Un estudi publicat a PLoS Pathogens, dirigit per Krijn Paaijmans, investigador del CRESIB, centre d'investigació d'ISGlobal, posa l'accent en l'increment de l'eficàcia de les eines químiques en la lluita contra el mosquit de la malària.

El control actual dels vectors de la malària es basa gairebé exclusivament en eliminar els mosquits adults amb insecticides químics. Tot i que les mosquiteres tractades amb insecticides (MTI), les tractades amb insecticides de llarga durada (MILD) i els aerosols residuals interiors (IRS) tenen molt èxit en la reducció de la incidència i la mortalitat, es tem un increment de la resistència dels mosquits als insecticides i un ressorgiment de la malària. Per mitigar els efectes de la resistència, segueix sent una prioritat la investigació per al desenvolupament de nous insecticides i formulacions per emprar-les en mosquiteres i IRS . En aquest estudi, els investigadors sostenen que, per augmentar l'eficàcia dels productes químics disponibles, cal tenir en compte les condicions microclimàtiques rellevants en què s'implementen aquestes eines.

Paaijmans explica que "la idea subjacent és simple: els insecticides utilitzats en salut pública maten els mosquits, que són el vector de transmissió de la malària, en interferir amb el seu sistema nerviós. Tanmateix, l'activitat metabòlica del mosquit, implicat en la degradació dels insecticides, i la sensibilitat del sistema nerviós en si són altament dependents de la temperatura. Per tant, la temperatura de l'ambient té el potencial d'afectar la toxicitat d'una substància química".

Temperatura local i rendiment de l'insecticida

Tot i que es reconeix la temperatura com un factor important en el control de plagues insecticides en els sistemes de cultiu, el Pla de l'Organització Mundial de la Salut d'Avaluació de Plaguicides (WHOPES, en anglès) recomana que els compostos i productes per mosquits en fase I dels assajos es provin a 25-27°C. "Però les condicions a la nit, quan els mosquits de malària són actius, són sovint molt més fredes", argumenta Paaijmans. "En provar el rendiment de l'insecticida sota condicions estàndard de laboratori , hi ha la possibilitat d'eliminar compostos en la fase de proves que poden funcionar molt bé en condicions de camp. D'altra banda, sense informació sobre la seva acció a diferents temperatures, és possible implementar productes químics menys eficient del que s'esperava en condicions reals de camp".

Katey Glunt , del Centre de Malalties Infeccioses Dinàmiques i el Departament de Biologia de la Universitat Estatal de Pennsylvania, afegeix que "els productes químics per controlar els vectors s'apliquen normalment a concentracions destinades a aclaparar la variació en la seva susceptibilitat. Tanmateix, l'evidència del camp mostra que la capacitat de les mosquiteres o IRS per eliminar els mosquits pot disminuir ràpidament després el seu desplegament. Per mantenir un control efectiu durant el major temps possible entre aplicacions és important tenir en compte l'efectivitat dels insecticides en un entorn local determinat. La temperatura, per exemple, influeix en la toxicitat d'alguns insecticides, però és menys important per a altres. Cal fer més proves per tal d'entendre com les eines actuals es veuen afectades per les condicions locals".


Els autors tracten temes similars per a la detecció de resistència a insecticides i per al desenvolupament de trampes. "Els productes químics són eines poderoses per al control de la malària i altres malalties transmeses per vectors, com el dengue, la leishmaniosi i la malaltia de Chagas. Obstant això, per augmentar l'eficàcia de les eines químiques per al control de vectors, s'ha de tenir en compte el coeficient de temperatura dels productes químics des del principi de la prova", conclou l'investigador principal.


Referència: KD Glunt , JI Blanford & KP Paaijmans. Chemicals, climate and control: Increasing the effectiveness of malaria vector control tools by considering relevant temperatures. PLoS Pathogens
DOI: 10.1371/journal.ppat.1003602

Més informació

¿Cuántos mosquitos se eliminan con insecticidas?, por Krijn Paaijmans