Quines són les principals llacunes en el coneixement científic de cara a l’estratègia de desconfinament?

Sèrie | COVID-19 i estratègia de resposta #3

20/04/2020

Aquest és el tercer document de la sèrie COVID-19 i estratègia de resposta, aquesta vegada dedicat al coneixement científic sobre la pandèmia i escrit per la immunòloga i redactora científica d'ISGlobal Adelaida Sarukhan. El text aborda algunes de les llacunes en el coneixement científic que estan dificultant la presa de decisions immediates per començar a sortir del confinament amb el menor cost humà, social i econòmic possible.

La diversitat de virus sobre aquest planeta és immensa. S'estima que els mamífers alberguen uns 320.000 virus diferents que encara no coneixem. El nou coronavirus (SARS-CoV-2) n'era un, fins que a finals de l'any passat va adquirir la capacitat de saltar d'alguna espècie animal (probablement el pangolí) a l'humà, i d'aquí a transmetre's de persona a persona, causant un brot de pneumònies d'origen desconegut a la ciutat de Wuhan.

Quin percentatge de la població ha estat infectada pel coronavirus?

Se sap que, entre els casos confirmats, un 80% de persones presenten símptomes de lleus a moderats, un 15% presenta símptomes greus, i un 6% es considera com a crític. No obstant això, es creu que un percentatge important no presenta símptomes o els presenta de manera tan lleu que sovint escapen a la detecció.

Alguns estudis suggereixen que entre el 17% i el 30% de les persones infectades no desenvolupen símptomes, però poden contribuir a la transmissió de virus. Conèixer el percentatge real de persones infectades pel virus (simptomàtiques o no) és vital per dos motius:

  1. Estimar millor la taxa de letalitat del virus (l'anomenada infection fatality rate)
  2. Tenir una millor idea del percentatge de persones que podria tenir immunitat davant el virus.

 

Aquesta pregunta només es podrà respondre fent estudis serològics (per detectar anticossos enfront del virus) a nivell poblacional.

Per dur a terme aquests estudis a Espanya, es requereix:

  • Identificar / desenvolupar un test vàlid en termes d'especificitat i sensibilitat.
  • Adquirir o produir un nombre suficient d'aquests tests.
  • Planificar una estratègia de mostreig tant en població de risc com en la població general, amb la finalitat d'obtenir dades estadísticament significatives.  

Desenvolupen immunitat contra el virus les persones infectades?

Diversos estudis indiquen que els pacients amb COVID-19 desenvolupen anticossos contra el virus de tipus IgM uns sis dies després de la infecció, seguit d'anticossos de tipus IgG.

No obstant això, encara no se sap amb certesa si:

  • Totes les persones infectades (incloent-hi les persones asimptomàtiques) generen nivells suficients d'anticossos.
  • Si aquests anticossos són protectors (és a dir, si són capaços de neutralitzar eficaçment el SARS-CoV-2).

Per tant, no només n'hi ha prou amb saber quantes persones han desenvolupat anticossos contra el virus, sinó que també cal assegurar que aquests anticossos ens protegeixen contra futures infeccions.

Quant de temps dura la immunitat?

Un cop identificada/estimada la població susceptible de tenir anticossos protectors contra el virus, és important determinar quant de temps durarà aquesta immunitat. Podria ser uns mesos (com és el cas de la immunitat contra els coronavirus que causen els refredats comuns) o podria ser un parell d'anys (com es va observar amb la SARS). Per respondre a aquesta qüestió cal dur a terme estudis serològics longitudinals.

Amb quina rapidesa està mutant el virus?

De moment, les anàlisis genètiques fetes amb mostres obtingudes en diferents moments i llocs indiquen que el virus està mutant poc.

No obstant això, amb el temps, la pressió selectiva sobre el virus (exercida per una immunitat cada vegada més gran en la població) podria facilitar l'aparició de soques que escapen a la immunitat.

Per respondre aquesta pregunta, és indispensable establir mecanismes de vigilància genètica de virus que consisteixen a seqüenciar regularment virus obtinguts de pacients de diferents zones geogràfiques i publicar-les en una plataforma oberta per a la seva anàlisi.

Per què la població infantil és menys susceptible a la malaltia i quin rol juga en la transmissió de la infecció?

Els nens i les  nenes són molt menys susceptibles de desenvolupar formes greus de la malaltia, tot i que sí que semblen infectar-se'n. Les raons encara no es coneixen i mereixen ser investigades. No obstant això, una qüestió encara més urgent en aquest moment és entendre quin paper tenen en la transmissió de virus. Aquesta informació serà essencial per guiar decisions relacionades amb la reobertura d'escoles i les recomanacions sobre la convivència dels menors amb els adults grans.