ISGlobal | Barcelona Institute for GlobalHealth

Una nova agenda de recerca per accelerar l'eliminació i eradicació de la malària

Una nova agenda de recerca per accelerar l'eliminació i eradicació de la malària

'*malERA *Refresh' posa l'accent en la innovació i les estratègies integrades

Malaria glass artwork by Luke Jerram

Més de 180 científics, líders de programes de malària, i formuladors de polítiques de tot el món han participat en un procés de consulta per actualitzar l'agenda de recerca per a l'eliminació i erradicació de la malària, publicada per primer cop al 2011. El resultat és una sèrie de set articles publicats com una col·lecció especial a la revista PLOS Medicine amb el nom de malERA Refresh, que té com a objectiu definir una agenda de recerca i desenvolupament de cara al futur, per accelerar el progrés cap a l'eliminació de la malària i la seva erradicació a nivell global. L'esforç va ser coordinat per l'Aliança Científica per a l'Erradicació de la Malària (MESA) amb seu a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”.

Un món sense malària suposaria enormes beneficis en termes de salut, equitat i economia. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fixat objectius ambiciosos per reduir la càrrega de la malaltia i ha identificat 21 països amb capacitat per eliminar la transmissió local al 2020. Tot i així, el camí per aconseguir un món sense malària no és fàcil i exigeix una gran capacitat d'innovació. malERA Refresh defineix una agenda per fer front a aquests reptes, aconseguir els objectius establerts i, a llarg termini, erradicar la malaltia del planeta.

“El valor de malERA Refresh és que se centra en problemes que necessiten solució, i no solament a les tecnologies a desenvolupar” diu Regina Rabinovich, directora de MESA i
de la Iniciativa per a l'Eliminació de la Malària a ISGlobal. “Transformar la mentalitat per passar de la implementació a la solució de problemes és una tasca essencial per a la propera generació de científics i implementadors de programes”, afegeix.

Els missatges destacats a malERA Refresh són els següents:

  • Des del 2011, hi ha hagut un progrés considerable en R+D, incloent el suport per provar a gran escala la primera vacuna aprovada RTS,S, el desenvolupament d'insecticides no-piretroides, noves tecnologies genètiques, i la identificació de marcadors de paràsits resistents a fàrmacs.
  • Aquest progrés ha anat de la mà de reptes importants, com la propagació de resistència als insecticides i els fàrmacs, la falta de coneixement en treballar en contextos de baixa transmissió de la malaltia, i eines per prevenir la reintroducció de la mateixa. Pel que fa a la malària per Plasmodium vivax, el paràsit més comú fora d'Àfrica, es coneix més sobre la seva biologia i epidemiologia però encara hi ha poques eines per afrontar-la. A més, l'evolució contínua dels paràsits i vectors comporta nous reptes. Un exemple és l'aparent augment en el nombre d'infeccions per P. knowlesi en el sud-est asiàtic, així com canvis en els hàbits d'alimentació i repòs dels mosquits.
  • La solució a aquests problemes requereix tres tipus d'innovació: 1) innovació iterativa (per exemple, nous fàrmacs), 2) innovació transformadora en eines i estratègies per detenir la transmissió del paràsit (per exemple, noves tecnologies d'edició genètica), i 3) estratègies integrades i adaptades al context local i a variacions en la dinàmica de transmissió de la malaltia.

Per actualitzar l'agenda, més de 180 experts de diferents disciplines i països van integrar sis grups de treball per revisar el progrés i els reptes a les següents àrees: ciència bàsica i tecnologies; resistència a insecticides i fàrmacs; caracterització del reservori i mesurament de la transmissió; diagnòstic, fàrmacs, bovines i control vectorial; intervencions combinades i modelització; i sistemes de salut i recerca de polítiques.

“Un aspecte crític que malERA Refresh reconeix és que els esforços d'erradicació pertorben el balanç ecològic de la transmissió de la malaltia. Aquest panorama canviant
necessita una recerca contínua per entendre l'impacte d'aquesta pertorbació i analitzar la necessitat de canviar d'estratègies. Aquest procés iteratiu constitueix el nucli de l'esforç de malERA Refresh”, explica Dyann Wirth, professora a l'Escola de Salut Pública de Harvard.

Cada grup va ser liderat per dos experts reconeguts a les seves àrees respectives de treball. Tot el procés va ser supervisat per un grup coordinador format per Regina Rabinovich
(ISGlobal i Harvard TH Chan School of Public Health), Pedro Alonso (Programa Mundial de Malària, OMS), Marcel Tanner (Swiss Tropical and Public Health Institute) i Dyann Wirth (Harvard TH Chan School of Public Health).

Rabinovich adverteix que per perseguir les oportunitats proposades en l'agenda, es necessita un panorama divers de donadors, així com “un continu seguiment de la recerca, el seu impacte i l'aparició de nous reptes per mantenir a la comunitat de malària en el bon trajecte”.

Per a Marcel Tanner (Swiss TPH), “malERA Refresh donarà un nou impuls a la ciència en el sector públic i privat i particularment als esforços de R+D que faran possible l'eliminació”.

La col·lecció malERA Refresh es considera un complement a la “Estratègia Tècnica Global contra la Malària” (GTS) de l'OMS i a la “Acció i Inversió per Combatre la Malària” (AIM)
de Roll Back Malària. Pedro Alonso, director del Programa Mundial de Malària de l'OMS, va subratllar la importància d'una agenda actualitzada com a guia essencial per a l'Observatori Global de R+D en Salut i va afegir: “Una recerca sòlida és clau perquè l'OMS pugui definir polítiques i directrius basades en evidència”.

 

 

Per accedir a les publicacions, visita collections.plos.org/malera-refresh

id=6592838
id=6365534
id=5602562
id=5528175
id=4651528
id=16424
id=60820