Salut materna, infantil i reproductiva

Ana Langer: "Cap país pot progressar marginalitzant a la meitat de la seva població"

8/11/2012

La Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproducitva d'ISGlobal va convidar el passat 5 d'octubre a la Dra. Ana Langer per oferir una conferència en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona titulada "Mortalitat materna: una prioritat global". En finalitzar la presentació vam tenir l'oportunitat de xerrar amb aquesta gran defensora de la salut reproductiva que porta més de tres dècades dedicada a promoure els drets de la dona.

Porta més de 25 anys dedicada a promoure la millora de la salut de les dones. Què ha canviat en aquest temps?

En les últimes dues o tres dècades la situació de les dones ha millorat en general. Hi ha indicadors que així ho mostren: la mitjana d'anys d'escolaritat ha augmentat a tot el món i, en política, cada vegada hi ha més dones en llocs de decisió. Pel que fa a salut materna, s'ha vist un descens molt important de la mortalitat en els últims anys. Per tot això, diria que es pot ser optimista encara que segueixen existint moltíssims contextos en els quals les dones són molt vulnerables.

Estem acostumats a parlar de salut materna però la iniciativa que dirigeix a l'Escola de Salut Pública d'Harvard és sobre salut i dona.

Les dones i la salut es relacionen de moltes maneres. Les dones no són éssers passius sinó que són un actor fonamental en la cura tanta de la seva pròpia salut com dels que les envolten. És molt important que nosaltres, professionals de la salut, les recolzem i els donem les eines necessàries perquè puguin aconseguir tot el seu potencial, del que encara estan molt lluny tant per qüestions culturals i econòmiques com per les diferències de gènere.

I per qüestions polítiques també...

Les qüestions polítiques estan moltes vegades relacionades amb la cultura del país. Per exemple, en alguns països d'Àsia hi ha una situació molt dramàtica, l'avortament selectiu per sexe. Els governs haurien d'establir marcs legislatius molt més clars per impedir que això succeeixi. Però no es pot separar al govern de la societat. En la mesura en què les dones no siguin valorades per la societat, els governs tampoc faran prou per protegir-les.

I hem de pensar que cap país pot progressar marginalitzant a la meitat de la seva població. És totalment absurd. Si se'ls hi donés a les dones l'oportunitat de contribuir de diferents maneres, no només econòmicament sinó més plenament en la societat, la societat avançaria. Existeix una correlació molt estreta entre marginalització de les dones i pobresa.

En les últimes dècades s'han succeït les iniciatives internacionals, com els Objectius del Mil·lenni (ODM), per reduir la mortalitat materna però els avanços han estat lents i desiguals. Qué falla?

Intervenen diversos factors. Els ODM van ser establerts a nivell global, no a nivell de país. Quan els països els van incorporar, es van posar les mateixes metes i han demostrat ser molt ambicioses. A més, per resoldre els problemes de salut materna es requereix un sistema de salut molt funcional i que totes les dones tinguin accés a aquest. Això va molt lligat al desenvolupament. No és gens fàcil.

I després dels ODM, en quina situació quedarà la salut materna en l'agenda internacional?

Les ODM han servit perquè els governs prestin més atenció i inverteixin més recursos a millorar la salut materna, encara que segueixen sense ser suficients. Probablement, a partir de 2015 ja no tindrem objectius específics i els ODM estaran més enfocats cap al desenvolupament sostenible, en el que la salut és un element fonamental. Això significa que haurem d'aprendre un llenguatge diferent per explicar la rellevància de la salut materna.