GlycoPar publica una revisió sobre la importància d'estudiar la biologia dels carbohidrats en paràsits

GlycoPar és una ‘Innovative Training Network' (ITN), finançada per la Comissió Europea, que té com a objectiu entrenar a joves científics en l'estudi de l'estructura, biosíntesi i biologia de les molècules associades a sucres (glicans) en paràsits, i entendre el paper d'aquestes molècules en la relació hoste-paràsit. Amb motiu del segon taller de treball de la xarxa a l'octubre de 2014, els investigadors principals del consorci, entre ells el Dr. Luis Izquierdo d' ISGlobal, han publicat una breu revisió divulgativa sobre el tema a la revista Plos Pathogens. 

Una de les estratègies que els paràsits han desenvolupat per poder infectar a diferents organismes i completar el seu cicle de vida és cobrir la seva superfície d'una capa protectora, formada per glicoconjugats (és a dir sucres conjugats a proteïnes o a lípids). Aquests diferents glicoconjugats no només protegeixen al paràsit de les defenses immunes sinó que també li permeten interactuar amb l'ambient que l'envolta, pel que juguen un paper fonamental en la virulència i supervivència del paràsit. Tot i així, els autors assenyalen que existeixen molts desafiaments en l'estudi de la glicobiologia parasitaria, com per exemple la dificultat de conrear alguns estadis de diferents paràsits, la falta d'eines genètiques adequades, i l'enorme diversitat i complexitat dels glicoconjugats. 

GlycoPar desenvolupa 13 projectes de recerca per estudiar diferents aspectes que van des de l'estructura i propietats fins al metabolisme i la funció dels glicoconjugats en paràsits, amb la idea de traslladar aquest coneixement al desenvolupament de noves eines terapèutiques i de diagnòstic. A ISGlobal, Luis Izquierdo dirigeix el projecte de doctorat de Marta Cova per desxifrar el metabolisme dels sucres en Plasmodium falciparum, el paràsit causant de la malària. Plasmodium és "l'aneguet lleig de la glicobiología" explica l'investigador, perquè es creu que solament sintetitza un sol tipus d'estructures glicosilades. "No obstant això", afegeix, "estem trobant que el paràsit té els enzims necessaris per realitzar altres tipus de glicosilacions, i volem entendre quin paper juguen en la seva supervivència".

Els autors conclouen que GlycoPar aposta per combinar l'experiència i les tecnologies desenvolupades pels diferents equips que componen el consorci (vuit institucions acadèmiques i quatre empreses de biotecnologia) per abordar de manera eficaç aquesta complexa àrea d'estudi, important però desatesa, de la biologia dels paràsits.

Referència

Rodrigues JA, Acosta-Serrano A, Aebi M, Ferguson MA, Routier FH, Schiller I, Soares S, Spencer D, Titz A, Wilson IB, Izquierdo L. Parasite Glycobiology: A Bittersweet Symphony. PLoS Pathog. 2015 Nov 12;11(11):e1005169.