La batalla contra la polio

Pedro L. Alonso i Rafael Vilasanjuan escriuen un article d'opinió sobre l'eradicació de la polio

27.12.2012
Foto: RIBI Image Library

Estem molt a prop d'aconseguir un fet històric: l'eradicació de la polio. Eradicar una malaltia significa eliminar tots els casos a nivell mundial, que desaparegui totalment del planeta, i aconseguir-ho és d'una dificultat extrema. Es va aconseguir en el cas de la verola, declarada oficialment eradicada al 1980, i avui ens trobem a les portes de repetir una proesa similar.

Fa relativament poc, als anys 50, encara es registraven casos de polio al nostre país però gràcies, principalment, a la vacunació es va aconseguir controlar la malaltia. L'esforç de la comunitat internacional en aquest sentit ha estat majúscul i des de 1988 els casos a nivell mundial s'han reduït en més d'un 99%. Avui, la polio només és endèmica en tres països del món: Pakistan, Afganistan i Nigèria, però fins que no s'hagin eliminat totalment aquestes últimes borses de prevalença cap país estarà a resguard d'un possible brot i seguirà sent necessari vacunar contra la polio a tot el món.

Per això, els recents assassinats de vuit treballadores de salut que treballaven en les campanyes de vacunació contra la polio a Pakistan són una pèssima notícia. Aquestes treballadores tenen un paper clau en l'eradicació de la malaltia i no seria equivocat dir que, amb la seva tenacitat per arribar a les zones més remotes i aïllades per vacunar als nens contra la malaltia, ens estan protegint també a nosaltres.

Què hi ha darrere d'aquests assassinats?

El primer que podem descartar és que existeixi alguna raó científica. No hi ha un sol argument que demostri que la vacuna no és la millor estratègia per acabar amb la malaltia i amb el sofriment que genera. Darrere dels assassinats es troben algunes faccions del règim talibà però el fet que la campanya de vacunació s'hagi dut a terme, sense problemes i fins i tot amb l'ajuda de líders religiosos, en altres zones controlades també per ells demostra que no és en la vacuna en el que no creuen, sinó en què s'estigui utilitzant per a altres finalitats.

Amb aquests assassinats, els talibans han buscat intimidar i obligar a la retirada de la campanya de vacunació de les agències de Nacions Unides a causa de tres raons. La primera és una qüestió de poder i control, les campanyes de vacunació permeten a l'estructura de l'Estat arribar a llocs remots on la seva acció no aconsegueix arribar de cap altra manera. Com a conseqüència, la segona és que aquestes campanyes proporcionen una informació real sobre la població, el seu estat de salut, la seva demografia i fins i tot la relació amb els poders locals, informació que en temps de guerra té un alt valor estratègic. La tercera,potser la raó definitiva i conseqüència d'aquestes dues primeres, és que l'agència americana d'intel·ligència, la CIA, va utilitzar l'excusa d'una campanya de vacunació per obtenir informació i arribar fins a l'amagatall d'Osama Bin Laden. Tant llavors com ara, la utilització de la medicina com a instrument de guerra és un crim i, a dia d'avui, és un dels principals obstacles en el camí cap a l'eradicació de la polio.

La raó d'aquests atacs obeeix únicament a una estratègia en la lluita que enfronta els talibans amb el poder de Kabul i els seus aliats occidentals. A causa d'aquesta estratègia, en aquestes zones tribals on la presència de les milícies radicals és més gran seguiran produint-se més d'un centenar de casos evitables de polio cada any. Així doncs, mentre se segueixi utilitzant la salut i la medicina com un instrument de guerra l'eradicació de la polio, tan propera, s'allunyarà una mica més.

Per Pedro L. Alonso, director d'ISGlobal, i Rafael Vilasanjuan, director del Laboratori d'Idees d'ISGlobal

Aquest article va ser publicat al Huffington Post el dia 22 de desembre de 2012.