El 2016, per encàrrec de la direcció general de l'OMS, es va formar el Grup Assessor Estratègic per a l'Eradicació de la Malària (SAGme, per les seves sigles en anglès) per analitzar futurs escenaris de la malaltia, incloent-hi la viabilitat de l'erradicació. L'OMS acaba de publicar el resum executiu de l'informe: “L'eradicació de la malària: beneficis, futurs escenaris i viabilitat”. La principal conclusió és que no hi ha grans obstacles biològics o ambientals que n'impedeixin l'erradicació, però no serà possible assolir-la amb les eines i el nivell d'inversió actuals. De fet, l'informe considera que, amb les eines actuals, hi haurà encara 11 milions de casos de malària a l'Àfrica el 2050.

El 1955, l'OMS es va fixar l'ambiciós objectiu d'erradicar la malària però —per bé que va aconseguir eliminar-la en diversos països— les eines existents van resultar inadequades per a l'erradicació, i els esforços es van centrar en el control de la malaltia. La malària va tornar amb força, afectant les poblacions més vulnerables del planeta: els més joves i els pobres (la gran majoria de les morts es produeixen entre nens i nenes menors de cinc anys i a l'Àfrica subsahariana). Des de l'any 2000, la marcada disminució en el nombre de casos i morts per malària ha obert la porta a considerar, una vegada més, la viabilitat d'erradicar la malaltia.

Mentre que el grup SAGme conclou que ‘encara no es pot donar una data específica per a l'erradicació’, emfatitza que ja existeix una clara agenda per a aconseguir-la. 

Corregir el rumb

En primer lloc, la comunitat internacional necessita corregir el rumb per a aconseguir els objectius globals de reduir un 90% el nombre de casos i morts, tal com estableix l'Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària 2016-2030. Per a això, cal concentrar esforços als països amb major càrrega de la malaltia (la resposta “D'alta càrrega a alt impacte”). Ampliar les intervencions actuals entre el 2016 i el 2030 per arribar al 90% de la població dels 29 països amb major càrrega evitaria 2.000 milions de casos addicionals i 4 milions de morts durant aquest període. Per tant, conclou el SAGme, el control de la malària ha d'enfortir-se, independentment de si es decideix erradicar-la.

Recórrer l'últim tram

Per tal de fer l'últim pas —i el més difícil— en el camí cap a l'erradicació, la prioritat és, ara mateix, establir les bases per a un esforç reeixit i disminuir el risc de fracàs.

Innovació: una de les pedres angulars és una agenda de recerca actualitzada per desenvolupar les eines i coneixement transformadors que ajudaran a aconseguir l'erradicació. Aquesta agenda ja existeix. L'Agenda Científica per a l'Eradicació de la Malària (malERA) ha estat el resultat d'un esforç global i col·laboratiu coordinat per l'Aliança Científica per a l'Eradicació de la Malària (MESA), la seu de la qual està a ISGlobal, centre col·laborador de l'OMS per al control, l'eliminació i l'erradicació de la malària. En total, més de 400 experts de tot el món van participar en malERA i la seva actualització (malERA Refresh) per consensuar les eines, estratègies i tecnologies que permetran aconseguir l'erradicació. “Efectivament, malERA s'ha convertit en un pla mestre per a la comunitat científica”, assenyala Regina Rabinovich, directora de MESA. “Necessitem aprofitar els avenços en genètica, eines moleculars i noves maneres de desenvolupar fàrmacs i maneres d'atacar al mosquit, necessaris per a impulsar l'erradicació”, afegeix la investigadora.