Recerca, Anàlisi i Desenvolupament Global

Integrar la salut humana, animal i ambiental: la clau per encarar futures pandèmies

La conferència CaixaResearch “Pandèmies: superant la covid i preparant-nos per al futur” va reunir experts internacionals per a parlar de la preparació i resposta a futures pandèmies sota l'òptica de “One Health”

19.11.2021
CaixaResearch Conference - Pandemics

Som 8.000 milions d'humans en un planeta cada vegada més globalitzat, i uns ecosistemes cada vegada més alterats per les nostres accions. Per tant, la probabilitat que es produeixi un nou brot infecciós en algun punt del planeta i es propagui arreu és elevada. Quines lliçons podem aprendre de la crisi actual i com podem preparar-nos per a encarar futures pandèmies?

Aquest va ser el tema de la conferència CaixaResearch “Pandèmies: superant la covid i preparant-nos per al futur”, impulsada per la Fundació ”la Caixa” i Biocat, i liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. L'esdeveniment va tenir lloc de manera virtual els dies 16 i 17 de novembre, i va comptar amb la participació de més de 1.000 persones.

En les seves paraules de benvinguda, Antoni Plasència, director general d'ISGlobal, va recalcar que la pandèmia de COVID-19 ens recorda la necessitat de transcendir les fronteres i trobar solucions amb un impacte global. Per a Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i de Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), “aquest és un moment crític per a la comunitat que treballa en salut global: cal que ens centrem en prevenir malalties i crear ambients saludables”. En altres paraules, cal incorporar el concepte de salut ambiental a la salut humana i animal.

Diagnòstic, tractament i vacunes

En la primera sessió de la conferència es van discutir lliçons apreses en el desenvolupament de teràpies i diagnòstics per a la COVID-19. Nathalie Strub-Wourgaft, de la Drugs for Neglected Diseases Initiative (DNDi) va presentar la plataforma d'assajos clínics ANTICOV, dissenyada per trobar combinacions de fàrmacs efectius i assequibles que permetin tractar casos moderats de COVID a l'Àfrica. Es van discutir els avantatges i reptes dels tractaments antivirals autoritzats o que s'estan desenvolupant. Per exemple, els tractaments antivirals precoços prometen ser de gran utilitat, però només si els acompanya la possibilitat d'efectuar un diagnòstic ràpid. I, com va assenyalar Sergio Carmona de FIND, el diagnòstic va ser crític en les primeres fases de la pandèmia, ja que va ser l'única eina amb la qual comptàvem per a trencar les cadenes de transmissió, guiar intervencions de salut pública, generar dades epidemiològiques i vigilar l'aparició de noves variants.

La segona sessió, moderada per Adolfo García Sastre de l'Icahn School of Medicine Mount Sinai a Nova York, es va dedicar a l'eina que ha permès veure la llum al final del túnel, però la distribució del qual continua sent escandalosament desigual: les vacunes. Quantes més vacunes diferents desenvolupem, millor, i en aquest sentit es van presentar dos vacunes candidates en desenvolupament a Espanya. Però, com va assenyalar Clarissa Simas de la London School of Hygiene & Tropical Medicine (LSHTM), les vacunes només salven vides si les persones accepten posar-se-les. Europa és la regió amb menys confiança en les vacunes, però molta gent es troba entre l'acceptació total i el rebuig total a les vacunes. Per part seva, Carolyn Reynolds, cofundadora del Pandemic Action Network, va assenyalar que no es pot comptar amb el mercat en moments de crisis, i va parlar de les reformes necessàries en matèria de finançament, manufactura, protocols, governança i coordinació entre actors per a promoure l'interès i la inversió en el bé comú.

Denise Naniche, directora científica d’ISGlobal i Julià Blanco, investigador d'IrsiCaixa van moderar a continuació una taula rodona que va girar principalment entorn de la comunicació sobre els riscos beneficis de les vacunes, i als mecanismes necessaris per a assolir-ne l'accés equitatiu.

Zoonosi i sistemes de salut

El segon dia de la conferència va arrencar amb el concepte de One Health (integrar la salut animal i la salut humana) per a fer front a virus zoonòtics i es va parlar del paper del clima en el risc de zoonosi (per exemple, un augment d'un grau en la temperatura mitjana global posarà a 2.000 milions de persones addicionals en risc de contraure la malària o el dengue l'any 2100, segons Rachel Lowe, de l'LSHTM). “De moment, tota la inversió en salut es destina a la medicina d'emergència, és a dir a tractaments”, assenyala Richard Kock, del Royal Veterinary College de Londres. “Necessitem una estratègia One Health que abordi problemes estructurals i de sostenibilitat com a base de la piràmide dels sistemes de salut”.

Com transformar els sistemes de salut pública per encarar futures pandèmies va ser precisament el tema de la segona sessió del dia, moderada per la investigadora d’ISGlobal Caterina Guinovart. Es va parlar d'oportunitats i reptes d'emprar la intel·ligència artificial a diferents escales (molecular, clínica, i societat) i la necessitat de crear béns públics digitals. També es va parlar de factors socials que provoquen l'acumulació de malalties o epidèmies en una població (sindèmia). A Catalunya, va dir la secretària de salut Carmen Cabezas, s'està treballant per a posar el focus en promoure la salut, prevenir les malalties i crear un centre d'intel·ligència epidemiològica.

Després d'una última sessió dedicada a la innovació, Denise Naniche i Julià Blanco van tancar la jornada amb les principals conclusions, incloent el paper clau de la cooperació multisectorial i interdisciplinària per a evitar o mitigar l'impacte de futures pandèmies.