Recerca

Els 5 reptes de l'epidemiologia ambiental del futur

Un article publicat a 'Environment International' identifica els desafiaments d'aquesta disciplina per als propers 25 anys

22.05.2017

El món canvia a una velocitat de vertigen i la ciència també hauria de fer-ho si no vol quedar-se enrere. És el cas de l'epidemiologia ambiental, una àrea científica que haurà d'afrontar transformacions importants en els propers 25 anys per seguir sent rellevant en salut pública i preventiva. Aquesta és la tesi d'un article publicat recentment a Environment International i que té el seu origen en el simposi celebrat el novembre del 2015 a Barcelona per commemorar el desè aniversari del CREAL (actualment, ISGlobal Campus Mar).

5 reptes per als propers 25 anys

L'assaig, coordinat per la investigadora d'ISGlobal Cathryn Tonne, assenyala els següents cinc temes com les forces motores que modelaran el futur de l'epidemiologia ambiental, la ciència que estudia els efectes de l'ambient sobre la salut.

1. Demografia i urbanització

"Els futurs epidemiòlegs ambientals s'enfrontaran a un món marcat per esperances de vida més llargues, però també per majors càrregues de malalties cròniques", afirma Cathryn Tonne. Així mateix, hi haurà canvis notables en la distribució geogràfica de la població, que seguirà migrant de les àrees rurals a les urbanes. Pel que fa al creixement poblacional, es preveu que pràcticament el 90% es concentri a Àsia i Àfrica i, en particular, en tres països: Índia, Xina i Nigèria.

La migració a gran escala afegirà complexitat als estudis i dificultarà el seguiment dels participants. Els llocs de residència previs i les exposicions acumulades des de l'edat primerenca seran factors a considerar.

2. Canvis ambientals globals

L'epidemiologia ambiental del futur estarà marcada per la que s'ha definit com "la major amenaça per a la salut global del segle XXI": el canvi climàtic. Onades de calor tindran una major incidència en una població cada vegada més envellida, i altres fenòmens propis d'un clima extrem, com tempestes o inundacions, podrien produir impactes directes en la salut.

Al seu torn, els períodes de sequera podrien conduir a situacions d'inseguretat alimentària, malnutrició o expansió de malalties com el còlera o les infeccions per E. Coli. També és probable que les malalties transmeses per vectors es vegin expandides a noves regions amb l'increment de les temperatures. Finalment, és probable que el nombre de químics als quals la població està exposada segueixi augmentant en els propers anys.

3. Tecnologia

Segons els autors de l'assaig, la ràpida evolució de la tecnologia plantejarà nombroses oportunitats i, sobretot, un repte: el d'impedir que siguin les pròpies capacitats tecnològiques les que marquin una agenda científica que hauria de seguir sent determinada per les prioritats de salut pública.

Una major disponibilitat de dades geolocalitzades obrirà la porta de l'epidemiologia ambiental a països de rendes mitjanes i baixes, on fins ara s'han realitzat pocs estudis.

Els mesuraments d'exposicions per satèl·lit, les xarxes socials o l'anomenada e/m-health (salut a través dels dispositius mòbils) cobraran cada vegada més importància.

Finalment, és d'esperar un protagonisme creixent per part de la "òmica" (el mesurament de la totalitat o una proporció elevada d'una dimensió de gens, molècules o processos per mesurar la petjada que els factors ambientals deixen en el sistema biològic.

4. Disponibilitat de dades

Actualment s'ha arribat a un punt on la capacitat de generació de dades supera l'espai d'emmagatzematge existent. Això planteja un repte per al processament de dades en l'era del big data i obligarà en molts casos a descartar les dades en cru i a mantenir únicament aquells que es consideri rellevants.

5. Disseny d'estudis, models d'investigació

La tendència en els estudis d'epidemiologia ambiental és la utilització de mides de mostra cada vegada més grans, arribant a incloure a la totalitat de la població. Això requerirà el desenvolupament de noves tècniques estadístiques per a bregar amb la complexitat de les dades.

D'altra banda, els autors subratllen la probabilitat que la ciència ciutadana jugui un paper més rellevant i enriqueixi un model de producció científica que fins ara continua centrat en anàlisi individuals, sovint realitzats per un únic grup de recerca.

Les recomanacions

Després de la identificació dels reptes principals, l'article realitza les següents recomanacions per a una millor adaptació als desafiaments previstos:

  • Prioritzar l'envelliment saludable mitjançant una millor comprensió dels efectes que les exposicions ambientals tenen sobre les malalties associades a l'edat
  • Corregir la manca d'informació relativa a certs països o poblacions que hi ha actualment i aconseguir una distribució equitativa de les dades sobre les exposicions ambientals i els seus efectes en la salut
  • Millorar els mètodes de recollida de dades per reduir la càrrega que els estudis suposen per als participants
  • Adoptar marcs teòrics que permetin gestionar la complexitat i estudiar el sistema de determinants de la salut com un tot
  • Formalitzar l'anàlisi de dades per reduir la subjectivitat
  • Adaptar la formació de futurs epidemiòlegs incloent noves tècniques estadístiques, amb un focus en el treball transdisciplinar

Referència

Tonne, C., Basagaña, X., Chaix, B. et al. New frontiers for environmental epidemiology in a changing world. Environment International (2017), http://dx.doi.org/10.1016/j.envint.2017.04.003