua per al seu consum, generalment amb clor. A diferència del nitrat, que només s’ingereix, els THMs també es poden inhalar i absorbir a través de la pell en dutxar-nos, assistir a piscines o rentar els plats. L'exposició a llarg termini a THMs s'ha associat amb un major risc de càncer de bufeta, però fins al moment l'evidència de la seva relació amb altres tipus de càncer ha estat molt limitada.

 

Càncer de pròstata i exposició a llarg termini a nitrat i THMs en l'aigua potable

Per avaluar la possible associació entre el càncer de pròstata i l'exposició a llarg termini al nitrat i els THMs en l'aigua de consum, un equip investigador liderat per ISGlobal va estudiar 697 casos de càncer de pròstata d'hospitals espanyols entre 2008 i 2013 (dels quals 97 presentaven tumors agressius), així com altres 927 homes d'entre 38 i 85 anys que no estaven diagnosticats de càncer en el moment de l'estudi i que van exercir de grup de control. Coneixent on havien viscut aquestes persones i el tipus d'aigua (de l'aixeta, embotellada o, en algun cas, de pou), així com la quantitat d'aigua, que havien begut al llarg de la seva vida, es va estimar la mitjana de nitrat i THMs a la qual cada participant hauria estat exposat des dels 18 anys. Les estimacions es van fer a partir de dades disponibles procedents de controls en l’aigua de consum duts a terme pels municipis o les empreses concessionàries, d’anàlisis fetes a aigües embotellades de les marques amb major distribució i de mesuraments en diferents punt d’Espanya abastits per aigües subterrànies.

 

 

Com més alta va ser la xifra de nitrat ingerit, major va ser l'associació amb el càncer de pròstata. Aquells participants amb ingestes més altes de nitrat a través de l'aigua (més de 14 mg/d de mitjana al llarg de la vida) multiplicaven per 1,6 la probabilitat de patir un càncer de pròstata de baix grau o mitjà, i multiplicaven gairebé per 3 la probabilitat de desenvolupar un tumor de pròstata agressiu, comparats amb aquells participants que presentaven ingestes de nitrat més baixes (menys de 6 mg/dia de mitjana al llarg de la vida).

 “S'ha suggerit que els càncers de pròstata agressius i, per tant, de pitjor pronòstic, tenen causes etiològiques subjacents diferents als tumors de creixement lent amb un curs indolent, i les nostres troballes confirmen aquesta possibilitat” explica Carolina Donat-Vargas, investigadora d‘ISGlobal i primera autora de l'estudi. La investigadora també ressalta que "els riscos associats a la ingesta de nitrat a través de l'aigua ja s'observen a consums d'aigua amb nivells per sota dels màxims permesos per les directives europees, 50 mg de nitrat per litre d'aigua”.

Beure aigua no implica desenvolupar un càncer

Les autores, no obstant això, matisen que es tracta d'una primera evidència que haurà de ser confirmada amb nous estudis, per la qual cosa encara queda molt camí abans de poder parlar d'una relació de causalitat. “Exposar-se als nitrats a través de l'aigua de consum no implica que s’hagi de desenvolupar un càncer de pròstata”, aclareix Carolina Donat-Vargas. ”El que sí que esperem és que aquest estudi, juntament amb d’altres, pugui contribuir a la revisió dels nivells permesos de nitrat a l'aigua de manera que garanteixin que no impliquen un risc per a la salut humana”, afegeix.

D'altra banda, mentre que els THMs ingerits no es van associar amb el càncer de pròstata, sí que ho van fer els nivells de THMs en l'aigua corrent residencial, la qual cosa suggereix que la inhalació i exposició dèrmica podrien tenir un pes significatiu en l'exposició total. Calen més estudis quantificant apropiadament l'exposició a THMs a través de les diferents rutes per poder extreure conclusions fermes.

Fibra, fruita, verdura i vitamina C per prevenir el càncer de pròstata

Els participants també van respondre un qüestionari de freqüència d'aliments, a través del qual es va obtenir informació individual sobre la dieta. Una dada destacable de l'estudi és que les associacions entre nitrat ingerit i càncer de pròstata només es van observar en els homes que ingerien menys fibra, fruita i verdures, o vitamina C. “Els antioxidants, les vitamines i els polifenols de les fruites i verdures podrien actuar com a inhibidors de la formació de nitrosamines en l'estómac, que són els compostos amb potencial carcinogen”, explica Carolina Donat-Vargas. “D'altra banda, la vitamina C ha demostrat una activitat antitumoral notable”, agrega. “I la fibra, per part seva, beneficia els bacteris intestinals, la qual cosa exerceix un efecte protector enfront de tòxics derivats dels aliments, incloses les nitrosamines.” En aquells homes amb consums més baixos de fibra (≤ 11g/dia), una major ingesta de nitrat va multiplicar per 2,3 la probabilitat de patir un càncer de pròstata. En canvi, en aquells amb consums més alts de fibra (>11g/dia), una major ingesta de nitrat no es va associar amb major probabilitat de càncer de pròstata.

L'equip investigador espera que aquest treball contribueixi a crear consciència dels potencials efectes ecològics i en la salut humana dels contaminants presents en l’aigua, i que ajudi també a convèncer les administracions perquè controlin de forma més rigorosa aquest recurs natural. Entre les mesures que proposen les autores de la investigació per disminuir els nivells de nitrats figuren “acabar amb l'ús indiscriminat de fertilitzants i pesticides”, i fomentar dietes que prioritzin la salut planetària mitjançant una reducció del consum d'aliments d'origen animal, especialment la carn.

Càncer de pròstata, el més comú entre els homes espanyols

El càncer de pròstata sembla estar augmentant a tot el món i actualment és el més comú entre els homes espanyols (constitueix el 22% de tots els tumors diagnosticats en homes). No obstant això, les seves causes continuen sent en gran mesura desconegudes i és un dels pocs càncers per als quals l'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) no ha identificat un agent carcinogènic clar. Els factors de risc actualment reconeguts no són modificables (edat, origen ètnic o antecedents familiars), però se sospita que certes exposicions ambientals poden contribuir-ne al desenvolupament, especialment en la versió més agressiva i de pitjor pronòstic. Per tant, és de vital importància continuar explorant els factors ambientals que poden contribuir-ne desenvolupament per poder actuar en la seva prevenció.

Referència

Donat-Vargas C, Kogevinas M, Castaño-Vinyals G, Pérez-Gómez B, Llorca J, Vanaclocha-Espí M, Fernandez-Tardon G, Costas L, Aragonés N, Gómez-Acebo I, Moreno M, Pollan M, Villanueva CM. Long-term exposure to nitrate and trihalomethanes in drinking-water and prostate cancer: A Multicase–Control Study in Spain. Environmental Health Perspectives. https://doi.org/10.1289/EHP11391