Innovació i finançament, les claus de la lluita contra la tuberculosi, la sida i la malària

El passat dimarts 1 d'octubre, ISGlobal va convocar a la seva oficina de Madrid una trobada de persones expertes en salut global per a abordar la història de la lluita contra la tuberculosi, la sida i la malària. Una lluita inajornable per als 1,6 milions de persones que moren anualment de tuberculosi, les 435.000 que ho fan per malària (60% de les quals són menors de 5 anys), o els 1,7 milions que s'infecten de sida cada any, de les quals un 30% no arribaran a ser tractades per factors que inclouen l'estigmatització social d'aquesta malaltia en molts països.

L'investigador i expert en tuberculosi d’ISGlobal, Alberto García-Basteiro, Estrella Lasry, referent en malalties tropicals de la secció espanyola de Metges Sense Fronteres (MSF) i Javier Hourcade, expert en sida de la International Civil Society Support (ICSS) van dimensionar la incidència d'aquestes tres malalties: 

• Les tres malalties tenen en comú que les persones a les quals afecta en major proporció són les que es troben en una situació de pobresa i més exposades a la desigualtat. Especialment la tuberculosi i la malària són paradigmes de malalties de la pobresa, mentre que l'accés al tractament de la sida ho és de les flagrants desigualtats entre països. Així, una de les formes més eficaces de la lluita contra aquestes malalties és fer-ho contra la pobresa i la desigualtat. 
• Altres tendències globals també afecten decisivament a la salut global. El canvi climàtic planteja un risc automàtic de reemergència de la malària en zones on ja estava erradicada. I d'altra banda, l'auge polític de mandataris directament enfrontats als avanços en matèria de salut sexual i reproductiva està impactant directament en la lluita contra la sida i altres malalties de transmissió sexual.
• Els reptes comuns a les tres malalties són la necessitat de finançament i d'innovació. Aquesta última, tant en l'àmbit científic com en traslladar aquests avanços a les persones que més els necessiten. La malària, per exemple, té un diagnòstic i tractament raonablement senzill, però tot i així no s’aconsegueix acabar amb les enormes dificultats per a aconseguir regions rurals dels països on hi ha una major prevalença.

Françoise Vani, del Fons Mundial, i Federico Buyolo, director de l'oficina de l'Alta Comissionada de l'Agenda 2030, van visibilitzar durant l'acte que és possible guanyar la batalla contra les tres malalties, però això requerirà de recursos, coordinació i, fonamentalment, la voluntat de fer-ho. Abordar aquests reptes serà possible mitjançant accions concretes, com les intervencions i inversions del Fons Mundial de lluita contra la sida la tuberculosi i la malària que han salvat 32 milions de vides des de la seva creació al 2002, i el compromís i l'esforç coordinat de múltiples actors, com el de governs donants com l'espanyol que fa uns dies va anunciar una contribució de 100 milions d'euros al Fons Mundial.

Durant l’acte van sorgir algunes preguntes i dubtes inevitables: què passa amb les altres batalles?, les últimes emergències sanitàries han estat declarades per ébola i zika, i les malalties oblidades (cap de les tres grans pandèmies pot considerar-se com a tal) enfronten aquests i pitjors problemes. Però també es va destacar que un focus en només tres malalties pot enfortir els sistemes de salut, que són la principal garantia per a aconseguir la cobertura universal en els pròxims anys, tal com s'han compromès els governs de l'ONU fa uns dies per a avançar en la consecució de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 3 sobre salut i benestar.

Virginia Rodríguez, tècnica d'incidència política a ISGlobal, resumeix les claus que van recórrer tota la conversa: “D'una banda, va quedar clar que un dels àmbits en què és necessària més innovació i recerca és per a la millora dels sistemes de salut. I també es va destacar que la inversió d'instruments com el Fons Mundial contribueix a la cobertura sanitària universal de tres maneres: alleujant la càrrega desmesurada que per a molts d'aquests sistemes suposen les tres pandèmies, amb una inversió directa de 4.000 milions de dòlars per a reforçar-los, i incentivant la inversió directa de 46.000 milions de dòlars en salut dels governs receptors de recursos”.