Recerca

El nou escenari epidemiològic de la malaltia de Chagas implica nous reptes i requereix d'una estratègia multidisciplinària

El canvi climàtic i els fluxos migratoris han contribuït a globalitzar la malaltia

28.12.2015
Foto: Coalición Chagas

La malaltia de Chagas, causada pel paràsit Trypanosoma cruzi, és originalment una malaltia endèmica de poblacions pobres i rurals d'Amèrica Llatina. Tot i això, dos factors principals han modificat l'epidemiologia de la malaltia en les últimes dècades: el canvi climàtic i els fluxos migratoris. Aquest nou escenari comporta nous reptes en la prevenció i el control de la malaltia. En una revisió publicada a Acta Tropica, el Dr. Quim Gascón i la Dra. Maria-Jesus Pinazo, d'ISGlobal, analitzen el nou escenari epidemiològic de la malaltia de Chagas i la manera d'enfrontar-ho.

Als països endèmics, el vector de la malaltia (més de 100 espècies de xinxes triatomins) ha adquirit una major distribució geogràfica i existeix el perill de reinfestació de llars per espècies no domèstiques de triatomins, així com el desenvolupament de resistències a insecticides. La concentració de població en zones periurbanes amb condicions de poca higiene afavoreix la transmissió de T. cruzi així com la infecció per via oral a causa de la ingestió d'aliments contaminats amb vectors o excrements dels mateixos. Finalment, la transmissió vertical de la malaltia (de mare a fill) provoca més de 8.000 casos per any i representa un dels principals reptes tant als països endèmics com no endèmics pel control d'aquesta malaltia.

Els fluxos migratoris no només han portat la malaltia a zones urbanes d'Amèrica Llatina, sinó que també l'han portat a països no endèmics, on la transmissió del paràsit ocorre principalment de mare a fill durant l'embaràs i part, però també pot ocórrer a través de les transfusions de sang i les donacions d'òrgans. Es calcula que unes 300.000 persones viuen amb T. cruzi als EUA i unes 100.000 a Europa (la majoria a Espanya), però malgrat això només alguns països han adoptat les mesures necessàries de salut pública per detectar el paràsit en dones embarassades i en bancs de sang i òrgans, i prevenir així la seva transmissió. 

Malgrat la globalització i  l'impacte econòmic de la malaltia (calculat en uns 7 mil milions de dòlars), els autors assenyalen que el Chagas segueix sent una malaltia desatesa, i ha derivat en una crisi de salut pública silenciosa i silenciada. Per abordar-la, els experts assenyalen que es necessitaran estratègies multidisciplinàries a nivell nacional i internacional per coordinar diferents programes de control (de vectors, de bancs de sang i òrgans, i de transmissió vertical). Conclouen que la comunitat internacional ha d'invertir recursos i esforços en dos aspectes principals: un millor maneig de la infecció en persones afectades i una major recerca per omplir les llacunes de coneixement entorn de la fisiopatologia, el diagnòstic i el tractament de la malaltia.

Referència

Pinazo MJ, Gascon J. The importance of the multidisciplinary approach to deal with the new epidemiological scenario of Chagas disease (global health). Acta Trop. 2015 Nov;151:16-20.